Vins i Tints > Teixim Relats

Benvolguda familia,

En Pep ha participat en una nova trobada relacionada amb el món del vi. 

Es tractava de "Vins i Tints", activitat organitzada a Terrassa dins un espai amb àmima anomenat MERAKI al carrer Sant Gaietà 55.

Sota el paraigües de "Teixim Relats", es presenta com un primer passeig entre el tèxtl i el vi. Un relat dirigirt per David Yzaguirre, educador i  divulgador de la cultura del vi

La presntació va anar a càrrec de Sol Roig, ànima del projecte. Amb les places exhuiides (37 persones) va començar el relat, acompanyat per un tast de quatre vins.

El relat d'en David va defensar que cal posar en valor la història i va descriure les connexions entre el tèxtil i el vi. Es va  recordar l'exportació d'aiguardent als Països Baixos i la imporació de teixits.

1) El tast va començar per un aiguardent que va sorprendre als assistents: una copa de Torres 10, un brandy elaborat amb base parellada. A partir del Decret de Nova Planta (1778) s'allibera el comerç i Cadis deixa de tenir el monopoli de l'exportació. Per aquest motiu Catalunya comença a exportar els seus productes a les Amèriques.

2) El segons vi que es va tastar va ser una Malvasia de Sitges. Aquesta varietat va estar a punt de desapareixer del nostre territori. Actualment  hi ha 90 hectareees. Diu la llegenda que els primers sarments de malvasia van arribar a Sitges provinents de Grécia de la mà dels almogàvers. Conscient que la malvasia acabaria desapareixent, el diplomátic, advocat i sitgetà Manuel Llopis (1885-1935) va voler evitar-ho llegant a l'Hospital de Sant Joan Baptitsta les seves finques rústiques així com el negoci de la Malvasia de Sitges del Celler Llopis i els últims ceps d'aquesta varietat. 

3) El tercer vi va ser un escumos de proximidad elaborar a Ullastrell per Can Morral del Molí. En David va explicar el neixement dels vins escumosos. El seu origen es considera el monestir benecdití de St Hilaire aprop de Limoux i la coneguda Blanquete. Es destaca la figura del terrassaenc Pau Galí i Galí, que l'any 1850 va presentar el primer vi escumós a l'Exposició de Madrid. Segons sembla, la cosina de Pau Galí vivía a Limoux i coneixia la Blanquette. Un fet important va ser la constitució l'any 1887 de l'Estació Ampelogràfica Catalana a Terrassa, la primera de tot l'Estat. Resulta que la primera empresa fabricant de morrions per retener els taps de suro de les ampolles dels escamosos era de Terrassa.

4) Finalment el darrer vi que es va tastar era La Volada d'Albet i Noya Es tracta d'un vi innovador elaborat amb varietats experimentals (Sauvignon blanc i Muscat) resistents a les plagues (mildiu i oïdi). D'aquesta manera els ceps han sofert molts menys tractaments a la vinya. Aixó permet uns vins vins més nets i sans per les persones i més respectuosos amb el medi ambient.

En definitiva, un tast original i diferent que barreja vins i tèxtil seguint un relat historic que permet posar en valor el nostre passat.

Seguim teixint relats...gràcies a la Sol Roig

 

Carlota la francesa > Bodega Almaroja

 Benvolguda família,

Introducció

En Pep segueix fascinat pel món del vi. Aquesta vegada va voler conèixer una zona de la península Ibèrica, entre Espanya i Portugal.

Es tracta del Parc Natural de los Arribes del Duero, situat a les províncies de Zamora i Salamanca, on el riu Duero fa de frontera amb Portugal durant 120 km.

En aquesta zona, on des de fa molt temps es conrea vinya,  existeix una petita DO anomenada Arribes.

Un dels pobles d'aquesta regió vitivinícola és Fermoselle (Zamora) dins la comunitat autònoma de Castella - Lleó. Aquest poble és conegut amb el sobrenom "el pueblo de las 1.000 bodegas". 

Actualment la població està al voltant dels 1.000 habitants.

Un dels cellers més originals que existeix a Fermoselle es la Bodega Almaroja i està ubicat en una antiga discoteca.

Aquet celler és propietat de Charlotte Allen, una anglesa que va arribar fa 18 anys (2007) a Fermoselle amb un vehicle amb matrícula francesa. Per aquest motiu la gent del poble, la coneix amb el nom de "Carlota la francesa".

La Carlota havia estudiat Enologia i Viticultura a França (Châteauneuf-du-Pape) i volia dedicar-se al món del vi. Aprofitant un viatge a Oporto (Portugal) va visitar un amic francès que té un celler a Rueda (Valladolid). L'amic Didier Belondrade va parlar amb la Carlota de los Arribes del Duero, una zona molt desconeguda i amb grans possibilitats per elaborar vi, on el riu Duero fa frontera amb Portugal.

