L'Autòdrom de Terramar

Com us vaig explicar, el mes de març de l'any 2000 va ser el començament d'una nova etapa de la meva vida.

Tenia ganes de fer quilòmetres i veure coses noves. Potser convindrà que recordi als més joves que abans, quan en un cotxe es canviava el motor o es feia el motor nou, calia fer uns km de rodatge. Aixó volia dir que no es podia apretar gaire el motor si no es volia fer-lo malbé. En l'actualitat això no és necessari perque els motors ja venen rodats de fàbrica.

L'estiu de l'any 2000 va ser un bon moment per fer els primer recorreguts al voltant de Terrassa.

Una de les primeres destinacions escollides va ser Sitges i els seus voltants.

En Pep i el seu mecànic (en Jordi i la seva parella Marta) em van portar a rodar pel circuit/autòdrom de Terramar dins el terme de Sant Pere de Ribes. Era el matí del 19 d'Agost de l'any 2000.

Va ser una experiència molt emocionant de la que guardo molt bon record.

Pels que no ho sapiguen, l'Autòdrom de Terramar o Autódromo Nacional va ser el primer circuit construit a Espanya per fer carreres de cotxes. Es un circuit de forma ovalada que té una longitud de 2 km i dos revolts amb una inclinació de 60 graus !

Es va construir l'any 1923. En aquells moments, a Europa hi havia dos circuits: el de Brooklands al Regne Unit i el de Monza a Italia. Als EEUU tenien el circuit d'Indianapolis.

Actualment es troba en un estat lamentable, esperant que alguna institució o particular pugui donar-li alguna utilitat.

El procés de restauració (1998 - 2000)

Tal com us vaig prometre, ja és hora de parlar del procés de restauració.

Com us havia dit, en Pep em va despertar del meu somni dins el garatge de Sant Vicenç de Montalt i em va portar al Taller ROBERT de Terrassa.

Us haig de dir que abans de formalitzar la operació de canvi de propietari, en Pep havia convidat als "seus mecànics" per valorar la viabilitat de la restauració a realitzar. Quan va tenir la llum verda, es va tancar la operació.

Estic molt orgullós de poder afirmar que, tot i el meu estat, vaig ser capaç d'anar de Sant Vicenç de Montalt a Terrassa pel meu compte (sense grua).

No us vull avorrir amb els detalls tècnics de totes les feines realitzades, però haig de confessar que la restauració va ser important i va durar un parell d'anys (des de Març de 1998 fins al mateix mes de l'any 2000).

Una bona dosi de paciència i alguna inversió van ser necessaris per dur a terme aquesta tasca tan feixuga, que ningú pensava que s'allargaria tant.

Em van treure el motor i el van actualitzar (1300cc). Paracops, parafangs, estriberes, gomes...tot el que es podia desmontar es va treure. Es va sanejar la carrosseria i es va refer la tapisseria (inclosos els seients). No cal dir que em van canviar els pneumàtics.

El planxista, el tapisser, el pintor...tots van treballar de valent per recuperar el meu estat original.

Quan va ser el moment de triar la pintura, en Pep i la Montse (la seva senyora) van decidir quedar-se un color alegre. Després de moltes discussions, el color escollit va ser el groc. Un groc anomenat Imola (color de la versió esportiva de l'Audi A3).

Finalment i després de dos anys de treballs, el somni es va fer realitat i tothom estava content. Tornava a ser un cotxe gairebé nou, 33 anys després del meu neixement !

A partir d'aquest moment (Març 2000) comença una altra història que us anirem explicant...

Els Juliols de la UB (2015)

Volia començar a explicar-vos la meva restauració, però en Pep ha preferit parlar-vos d'un tema més recent.

I és que, com cada any, la Universitat de Barcelona, organitza els seus Cursos d'estiu oberts a tothom. S'anomenen Els Juliols de la UB.

Enguany hi havia un curs que portava per títol "Els sentits del vi" i el meu amo no ha dubtat ni un moment a matricular-se, tot i que és un curs que es fa a Vilafranca del Penedès, a les instal·lacions del VINSEUM (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) durant totes les tardes d'una setmana del mes de Juliol. Del 6 al 10 de Juliol, de les 16h fins a les 20:30h.

La descripció que fa el coordinador del contingut d'aquest curs, Joan Cuscó és la següent: Elaboració, tast, promoció del territori, enoturisme... àmbits del món del vi. Però que s'hi cou en aquest món de sensacions ?

El Curs combina classes teòriques amb tastos i visites a cellers. I és que amb el vi passa com amb la música: no n'hi ha prou amb parlar-ne, cal escoltar i mirar i tastar i olorar. Cal conèixer aquells que hi treballen directament i tenir nocions teòriques per moure's adequadament en el paisatge de les cultures del vi. A partir dels sentits, veureu com se us forma i transforma la mirada, la sensibilitat i la vivència del vi i de tot el que l'envolta: el paisatge, el patrimoni, les arts... Tot plegat fent un recorregut per la Mediterrània i per les diferents maneres com, al llarg de la història, s'han emprat els sentits per conèixer i per gaudir de la realitat i dels vins. Per viure la vida amb la màxima intensitat.

