Hola família,
Avui us explicaré la darrera aventura d'en Pep.
Un dels regals que li van portar els Reis d'Orient d'enguany va ser un parell de llibres.
Un d'aquests llibres està escrit per Josep Forns i porta per títol "Cava, on vas ? El llegat d'Agustí Torelló Mata". Edicions i Propostes Cultural Andana SL (2015)
Com us podeu imaginar, el llibre és un recull biogràfic de l'Agustí Torelló i una declaració de principis sobre les seves opinions en relació al món del cava, després de tota una vida dedicada a aquest sector. Ens proposa una reflexió profunda sobre algunes realitats preocupants: els preus baixos del cava que escanyen al viticultor i fan difícil la viabilitat del sector; la introducció de varietats que no son pròpies del territori i que ens fan perdre singularitat; la incipient tendència a abandonar la Denominació d'Origen (DO) que ampara el Cava...
Com a contrapunt, Agustí Torelló assenyala les fortaleses d'un producte que, elaborat a consciència, amb rigor, apostant de debò per la qualitat, és imbatible.
Doncs, justament el dia que en Pep va acabar de llegir aquest libre, va saber que el VINSEUM (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) organitzava un col·loqui amb motiu de l'edició del llibre en qüestió.
En Pep no s'ho va pensar dues vegades i cap a Vilafranca del Penedès, que hi falta gent...
L'esmentat col·loqui es va celebrar dijous 25 de febrer a 2/4 de 8 de la tarda, a l'Auditori del VINSEUM (Plaça Jaume I - 08720 Vilafranca del Penedès).
A continuació, us passo un resum de les notes que en Pep va escriure durant el col·loqui.
Els participants en aquest col·loqui, van ser:
Agustí Torelló Mata, protagonista del llibre (Sant Sadurní d'Anoia, 1935)
Josep Forns, periodista i psicòleg, autor del libre
Teresa Costa-Gramunt, escriptora i crítica literaria
Manuel Cuyàs, periodista i escriptor
Manuel Raventós, president i enòleg de Raventòs i Blanc
Gabriel Giró, ex-secretari general del Consell Regulador del Cava, viticultor i elaborador de Giró del Gorner
Montse Bueno, periodista i escoltadora
Después de fer les preceptives presentacions dels protagonistes, la Montse Bueno va deixar anar algunes preguntes als ponents.
1) Com veieu aquest llibre ?
El primer ponent que es va atrevir a intervenir va ser en Manuel Cuyàs. Va reconèixer la seva ignorància sobre el tema del cava i va comentar que no veia diferències entre xampany, cava o vi escumós.
Parlant del llibre, va dir que l'havia llegit amb molt d'interès i que l'havia trobat fascinant. Es descriuen unes històries dignes d'un serial de TV. Molt millor que "Nissaga de Poder", una sèrie de TV3 que va tenir una molt bona acollida entre l'audiència.
Manuel Raventós va reconèixer que no podia parlar com a representant del sector del cava, doncs havia abandonat la DO Cava per desavinences amb la seva política.
Teresa Costa-Gramunt es va referir als aspectes més literaris de l'obra. Va explicar que es tracta d'una obra necessària, ben estructurada i molt ben escrita.
L'Agustí Torelló va ser molt clar en el seu discurs i va dir que desprès de dedicar tota la seva vida al cava va admetre que s'havien comès molts errors.
No s'han defensat amb prou fermesa les varietats autòctones per a l'elaboració del cava (macabeu, xarel·lo i parellada) i s'han permès varietats forànies com el chardonnay i el pinot noir.
La pròpia definició de la DO Cava és un gran pecat original. Quina semblança por tenir el cava que s'elabora a Requena (València) o a Almendralejo (Extremadura) amb el cava del Penedès ?
Josep Forns, tot i que està escrivint una biografia de Josep Maria Raventós (Codorniu), no va poder desatendre la proposta que li va fer n'Agustí Torelló Mata per escriure aquestes memòries.
2) Cava, on vas ?
Aquest llibre té dos protagonistres: un de principal, que és el cava, omnipresent a totes les pàgines del llibre, i l'altre el cavista Agustí Torelló Mata, que a la vegada exerceix de narrador i a qui el lector acompanya mentre rememora la seva apassionant biografia.
On som i on volem anar ?
Estem dins un sector de grans volums i preus ajustats.
En el seu moment, el sector del cava no va ser capaç de posar-se d'acord sobre la definició de la "regió del cava".
Dins el Consell Regulador del Cava, no es vol ni parlar del tema de les sub-zones
Raventós i Blanc va decidir abandonar la DO Cava perque desprès de quatre anys dins el Consell Regulador no va ser capaç d'aconseguir res (no es va arribar a discutir)
El sector és molt individualista.
Potser el cava necessita una sacsejada per despertar. Dos exemples concrets: L'abandonament d'empreses emblemàtiques de la DO Cava, com Raventós i Blanc. L'aparició d'iniciatives com el Clàssic Penedès dins la DO Penedès per nomenar els vins escumosos.
Es necessari un esforç d'harmonització dins el sector.
Existeix un problema de cultura.
El sector del cava l'hem fabricat entre nosaltres mateixos.
Dos grups molt grans (Freixenet i Codorniu) controlen el ramat i han aplicat el rodet. S'ha potenciat la quantitat per sobre la qualitat i s'ha apostat pels preus baixos.
Sembla que aquest no és el camí...si volem sobreviure.
El cava ens ha marxat de les mans.
3) Parlem molt del passat, però quin és el futur ?
Entres les coses que es van dir, es pot destacar que s'ha de pujar el preu del cava. Si el cava vol ser un producte de prestigi no pot tenir preus tan baixos.
Estem en una cruïlla i cal aprofitar la crisi per tirar endavant...
Cal recordar que estem on estem per culpa nostra.
El tema és complicat però ara és el moment.
La baixa assistència i l'absència de molts cavistes a l'acte, va ser motiu d'alguns dels comentaris dels ponents.
Finalitzats els comentaris dels ponents, es va obrir el col·loqui als assistents a l'acte.
Algunes de les coses que es van dir:
En relació als aspectes tècnics del Reglament de la DO Cava, encara hi ha marge de millora.
El cava és un producte de molta qualitat i es ven massa barat. Cal prestigiar el producte.
Un dels punts fonamentals és el prestigi del producte.
A la vista dels resultats econòmics de l'exercisi anterior, actualment no hi ha rendibilitat.
S'ha de trobar la manera de concretar una solució.
Un territori tan dispers ens fa mal.
Intentar reconduir aquest tema dins el Consell Regulador de la DO Cava és una batalla perduda.
El problema és que nosaltres mateixos no ens posem d'acord.
Els que controlen el sector no tenen interès en canviar-ho.
Ara és un moment determinant pel futur del sector. Aprofitem-ho !
