diumenge, 6 de desembre del 2015

Cercant les arrels de la familia...

Benvolguda familia,

El passat mes de novembre, el Pep i la Montse em van portar a passejar.

Gràcies a les noves tecnologies, en Pep ha fet molts "amics". L''eina que utilitza en Pep porta per nom "Facebook" i permet conèixer gent d'arreu del món. 

Fa uns mesos, en Pep va descobrir la Maria. Una noia que viu a Girona i que porta per cognom Figa. 

Per averiguar quin tipus de parentesc familiar existia, entre la Maria i el Pep es va organitzar una trobada presencial a casa els pares de la Maria. Els pares de la Maria viuen a Arenys d'Empordà, un poblet encantador de l'Alt Empordà, dins el terme de Garrigàs, no gaire lluny de Figueres.


Aprofitant el desplaçament, en Pep va decidir anar a conèixer Cassà de la Selva. 


Fa un parell d'anys en Pep va llegir un llibre que el va deixar impressionat. "Quan en deixem xampany", escrit per Rafel Nadal, on l'autor descriu la història de Francisco Oller Martinell (1869-1941) un dels seus avantpassats.
A setze anys, orfe de pare i mare, Francisco Oller abandona Cassà de la Selva, viatja al nord en busca de futur i acaba creant una potent indústria de taps de suro a Reims, al cor de la Xampanya francesa. Allà cria quatre fills de personalitats fortíssimes: l'Angèle, la valenta, l'Hélène, la rebel, en Louis, l'insatisfet i la misteriosa Yvonne. A través d'ells, Rafel Nadal construeix una saga familiar que transita pels cent anys més convulsos de la història d'Europa: la Primera Guerra Mundial, el crac del 29, la persecució nazi als jueus, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement europeu de la postguerra. Amb una prosa rica i evocadora, aquesta és una història de tenacitat, sacrificis, amors, odis, traïcions, èxits i fracassos, que transcorre a cavall del xampany i el suro, entre Reims i Catalunya, i ens acosta a noms tan glamurosos com Veuve Clicquot, Roederer, Heidsieck o Taittinger.

L'antiga casa familiar "Can Nadal", construida a principis del segle XX per Joaquim Nadal i Angèle Oller, acull avui les oficines de l'Ajuntament de Cassà.

Després de fer una visita turística a la vila, en Pep va voler anar al cementir de Cassà per retre homenatge a Francisco Oller, enterrat al mateix poble que el va veure néixer.


Després de passejar per Cassà de la Selva i visitar la tomba de Francisco Oller, tornem a l'autopista  A-7 direcció Figueres i agafem la sortida 5. Direcció Vilaür fins a Arenys d'Empordà (Garrigàs).


Els pares de la Maria ens rebem amb alegria i tots estem molt contents d'haver organitzat aquesta trobada/dinar de germanor que ens ha permès conèixer-nos personalment. 

Després de l'excel·lent dinar que ens ofereix la familia Figa, intercanviem informació sobre les nostres respectives families per esbrinar les arrels del cognom FIGA i detectar els punts de conexió entre les diferents branques. 

Caldrà aprofondir en la investigació de l'arbre genealògic per tenir una fotografia més detallada de la familia.

Anem a donar una volta pel poble i visitem l'esglèsia de Sant Sadurní del segle XI.


En Pep està molt content d'haver conegut aquesta branca gironina de la familia Figa que desconeixia. Tractarem de mantenir el contacte i seguir investigant.

Abans de la despedida, en Pep i la Maria es fan una foto per documentar la trobada.


Moltes gràcies per la vostra acollida, familia  FIGA ! Continuarà...




dimarts, 10 de novembre del 2015

AT Roca > Vi de Terrer

El passat 23 d'octubre de 2015, en Pep va participar en un tast de vins AT Roca organitzat per Casa Evaristo de Terrassa.

En Pep va quedar impressionat per la persona que dirigia el tast l'Agustí Torelló i pels vins tastats.



En principi, el tast estava pensat per a 5 vins (dos escumosos i tres vins tranquils)



L'Agustí Torelló va néixer dins el celler de la familia i ha participat en les aventures vitivinícoles de  la familia Torelló (Torelló i Agustí Torelló Mata).

La crisi dels 50 anys el va obligar a repensar la seva vida...Un dels seus fills, Agustí Torello Roca va estudiar enologia a la nova Facultat d'Enologia de Tarragona.

