Enoturisme Extrem > Nova Zelanda

Benvolguda família,

Aquesta vegada la passió pels vins ha portat en Pep a viatjar a les antípodes. Un país de l'anomenat "nou món" que porta per nom Nova Zelanda.

Donat que Nova Zelanda està a l'hemisferi Sud de la terra, la nostra tardor coincideix amb la seva primavera. 

Pels neozelandesos l'anomenat Spring és el període de l'any que va des de 1 Sept fins a 30 Nov.

El paisatge que trobem és molt diferent del que estem acostumats.
Per aquelles terres, la verema acostuma a dur-se a terme els mesos de març i abril.

Entre les diferents zones vitivinícoles de les dues illes, destaquem: Hawke's Bay a la illa Nord i Marlborough i Cantral Otago a la illa Sud.

Illa Nord/North Island/Te Ika a Maui

La capital de Hawke's Bay és Napier, ciutat que va quedar totalment destruida per un terratrèmol l'any 1931. Quan es va reconstruir és va decidir mantenir els seus edificis "Art Déco" més representatius.

Les principals vinyes de Hawke's Bay es troben al voltant de Napier. Es van visitar tres cellers:
1) Mission Estate Winery. Taradale. Hawke's Bay
2) Church Road Winery. Taradable. Napier. Hawke's Bay
3) Black Barn Vineyards. Havelock North. Hawke's Bay

La Mission Estate Winery es reconeix com el "birthplace of New Zealand wine...since 1851". Fundat per uns missioners maristes francesos es considera el celler més antic de NZ. Evidentment estan molt orgullosos del seu "French heritage" i de la història en fan la seva bandera.

En el cas de Church Road Winery es tracta d'un dels cellers més antics de NZ amb més de 120 anys d'experiència en l'elaboració de vins. Va ser fundat l'any 1897.
Entre els vins tastats (sparkling wine, chardonnay, sauvignon blanc,pinot gris, merlot, syrah), una varietat anomenada Marzemino que no coneixíem.

Finalment en el cas de Black Barn Vineyards, una visita per les vinyes i un magnífic dinar en un restaurant del mateix celler amb vistes sobre les vinyes. La finca sembla un jardí.

Parlant amb la responsable del celler ens va comentar que una setmana abans havien hagut de llogar un helicòpter per mitigar els efectes de la glaçada a les vinyes !

Illa Sud/South Island/Te Wai Pounamu

De totes maneres, la majoria de vinyes de Nova Zelanda es troben a la part de dalt de la illa Sud, a la regió de Marlborough, capital Blenheim. Conduir per la "Wine Trail" és una satisfacció pels sentits. La visió de les vinyes arrenglerades i cuidades com a jardins és un plaer.

A l'entrada de l'aeroport de Blenheim hi ha una estàtua que vol retre un homenatge als pioners de la viticultura de Marlborough. Una placa al peu de la figura diu: "Pioneer David Herd established Marlborough's first winery at Auntsfield in the hills to the south during the 1870's. He made highly regarded wine for many years. Those first vines bore fine fruit and today Marlborough is New Zealand's greatest wine region"

 La majoria dels cellers estan molt ben preparats per l'enoturisme i una bona part ofereix, com a complement dels tastos dels vins propis, la possibilitat de dinar en un marc incomparable: entre vinyes.

Marlborough produeix les 3/4 parts de tot el vi de Nova Zelanda. La varietat més representativa és la Sauvignon Blanc.

Allà és on s'elabora el conegut Sauvignon Blanc que ver fer trontollar els vins francesos de la mateixa varietat els anys 80's. Diferents experts del món del vi consideren que els Sauvignon Blancs de NZ són tan bons o millors que els prestigiosos Sancerre o Pouilly-Fumé de la Vall del Loira.

Les vinyes estan escampades pels voltants de Blenheim com si fossin un jardí.

El començament de la primavera és una explosió de llum i colors.