El Curs es dividia en 10 sessions (dues cada tarda). Us faig breu resum del Programa:

En Bernat Flores (UIC) ens va parlar de "L'educació dels sentits i els plaers del vi en els classics".
En Lluís Tolosa ens va oferir una classe magistral sobre "L'enoturisme com a mirada i percepció dels paisatges".
La Montserrat Serra ens va descobrir el pintor del vi, "Xavier Nogués i els vins de les Galeries Laietanes".
En Josep Roca (El Celler de Can Roca) ens va actualitzar la Carta de vins que oferien les Galeries Laietanes l'any 1915 als seus clients i ens va proposar un tast sublim.
En Joan C Martin ens va parlar de "Els vins de l'Arc Mediterrani" i ens va fer tastar alguns vins.
En Manel Pla va coordinar un taller sobre "L'experiència de beure vi i la integració dels sentits".
En Joan Cuscó ens va parlar de "L'educació dels sentits i l'humorisme del Romanticisme".
L'Oriol Guevara va ser el guia d'un "Passeig sensorial per la Mediterrània".

Hem visitat un parell de cellers: Can Bas Domini Vinícola (Subirats), on ens han parlat de "Les
textures del vi" i Caves Nadal (Pla del Penedès), que ens ha ofert "Una experiència oberta als sentits".

Durant la setmana, hem tastat 26 vins diferents. Bàsicament, vins mediterranis però també de Portugal, Jerez i Austràlia.

En definitiva, hem disfrutat molt i hem ampliat els nostres horitzons...

Anem a Figueres (Alt Empordà)

Abans d'explicar-vos amb detall el procès de restauració, he pensat que potser us interessarà més la última excursió que hem fet.

Em sembla que encara no us he comentat que en Pep (el meu amo) ja s'ha jubilat. Tot i que tota la seva vida professional ha estat lligada al món de la ciència i de la tècnica (com a enginyer industrial), quan el van pre-jubilar, va decidir a fer un curs sobre "Viticultura, Enologia i Tècniques d'elaboració de Vins i Caves". Aquest curs, que es va fer a Vilafranca del Penedès, a la seu de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), durant el primer trimestre de l'any 2012, va canviar la seva vida i ha convertit el món de vi en la seva passió.

Per aquest motiu, en Pep no desaprofita les oportunitats que es presenten per apuntar-se a qualsevol "evento" relacionat amb el món del vi.

Un dels darrers, va ser una conferència que s'anunciava a la Biblioteca de Figueres, sobre la "Història de la vitivinicultura catalana a través de les fonts documentals".

Aprofitant el desplaçament, vàrem rodar per territori de l'Alt Empordà.
Vàrem conèixer Cistella i Vilaritg, dos pobles preciosos que val la pena visitar. Per cert, no gaire lluny de Vilaritg hi ha una masia que porta per nom "Cal Figa", però com diu el refrany "això són figues d'un altre paner". Espero que més endavant ho podrem aclarir...

Continuem per Terrades i dinem a Sant Llorenç de la Muga. Mentre dinàvem ens va sorprendre una tempesta espectacular.

Després de dinar seguim el curs del riu Muga fins que s'acaba la carretera asfaltada a Albanyà.
Per anar a Figueres passem per Boadella d'Empordà.

Finalment a mitja tarda, arribem a Figueres i anem directament a la Biblioteca Fages de Climent, lloc on es feia la conferència que us comentava. La conferenciant és la Jordina Escala, bibliotecària del Centre de Documentació del VINSEUM (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) de Vilafranca del Penedès. La Jordina va estar impecable.

Com a cloenda, desprès de la conferència ens van oferir una degustació comentada dels vins  del Celler d'en Guilla (DO Empordà).

Segueix pendent el resum de la meva restauració...

Benvingut al mon virtual !

Hola a tothom,

Ja fa unes quantes setmanes que el meu "amo" em vol fer un blog...
Diu que d'aquesta manera, podrem explicar les nostres aventures. Les meves o les seves ?

Començarem per la presentació:

Sóc un escarabat groc (VW-1300). Vaig néixer a la fàbrica Volkswagen de Wolsburg (nord d'Alemanya) el dia 10 d'octubre de 1967. Dos dies desprès em van enviar a Austria. Però no vaig néixer amb aquest color. El meu color original de fàbrica era "chinchilla", un color molt corrent en aquells temps.

La Carmiña, una noia que va marxar a Viena (Austria) per completar els seus estudis, veure món i ampliar horitzons, em va veure i va decidir comprar-me a finals de 1967.

Durant uns anys vaig seguir tenint la matrícula austríaca perque la Carmiña anava i venia de Viena a Barcelona.

Uns anys desprès (1972) la Carmiña va decidir establir-se a Roses (Alt Empordà) on havia trobat feina en una gestoria. Per aquest motiu, em va canviar la matrícula. I vaig passar de tenir una matrícula austríaca a una matrícula espanyola. De moment amb la GE de Gerona, que posteriorment es va poder canviar per la GI de Girona.

Uns anys desprès (1975), el cotxe va passar a la seva germana Natàlia, que vivia a Barcelona i tenia una casa al Maresme. L'any 1989 vaig canviar de domicili per anar de Barcelona a Sant Vicenç de Montalt.

Per aquells anys, em van pintar i vaig canviar de color. El fill de la Natàlia, en Carles es va decidir per un color blau fort o blau Ducados (marca de tabac de l'època).

Desprès d'un grapat d'anys de bons serveis, vaig acabar arreconat dins el garatge familiar...

L'any olímpic 1992 vaig fer els 25 anys, i per tant em vaig convertir en un "clàssic", però seguia dormint a Sant Vicenç de Montalt.

El mes de maig de 1998 em van despertar del meu llarg somni. Motius familiars van ser la causa del canvi de propietari. En Pep, un senyor de Terrassa (Vallès Occidental), em va portar a casa seva amb la intenció de recuperar el meu estat original.

Properament us explicaré amb més detall el procés de restauració a que vaig ser sotmès...