Amb el suport de la seva familia posa en marxa un nou projecte per recuperar els vins emocionals i elaborar vins de terrer. I d'acord amb el seu fill decideix posar-li el nom d'AT Roca.


L'Agustí ens va parlar de que els vins han de tenir personalitat i també han de ser elegants. Han de reflectir el territori i el paisatge on creixen els raïms. En definitiva han de tenir ànima. Els vins han d'emocionar...

Un aspecte important que no podem oblidar: el vi és per compartir !
L'Agustí es confessa un enamorat del Macabeu i afirma que el Penedès és terra de vins blancs.
Per elaborar ele seus vins negres, tenen un celler a Falset.


Resumint, els vins AT Roca tastats van ser els següents:

Brut Reserva 2013 Clàssic Penedès (52% Macabeu + 27% Xarel·lo + 21 Parellada)
Rosat Reserva 2013 Clàssic Penedès (50% Macabeu + 50% Monastrell)
Floral 2014 DO Penedès (65% Macabeu + 35% Malvasia de Sitges)
Xarel·lo 2013 DO Penedès (100% Xarel·lo)
Sileo 2014 DO Montsant (80% Garnatxa + 20% Samsó)

Finalment l'Agustí ens va permetre tastar el "Cop de Cor", un vi solidari que es presenta com l'encís que et colpeja...Sense paraules !


Si voleu saber més sobre aquest vi solidari, vegeu la web: www.copdecor.com

dimarts, 27 d’octubre del 2015

El Porsche Automuseum de Gmünd (Austria)

Hola a tothom,

Avui us explicaré la sortida més atrevida que he fet amb el Pep i la Montse. Era l'estiu de l'any 2003 !

Com ja us he explicat alguna vegada en Pep és un apassionat pels automòbils...

Us faig una confidencia: La raó per la qual, en Pep va estudiar la carrera d'Enginyeria Industrial, (especialitat Mecànica) va ser perque dins el darrer curs de la carrera hi havia una assignatura quatrimestral, que portava per títol "Automóviles".
Per arrodonir-ho, entre altres assignatures també hi havia la de "Motors tèrmics".
Com apunt final, el projecte de final de carrera d'en Pep va ser el disseny d'un motor rotatiu.

Doncs com a bon aficionat al motor, en Pep va llegir que els primers cotxes esportius Porsche no es van fabricar a Alemanya sino en un petit poblet d'Austria que porta per nom Gmünd.

Aquesta va ser l'excusa per organizar un viatge a Austria amb l'escarabat groc. Era una bona manera de posar-me a prova i comprovar la fiabilitat dels VW.

El 12 d'agost de 2003 a les 21h, embarcàvem (2 adults + 1 veicolo) dins un vaixell que sortia del port de Barcelona en direcció a Genova.




Desprès de dinar desembarquem a Genova i agafem l'autostrada en direcció a Trento. Per poder dormir, plantem la tenda al campeggio lido lilla de Terlago, aprop de Trento.




Desprès de visitar Trento, parem a dinar a Brunico (Italia) i atravessem la frontera amb Austria. Ens van fer posar una pegatina al parabrises per poder viatjar durant 10 dies (10 Tage) per les carreteres/autopistes austríaques.



Per variar, canviem el camping per un Gasthof. Estem a Spittal/Drau, on la familia Peter Winkler gestiona el Edlingerwirt, un petit hotel molt acollidor.

L'endemà arribem a Gmünd (Kärnten). En aquest poblet, un museu privat que porta per nom Porsche Automuseum Helmut Pfeifhofer, guarda com a tresor la maqueta original de fusta que es va fer servir per fer la carrosseria del primer Porsche de la història: el Porsche 356. Un vehicle de dues places descapotable (carrosseria d'alumini) sobre la base de l'escarabat de VW.




Decidim acampar aprop de Gmünd, en el camping d'un poblet anomenat Malta. Visitem al parc natural de Hoche Tauern a Maltatal i el Maltaberg.



Aconseguit l'objectiu del viatge (visita museu Porsche), jo pensava que ja era l'hora de tornar, però en Pep va decidir entrar a Eslovènia per conèixer la seva capital Ljubljana.

Satisfeta la curiositat viatjera del meu amo, ens dirigim a Klagenfurt i Zell am See per arribar al Tirol.

Acampem dins un camping de Weer, aprop de Innsbruck, que coneixem d'altres vegades. Es tracta del Alpen Camping Mark. Es el nostre camping preferit del Tirol.