Una bona part dels cellers de la zona disposa de restaurant (vineyard kitchen) al costat de les vinyes. El nivell gastronòmic de la majoria d'aquests restaurants és important i és una bona opció per tastar els vins del celler i fer maridatges amb l'oferta culinaria.

Els cellers visitats van ser quatre:
1) Saint Clair Family Estate. Selmes Road. Blenheim
2) Cloudy Bay Vineyards. Jackson Road. Blenheim
3) Hans Hergoz Estate. Jeffries Road. Blenheim
4) Allan Scott Family Winemakers. Jackson Road. Blenheim

De fet les visites van consistir en un tast dels vins més representatius de cada celler. En el cas de Hans Hergoz i Allan Scott també hi vàrem dinar. En el cas de Saint Clair Family Estate es tracta d'un celler familiar fundat l'any 1975. Degut a la pluja no vàrem poder trepitjar la vinya, però vàrem dinar estupendament en el Vineyard Kitchen enmig de les vinyes...sota cobert.

En el cas de Cloudy Bay, potser és un dels cellers de NZ més conegut internacionalment. El seu Sauvignon Blanc està considerat entre els millors del món.
Fundat l'any 1985, Cloudy Bay va ser un dels primers cellers establerts a Marlborough. Porta el nom de la badia (Cloudy Bay) que va explorar el Capità James Cook durant el seu vitage l'any 1770.

Van establir un acord amb la companyia francesa Veuve Clicquot Ponsardin per millorar l'elaboració de vins escumosos. Actualment pertanyen al holding Louis Vuitton.

En el cas de Hanz Hergoz Estate, la visita va consistir en un menú desgustació maridat amb els seus vins.
Les vinyes es van plantar l'any 1994 i la primera elaboració de vins va ser el 1998. Però samb independencia dels seus vins el seu restaurant mereix una visita. Segons la seva web: The iconic gourmet restaurant was the first restaurant to be awarded 5 stars by Cuisine Magazine and with the stylish Bistro and Cellar Door it has become a must visit destination.

Nomes podem dir que tant el dinar com els vins estava tot boníssim. Entre els vins que van acompanyar el dinar un vi dolç de verema tardana (Botrytis Riealing), apart d'altres com: Viognier, Sauvignon Blanc "barrel fermented, sur lie" i un sorprenent Tempranillo.

Per acabar amb la zona de Marlborough, la visita a Allan Scott Family Winemakers. Es tracta d'un finca que està davant de Cloudy Bay a l'altra banda de la carretera (Jackson Road). Es troba en el cor de Marlborough dins l'anomenada "golden mile", entre Rapaura i Old Renwick

Allan Scott va ser un dels primers elaboradors independents que es va establir a Marlborough l'any 1990.

En Pep va poder tastar un vi escumòs Cecilia Rosé, Sauvignon Blanc, Gewürztraminer, Chardonnay, i un Pinot Noir 2017 de Central Otago (*)
Acabada la degustació de vins, un dinar a l'aire lliure al restaurant Twelve Trees va acabar d'arrodonir la visita.

(*) Central Otago és la zona vitivinícola més meridional del món, on es fan grans vins de la varietat Pinot Noir

A diferència de la resta de Noza Zelanda, Central Otago té un clima obertament continental, no marítim, amb estius assoleiats i secs, però breus. Aixó fa que la varietat Pinot Noir arribi a la seva màxima expressió.

En relació a Central Otago, també vàrem tenir l'oportunitat de visitar Gibbston Valley, una de les subregions més importants de la zona, entre Queenstown i Cromwell.

El Gibbston Valley Winery va ser un dels primers cellers que es va establir en aquesta zona l'any 1987. Com la majoria dels cellers, practiquen la viticultura ecològica i no filtren els seus vins.
El fundador Alan Brady va plantar els primers ceps a començaments dels anys 80. A 45 graus al sud de l'equador ens trobem al límit del conreu del raïm.

En l'actualitat Central Otago es considera una de les tres millors zones del món pel Pinot Noir, juntament amb la Borgonya a França i Oregon als EEUU.

Com a conclusió del viatge i després de tastar una bona col·lecció de vins de NZ, ens hem de quedar amb dues idees clares:
- Sauvignon Blanc de Marlborough
- Pinot Noir de Central Otago.

El "Pájaro Amarillo" torna a Oyambre

Hola a tothom,

Avui us explicaré una de les històries que tenen fascinat en Pep. Es tracta del "Pájaro Amarillo".

Estiu 1989. Barcelona es troba en plena febre olímpica. Els membres del COOB'92 no tenen vacances. Tot haurà d'estar preparat pels Jocs Olímpics, que per primera vegada a la història esls JJOO es celebren a Barcelona.

En Pep i familia decideixen anar a Cantabria de camping amb la seva caravana. Dos són els campings escollits per passar les vacances: Cabo de Ajo i Comillas.
Santander serà visita obligada. També Peña Cabarga, Monasterio de la Bien Aparecida, Ajo, Noja, el naixement del riu Ebre a Fontibre, Comillas, la cova de El Pindal, Suances...i la platja de Oyambre (entre Comillas i San Vicente de la Barquera)

Passejant per la Platja de Oyambre en Pep es fixa en un monument sobre la sorra de la platja. Es tracta d'un monolit de pedra que recorda un fet important de la història de l'aviació. La travessa de l'Atlàntic sense escales d'un avió francès amb una tripulació francesa.

Hem de recordar que des que en Charles Lindbergh va travessar l'Atlàntic el maig de 1927 amb el seu Spirit of St Louis, els francesos tenien una espina clavada dins el seu orgull nacional.

El promotor de l'aventura de travessar l'Atlàntic va ser Armand Lotti, que va encarregar a la casa Bernard un avió del tipus Grand Raid. Es tractava d'un Bernad 191 GR propulsat per un motor Hispano Suiza V12 de 600 CV. En aquells temps, aquest motor era considerat com el millor motor del món !

El Pájaro Amarillo, batejat originalment com Oiseau Canari (degut al seu color) és el nom d'aquest avió que l'any 1929 va aconseguir travessar l'Oceà Atlàntic en un vol sense escales des de Old Orchard (Maine) a Oyambre (Cantàbria).

La destinació final del vol era l'aeroport de París, però la falta de combustible va obligar la nau a fer un aterratge d'emergència a la platja d'Oyambre.

Al costat del monument, una placa resumeix aquesta historia:

El 14 de Junio de 1929 a las 21:40 horas, la playa de Oyambre fue el improvisado campo de aterrizaje del "Oiseau Canari", el primer vuelo trasatlántico entre los Estados Unidos y España. Procedente de la playa de Old Orchard, en Maine, y a los mandos de los aviadores franceses Armand Lotti, Jean Assollant y René Lefévre, tenía como destino el aeropuerto de Le Bourget en París, pero la intromisión a bordo como polizón del norteamericano Arthur Schreiber supuso que no dispusiesen del suficiente combustible y se viesen forzados a tomar tierra en la costa cántara tras casi 30 horas de vuelo y 5.900 km recorridos, siendo el record de distancia de un vuelo sobre el Océano Atlántico y un acontecimiento de gran impacto en la prensa nacional e internacional.
Para conmemorar dicha hazaña fue levantado este monumento en agosto de 1929 en el lugar de la playa de Oyambre donde tomó tierra el "Pájaro Amarillo" pues así se denominó el avión por su llamativo color.

En el invierno de 2010 el monumento tuvo que ser retirado de su emplazamiento original ante los daños que sobre el mismo estaba causando el azote del mar y que ponían en riego su integridad.

El 16 de junio de 2018, siendo Presidente del Gobierno de Cantabria D Miguel Angel Revilla Roiz, se reubicó el monumento al Pájaro Amarillo en su nuevo emplazamiento.

Doncs durant tot aquest temps (vuit anys) en Pep ha estat preguntant pel monument que havia desaparegut misteriosament de la platja.

Segons rumors no confirmats oficialment, les negociacions entre les administracions i la propietat particular han estat el motiu d'aquest llarga desaparició.

