INTRODUCCIO
Després d'un temps d'inactivitat com a conseqüència de la DANA a Paiporta, en Pep segueix amb la seva curiositat intacta.
Aprofitant un desplaçament per visitar la família valenciana, en Pep va voler visitar la Comarca de la Marina Alta i va passar una dies a Calp (Alacant). Casualment el mateix hotel oferia una "Experiència Enològica" que en Pep no va poder rebutjar.
Es tratava d'una visita amb tast a la Bodega Montesanco, ubicada a Teulada.
Allà és on el Pep va descobrir la història de la pansa...
Un monument que vol homenatjar les persones que treballaven el raïm moscatell presideix la plaça major del poble de Teulada.
Una línia ferroviaria que conectava Teulada amb Dènia permitia fer arribar la mercaderia (les panses) fins el port de Dènia.
LA CIUTAT DE DENIA
Durant el segle XIX el port de Dènia era el principal punt d'embarcament d'quest producte.
La comercialització de panses va enriquir a tota la comarca. La destinació de bona part de la producció era Anglaterra, on la pansa alacantina es va convertir en un dels ingredients imprescindibles d'un dels dolços típics de la rebosteria anglesa: el ‘plum-cake’. També arribava pansa alacantina als Estats Units, el Canadà i França.Les exportacions van adquirir tal volum que, amb la finalitat de proveir la demanda, els cultius de raïm moscatell van anar creixent i es van estendre en un radi de 100 quilòmetres, arribant a altres comarques d'Alacant i de València.
Actualment, a la Comunitat Valenciana, la producció de pansa s'estén per les comarques de la Marina Alta, la Safor i, en menor mesura, la Costanera, la Vall d'Albaida, la Ribera Alta i la Marina Baixa.
LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT
Durant el segle XIX, Dènia va ser l'epicentre d'quest enrenou econòmic que va tenir una gran influència en l'expansió urbana, apareixent nous carrers i construint-se grans cases senyorials per a la nova burgesia, creada pel comerç de la pansa. Es van crear grans magatzems per al comerç de les panses al carrer Carbonell, carrer La mar, plaça del Convent i Patricio Ferrandiz, aquesta última va donar peu a l'eixample sud de la ciutat. Un gegant d'aquets comerç va ser la companyia Wholeshle Cooperative Society. D'acord a aquest gran comerç es van establir les fàbriques d'envasos, les serradores i altres negocis complementaris.
Dènia estava en l'època de major esplendor.
EL PROCÉS DE L'ESCALDÀ
El procés tradicional d'assecat dels grans de raïm és senzill, però laboriós. Els raïms, després d'haver sigut escaldats en una mescla d'aigua i sosa càustica (procés conegut com a l’escaldà i declarat Bé d'Interés Cultural Immaterial).
S'escalda submergint el raïm dins de l'aigua bullent amb dessaborida, a penes deu segons, perquè es talli la pell i accelerar el procés de deshidratació i assecat. El raïm se situa sobre plaques realitzades amb canyes i s'exposen al sol, però a la nit es col·loquen a cobert en els ‘riuraus’ perquè la humitat no els afecti.
Els canyissos s'apilen separats amb uns tacs de fusta ("pilons") perquè circule l'aire entre ells. L'endemà es tornen a exposar al sol i a mitat del procés, és a dir, al tercer o quart dia, es dona la volta als raïms perquè s'assequin per tots dos costats. En una setmana, els grans de raïm s'han convertit en panses. Els 'riuraus' van néixer per a resguardar els canyissos de la rosada i de la pluja. Aquests edificis van marcar el paisatge de la Marina Alta des del segle XVIII i actualment se celebra la FESTA DE L'ESCALDÀ, a la fi d'agost, en Jesús Pobre, entitat local menor de Dénia.
LA CAIGUDA DEL COMERÇ DE LA PANSA
A principis del segle XX la plaga de la filoxera va arribar a la Marina Alta i va arrasar els camps de pansa pel que bona part dels productors van haver de canviar de cultiu per a subsistir, plantant cítrics en zones de reg o ametllers en zones de secà. Altres productors van abandonar el camp i es van passar a la indústria joguetera, que fins al boom turístic va ser en gran manera el motor econòmic de Dènia.
Les fàbriques que feien les caixes de fusta per a l'embalatge i transport de les panses van haver de tancar el seu negoci. Van aprofitar les ferramentes, la maquinària de les fàbriques i la fusta de les caixes per a crear joguets de fusta. Molts temporers van passar a ser empleats de la indústria joguetera. Al 1914 Pedro Riera Mulet creà la primera indústria joguetera de fusta torneada a Dènia.
Deu anys abans , en 1904 els Germans Ferchen (mercaders de la pansa alemanya) ja s'havien assentat a Dénia creant la primera indústria joguetera hispana-alemanya, que es dedicava exclusivament a fabricar joguets de llanda serigrafiada.
CONCLUSIÓ
En definitiva, gràcies a la pansa, Dènia va ser coneguda arreu del món a finals del Segle XIX. Com diu el titular d'aquest post "la pansa va posar Dènia al mapa"
