Benvolguda família,
Gràcies a la generositat de la família Mulet, en Pep va poder disfrutar d'un llibre molt interesant: "Circuit de Vilafranca del Penedès. Cent anys d'oblit" (2021).
L'autor del libre, en Lluís Hill Plans en fa un crònica a partir dels documents de l'època.
En Pep va descobrir amb sorpresa que als anys 20 es celebressin en aquest circuit curses internacionals que van tenir un gran ressò.
De fet es tractava de carreteres generals obertes al públic als voltants de Vilafranca.
El circuit en questió tenia forma de triangle i mesurava uns 14 km per unes carreteres sense asfaltar que unien Vilafranca amb la Múnia i els Monjos.
La setmana passada, la familia Mulet va convidar en Pep i família a dinar i aprofitant l'avinentesa donar una volta al Circuit.
Han passat més de 100 anys i les carreteres segueixen obertes al públic. Tot i les rotondes i els obstacles per reduir la velocitat en Pep va poder "disfrutar" del Circuit.
És impactant pensar que per aquestes carreteres alguns dels participants al seu pas pels Monjos van assolir els 150 km/h (100 km/h de mitjana)
Una mica d'història...
Doncs resulta que durant TRES anys (1921, 1922 i1923) es van organitzar en aquest Circuit les primeres carreres internacionals de cotxes de l'estat espanyol.
Es pot considerar que el Circuit de Vilafranca del Penedès va ser el bressol de la Formula 1 a Espanya.
Aquestes carreres van ser organitzades per una entitat privada anomenada Penya Rhin.
Com a recordatori els principals circuits a Europa als anys 20:
- Circuit de VILAFRANCA DEL PENEDÈS, a Catalunya, de l’any 1921.
- Circuit de MONZA, a Itàlia, de l’any 1922.
- Circuit de LE MANS, a França, de l’any 1923.
- Circuit de LASARTE, al País Basc, de l’any 1924.
- Circuit de SPA-FRACORCHAMPS, a Bèlgica, de l’any 1925.
- Circuit de NÜRBURGRING, a Alemanya, de l’any 1927.
- Circuit de MONTECARLO, a Mònaco, de l’any 1929.
Com a curiositat, de tots ells, els únics que no tenen activitat actualment són els de l'estat espanyol.
Penya Rhin (1916-1954)
Aquestes carreres van ser organitzades per la Penya Rhin, un grup d'amics en que hi havien notables industrials, membres de la burguesia, empresaris, polítics, enginyers...tots ells amants dels cotxes i la velocitat i van saber canalitzar aquesta demanda social organitzant, sense cap suport oficial, unes curses que van ser referents a tot Europa.
Es reunien a la cafeteria Rhin, avui desapareguda, de Plaça Catalunya, d'aquí els va venir el seu nom. Van constituir-se en societat l'any 1916 (en plena I Guerra Mundial) primer fent carreres entre ells, la cosa va anar a més fins que l'any 1921 es van organitzar premis internacionals, de la mà de Joaquim Molins Figueras.
Per aconseguir-ho van adoptar la reglamentació francesa a la prova, fet que va significar que aquestes curses quedessin incloses al Calendari Oficial del Bureau Internacional.
Buscant l'enclavament ideal per situar el Circuit, el soci Enric Rafols Martí els va portar al Penedès, escollint el triangle de carreteres que unix Vilafranca-Monjos-La Múnia. Sent on es va córrer la primera carrera internacional de cotxes de l'estat espanyol, que va ser la segona d'Europa després de la de París del mateix any 1921.
Les Curses (1921-1922-1923)
En aquestes curses es van incorporar noves normatives, algunes vigents avui en dia, com el fet que cada marca de cotxes s’identifiqui amb un color específic, la cilindrada i pes dels vehicles, la limitació de temps per acabar la cursa, o bé que la sortida de tots els vehicles es fes de manera conjunta, com es va produir per primer cop l’any 1923.
Per tal de poder arranjar degudament el lloc per on transcorrerien les curses, van treballar-hi els millors enginyers i tècnics del moment, així van modificar l’amplada, van peraltar les corbes, van millorar amb la tècnica “MACADAM” el terra dels camins i carreteres, ..., tot amb pressupostos extraordinaris i amb resultats molt satisfactoris.
Es van projectar unes tribunes desmuntables que tenien una llargada de 135 metres, on hi cabien més de 6.000 persones. Vilafranca tenia 7.958 habitants. Tenien un apartat per acollir els corresponsals de premsa arribats a més de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Anglaterra, Àustria, Bèlgica, Alemanya i l’any 1922 dels EE.UU. On s’havia instal·lat telèfon i telègraf per poder enviar les cròniques quasi en temps real.
A la cursa de 1923, es va instal·lar per primer cop, a l’estat espanyol, altaveus perquè el públic pogués estar en tot moment informat de com evolucionava la carrera.
Van ser curses molt populars on cada any van venir, per un sol dia més de 50.000 persones, a més de 2.000 cotxes. Són xifres de fa 100 anys.
Aquest va ser un projecte estratègic que va situar el Penedès en el centre mundial de l’automobilisme, que va atreure persones de tot el món, però que, malauradament, ha quedat oblidat. Tot i que es va parlar de fer-lo permanent amb un pressupost de 1.300.000 pessetes
La cursa de l’any 1921 en van fer 30 voltes amb un total de 443’700 quilòmetres i els anys 1922 i 1923 es van fer 35 voltes amb un total de 517’650 quilòmetres.
Per poder competir, els pilots arribaven de tot Europa conduint els seus cotxes.
Fou també en aquest circuit on el guanyador de la cursa Albert Divo (Talbot Darracq) demostrà la rapidesa d'aquells cotxes de litre i mig, en fer la volta ràpida en 7'33" a 116,3 km)h de mitjana, durant la celebració del III Gran Premi (1923).
Va ser en aquest circuit que Tazio Nuvolari (*) va debutar a Espanya, fet que recordaria tota la seva vida (va quedar el cinquè)
El nom de “VOITURETTE”, que significa “COTXE PETIT”, era a causa que el reglament s’especificava que la cilindrada dels cotxes participants no podien superar els 1.500 centímetres cúbics, ni podien tenir més de quatre cilindres. En aquells temps els cubicatges eren molt superiors. Això va convertir el CIRCUIT DE VILAFRANCA pioner en aquesta modalitat a l’estat espanyol i dels primers en aplicar-se en les competicions a Europa.
L'Autodrom Terramar de Sitges, inaugurat l'any 1923, arraconà definitivament els circuits de carretera.
CONCLUSIO
En Pep va disfrutar amb la passejada al Circuit i va lamentar la manca de senyalització que permeti visibilitzar una fita important de la història automobilística del nostre país.
Com diu l'autor del libre, Lluís Hill Plans:
Mai hauríem d'oblidar,
ja que l'oblit és desaprofitar l'esforç
la il·lusió, el talent, el treball
i el temps dels qui ens han precedit
Moltes gràcies a la familia Mulet per compartir aquest descobriment !
(*) Tazio Nuvolari va ser un pilot de curses italià d'automobilisme i motociclisme. Va ser Campió d'Europa de Pilots i va guanyar entre altres, les Mille Miglia (1930 i 1933) i les 24 Hores de Le Mans (1933)