Després d'aquests vuit anys, el monument ha tornat al seu emplaçament i en Pep ha anat fins la Platja de Oyambre per confirmar-ho personalment.

Cal aclarir que el monument no està sobre la mateixa platja sino a 50 metres del seu emplaçament original sobre un prat davant del mar.

Bodegas El Miradorio de Ruiloba (Cantabria)

Hola a tothom,

Us voldria parlar de la visita que va fer en Pep a la Bodega Miradorio ubicada a Ruiloba, a la costa Cantàbrica, molt a prop de Comillas.

Va ser tot un descobriment, doncs en Pep desconeixia l'existència de cap celler a Cantàbria.
Durant un dinar al Mirador de Trasvia, en Pep va demanar a la cambrera (com fa habitualment) la carta de vins per buscar un vi de la zona. Davant l'inexistència de cap vi de Cantàbria, es va demanar un albariño Castiñeira de la DO Rias Baixas de Galicia, però la noia va comentar que a Ruiloba hi havia un celler on elaboraven vi.

Arribats a l'hotel, en Pep no va tardar a identificar l'esmentat celler i va demanar si podia visitar-lo l'endemà...Es tracta de Bodegas El Miradorio de Ruiloba.

La cita es va fixar a les 12h del migdia i cap a Ruiloba hi falta gent. S'ha d'aclarir que Ruiloba no és un nucli de cases sino que és un petit municipi molt escampat i la localització del celler no va resultar fàcil, pero finalment en Pep, amb l'ajuda de la Montse, el va poder trobar.

Ens va rebre l'Ester, però desprès de fer una introducció del projecte ens va dir que no podia estar amb nosaltres ens va presentar en Manuel que ens acompanyaria durant la visita.

La visita completa consta de:
1) Trasllat a les vinyes amb un tot terreny (Land Rover Santana) fins a la finca Herbazoso, amb unes vistes privilegiades sobre el mar.

Cal comentar que el plec de condicions del Consell Regulador de la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) de la Costa de Cantabria,  exigeix que les vinyes estiguin situades a menys de 1 km del mar, orientades al nord i amb pendents superiors al 35%.

Les vistes són realment extraordinaries y del tot recomanables.

2) Desprès de passejar/escalar per les vinyes, visita guiada al celler. En Manuel ens va mostrar tot cofoi la desrrapadora, la premsa neumàtica i els dipòsits d'acer inoxidable.

3) Tast de 3 vins d'elaboració propia. Dos blancs elaborats a Ruiloba (Mar de Fondo i Tussío) i un negre de la DO Rioja que s'elabora amb raïms procedents de la finca que tenen a la Rioja Alavesa. (Oureas).

Tot i que es tracta d'un projecte jove (4 anys) el potencial que demostren els seus vins blancs és extraordinari.

Per si us pot interessar,  el cupatge dels dos vins blancs és el següent:
- Tussío > Albariño (75%) + Hondarrabi Zuri (25%)
- Mar de Fondo > Albariño + Hondarrabi Zuri (*) + Riesling + Godello

(*) varietat autóctona que s'utilitza al Pais Basc per elaborar el txakolí

Com a curiositat el nom de Mar de Fondo fa referència a una finca que està sobre el mar i que quan està picat, l'aigua arriba  a les vinyes.

El nom del Miradorio vol dir Mirador en càntabre i fa referència al mirador de l'ermita de El Remedio que està molt a prop del celler (500 m) i on està ubicada la finca que hem comentat.

Si voleu ampliar la informació, podeu consultar la web del celler: http://miradorio.com

Anem de casament...

Hola família,

El nostre nebot Lluc va decidir casar-se amb la Sandra. Viuen a Santiago de Querétaro, capital de l'Estat de Querétaro, a Mèxic i els va semblar que el millor lloc per celebrar l'enllaç seria l'església de Sant Martí de Mura (Bages).

A finals de novembre el nuvi li va demanar al Pep si podia disposar de l'escarabat groc pel casament. En Pep va quedar encantat amb la proposta i va començar a netejar-me i polir-me per a l'ocasió.