D'aquesta manera la Carlota va arribar a Fermoselle i va quedar tan enamorada d'aquest part de la província de Zamora, que va decidir quedar-s'hi.

L'arribada d'una noia anglesa dins un cotxe amb matrícula francesa que volia muntar un celler per elaborar vi, va revolucionar el poble.

Tot i l'escepticisme de los 'viejos del lugar' la Carlota ha aconseguit fer realitat el seu somni i produeix vi seguint el seu criteri.

La trobada

En Pep havia quedat amb la Carlota al celler/discoteca a les 12h del dilluns 07/04/2025. Despres de passar nit en un hotel de Zamora, en Pep assaboreix els 60 km que separen Zamora de Fermoselle.

Com que no hi ha gaire circulació per les carreteres de la província de Zamora, en Pep i la Montse arriben amb el temps suficient per passejar pels carrers del poble.

La trobada amb la Carlota es produeix a l'hora prevista. Després de les presentacions, la Carlota ens explica la seva història personal i ens passeja pels carrers del poble. Crida l'atenció la quantitat de cellers situats als baixos de les cases.

Entrem dins un d'aquests cellers soterranis on la Carlota va començar la seva trajectòria. Un forat excavat a la roca de granet serveix per mantenir les millors condicions per a l'elaboració del vi. 

Despres de sortir de la 'cova' tornem al celler/discoteca i pugem al cotxe de la Carlota. Ens dirigim a les afores del poble i per una pista arribem a les seves vinyes, en vas.  La Carlota gestiona 20 varietats de ceps que estan barrejats: blanc i negre. Es tracta de ceps  que es van plantar entre 1910 i 1950.

El terreny és granític i de pissarra i el clima és mediterrani degut a la proximitat del riu Duero.  Les diferents parceles de vinya de la Carlota estan entre els 600 i els 800 metres d'alçada.

La Carlota defensa l'agricultura ecològica amb alguna pràctica biodinàmica.

Les seves vinyes tenen les varietats autòctones de la comarca: Juan García, Bruñal, Rufete i d'altres blanques (Doña Blanca, Malvasia, Viura, Puesta en Cruz...)

Sota una olivera i sobre una taula de pedra, la Carlota proposa un tast del seus vins. Tot i que elabora blancs i rosats, havia exhaurit les existencies. Per tant ens ofereix dos dels seus vins negres: Cielos y Besos (jove) i Pirita (criança).

Com a novetat, la Carlota ofereix un vermut molt interessant que està elaborant. El tast s'acompanya amb xoriço i formatge de la zona.

El  mateix any que la Carlota es va instalar a Fermoselle (2007) es va crear la DO Arribes del Duero.

Al seu celler, Almaroja, la DO Arribes li va asignar el número 13.

Recentment la Carlota ha decidit abandonar la DO Arribes perquè considera que no aporta valor als seus vins.

Conclusió

En Pep s'emporta una experiència que no oblidarà mai. Ha conegut una zona que desconeixia i una persona molt valenta que ha superat els entrebancs del camí i ha aconseguit el seu somni.

L'enhorabona Carlota ! 

 

Motor Ibérica > de Ford a Nissan

Benvolguda familia,

Potser alguns de vosaltres ja sabeu que la primera feina d'en Pep, una vegada acabada la carrera d'Enginyeria Industrial, va ser a MOTOR IBERICA a la Zona Franca de Barcelona. 

Entre els anys 1977-1986 en Pep va treballar dins el Departament d'Enginyeria Agrícola, en el rmanteniment de disseny dels tractors EBRO i MASSEY FERGUSON.

Posteriorment va ser designat responsable d'homologacions i proves dels tractors que es fabricaven a la Zona Franca.

La FORD a Barcelona: una mica d'historia

De fet la història de Motor Ibèrica va commençar l'any 1920 quan es va constituir a Madrid la filial espanyola de la Ford americana. Tenia fàbrica de muntatge del seu famós model T a Cadis. 

El 1923 les instal·lacions foren traspassades a l'Avinguda d'Icària de Barcelona, on es començà a fabricar el model A, en sustitució de l'altre.

El 1929 la filial espanyola pasa a denominar-se Ford Motor Ibeèrica SA, amb el domicili social a Barcelona.

L'anècdota personal d'en Pep és que havia anat a l'arxiu, situat als soterranis de l'Avinguda Icaria 149, per consultar els BOEs (Boletin Oficial del Estado) relacionats amb la seva feina.

La fabricació de camions, tractors i turismes Ford de 1935 va ser de 7.500 unitats.

Entre la Guerra  Civil i la Segona Guerra Mundial, Ford va minimitzar l'activitat industrial a Espanya i va deixar pas a nous accionistes.

