Una visita a l'oculista > Sorpresa a la sala d'espera

Benvolguda familia,

En Pep es fa gran i de tant en tant s'ha de revisar la vista. L'estiu de 2018 va anar a l'oculista per fer una visita rutinaria. Mentre estava a la sala d'espera, es va entretenir amb algunes de les revistes que hi havia sobre una tauleta.

Una de les revistes que li van cridar l'atenció va ser un exemplar del National Geographic (Agosto 2018). Entre els articles dins la revista, n'hi havia un que portava per títol: "De caza con los balleneros vascos"

En aquest article s'explicava la història d'uns pescadors bascos que anaven al Canadà durant el Segle XVI: com preparaven el viatge, com caçaven balenes, com es preparaven per tornar a casa...També es parlava d'una reconstrucció històrica. Una nao del Segle XVI que s'està construïnt a Pasaia (Gipuzkoa), el mateix lloc on es va construir el vaixell original. Es tracta del San Juan, un vaixell balener que havia travessat diverses vegades l'Atlàntic. La responsable d'aquesta iniciativa és l'entitiat ALBAOLA. La persona que va fundar aquesta entitat és un donostiarra que es diu Xabier Agote.

En Pep va quedar tant impressionat per aquesta història que va decidir investigar. Va descobrir que uns anys enrera, aquesta mateixa història va ser la portada d'un National Geographic (July 1985).

A les pàgines interiors de la revista un extens reportatge sobre: "Discovery in Labrador: 16th-Century Basque Whaling Port and Its Sunken Fleet". Unearthing Red Bay's Whaling History, Excavating a 400-year-old Basque Galleon, The Indomitable Basques...són alguns dels articles dins la revista.

Una lectura detallada dels reportatges d'aquestes dues revistes, ens descriu tota la història d'aquesta espectacular troballa.

Intentarem fer un resum d'aquesta bonica història...però hi ha dos personatges que han atrapat al Pep: la Selma Huxley i el Xabier Agote.

Selma Huxley (1927-2020), una historiadora anglesa que va viure un temps al Canadà i l'any 1974 es va instal·lar a Oñate/Oñati per poder investigar millor l'Arxiu de Protocols de Gipuzkoa, buscant informació sobre la presencia de pescadors bascos al Canada durant el Segle XVI.  

Gràcies a la seva perseverància i als documents que va poder consultar (testaments, documents de compra de provisions, contractes, polisses d'assegurances...). Va explorar arxius, va traduir textos i va analitzar mapes de l'època. D'aquesta manera va descobrir l'existència de la nao San Juan (construïda a Pasaia l'any 1560) i el punt exacte del seu enfonsament l'any 1565, davant les costes de la població de Red Bay a la península de Labrador, Canadà.

Huxley va ser capaç de convencer les autoritats canadenques de la importància del seu descobriment i va conseguir que Parcs Canada, l'entitat que vetlla pel patrimoni històric canadenc, destinés recursos i personal per identificar el vaixell enfonsat.

Seguint les indicacions de Huxley, la nao San Juan es va trobar l'any 1978 gairebé intacte sota les aigües gelades de Red Bay en perfecte estat de conservació. 

Xabier Agote, donostiarra de 55 anys. Amb 18 anys va veure un reportatge a la televisió francesa sobre una escola de fusteria naval a Maine (EEUU) que el va fascinar. Va treballar, va estalviar, va aprendre anglès i amb 23 anys va marxar a Amèrica per matricular-se en aquesta escola (The Rockland Apprenticeshop) i estudiar durant 3 anys un ofici oblidat: mestre d'aixa (carpintero de ribera).

Xabier Agote tenia un somni: construir una rèplica de la nao San Juan. Amb aquesta intenció va constituir ALBAOLA. En aquests moments el somni s'està fent realitat dins una nau industrial de Pasaia (Gipuzkoa), lloc on es va construir el vaixell original al Segle XVI.

