dilluns, 28 d’octubre del 2024

Sentir la Sureda

 Benvolguda familia,

Una exposició de fotografia organitzada pel Museu del Suro de Catalunya, ubicat a Palafrugell, va ser el motiu que va moure al Pep per deixar la butaca de casa seva un dissabte a la tarda i anar a l'Empordà.

Tot i que l'exposició "Sentir la Sureda" estava oberta al públic des del 11 de maig, el Museu va programar una visita guiada, dissabte 15 de juny a les 18:20h, per la fotògrafa nord-amerciana Michele Curel, autora de les fotografies de l'exposició.

El mateix Museu parla de l'exposicó "Sentir la Sureda" amb els següents termes: 

“Sentir la Sureda”, presenta un conjunt coherent d'imatges amb l'objectiu de mostrar els protagonistes de la pela del suro a les comarques del nord-est català, entre les províncies de Girona, Barcelona i també al Rosselló. El to de la narració és descriptiu i sensible a l’hora, destacant la implicació de l’autora amb la temàtica tractada i el seu caràcter humanista, empàtic tant amb els treballadors com amb els arbres i l’entorn natural. No es tracta d’una exposició merament documental, en el sentit de presentar didàcticament els processos de la pela del suro i els entorns naturals, sinó mostra també les emocions de l’autora cap un tema que entén com a universal, més enllà de la localització a la qual treballa, sobre la Vida, la Natura i els éssers humans que hi viuen en contacte.

Les fotografies són una selecció feta expressament per a aquesta exposició, d’un treball més ampli que l’autora està portant a terme des de les peles del suro de l’estiu de l’any 2018 i que va continuar durant les temporades dels anys 2019 i l’estiu de 2020. La continuïtat del projecte en altres països es va veure afectada a causa de la pandèmia, per la qual cosa no ha pogut avançar, posposant-la al 2021.

La mostra inclou, també, el testimoni d’alguns peladors del suro en plena activitat. A través d’un vídeo de 15 minuts -amb guió, edició i disseny sonor de José Bautista / Kansei Sounds-, el públic és trasllada a l’interior del bosc, descobreix l’activitat de la pela del suro i pot sentir la sureda i la seva gent.

Aquest projecte te la missió de donar visibilitat als peladors del suro que, amb el seu esforç per guanyar-se la vida, també estan contribuint a una gestió forestal sostenible. Ells són els primers d’una llarga cadena d’homes i dones que treballen amb aquesta matèria primera natural. 

Les alzines sureres -Quercus suber- són arbres endèmics de la Mediterrània Occidental i al voltant d’aquesta regió -principalment a Portugal, Espanya, França, Itàlia i el Magreb - milers d’homes treballen en aquesta activitat. Són homes invisibles que, encara que treballen a menys d’una hora de trajecte de les principals ciutats i pobles, la seva activitat és força desconeguda i poc reconeguda.

Amb la presència de 12 persones va començar aquesta visita. La Michele estava acompanyada per un pelador de suro amb molts anys d'experiència en aquesta feina.

La Michele va explicar que aquesta exposició era un resum de les fotos realitzades duran 3 estius, en que va acompanyar als peladors del suro de diferents finques, per donar a conèxier aquesta feina tan desconeguda i tant exigent.

L'inici de l'exposició comença amb una foto feta de bon matí en una pista forestal de les Gavarres, que porta fins la sureda on els pedadors de suro fan la seva feina. Es veuen imatges cotidianes com: l'esmolar de les destrals, l'esmorzar de la colla, el tall vertical i la corona que es fa a l'alzina surera per arrencar la seva escorça.

Es va parlar del dialeg que s'estableix entre el pelador de suro i l'arbre. Cal saber escoltar-lo per fer una bona feina. De vegades l'escorça queda enganxada a l'arbre i no es deixa arrencar. Cal tenir paciència.

