dimarts, 5 de desembre del 2023

Illa de Man TT > Recordant Miquel Simó

Benvolguda familia,

Aquest estiu, la Illa de Man va tornar a ser noticia per l'accident fatal d'un pilot català.

Un breu comunicat de l'organtizació confirmava la notícia: It is with great sadness that the Isle of Man TT can confirm de loss of Raul Torras Martinez following an incident on the final lay off today's Supertwin Race (June 6, 2023)

En Raül no era un pilot novell, sino un experimentat corredor que havia participat en nombrases curses i des de l'any 2017 participava regularment en el TT. En l'edició d'enguany, era l'únic pilot català i espanyol que hi participava. Corrica amb llicència andorrana. 

Des de la mort de Santiago Herrero amb Ossa l'any 1970, la Federación Española de Motociclismo no concedeix cap llicència per participar en aquesta perillosa carrera.

La Illa de Man és una petita illa del mar d'Irlanda que pertany al Regne Unit. La seva capital és Douglas. A l'arribar al seu port hi ha un cartell que diu: "Si no t'agraden les nostres regles, surt un vaixell cada mitja hora"


De fet, l'anomenat Tourist Trophy (TT) de la Illa de Man es celebra des de 1907 i està considerada  una de les competicions del motor més perilloses de tot el món i acumula més de 260 persones que han perdut la vida en aquest circuit.

Miquel Simó i Sanchez (1906-1977)

Investigant sobre aquesta carrera, en Pep va conèixer la particpaació d'un altre pilot català que també havia competit en aquesta carrera durant els anys 30. Es tracta d'en Miquel Simó i Sanchez (1906-1977). 


Miquel Simó i Sànchez for un pilot de motociclisme català molt popular entre els anys 20 i els 30, a banda d'un reputat inventor i fabricant de motocicletes, haven estat el creador, abano de la guerra civil espanyola, de la primera marca registrada per a motocicletes a l'estar espanyol: Motocicletas Simó.

Exits en competició

En Miquel s'inicià en el món de la competició ben aviat, pilotant una moto de fabricació propia (1921). Fins i tot guanyà diversess curses a l'Autòdrom Terramar de Sitges, la Pujada a l'Arrabassada i el Tour de Catalunya a finales dels anys vint.

Durant el període de 1935 a 1939  va ser pilot oficial de la marca Terrot

L'accident al Tourist Trophy

Simó va córrer quatre vegades al Thourist Thophy, la cursa motociclista per excel·lència en aquella època. El 1935, esdevingué el primer català a aconseguir una Rèplica TT, premi atorgat als pilots que entren amb un temps no superior al 10% del marcat pel guanyador. De les seves quatre participacions, dues se saldaren amb caiguda, la darrera de les quals, el 1939, posà fi a la seva carrera.

Aquell plujós 12 de juny, Simó estava completant la seva cinquena volta al circuit quan el pilot anglès que el precedia relliscà a l'entrada d'un revolt, trencant-se-li els dipòsits d'oli i de benzina en la caiguda. Simó, que entrà molt ràpid al viratge, va patinar amb el toll d'oli i benzina que s'hi havia format i va caure anant a 140 km/h, anant a estampar-se de cap contra un pal de ciment. 

Segons explicà el català força anys més tard, «La meva inseparable Terrot funcionava bé aquell dia i vaig pensar que faria un bon temps, així que vaig parar uns segons a desinflar un pèl els pneumàtics a causa de la pluja. El pilot de davant meu va caure i, malauradament, jo hi vaig anar darrere. Després vaig saber que la caiguda d'aquell pilot va deixar restes d'oli a la pista que amb l'aigua de la pluja no vaig poder veure i em va fer estampar contra el pal de ciment. El casc em va salvar la vida».

A causa del seriós accident, Simó hagué de romandre tres mesos a l'hospital (poc després que el cirurgià de l'hospital de l'Illa de Man li donés l'alta, es va declarar la II Guerra Mundial). 

Un cop tornat a Catalunya, va viure pràcticament en l'oblit del públic.

Darrers temps

Dotat d'un gran enginy, fabricà també altres tipps de vehicles, com ara tricicles motorizas i fins i tot algun petit automòbil.

Un cop acabada la guerra civil espanyola, reprengué la fabricació de vehicles, dins el seu taller del carrer Enric Granados de Barcelona, en aquest cas produint motocarros, tricicles amb motor Hispano Villiers .

Com que el seu taller era de mecànica i no tenia planxisteria, conjuntament amb Carrosseries Marrugat va desenvolupar un reeixit microcotxe tipus ou, amb carrosseria de fibra de vidre, equipat amb el conegut motor Hispano Villiers de 197 cc. 

Aquest vehicle fou presentat a la Fira de Mostres de Barcelona de 1957, però no consta que fos portat a la producció en sèrie (sembla que es van fabricar dues unitats)



Cap al final de la seva etapa laboral, a la década de 1970
, Simó es va dedicar a reparar cotxes antics, especialitzant-se en components diversos com ara magnetos, rodes, fars, botzines, etc. 

També era un preuat restaurador de motors antics.

A la pregunta de quants vehicles va fabricar el Sr Simó, la seva filla Dulcis Simó, asegura que van ser  600 vehicles fabricats, entre motos i motocarros, una xifra molt respectable per l'época.