Avui ALBAOLA és una factoria marítima que pretén estudiar i reproduir embarcacions tradicionals de fusta en una drassana oberta al públic. ALBAOLA és una escola de navegació, un museu que explica les aventures dels caçadors de balenes bascos i la nao San Juan, un taller de modelisme naval i un centre de formació de mestres d'aixa (carpintero de ribera), l'anomenat Lancer Lee, en homenatge al professor que Xabier Agote va tenir a Maine. 

Desprès d'arribar a un acord amb Parks Canadà, ALBAOLA va iniciar la construcció del San Juan el 24/06/2014. La condició imposada pela canadencs era que s'havia de respectar amb rigorositat absoluta la nao original. Els boscos de Sakana i de Irati a Navarra són els que subministren la matèria primera per construir el vaixell (roures i avets).

La xarxa San Juan engloba als proveïdors de les materies primeres de la nao. Entre altres: La Cabaña Real de Carreteros de Quintanar de la Sierra (Burgos) i les poblacions de Cervera del Rio Alhama, Fitero o Ágreda (Valle del Ebro).

Actualment l'estructura del vaixell està encabida dins l'edifici que el protegeix i queda poc per sortir de l'ou.

El reconeixement mundial del conjunt arqueològic de Red Bay com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO l'any 2013 va reafirmar la importància d'una embarcació singular que, representada en el logo de la organització, passava a simbolitzar el patrimoni arqueològic submergit.

En definitiva, una història fascinant que es farà realitat en un futur no gaire llunyà amb la posada al mar de la nao San Juan. Posteriorment està prevista la travessa de l'Oceà Atlàntic seguint la ruta que feien els pescadors bascos fins arribar a les costes de Terranova el Segle XVI.

Història d'un accident > El Rolls i el Príncep

Tràgic accident a la Costa Brava

El dia 1 d’agost de 1935, una trucada urgent va avisar als propietaris de Mas Juny d’un tràgic accident.

Mas Juny, situat davant la platja de Castell a Palamós va ser comprat pel pintor Josep Ma Sert l’any 1930 com a regal de noces per complaure la seva dona, la princesa Roussy Mdivani.  En aquells temps, Mas Juny era el lloc amb més glamour de la Costa Brava.

Al Mas Juny es van trobar artistes, politics, aristòcrates i personalitats d'àsbits diversos com Coco Chanel, Marlene Dietrich, Francesc Macià, Josep Pla o Salvador Dalí, entre altres.

Però l'accident del príncep Alexis Mdivani, germà de Roussy i la seva amant, l'estiu de 1935 mentre es dirigien amb cotxe a l'estació de tren de Port-Bou, després de passar uns dies a Mas Juny, va posar fi a aquestes trobades.

Un Rolls-Royce Phantom II Drophead Coupé amb matrícula britànica (ALF222) havia sortit de la carretera aprop d’Albons.

Les primeres noticies de l’accident informàven que Alexis Mdivani, princep georgià i aristòcrata molt conegut, anava acompanyat d’una “senyoreta estrangera”.

El conductor del vehicle accidentat era el princep Mdivani, germà de Roussy Mdivani que estava casada amb el pintor Josep Ma Sert.

Sense perdre un moment, Roussy va cridar al seu chofer per anar amb el seu Bentley al lloc del sinistre, acompanyada pel metge de Palamòs.

El princep, aixafat entre el volant i el seient i decapitat pel parabrises havia estat portat a Albons. 

Fins les sis de la matinada no es va fer l’autòpsia al dipòsit judicial, davant la desconsolada Roussy, el jutge de pau i Salvador Dalí que va firmar el certificat de defunció.

La misteriosa acompanyant del difunt en el moment de l’accident va resultar ser la baronesa Maud von Thyssen (Else Zarke de soltera), casada amb Heinrich Thyssen-Bornemisza, hereu d’un imperi siderúrgic i pare del Thyssen que es casaria amb Tita Cervera mig segle després.

En les setmanes posteriors, la notícia es va escampar arreu del món i va provocar una forta commoció en l’alta societat americana i europea de l’època.