De tornada a casa, entrem a Alemanya i pasem per München per fer una cervesa a la Hof Brau Haus. Acampem no gaire lluny de l'autobahn dins el camping Winkelbachtal a Gruibingen.


L'endemà visitem Stuttgart i recordem els vells temps (estiu de 1973). Ens endinsem a la Seva Negra (Schwarzwald) i anem a passejar per Baden-Baden. Acabem l'etapa dins un camping de Bühl-Oberbruch.


El viatge s'acaba i tornem a entrar a França per Strasbourg on visitem la "petite France". Seguim per l'autoroute fins a Lyon i aprofitem per visitar "le vieux Lyon", la part antiga de la ciutat.
Ben dinat, tornem a l'autoroute direcció Valence. Però a Vienne, l'escarabat groc s'atura en plena autopista.  Moments de sorpresa. Que no cunda el pánico !. Apareix un camió plataforma "Dépannage" que carrega el cotxe i ens porta al taller més proper.



Afortunadament el RACC s'encarrega de la repatriació. Es divendres a la tarda del 22 d'agost de 2003 i l'escarabat ha dit prou !

Amb un cotxe de lloguer arribem a l'aeroport de Perpignan i un taxi de Figueres ens ve a recollir i ens porta fins a Terrassa, a casa. Home sweet home !

El cotxe arribarà uns dies després al Taller Robert de Terrassa per a ser reparat.
La diagnosi de l'avaria és clara: avaria elèctrica. Una peça de baquelita (resina sintètica emprada com a aïllant elèctric) que tenia una petita esquerda.  Una reparació ben senzilla i econòmica (substitució peça recanvi). La referència de la peça (1234332082) segueix dins el catàleg Bosch. Guardo la peça a casa amb molt de carinyo.



I aqui s'acaba la història. Tot i el final imprevist, convservem un excel·lent record d'aquest viatge i no perdem l'esperança de fer-ne algun altre semblant...

Si us animeu a fer aquest viatge, aqui teniu la ruta d'aquesta experiència:


dilluns, 5 d’octubre del 2015

Quina nevada !

Era el mes de desembre de l'any 2001. Em van despertar de bon matí i em van dir que durant la nit havia nevat força i que els carrers de la ciutat estaven coberts per una capa de neu.

En Pep i la Montse van decidir portar-me a donar una volta per disfrutar de l'espectacle de la neu.



La veritat es que ja feia tants anys que vaig sortir d'Austria que no recordava la sensació de rodar sobre la neu. Però aviat vaig recordar els "vells temps". Quina il·usió !

Com que lluia un sol esplèndid, la neu es va fondre ràpidament, però encara vàrem ser capaços de trobar algun racó que no havia trepitjat ningú.

Vàrem enfilar la carretera de Terrassa a Talamanca per anar fins a Matadepera.


I allà vàrem gaudir d'allò més. Va ser tota una experiència que no oblidarem mai i de la que guardarem molt bon record...


Llástima que l'espectacle de la neu no sigui més freqüent per aquestes contrades.



dijous, 3 de setembre del 2015

Small Wonder (Pequeña Maravilla)

Avui us volia parlar dels meus origens...

La història del meu naixement està molt ben explicada dins d'un llibre que la Mònica va regalar al Pep amb motiu del seu 50è aniversari (04/02/2002).

El llibre en qüestió porta per títol "Pequeña Maravilla" i explica "la asombrosa historia del Volkswagen".



Es un llibre que en Pep guarda a casa com si fos un tresor molt valuós...

El llibre, que porta per títol original "Small Wonder", es va editar l'any 1967 a Londres per Hutchinson & Co (Publishers). El seu autor, Walter Henry Nelson.

L'any 1974, Ediciones Grijalbo el va editar en castellà, amb el nom de "Pequeña Maravilla". La traducció de la 1a edición anglesa,  a càrrec de R. Hernández Sol.

Em perdonareu, però no he pogut resistir la temptació de copiar el que diu la contraportada del llibre i que resumeix molt bé el seu contingut.

PEQUEÑA MARAVILLA, es la sorprendente historia del nacimiento, el desarrollo, los problemas, los éxitos, las bromas, el culto y el atractivo del Volkswagen, así como el no menos fascinante relato de los hombres de todo el mundo que han actuado como sus "misioneros" y "convierten" cada año a más de un millón y medio de clientes. 
Walter Henri Nelson ha escrito uno de los libros más amenos del año, una obra no patrocinada por los fabricantes y sin embargo francamente entusiasta, sobre ese producto de serie que conserva niveles casi antediluvianos de perfección y habilidad artesana.

