Benvolguda familia,
Potser alguns de vosaltres ja sabeu que la primera feina d'en Pep, una vegada acabada la carrera d'Enginyeria Industrial, va ser a MOTOR IBERICA a la Zona Franca de Barcelona.
Entre els anys 1977-1986 en Pep va treballar dins el Departament d'Enginyeria Agrícola, en el rmanteniment de disseny dels tractors EBRO i MASSEY FERGUSON.
Posteriorment va ser designat responsable d'homologacions i proves dels tractors que es fabricaven a la Zona Franca.
La FORD a Barcelona: una mica d'historia
De fet la història de Motor Ibèrica va commençar l'any 1920 quan es va constituir a Madrid la filial espanyola de la Ford americana. Tenia fàbrica de muntatge del seu famós model T a Cadis.
El 1923 les instal·lacions foren traspassades a l'Avinguda d'Icària de Barcelona, on es començà a fabricar el model A, en sustitució de l'altre.
El 1929 la filial espanyola pasa a denominar-se Ford Motor Ibeèrica SA, amb el domicili social a Barcelona.
L'anècdota personal d'en Pep és que havia anat a l'arxiu, situat als soterranis de l'Avinguda Icaria 149, per consultar els BOEs (Boletin Oficial del Estado) relacionats amb la seva feina.
La fabricació de camions, tractors i turismes Ford de 1935 va ser de 7.500 unitats.
Entre la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, Ford va minimitzar l'activitat industrial a Espanya i va deixar pas a nous accionistes.
Una nova etapa: la fugida de FORD (*)
L'any 1954 Ford va vendre totes les seves accions i la companyia va passar a denominar-se MOTOR IBERICA SA.
A partir d'aquell moment l'empresa es va dedicar a la fabricació de camions i tractors amb la marca EBRO. Com a anècdota, la marca utilitzada per la nova societat va ser "Ebro", seguint la política de Ford de batejar els seus productes amb el nom d'un riu. L'exemple de l'época va ser el camió Ford Thames (Tàmesis).
La bona marxa de la companyia va atreure nous inversors, com el fabricant canadenc de tractors i maquinaria agrícola MASSEY FERGUSON, que es va quedar amb el 36% de les accions.
El creixement de la compnyia va permetre l'adquisició de diferents empreses a Espanya. Motor Ibérica es va fer amb la fàbrica de motors Perkins (que equipaven els tractors i camions Ebro), Aeronáutica Industrial (Avia) a Cuatro Vientos Madrid i la fábrica de furgonetes Fadisa (Avila). També es va comprar Fundimotor, una empresa de fundició ubicada a Corrales de Buelna (Cantabria).
A Montcada i Reixach hi havia la fàbrica d'estampació on es feien les carrosseries i a Noain (Navarra) es fabricaven els arcs i les cabines de seguretat pels tractors Ebro i Masssey Ferguson.
L'any 1967 la fàbrica principal es traslada a la Zona Franca de Barcelona en uns terrenys de 50 hectarees.
En aquesta fàbrica hi havia dues linees de muntatge principal: la dels tractors Ebro i Massey Ferguson i la dels camions Ebro. tots aquests vehicles anaven propulsats per motors Perkins.
La mort del dictador Franco el 20 de novembre de l'any 1975 va portar un govern de la UCD dirigit per Adolfo Suarez que va intentar limitar la producció de furgonetes de Motor Ibérica per afavorir Enasa/Pegaso.
Aqueells anys de canvi van portar una desagradable normalitat: el progressiu aixecament dels aranzels als vehicles d'imporatció va donar lloc a la competerncia real i el grup no va trigar a entrar en perdues.
Arriben els japosneos
La situació era complexa quan arriben els japonesos de NISSAN l'any 1979. Haviern comprar el paquet d'accions de Massey Ferguson (36%). Els japonesos van seguir comprant accions fins arribar al 52% i van assumir la direcció de la companyia.
L'any 1980 es va imposar l'obligatorietat a Espanya, de que els tractors agrícoles anessin equipats amb una estuctura de protecció (arc o cabina de seguretat) homologada. En Pep va viure en primera persona tot aquest procès.
La poca previsió de l'administració espanyola va obligar a fer les primeres proves (per homologar els arcs i les cabines de seguretat), a Holanda i Dinamarca perque l'Estación de Mecánica Agrícola de Madrid (organisme competent per fer-ho) no estava preparat.
Els anys 80 arrenquen els anys daurats de la nova copmayia NISSAN MOTOR IBERICA, de la mà de dos llnaçaments increïbles: la fiurgoneta Vanette i el Patrol, que va arribar a tenir el 80% de la quota de mercat del seu segment. Van arribar a ser models revolucionaris i l'empresa va arribar a tenir 16.000 treballadors.
Però tornant al Pep, va resultar que Nissan no semblava tenir cap inteterés per la divisió agrícola i va arribar a un acord amb KUBOTA per vendre la divisió agrícola de Motor Ibérica.
En Pep recorda que durant la primavera de 1985, va estar a Zuera (Aragó) realizant unes proves de camp amb un tractor Kubota per comprar-lo amb els tractors de la competencia: Ebro i John Deere.
Quan en Pep va confirmar les seves sospites de que Nissan volia desfer-se de la divisió agrícola de Motor Ibérica, va decidir demanar la baixa i buscar noves oportunitats laborals. Era l'estiu de 1986. Però aquesta ja és una alta historia.
L'etapa final
L'any 2020 els japonesos anuncien el tamcament de la fàbrica de la Zona Franca i de les seves fàbriques a Espanya.
Han estat 40 anys de presència industrial de Nissan a casa nostra (1980-2020). I com recordava Juan Echaverria, históric directiu de Motor Iberica, en el seu amarg balanç: "El llegat de Nissan no és real, ja només és un record".
Si pensem amb el llegat de Ford, es podria dir que han estat 100 anys de presència industrial a Catalunya (1920-2020)
(*) De totes maneres, cal recordar que l'any 1973, FORD torna a Espanya i decideix posar en marxa una fàbrica de cotxes de turissme ubicada a Almussafes (València), per produir el Ford Fiesta, un vehicle de gran èxit. Fins i tot en Pep en va demanar un exemplar que finalment no va poder disfrutar (1977).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada