El procés de restauració (1998 - 2000)

Tal com us vaig prometre, ja és hora de parlar del procés de restauració.

Com us havia dit, en Pep em va despertar del meu somni dins el garatge de Sant Vicenç de Montalt i em va portar al Taller ROBERT de Terrassa.

Us haig de dir que abans de formalitzar la operació de canvi de propietari, en Pep havia convidat als "seus mecànics" per valorar la viabilitat de la restauració a realitzar. Quan va tenir la llum verda, es va tancar la operació.

Estic molt orgullós de poder afirmar que, tot i el meu estat, vaig ser capaç d'anar de Sant Vicenç de Montalt a Terrassa pel meu compte (sense grua).

No us vull avorrir amb els detalls tècnics de totes les feines realitzades, però haig de confessar que la restauració va ser important i va durar un parell d'anys (des de Març de 1998 fins al mateix mes de l'any 2000).

Una bona dosi de paciència i alguna inversió van ser necessaris per dur a terme aquesta tasca tan feixuga, que ningú pensava que s'allargaria tant.

Em van treure el motor i el van actualitzar (1300cc). Paracops, parafangs, estriberes, gomes...tot el que es podia desmontar es va treure. Es va sanejar la carrosseria i es va refer la tapisseria (inclosos els seients). No cal dir que em van canviar els pneumàtics.

El planxista, el tapisser, el pintor...tots van treballar de valent per recuperar el meu estat original.

Quan va ser el moment de triar la pintura, en Pep i la Montse (la seva senyora) van decidir quedar-se un color alegre. Després de moltes discussions, el color escollit va ser el groc. Un groc anomenat Imola (color de la versió esportiva de l'Audi A3).

Finalment i després de dos anys de treballs, el somni es va fer realitat i tothom estava content. Tornava a ser un cotxe gairebé nou, 33 anys després del meu neixement !

A partir d'aquest moment (Març 2000) comença una altra història que us anirem explicant...