La historia del Volkswagen - esa divertida "cucaracha" o "escarabajo", el automóvil que más se vende en el mundo - es la historia de uno de los éxitos más asombrosos de la era moderna. PEQUEÑA MARAVILLA nos ofrece por vez primera el relato completo de este auténtico fenómeno técnico y comercial. 
Walter Henri Nelson ha revisado por completo, ampliándola considerablemente y poniéndola al día, su historia del Volkswagen, cuya primera edición fascinó a miles de lectores tanto en América como en Europa. 
En esta nueva versión, el autor ha incluido la historia, hasta ahora inédita, del Volkswagen en Inglaterra, Australia, Sudáfrica y otros países, y nos cuenta de manera anecdótica, amena y objetiva cómo surgieron las decisiones que condujeron al éxito, quienes fueron los hombres que tomaron tales decisiones y también los errores de quienes "perdieron el tren".
La historia de Ferdinand Porsche, el genio del automovilismo que creó el concepto Volkswagen, es una historia de esperanzas y sueños frustados antes del triunfo final. Bajo el patrocinio de Hitler los primeros prototipos de coches diseñados por Porsche fueron sometidos a prueba, y se construyó una fábrica en Wolfsburg.  Durante la II Guerra Mundial, los bombardeos aéreos de los aliados parecieron poner fin a esta increíble empresa, pero un puñado de alemanes abnegados, alentados por unos oficiales del ejército británico, lograron hacer resucitar el proyecto de entre las cenizas y reanudar la producción. 
Bajo la dirección de Heinz Nordhoff, un ingeniero procedente de la General Motors (GM), la Volkswagen creció hasta convertirse actualmente en la mayor compañía europea de fabricación de automóviles, con una producción de VW - iniciales de las palabras alemanas Volk (pueblo) y Wagen (coche) popular - cada ocho segundos.



dilluns, 27 de juliol del 2015

L'Autòdrom de Terramar

Com us vaig explicar, el mes de març de l'any 2000 va ser el començament d'una nova etapa de la meva vida.

Tenia ganes de fer quilòmetres i veure coses noves. Potser convindrà que recordi als més joves que abans, quan en un cotxe es canviava el motor o es feia el motor nou, calia fer uns km de rodatge. Aixó volia dir que no es podia apretar gaire el motor si no es volia fer-lo malbé. En l'actualitat això no és necessari perque els motors ja venen rodats de fàbrica.

L'estiu de l'any 2000 va ser un bon moment per fer els primer recorreguts al voltant de Terrassa.

Una de les primeres destinacions escollides va ser Sitges i els seus voltants.

En Pep i el seu mecànic (en Jordi i la seva parella Marta) em van portar a rodar pel circuit/autòdrom de Terramar dins el terme de Sant Pere de Ribes. Era el matí del 19 d'Agost de l'any 2000.


Va ser una experiència molt emocionant de la que guardo molt bon record.

Pels que no ho sapiguen, l'Autòdrom de Terramar o Autódromo Nacional va ser el primer circuit construit a Espanya per fer carreres de cotxes. Es un circuit de forma ovalada que té una longitud de 2 km i dos revolts amb una inclinació de 60 graus !

Es va construir l'any 1923. En aquells moments, a Europa hi havia dos circuits: el de Brooklands al Regne Unit i el de Monza a Italia. Als EEUU tenien el circuit d'Indianapolis.



Actualment es troba en un estat lamentable, esperant que alguna institució o particular pugui donar-li alguna utilitat.



divendres, 17 de juliol del 2015

El procés de restauració (1998 - 2000)

Tal com us vaig prometre, ja és hora de parlar del procés de restauració.

Com us havia dit, en Pep em va despertar del meu somni dins el garatge de Sant Vicenç de Montalt i em va portar al Taller ROBERT de Terrassa.


Us haig de dir que abans de formalitzar la operació de canvi de propietari, en Pep havia convidat als "seus mecànics" per valorar la viabilitat de la restauració a realitzar. Quan va tenir la llum verda, es va tancar la operació.



Estic molt orgullós de poder afirmar que, tot i el meu estat, vaig ser capaç d'anar de Sant Vicenç de Montalt a Terrassa pel meu compte (sense grua).

No us vull avorrir amb els detalls tècnics de totes les feines realitzades, però haig de confessar que la restauració va ser important i va durar un parell d'anys (des de Març de 1998 fins al mateix mes de l'any 2000).