Segons van dir, l'arbre (alzina surera) necessita 80 anys per poder fer la primera pela. La pana (escorça) resultant no serveix per fer taps i s'ha de triturar. Passats 15 anys més es podrà fer la segona pela. Aquest suro comença a ser millor. Però caldrà esperar 15 anys més per poder fer la tercera pela i tenir un suro de prou qualitat per poder fer taps.

L'exposiciò es completa amb un video de 15 minuts on testimonis de diferents peladors ens expliquen la seva feina.

Com a conclusió, una exposició que intenta concienciar d'una activitat poc coneguda i menys reconeguda. Un homenatge a la feina dels peladors de suro. Aquesta exposició fotogràfica estarà oberta al public fins el  28 de juliol del 2024.

I per acabar, en Pep voldria aprrofitar l'ocasió per recordar unes paraules que l'escriptor Josep Pla va incloure dins el seu llibre "El mes país", sobre la vila de Palafrugell: "Una vila així, una vila que tenia una anella per a fermar l'ase gairebé a cada casa es troba de cop i volta amb una immensa sort; amb la instauració de l'artesanat dels taps com a conseqüència del descobriment de Dom Perignon a Champagne, o sia el descobriment, fet per aquest monjo bénédictin, que per a mantenir el vi escumós posar en una ampolla, el que dona un resultat excel·lent, únic, és el tap de suro. Aquest és el fet inicial"



dijous, 24 d’octubre del 2024

Pujada a la Mata 2024

Benvolguda familia,

En Pep segueix amb les seves aficions. Com sabeu, de ben petit ja li agradaven els cotxes. Durant la seva jovnetut havia anat a veure algunes curses al Circuit de Montjuic i algun rally. També havia anat a veure algunes curses de muntanya o com en deien aleshores, "Subida en cuesta": Rabassada, Montseny, Montserrat, Coll d'Estenalles (La Mata), entre d'altres.

Una de les carreres que recorda en Pep amb més carinyo era la Pujada a la Mata, que es va celebrar entre els anys 1971 i 1977.

L'Escuderia MATHC (Motor Atletic Hockey Club) ha recuperat aquesta prova, que premia la regularitat i no la velocitat i enguany organitza la 5a edició.

Puntuable per la  Copa Catalana de Regularitat i amb un itinerari de 225 km, en l'edició d'aquest any, s'ha celebrat el passat dissabte 19 d'octubre. S'han inscrit 34 vehicles distribuits en tres categories: Historics (1950-1971), Clàssics (1972-1986) i Youngtimers (1987-1993). Tambe s'ha afecgit la categoria Legend per als vehicles més moderns.

En l'edició d'enguany el recorregut estava dividit en dues Seccions i 11 trams controlats i es feia per les carretares obertes del Parc de Sant Llorenç del Munt, el Bages, Osona i els dos Vallesos.

Doncs en Pep, que ja va participar en aquesta prova l'anterior edició amb un Alfa Romeo GTV fabricat l'any 1986, ha  tornar aquest any amb el mateix vehicle, aquesta vegada amb el dorsal número 13.

Afortunadament la majoria de carreteres son conegudes per la majoria dels participants: Ctra de Terrassa a Talamanca, Rellinars, Ullastrell, Olsa de Montserrat, Monistrol de Calders, Moià, Sta Maria de l'Estany, St Feliu de Codines, St Llorenç Savall, Castellar del Vallés...

La principal dificultat de la prova consiteix en mantenir una velocitat constant, estableta per la organització i sempre inferior als 50 km/h, durnat els trams cronomatrats. Es penalitza per igual anar endarrerit com anar massa avançat. El guanyador de la prova és l'equip que acaba amb menys punts de penalització. De totes maneres el mes important és no equivocar-se en algun dels encreuaments que s'ha de superar.

Acabades les verificaciones administratives, l'Escuderia MATHC va organizar una sessió de formació per les persones que no estan familiaritzades amb el Rabbit Rally (aplicacio utilitzada per calcular temps i distàncies)

Després de superar les verificacions tècniques i estacionar els vehicles dins el  parc tancat, abans de la sortira, es va celebrar un "briefing" on es donen els detalls d'ultima hora i les recomanacions de la organizació. Es molt important escoltar atentament els consells que es donen.