La data escollida per celebrar el casament va ser el 19 de maig de 2018.

Una bona ocasió pel lluïment de l'escarabat groc i poder fer un bon regal als nuvis.

De Terrassa a Mura per recollir la núvia i portar-la fins l'església de Sant Martí.
A l'entrada de l'església el pare de la núvia l'estava esperant...per portar-la fins l'altar.

Acabada la cerimònia religiosa, una traca valenciana va rebre els nuvis tot sortint de l'esglèsia.
Els nuvis encantats de la vida amb unes cares de felicitat irrepetibles van seure al seient de darrera de l'escarabat groc.

Unes quantes llaunes lligades al paracops posterior de l'escabarat groc van acompanyar els nuvis fins al Mas, on es va servir l'aperitiu i el dinar...El xofer Pep va intentar no perdre gaires llaunes pel camí i sembla que ho va aconseguir.

Arribats al Mas, comença la festa...

No resisteixo la temptació de copiar el text que van distribuir els nuvis a tots els convidats:

Nuestro deseo es tener una tarde memorable
y que llene nuestras almas de recuerdos
inolvidables en el corazón.

Para tener una fiesta especial te queremos
pedir algo muy simple:

Usa tus cinco sentidos:
Observa la belleza del lugar, este pueblo
tiene un encanto medieval.
Respiera el aire puro, estamos dentro del
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.
Escucha la magia creada por los músicos
que nos acompañan.
Abraza fraternalmente a todos los invitados, 
como símbolo de amistad.
Degusta la comida que la familia de Cal Carter
cocina desde el corazón para alimentar 
el alma.

¡ Baila y sonríe !
Nosotros nos conocimos bailando y así
queremos celebrar nuestra unión.

Y por favor;
Si te encuentras a un mexicano perdido
guíalo y enseñarle palabras en catalán, seguro
que te lo agradecerá.
Si te encuentras a un catalán que no baile
muy bien muéstrale tus mejores pasos de 
cumbia y algunas frases típicas mexicanas.

La fàbrica FIAT de Lingotto (Torino)

Benvolguda familia,

Com sabeu, en Pep és un gran enamorat dels vins, però sempre li han agradat els cotxes.

En aquesta ocasió i aprofitant una escapada a Torino va voler anar a visitar l'antiga fàbrica FIAT.
Va ser el 1er de juliol de 1899 quan es va constituir la Fabrica Italiana Automobili Torino més coneguda per les seves sigles F.I.A.T.
Com a responsable de la nova societat, Giovanni Agnelli, un oficial de cavalleria amb 33 anys.

L'any 1920, acabada la primera guerra mundial, s'encarrega a l'enginyer Giacomo Matté Trucco el disseny de l'edifici. El conjunt industrial és de tipus vertical amb 5 plantes i una pista de proves que serveix de teulada de l'edifici. Una rampa permet l'accès de vehicles fins a la pista.

Aquest edifici industrial va ser inaugurat oficialment l'any 1923 i va ser la fàbrica de cotxes més gran del món. Va estar en funcionament fins l'any 1982.
Dins aquest edifici es van produir models icònics de FIAT com el Balilla o el 500 Topolino. El Lancia Delta va ser el darrer model de cotxe que va sortir de seva línia de producció.

L'edifici està ubicat a Lingotto, un dels barris perifèrics de Torino. Actualment una moderna línia de metro sense conductor, apropa aquest barri amb el centre de la ciutat.

Actualment, les antigues insta·lacions de la fàbrica de Lingotto s'han reconvertit en centre comercial, galeria d'art, auditoris, hotels, universitats...

Les dimensions de l''edifici són desmesurades. En el moment de la seva inauguració era l'edifici industrial més gran del món.

Curiosament l'accès a la pista de proves, només és possible si visites la Pinacoteca Giovanni e Marella Agnelli.

En un espai concebut per l'arquitecte Renzo Piano i dins una estructura suspensa sobre la teulada del complexe industrial de Lingotto, la Pinacoteca Agnelli disposa d'una extraordinaria col·lecció d'obres d'art de pintors com: Tiepolo, Canaletto, Bellotto, Canova, Manet, Renoir, Matisse, Picasso...

