Ja fa 10 setmanes que estic dins un garatge acumulant pols. Des de que em van pintar de color groc (Març 2000) mai havia passat tant de temps sense sortir. Començo a estar amoïnat. Tinc la sensació que el Pep s'ha oblidat de mi.
Diuen que un virus desconegut s'ha escampat pel món. Es coneix amb diferents noms: Coronavirus, SARS-CoV-22, COVID-19.
Sembla que aquest virus es va localitzar per primera vegada a la Xina, a la ciutat de Wuhan a finals de desembre del 2019.
El que semblava una enfermetat exòtica i llunyana, va arribar a Itàlia a començaments de febrer i es van diagnosticar els primers casos a Espanya. a finals del mateix mes.
En un primer moment els metges i responsables de Salut van dir que era una enfermetat semblant a la grip i no li van donar massa importància.
L'evolució dels aconteixements, la rapidesa de la propagació, la facilitat del contagi i la gravetat dels malalts que ingresssaven als hospitals, van fer petites les UCIs i van desbordar totes les previsions.
El personal sanitari ha estat un dels herois d'aquesta pandèmia.
El divendres 13/03/2020 es van tancar les escoles i el mateix cap de setmana, el president del Govern, Pedro Sánchez, va decretar l'Estat d'Alarma i va confinar la població de tot el país.
Igualada i la Conca d'Odena es van avançar en aquest confinament i van viure un episodi molt complicat i difícil de gestionar.
Durant el periode de confinament només es podia sortir de casa per anar a comprar o per causa de força major.
L'ús de les masaretes va deixar de ser una anècdota associada als turistes assiàtics i s'ha fet habitual en les nostres contrades.
Incredulitat, por, angoixa, incertesa... són sensacions que s'han escampat entre la població.
El teletreball ha deixat de ser una eina estranya i s'ha ficat en moltes cases. L'anomenada conciliació laboral i familiar s'ha fet més difícil que mai.
Les families amb criatures a casa han hagut de reinventar-se i fer de mestres i mestreses de casa.
A finals d'abril (26/04/2020) s'alliberen els nens i nenes, que per fi poden sortir al carrer (amb condicions i precaucions).
Una setmana després, el primer cap de setmana de maig, permeten sortir la resta de població per franges d'edat seguint un pla de desconfinament dividit per fases i que vol avançar cap a una "nova normalitat".
Ningún sap quin món ens espera i de quina manera la humanitat haurà d'adaptar-se a un nou escenari que sembla sortit d'un guió de ciència ficció.
Potser es tracta d'un primer avís perque es respecti el planeta terra...
Espero que aviat es pugui sortir i poguem rodar per les carreteres del país. Tots en tenim molts ganes...