Una bona dosi de paciència i alguna inversió van ser necessaris per dur a terme aquesta tasca tan feixuga, que ningú pensava que s'allargaria tant.




Em van treure el motor i el van actualitzar (1300cc). Paracops, parafangs, estriberes, gomes...tot el que es podia desmontar es va treure. Es va sanejar la carrosseria i es va refer la tapisseria (inclosos els seients). No cal dir que em van canviar els pneumàtics.


El planxista, el tapisser, el pintor...tots van treballar de valent per recuperar el meu estat original.

Quan va ser el moment de triar la pintura, en Pep i la Montse (la seva senyora) van decidir quedar-se un color alegre. Després de moltes discussions, el color escollit va ser el groc. Un groc anomenat Imola (color de la versió esportiva de l'Audi A3).

Finalment i després de dos anys de treballs, el somni es va fer realitat i tothom estava content. Tornava a ser un cotxe gairebé nou, 33 anys després del meu neixement !




A partir d'aquest moment (Març 2000) comença una altra història que us anirem explicant...



dijous, 16 de juliol del 2015

Els Juliols de la UB (2015)

Volia començar a explicar-vos la meva restauració, però en Pep ha preferit parlar-vos d'un tema més recent.

I és que, com cada any, la Universitat de Barcelona, organitza els seus Cursos d'estiu oberts a tothom. S'anomenen Els Juliols de la UB.

Enguany hi havia un curs que portava per títol "Els sentits del vi" i el meu amo no ha dubtat ni un moment a matricular-se, tot i que és un curs que es fa a Vilafranca del Penedès, a les instal·lacions del VINSEUM (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) durant totes les tardes d'una setmana del mes de Juliol. Del 6 al 10 de Juliol, de les 16h fins a les 20:30h.


La descripció que fa el coordinador del contingut d'aquest curs, Joan Cuscó és la següent: Elaboració, tast, promoció del territori, enoturisme... àmbits del món del vi. Però que s'hi cou en aquest món de sensacions ?

El Curs combina classes teòriques amb tastos i visites a cellers. I és que amb el vi passa com amb la música: no n'hi ha prou amb parlar-ne, cal escoltar i mirar i tastar i olorar. Cal conèixer aquells que hi treballen directament i tenir nocions teòriques per moure's adequadament en el paisatge de les cultures del vi. A partir dels sentits, veureu com se us forma i transforma la mirada, la sensibilitat i la vivència del vi i de tot el que l'envolta: el paisatge, el patrimoni, les arts... Tot plegat fent un recorregut per la Mediterrània i per les diferents maneres com, al llarg de la història, s'han emprat els sentits per conèixer i per gaudir de la realitat i dels vins. Per viure la vida amb la màxima intensitat.


El Curs es dividia en 10 sessions (dues cada tarda). Us faig breu resum del Programa:

En Bernat Flores (UIC) ens va parlar de "L'educació dels sentits i els plaers del vi en els classics".
En Lluís Tolosa ens va oferir una classe magistral sobre "L'enoturisme com a mirada i percepció dels paisatges".
La Montserrat Serra ens va descobrir el pintor del vi, "Xavier Nogués i els vins de les Galeries Laietanes".
En Josep Roca (El Celler de Can Roca) ens va actualitzar la Carta de vins que oferien les Galeries Laietanes l'any 1915 als seus clients i ens va proposar un tast sublim.
En Joan C Martin ens va parlar de "Els vins de l'Arc Mediterrani" i ens va fer tastar alguns vins.
En Manel Pla va coordinar un taller sobre "L'experiència de beure vi i la integració dels sentits".
En Joan Cuscó ens va parlar de "L'educació dels sentits i l'humorisme del Romanticisme".
L'Oriol Guevara va ser el guia d'un "Passeig sensorial per la Mediterrània".

Hem visitat un parell de cellers: Can Bas Domini Vinícola (Subirats), on ens han parlat de "Les
textures del vi" i Caves Nadal (Pla del Penedès), que ens ha ofert "Una experiència oberta als sentits".

Durant la setmana, hem tastat 26 vins diferents. Bàsicament, vins mediterranis però també de Portugal, Jerez i Austràlia.

En definitiva, hem disfrutat molt i hem ampliat els nostres horitzons...

dissabte, 11 de juliol del 2015

Anem a Figueres (Alt Empordà)

Abans d'explicar-vos amb detall el procès de restauració, he pensat que potser us interessarà més la última excursió que hem fet.