Rolls-Royce Phantom II Drophead Coupé

El vehicle de la nostra història, portava la matrícula ALF222 de Gran Bretanya i era un regal de  casament de Barbara “The Million Dollar Baby” Hutton (Woolworth family) al seu marit Alexis Mdivani.

El cotxe va ser construit per Rolls-Royce, carrossat per Thrupp & Maberly i personalitzat l’any 1933 i va costar  20.000 US$.

Segons sembla, la Barbara i el Princep Mdivani vàren participar en el disseny de l’interior del vehicle (quadre d’instrumentts).

El vehicle es va fer servir durant la lluna de mel i poc després la parella es va divorciar. El Rolls-Royce va quedar en mans del princep Alexis que el feia servir pels seus viatges per Europa.

L'estiu de 1935 el cotxe es va desplaçar des de París a la Costa Brava.
Dijous 1 d'agost es va produir el tràgic accident prop d'Albons, en el que el Alexis Mdivani va perdre la vida.
A finals d’agost de 1935, el destroçat Rolls Royce Phantom II Drophead Coupé, accidentat a Albons, va ser embarcat des del port de Palamòs amb destinació a Londres.

El cotxe va tornar a fàbrica i la Rolls Royce i el carrosser Thrupp & Maberly el van restaurar completament abans de passar a mans del nou propietari.

L’any 1951 el cotxe es passejava pels carrers de Londres. 

L’any 1972 el cotxe va ser embarcat amb destinació als Estats Units i va tenir diferents propietaris.

Fa un parell d’anys la casa de subhastes Bonhams el va posar a la venda.

Bonhams presentava el vehicle com a peça molt singular.

1933 Rolls-Royce Phantom II Continental. Coachwork by Thrupp & Maberly, with FLM Panelcraft.

Originally ordered by Barbara Hutton for her husband Prince Mdivani.

El febrer de 2018 el vehicle es va vendre per 465.000 US$ a un americà de Carolina del Nord.

Posterioment el nou propietari el va posar a la venda a eBay per 1,1 milions de dolars. Com a reclam va penjar a internet una foto de l’accident dient que el seu propietari havia estat “assassinat a França mentre conduia”.

Temps de confinament > COVID-19

Benvolguda familia,

Ja fa 10 setmanes que estic dins un garatge acumulant pols. Des de que em van pintar de color groc (Març 2000) mai havia passat tant de temps sense sortir. Començo a estar amoïnat. Tinc la sensació que el Pep s'ha oblidat de mi.

Diuen que un virus desconegut s'ha escampat pel món. Es coneix amb diferents noms: Coronavirus, SARS-CoV-22, COVID-19.

Sembla que aquest virus es va localitzar per primera vegada a la Xina, a la ciutat de Wuhan a finals de desembre del 2019.

El que semblava una enfermetat exòtica i llunyana, va arribar a Itàlia a començaments de febrer i es van diagnosticar els primers casos a Espanya. a finals del mateix mes.

En un primer moment els metges i responsables de Salut van dir que era una enfermetat semblant a la grip i no li van donar massa importància.

L'evolució dels aconteixements,  la rapidesa de la propagació, la facilitat del contagi i la gravetat dels malalts que ingresssaven als hospitals, van fer petites les UCIs i van desbordar totes les previsions.
El personal sanitari ha estat un dels herois d'aquesta pandèmia.

El divendres 13/03/2020 es van tancar les escoles i el mateix cap de setmana, el president del Govern, Pedro Sánchez, va decretar l'Estat d'Alarma i va confinar la població de tot el país.

Igualada i la Conca d'Odena es van avançar en aquest confinament i van viure un episodi molt complicat i difícil de gestionar.

Durant el periode de confinament només es podia sortir de casa per anar a comprar o per causa de força major.

L'ús de les masaretes va deixar de ser una anècdota associada als turistes assiàtics i s'ha fet habitual en les nostres contrades.

Incredulitat, por, angoixa, incertesa... són sensacions que s'han escampat entre la població.
El teletreball ha deixat de ser una eina estranya i s'ha ficat en moltes cases. L'anomenada conciliació laboral i familiar s'ha fet més difícil que mai.

