Avui us explicaré la sortida més atrevida que he fet amb el Pep i la Montse. Era l'estiu de l'any 2003 !
Com ja us he explicat alguna vegada en Pep és un apassionat pels automòbils...
Us faig una confidencia: La raó per la qual, en Pep va estudiar la carrera d'Enginyeria Industrial, (especialitat Mecànica) va ser perque dins el darrer curs de la carrera hi havia una assignatura quatrimestral, que portava per títol "Automóviles".
Per arrodonir-ho, entre altres assignatures també hi havia la de "Motors tèrmics".
Com apunt final, el projecte de final de carrera d'en Pep va ser el disseny d'un motor rotatiu.
Doncs com a bon aficionat al motor, en Pep va llegir que els primers cotxes esportius Porsche no es van fabricar a Alemanya sino en un petit poblet d'Austria que porta per nom Gmünd.
Aquesta va ser l'excusa per organizar un viatge a Austria amb l'escarabat groc. Era una bona manera de posar-me a prova i comprovar la fiabilitat dels VW.
El 12 d'agost de 2003 a les 21h, embarcàvem (2 adults + 1 veicolo) dins un vaixell que sortia del port de Barcelona en direcció a Genova.
Desprès de dinar desembarquem a Genova i agafem l'autostrada en direcció a Trento. Per poder dormir, plantem la tenda al campeggio lido lilla de Terlago, aprop de Trento.
Desprès de visitar Trento, parem a dinar a Brunico (Italia) i atravessem la frontera amb Austria. Ens van fer posar una pegatina al parabrises per poder viatjar durant 10 dies (10 Tage) per les carreteres/autopistes austríaques.
Per variar, canviem el camping per un Gasthof. Estem a Spittal/Drau, on la familia Peter Winkler gestiona el Edlingerwirt, un petit hotel molt acollidor.
L'endemà arribem a Gmünd (Kärnten). En aquest poblet, un museu privat que porta per nom Porsche Automuseum Helmut Pfeifhofer, guarda com a tresor la maqueta original de fusta que es va fer servir per fer la carrosseria del primer Porsche de la història: el Porsche 356. Un vehicle de dues places descapotable (carrosseria d'alumini) sobre la base de l'escarabat de VW.
Decidim acampar aprop de Gmünd, en el camping d'un poblet anomenat Malta. Visitem al parc natural de Hoche Tauern a Maltatal i el Maltaberg.
Aconseguit l'objectiu del viatge (visita museu Porsche), jo pensava que ja era l'hora de tornar, però en Pep va decidir entrar a Eslovènia per conèixer la seva capital Ljubljana.
Satisfeta la curiositat viatjera del meu amo, ens dirigim a Klagenfurt i Zell am See per arribar al Tirol.
Acampem dins un camping de Weer, aprop de Innsbruck, que coneixem d'altres vegades. Es tracta del Alpen Camping Mark. Es el nostre camping preferit del Tirol.
De tornada a casa, entrem a Alemanya i pasem per München per fer una cervesa a la Hof Brau Haus. Acampem no gaire lluny de l'autobahn dins el camping Winkelbachtal a Gruibingen.
L'endemà visitem Stuttgart i recordem els vells temps (estiu de 1973). Ens endinsem a la Seva Negra (Schwarzwald) i anem a passejar per Baden-Baden. Acabem l'etapa dins un camping de Bühl-Oberbruch.
El viatge s'acaba i tornem a entrar a França per Strasbourg on visitem la "petite France". Seguim per l'autoroute fins a Lyon i aprofitem per visitar "le vieux Lyon", la part antiga de la ciutat.
Ben dinat, tornem a l'autoroute direcció Valence. Però a Vienne, l'escarabat groc s'atura en plena autopista. Moments de sorpresa. Que no cunda el pánico !. Apareix un camió plataforma "Dépannage" que carrega el cotxe i ens porta al taller més proper.
Afortunadament el RACC s'encarrega de la repatriació. Es divendres a la tarda del 22 d'agost de 2003 i l'escarabat ha dit prou !
Amb un cotxe de lloguer arribem a l'aeroport de Perpignan i un taxi de Figueres ens ve a recollir i ens porta fins a Terrassa, a casa. Home sweet home !
El cotxe arribarà uns dies després al Taller Robert de Terrassa per a ser reparat.
La diagnosi de l'avaria és clara: avaria elèctrica. Una peça de baquelita (resina sintètica emprada com a aïllant elèctric) que tenia una petita esquerda. Una reparació ben senzilla i econòmica (substitució peça recanvi). La referència de la peça (1234332082) segueix dins el catàleg Bosch. Guardo la peça a casa amb molt de carinyo.
I aqui s'acaba la història. Tot i el final imprevist, convservem un excel·lent record d'aquest viatge i no perdem l'esperança de fer-ne algun altre semblant...
Si us animeu a fer aquest viatge, aqui teniu la ruta d'aquesta experiència:
Va ser ben llarg el viatge. No es extrany que l'escarabat digués prou.
ResponEliminaQuan les màquines es fan grans sempre hi poden haver sorpreses...
ResponElimina