Em sembla que encara no us he comentat que en Pep (el meu amo) ja s'ha jubilat. Tot i que tota la seva vida professional ha estat lligada al món de la ciència i de la tècnica (com a enginyer industrial), quan el van pre-jubilar, va decidir a fer un curs sobre "Viticultura, Enologia i Tècniques d'elaboració de Vins i Caves". Aquest curs, que es va fer a Vilafranca del Penedès, a la seu de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), durant el primer trimestre de l'any 2012, va canviar la seva vida i ha convertit el món de vi en la seva passió.

Per aquest motiu, en Pep no desaprofita les oportunitats que es presenten per apuntar-se a qualsevol "evento" relacionat amb el món del vi.

Un dels darrers, va ser una conferència que s'anunciava a la Biblioteca de Figueres, sobre la "Història de la vitivinicultura catalana a través de les fonts documentals".

Aprofitant el desplaçament, vàrem rodar per territori de l'Alt Empordà.
Vàrem conèixer Cistella i Vilaritg, dos pobles preciosos que val la pena visitar. Per cert, no gaire lluny de Vilaritg hi ha una masia que porta per nom "Cal Figa", però com diu el refrany "això són figues d'un altre paner". Espero que més endavant ho podrem aclarir...






Continuem per Terrades i dinem a Sant Llorenç de la Muga. Mentre dinàvem ens va sorprendre una tempesta espectacular.

Després de dinar seguim el curs del riu Muga fins que s'acaba la carretera asfaltada a Albanyà.
Per anar a Figueres passem per Boadella d'Empordà.

Finalment a mitja tarda, arribem a Figueres i anem directament a la Biblioteca Fages de Climent, lloc on es feia la conferència que us comentava. La conferenciant és la Jordina Escala, bibliotecària del Centre de Documentació del VINSEUM (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) de Vilafranca del Penedès. La Jordina va estar impecable.

Com a cloenda, desprès de la conferència ens van oferir una degustació comentada dels vins  del Celler d'en Guilla (DO Empordà).

Segueix pendent el resum de la meva restauració...

divendres, 3 de juliol del 2015

Benvingut al mon virtual !

Hola a tothom,

Ja fa unes quantes setmanes que el meu "amo" em vol fer un blog...
Diu que d'aquesta manera, podrem explicar les nostres aventures. Les meves o les seves ?

Començarem per la presentació:

Sóc un escarabat groc (VW-1300). Vaig néixer a la fàbrica Volkswagen de Wolsburg (nord d'Alemanya) el dia 10 d'octubre de 1967. Dos dies desprès em van enviar a Austria. Però no vaig néixer amb aquest color. El meu color original de fàbrica era "chinchilla", un color molt corrent en aquells temps.



La Carmiña, una noia que va marxar a Viena (Austria) per completar els seus estudis, veure món i ampliar horitzons, em va veure i va decidir comprar-me a finals de 1967.

Durant uns anys vaig seguir tenint la matrícula austríaca perque la Carmiña anava i venia de Viena a Barcelona.

Uns anys desprès (1972) la Carmiña va decidir establir-se a Roses (Alt Empordà) on havia trobat feina en una gestoria. Per aquest motiu, em va canviar la matrícula. I vaig passar de tenir una matrícula austríaca a una matrícula espanyola. De moment amb la GE de Gerona, que posteriorment es va poder canviar per la GI de Girona.

Uns anys desprès (1975), el cotxe va passar a la seva germana Natàlia, que vivia a Barcelona i tenia una casa al Maresme. L'any 1989 vaig canviar de domicili per anar de Barcelona a Sant Vicenç de Montalt.

Per aquells anys, em van pintar i vaig canviar de color. El fill de la Natàlia, en Carles es va decidir per un color blau fort o blau Ducados (marca de tabac de l'època).

Desprès d'un grapat d'anys de bons serveis, vaig acabar arreconat dins el garatge familiar...

L'any olímpic 1992 vaig fer els 25 anys, i per tant em vaig convertir en un "clàssic", però seguia dormint a Sant Vicenç de Montalt.

El mes de maig de 1998 em van despertar del meu llarg somni. Motius familiars van ser la causa del canvi de propietari. En Pep, un senyor de Terrassa (Vallès Occidental), em va portar a casa seva amb la intenció de recuperar el meu estat original.

Properament us explicaré amb més detall el procés de restauració a que vaig ser sotmès...