Les families amb criatures a casa han hagut de reinventar-se i fer de mestres i mestreses de casa.

A finals d'abril (26/04/2020) s'alliberen els nens i nenes, que per fi poden sortir al carrer (amb condicions i precaucions).

Una setmana després, el primer cap de setmana de maig, permeten sortir la resta de població per franges d'edat seguint un pla de desconfinament dividit per fases i que vol avançar cap a una "nova normalitat".

Ningún sap quin món ens espera i de quina manera la humanitat haurà d'adaptar-se a un nou escenari que sembla sortit d'un guió de ciència ficció.

Potser es tracta d'un primer avís perque es respecti el planeta terra...

Espero que aviat es pugui sortir i poguem rodar per les carreteres del país. Tots en tenim molts ganes...

Museo del vino > Málaga

Benvolguda familia,

Aprofitant un desplaçament a Málaga, en Pep va voler visitar el Museo del Vino d'aquesta ciutat.

Durant la visita va descobrir moltes coses interessants.

La ubicació del museu està dins el centre històric de Málaga a la Plaza de los Viñeros. El mateix edifici acull la seu del Consejo Regulador de las Denominaciones de Origen Málaga, Sierras de Málaga y Pasas de Málaga.

Málaga és terra de vins des de temps immemorials. Existeixen vestigis del conreu de la vinya i elaboració de vi a Málaga des del Segle VIII a.c.

Actualment, unes 1.000 ha de vinya es dediquen a l'elaboració de vins DOP Málaga y DOP Sierras de Málaga, repartides en 5 zones de producció: Axarquía, Montes de Málaga, Norte, Serranía de Ronda y Manilva.

La DOP Pasas de Málaga, ampara 1.300 ha de vinya localitzades en dues zones de producció: Axarquía i Manilva.

La Denominación de Origen "Málaga" es va crear l'any 1932. La DOP  "Sierras de Málaga" es va crear l'any 2001 i el 2004 es va incorporar la DOP "Pasas de Málaga", totes elles gestionades per un Consejo Regulador que es va constituir l'any 1933.

Entre els plafons del museu podem llegir algunes històries curioses...

La Axarquía: Viticultura heroica
Esta zona ocupa la parte oriental de la provincia y se extiende desde las montañas hasta el mar. Su proximidad al mar mediterráneo hace que los inviernos y veranos sean suaves.
Se trata de una tierra de grandes pendientes, con suelos pobres formados por pizarras en descomposición.
Todas estas características hacen que en esta zona, el cultivo de la vid requiera de enormes esfuerzos.
Es el reino de la Moscatel de Alejandría, empleada tanto para elaborar vino, como pasas, o ser consumida como fruta fresca.

De Reyes, señores y hermandades
Cuando los Reyes Católicos incorporan Málaga a la Corona de Castilla (1487), ya son conscientes de la importancia de la viña y el vino de estas tierras por lo que deciden regular y potenciar su producción.
Así, el 12 de Enero de 1502 promulgaron la primera Cédula Real acerca del vino de Málaga, para amparar el vino producido en Málaga, vedando la entrada de otros vinos y así proteger las prerrogativas de los propietarios de las viñas que se vinieron a llamar "Señores de las Viñas".
Con la intención de mantener estas prerrogativas, ya en tiempos de Felipe III, Los Señores de las Viñas se constituyeron formalmente como Hermandad de Viñeros.
La Hermandad de Viñeros subsiste en la actualidad en su faceta religiosa con el nombre de Hermandad Sacramental de Viñeros. Las Ordenanzas fueron el origen de la protección y del control de los vinos  que hoy siguen al amparo del Consejo Regulador.

La visita es va acabar amb un tast de vins de la zona:
Un vi dolç (Málaga Virgen. DO Málaga) i un altre ben sec (Carpe Diem. DO Sierras de Málaga)

Si teniu ocasió és una visita molt recomanable.
Si voleu ampliar la informació, podeu consultar l'enllaç: www.vinosypasasdemalaga.com