Una vegada comprada l'entrada i visitada la Pinacoteca, es pot accedir a la pista de proves.

L'amplada de la pista és de 24 metres amb dues rectes paral·leles de 433 metres cada una connectades per dues curves peraltades.

La funció d'aquesta pista era provar els cotxes que sortien de la cadena de producció...a través d'una rampa que connectava les diferents plantes de la fàbrica. Actualment una tanca no permet l'accès a la pista de proves utilizant la rampa

Acabada la visita a la pista de proves, ens apropem al Museo Nazionale dell'Automobile di Torino, ubicat al mateix barri i aprop del riu Po. El museu disposa d'una col·lecció de 200 vehicles originals de 80 diferents marques. 

Una jornada intensa dedicada a una de les aficions principals del Pep: la història de l'automobilisme.

Vi de la Terra de Mallorca > 4 kilos vinícola

Aprofitant el seu primer viatge amb l'IMSERSO, en Pep va visitar el celler 4Kilos Vinícola a les afores de Felanitx, al costat de la carretera que porta a Manacor.

El nom del celler fa referència a la inversió inicial de 4 milions de pessetes que va ser necessària per posar en marxa el projecte.

En Pep va descobrir aquest celler durant la lectura del llibre de Joan Gómez Pallarès "Vinos Naturales en España", editat per RBA l'octubre de 2013.

Com diu en Joan Gómez Pallarès en el seu llibre, un "vino natural" procede de la reducción máxima pero reflexionada ("no al tuntún") de la intervención humana en el proceso de su elaboración. O dicho con otras palabras, hacer vino tiene que basarse en los principios de máxima sencillez y de menor intervención posible.

La visita
La data de la visita es va acordar unes setmanes abans. El celler no és fàcil de trobar perque no hi ha cap indicació per arribar-hi. Només quan estàs davant la porta principal de l'edifici es pot llegir una placa amb el nom de 4 kilos vinícola.

Ens reb en Xesc Grimalt, un del dos socis del celler. Som quatre persones. L'altre parella és propietària d'un restaurant a Palamós i han vingut per veure si poden incloure aquests vins dins la seva oferta. En Xesc ens diu que no té cap intenció de posar una indicació per arribar millor al seu celler. No vol curiosos ni turistes passavolants...Només vol rebre gent que estimi i valori el seu producte.

En Xesc ens porta a una parcel·la de vinya que hi ha davant de la casa. Ens transmet amb passió la seva filosofia i la seva manera de  treballar. No llaura la terra. Deixa coberta vegetal i algunes plantes aromàtiques (lavanda) separen les fileres de ceps. També s'observa que entre les vinyes hi ha arbres fruiters i els limits de la parcel·la hi ha oliveres. D'aquesta manera ens confirma que aconsegueix crear una atmòsfera on viu una fauna que evita la necessitat d'utilitzar productes químics.

La vegetació natural juga un paper clau com a bioindicador.

Les diferents varietats de raïm estan barrejades dins el camp, com es feia abans. Defensa les varietats autòctones de la illa com el callet, el fogoneu i el manto negro. No podem entrar al camp perque ha plogut molt i està molt enfangat.

Anem al celler i ens mostra les àmfores, el dipòsit de ciment, el dipòsits inox, el foudres...
En Xesc en ofereix tastar els seus vins directament dels diferents dipòsits. Tot un privilegi !

Per resumir-ho, aprofito uns comentaris de Joan Gómez Pallarès dins el seu llibre quan descriu la seva experiència: el impresionante y fragante callet Grimalt Caballero 2010, la dimensión más borgoñona y delicada del vino mediterráneo y su Gallina & Focas, con manto negro y syrah, el vino con mayor contenido humano que he conocido en mis años de dedicación al mundo del vino.

Pierre Overnoy > Vigneron à Pupillin (Jura)

Un dels personatges que analitza el llibre de Josep Roca & Imma Puig, "Rere les vinyes: Un viatge a l'ànima dels vins" és en Pierre Overnoy.

Aquest vigneron està considerat, pel aficionats al món del vi, un dels pioners dels anomenats vins naturals. En Pierre Overnoy va néixer l'any 1937 a Pupillin, un petit poble del cantó del Jura, on segueix vivint.

Pierre Overnoy és un vigneron atípic. L'any 1964 va veure arribar els herbicides i va intuir el paper negatiu sobre el sol i els llevats naturals a llarg termini. Conscient del potencial dels seus terroirs, posa en pràctica sistemes per extraure el millor dels seus raïms, tot cercant els vins purs i vius donant l'expressió més autèntica.

Pierre Overnoy està considerat un mite.  Overnoy vinifica en foudre i una part de la seva producció en inox. Des de 1984 elabora vins sense sofre afegit.

Emmanuel Houillon,  en "Manu", el seu fill adoptiu, segueix els seus passos de manera escrupulosa. Els seus vins són tan brillants com els ulls d'en Pierre.

Pierre Overnoy és un purista de la vinya del cantó del Jura. Abraça la totalitat de les seves vinificacions de la manera més natural possible, allunyat de les pràctiques intervencionistes.

Visitar Pierre Overnoy a casa seva, a Pupillin, on hi ha el seu petit celler, s'ha convertit en un acte de pelegrinatge. 

Doncs en Pep, acompanyat per uns bons amics del Penedès, va aprofitar la Setmana Santa per anar fins Arbois,  capital dels vins del Jura i molt aprop de Pupillin.

La visita havia estat concertada unes setmanes abans amb l'Anne Houillon, esposa d'en Manu.

De Terrassa a Arbois, 800 km d'autopista sense problemes.

D'Arbois a Pupillin hi ha 3 km. El poble de Pupillin està ubicat dalt d'un turó. Un mirador a les afores del poble, permet veure tota la plana i les diferents parcel·les de vinya.

Arbois és la capital mundial de Ploussard, una varietat de raïm característica d'aquesta zona del Jura.

La visita

La data escollida va ser el 31/03/2018 a les 10h del matí. Es el mateix Pierre Overnoy que ens obra la porta de casa seva. Quina sorpresa !

La casa està al costat de la carretera al mig del poble.

A la casa de Pierre Overnoy s'hi respira humilitat. Després de travessar la cuina arribem a la sala menjador.  Som un grup de 18 persones al voltant d'una taula.

En Manu dirigeix el tast, sota l'atenta mirada d'en Pierre.

Tastem diferents vins naturals: Savagnin 2016, 2003 i 2011. Ploussard 2015 i 2017

Els seus vins són com ell, com la seva vida: de mirada cristal·lina, tons tènues, amb transparència, austeritat, honestetat, nuesa, discreció, sense additius, natural, sincer, delicat, autèntic, sense cos, sense volum, amb certa fragilitat. Accepta el repte del sol escàs pintant el seu vi ploussard de color taronja crepuscular.

El tast ha durat un parell d'hores i no ens cobren res !

Acabat els tast, en Pep va aprofitar per demanar en Pierre si li podia dedicar el seu llibre "La parole de Pierre", un recull d'entrevistes personals que descriuen la seva filosofia i la seva manera de treballar.

Abans d'abandonar casa seva, vàrem intentar comprar alguna ampolla dels seus vins. En Manu es contesta "je suis désolé" perque no disposa de cap ampolla per a la venda.

Decidits a tastar algun dels seus vins, anem a sopar a un restaurant d'Arbois anomenat Docks Brasserie. 

Resulta que la propietaria de la brasserie era una de les 18 persones que havia compartit el tast a casa de Pierre Overnoy i ens diu que encara hi queda alguna ampolla al celler.

Evidentment, no resistim la temptació de demanar una d'aquestes ampolles. Sense paraules !

La trobada amb Pierre Overnoy ha satisfet les nostres espectatives i el desplaçament val la pena i justifica el viatge.