La sortida de la prova estava ubicada a les instal·lacions de l'ATHC a Can Salas. Els vehicles sortien de minut en minut en direcció al centre de Matadepera, on es feia la sortida oficial a les 13:30h.

Acabada la primera Secció amb 5 trans controlats, els vehicles participants tornaven a Can Salas i després d'un breu descans, tornaren a sortir per afrontar els 6 trams restants, alguns d'ells de nit.

Finalment els participants tornaven a Can Salas i s'ajuntaven al voltant d'una taula per sopar i compartir els moments viscuts, les emocions i les aneeèotes durant la prova.

Amb independència del resultat final el més important és participar i arribar sans i estalvis i disfrutar de l'experiència. Aixi va ser. 

Tot una experiència que en Pep ja té ganes de repetir.

Salut i benzina


 



diumenge, 30 de juny del 2024

Vinyes dels Aspres & Eduard Toldrà

 Benvolguda família,

En Pep segueix ampliant els seus horitzons relacionts amb el vi. Aquest vegada va voler conèixer la relació entre el vi i la música.

En una de les classes de Cultura Musical que organitza el Conservatori de Terrassa, el professor va  parlar d'Eduard Toldrà.

El famós músic i compositor Eduard Toldrà es va casar amb Maria Sobrepera, pubilla de Can Batlle, una casa pairal de Cantallops (Alt Empordà) dedicada al vi, a l'oli i als taps de suro. En l'actualitat aquest celler es coneix amb el nom de Vinyes dels Aspres.

Dins la publicació "Vi, oli i taps a Can Batlle" de Maria del Agua Cortés Elía, es por llegir el següent:

On es troba el celler Vinyes dels Aspres, a la pairalia de Can Batlle de Cantallops, des de temps immemorials s'hi treballa el vi, però també l'oli i encara més, el suro. Can Batlle es remunta al segle XVIII i es troba als afores del poble, en el camí de Requesens, al vessant meridional de la serra de l'Albera.

A mitjans del segle XIX la família Batlle es va unir als Sobrepera amb el matrimoni de Miquel i Maria. En aquel moment es té constància d'un obrador de suro - la fàbrica - amb mitja dotzena d'operaris i tot fa pensar que podia ser més important l'extracció i posterior elaboració de suro que no pas el mateix vi.

Posteriorment el fill Esteve Sobrepera Batlle, va contraure matrimoni amb Narcisa Vicens Riera (1869-1960) amb la que va tenir dues filles. Tot i quedar viuda molt jove, amb la seva marcada  personalitat i empenta va dirigir l'explotació vitícola i també va ser mestra de Cantallops entre 1888 i 1930. Una de les seves filles, Maria Sobrepera, es va casar amb el cèlebre músic i compositor Eduard Toldrà. que els estius omplia Can Batlle de música i cultura. La seva germana Trinitat Sobrepera es casà amb Anicet Oriol, metge de la població, convertint-se en els hereus de Can Batlle.

En David Molas un descendent de la família de Can Battle i propietari del celler, ens dona la benvinguda i ens acompanya per veure la finca de 30 ha.

En David ens explica que el celler Vinyes dels Aspres es troba dins el municipi de Cantallops, el poble d'interior més septentrional de l'Alt Empordà, a redós del massís de l'Albera. El terreny és granític i pissarrenc, sòls antics i pedregosos. En destaca la força del vent que dona nom aquests vins: Vins de tramuntana. De vegades aquest vent del nord arriba a cops de 160 km/h !

Potencien les varietats tradicionals de la zona (garnatxa i carinyena) tot i que també tenen picapoll i altres varietats.

Durant la passejada per la finca, en David ens parla dels problemes que originen els senglars i els cabirols i que els ha obligat a tancar el perímetre amb valles, reixes i fils elèctrics.

Dins la finca hi ha oliveres i un bosc d'alzines sureres d'on extreuen el suro que necessiten per fer els seus propis taps (tap de finca).