Una nova etapa: la fugida de FORD (*)

L'any 1954 Ford va vendre totes les seves accions i la companyia va passar a denominar-se MOTOR IBERICA SA.

A partir d'aquell moment l'empresa es va dedicar a la fabricació de camions i tractors amb la marca EBRO. Com a anècdota, la marca utilitzada per la nova societat va ser "Ebro", seguint la política de Ford de batejar els seus productes amb el nom d'un riu. L'exemple de l'época va ser el camió Ford Thames (Tàmesis).

La bona marxa de la companyia va atreure nous inversors, com el fabricant canadenc de tractors i  maquinaria agrícola MASSEY FERGUSON, que es va quedar amb el 36% de les accions.

El creixement de la compnyia va permetre l'adquisició de diferents empreses a Espanya. Motor Ibérica es va fer amb la fàbrica de motors Perkins (que equipaven els tractors i camions Ebro), Aeronáutica Industrial (Avia) a Cuatro Vientos Madrid i la fábrica de furgonetes Fadisa (Avila). També es va comprar Fundimotor, una empresa de fundició ubicada a Corrales de Buelna (Cantabria).

A Montcada i Reixach hi havia la fàbrica d'estampació on es feien les carrosseries i a Noain (Navarra) es fabricaven els arcs i les cabines de seguretat pels tractors Ebro i Masssey Ferguson.

L'any 1967 la fàbrica principal es traslada a la Zona Franca de Barcelona en uns terrenys de 50 hectarees.

En aquesta fàbrica hi havia dues linees de muntatge principal: la dels tractors Ebro i Massey Ferguson i la dels camions Ebro. tots aquests vehicles anaven propulsats per motors Perkins.

La mort del  dictador Franco el 20 de novembre de l'any 1975 va portar un govern de la UCD dirigit per Adolfo Suarez que va intentar limitar la producció de furgonetes de Motor Ibérica per afavorir Enasa/Pegaso. 

Aqueells anys de canvi van portar una desagradable normalitat: el progressiu aixecament dels aranzels als vehicles d'imporatció va donar lloc a la competerncia real i el grup no va trigar a entrar en perdues.

Arriben els japosneos

La situació era complexa quan arriben els japonesos de NISSAN l'any 1979. Haviern comprar el paquet d'accions de Massey Ferguson (36%). Els japonesos van seguir comprant accions fins arribar al 52% i van assumir la direcció de la companyia. 

L'any 1980 es va imposar l'obligatorietat a Espanya, de que els tractors agrícoles anessin equipats amb una estuctura de protecció (arc o cabina de seguretat) homologada. En Pep va viure en primera persona tot aquest procès. 

La poca previsió de l'administració espanyola va obligar a fer les primeres proves (per homologar els arcs i les cabines de seguretat), a Holanda i Dinamarca perque l'Estación de Mecánica Agrícola de Madrid (organisme competent per fer-ho) no estava preparat.

Els anys 80 arrenquen els anys daurats de la nova copmayia NISSAN MOTOR IBERICA, de la mà de dos llnaçaments increïbles: la fiurgoneta Vanette i el Patrol, que va arribar a tenir el 80% de la quota de mercat del seu segment. Van arribar a ser models revolucionaris i l'empresa va arribar a tenir 16.000 treballadors.

Però tornant al Pep, va resultar que Nissan no semblava tenir cap inteterés per la divisió agrícola i va arribar a un acord amb KUBOTA per vendre la divisió agrícola de Motor Ibérica.

En Pep recorda que durant la primavera de 1985, va estar a Zuera (Aragó) realizant unes proves de camp amb un tractor Kubota per comprar-lo amb els tractors de la competencia: Ebro i John Deere.        

Quan en Pep va confirmar les seves sospites de que Nissan volia desfer-se de la divisió agrícola de Motor Ibérica, va decidir demanar la baixa i buscar noves oportunitats laborals. Era l'estiu de 1986. Però aquesta ja és una alta historia.

L'etapa final

L'any 2020 els japonesos anuncien el tamcament de la fàbrica de la Zona Franca i de les seves fàbriques a Espanya.

Han estat 40 anys de presència industrial de Nissan a casa nostra (1980-2020). I com recordava Juan Echaverria, históric directiu de Motor Iberica, en el seu amarg balanç: "El llegat de Nissan no és real, ja només és un record".

Si pensem amb el llegat de Ford, es podria dir que han estat 100 anys de presència industrial a Catalunya (1920-2020) 

(*) De totes maneres, cal recordar que l'any 1973, FORD torna a Espanya i decideix posar en marxa una fàbrica de cotxes de turissme ubicada a Almussafes (València), per produir el Ford Fiesta, un vehicle de gran èxit. Fins i tot en Pep en va demanar un exemplar que finalment no va poder disfrutar (1977).