Rodejada per les alzines sureres hi ha una taula amb bancs de pedra on el músic Eduard Toldrà s'inspirava durant l'estiu per composar les seves obres.

En David va explicar que produeixen 90.000 ampolles de vi, la majoria de vi negre. També elaboren vins blancs i rosats.

Tot i que ja fa anys que ho practiquen, estan en procés de conversió a agricultura ecológica amb el CCPAE (Consell Català de Producció Agrària Ecològica).

Acabada la passejada per la finca, en David ens convida a visitar el celler i ens explica el procés de restauració dels diferents edificis de la casa pairal.

Encara que amenaça pluja, en David proposa fer el tast a la terrassa del mas. 

Es tasten 8 vins (2 blancs + 4 negres + 2 dolços), acompanyats per un bon pa amb oli d'oliva de la finca. Els vins tastats son: Xot blanc, Blanc dels Aspres, Oriol, Xot negre, Negre dels Aspres, Soques, Vi de panses i Vi de panses a sol i serena durante 5 anys dins damajoanes.

Acabat el tast arriba la pluja, passem per la botiga i anem a buscar el cotxe per anar a dinar a Ca la Maria de Mollet de Perelada.





diumenge, 5 de maig del 2024

Vi i Art > Terra Remota

Benvolguda família,

Un dels festivals relacionats amb el món del vi, que cada any es celebra, porta per nom VIVID. L'organització ofereix una bona oferta d'activitats per celebrar el mes de l'enoturisme a la Costa Brava. Com per exemple: tastos singulars, esmorzars a les vinyes, tallers de vins, maridatges, senderisme...

El festival ofereix durant el mes d'abril una selecció de les propostes enoturístiques més singulars que es poden viure a la Costa Brava.

Entre les propostes VIVID 2024, en Pep va triar una activitat que portava per títol "Vi i art amb les dones de Terra Remota".

La informació general de l'organització deia el següent: Descobriu l'univers de Terra Remota amb un angle diferent. Amb la presencia d'Emma, propietaria de la casa i l'Edith, enòloga de Terra Remota. Descobreix el procés d'elaboració dels nostres vins i allo que els fa tan únics amb la presentació de la nostra enóloga Edith. Coneix els detalls arquitectònics del celler, el pensament darrere del disseny de les etiquetes, les obres d'aratexposades i tots els detalls estilistics amb Emma. Posteiorment tastaràs 5 de les nostres referencies que representen la historia, la image i l'estil de Terra Remota. 2 dones del vi, 2 estils, 2 maneras de viure el vi.

Doncs aprofitant un dimecres d'abril, en Pep va anar cap a l'Alt Empordà per visitar el celler Terra Remota. 

Ubicada dins el terme de Satn Climent Sescebes, la finca està ben indicada a la carretera de Capmany.

Ens rep l'Emma, la propietària del celler. Nascuda a França, explica que amb el seu marit Marc Bournazeau, vàren decidir fer un tomb a la seva vida i començar una nova aventura.  L'any 1999 la parella va tenir l'oportunitat de comprar una finca de 30 ha que amb noves adquisicions sumen un total de 90 ha (30ha de vinya + 60ha de bosc).  

El dia és clar i lluminós, però la tramuntana bufa fort i no permet la visita a les vinyes. 

Només tenim l'oportunitat de visitar una casa nòmada procedent d'una illa grega i que van portar al bosc que rodeja el celler.

L'Emma ens presenta l'Edith, enologa del Terra Remota i també francesa.

L'Edith explica que el sol de la finca és bàsicament granític i que les varietats plantades a la vinya són: pel que fa als vins blancs (chenin, chardonnay, garnatxa blanca i xarel·lo) i pels vins negres (garnatxa negre, cabernet sauvignon, tempranillo, syrah).

La producció del celler arriba a les 150.000 ampolles amb 16 tipus de vi diferents. Majoritàriament predomina el negre (70%) respecte al blanc (30%).

El celler de Terra Remota, obra de l'arquitecte Pepe Cortés (col·laborador de Ricard Bofill i Xavier Mariscal), és un edifici de formigó molt ben integrat en el paisatge empordanès. L'edifici és molt funcional i permet la majoria d'operacions per l'elaboració dels vins per gravetat, evitant la utilització de bombes.

Durant la visita l'Edith explica el procés d'elaboració dels vins del celler i mostra les premses, els dipòsits inox, els ous de formigó i la sala de botes, on hi ha exposada una escultura de Plensa.

L'Edith explica que les botes on fan l'envelliment dels vins son de roure francès i de 500 litres de capacitat. L'objectifu és donar un toc de fusta molt subtil.

Finalitzada la visita del celler ens porten a la sala on tastarem els seus vins més representatius. El tast que ens ofereixen inclou 5 vins (2 blancs, 1 rosat i 2 negres).

La majoria dels vins tastats porten noms relacinats amb el poeta Machado: Caminante, Caminito, Camino.

Per tot el celler hi ha obres d'art (quadres, esscultures...) que demostren la sensibilitat artística dels propietaris.

En definitiva un celler molt desconegut que val la pena visitar.



 

dijous, 4 d’abril del 2024

Ribeira Sacra > Adega Vella

Benvolguda família,

El casament d'uns amics a Avilés (Astúries) va ser l'excusa perfecte per anar a Galícia i visitar la Ribeira Sacra.

Segurament hi ha camins més curts, però l'afició que té en Pep per la cultura del vi és capaç de moure muntanyes.

Així doncs el protagonista d'aquesta història va sortir de Terrassa i després de dinar a Burgos i fer nit a León va arribar a Monforte de Lemos, capital de la Ribeira Sacra. El nom de Ribeira Sacra té el seu origen en la quantitat de monestirs que es van edificar per aquestes terres.

La recepcionista de l'hotel Cardenal de Monforte va proposar una excursió en vaixell pel riu Sil per veure l' orografia i entendre millor el concepte de "viticultura heroica". També va ser ella (Lidia) que va recomanar la visita d'un celler de la zona per fer un tast i comprar vins.

Com sabeu la zona de la Ribeira Sacra és la més jove de les Denominacions d'Origen de Galicia. El seu territori pertany a Lugo i Ourense i està creuada per dos rius principals: Miño i Sil.

No gaire lluny del Embarcadeiro hi ha el poble d'Abeleda que dona el seu nom al punt d'on surt i i arriba el vaixell Brandan II. Aquest poble pertany a Texeira (Ourense).

Als afores d'aquest llogarret i al costat del seu cementiri es troba Adega Vella. És un dels cellers inclosos dins la "Ruta do Viño da Ribeira Sacra"

La ubicació d'aquest celler no deixa indiferent a ningú. Tenen una taula i dues cadres a l'exterior que anomenen "el rincón da morte"

La persona del celler que ens dona la benvinguda és en Ruben. Hi ha varies opcions per tastar els vins del celler. Ens decidim per la "Cata Heroica". Es tracta de  tastar 7 vins (2 blancs  + 5 negres).

El nom dels vins té una certa relació amb la ubicació del celler: Initium, In Memoriam, Aleluia, Pobre Diablo, A Equivocación, Mater Granite...

Es tracta d'un celler relativament petit que gestiona 13 Ha. i te una pouducció de 150.000 ampolles.

No volen créixer i aposten per la qualitat i no per la quantitat. Han decidir no vendre a les gran superfícies (Mercadona) i tot i que la Mencía es la varietat predominant, també elaboren vins amb varietats autòctones (Garnatxa tintorera, Souson, Brancellao, Merenzao...)

Envelleixen en botes de roure francés i americà de diferents volums (225, 300 i 500 litres). També estan innovant amb la utilizació d'un ou de granet.

L'entusiasme d'en Ruben i la quantitat de tast ingerit ens dona ales i energia positiva.

L'entorn és preciós i el sol encara ho remarca més i millor.

Ha estat un encert la visita a aquest celler familiar que lluita per obrir-se camí en un mercat tan competitiu com és el dels vins.

Una visita molt recomanable...