La nao San Juan entra a l'aigua

Benvolguda família,

Ja sabeu que en Pep segueix amb atenció l'evolució de la construcció de la nao San Juan (balener basc enfosat en agües del Canadà el segle XVI).

Després de 10 anys de molta feina, la nao San Juan finalitza la fase de construcció a terra. Una vegada sigui posada a l'aigua continuarà la seva construcció amb la posada dels tres màstils i les veles.

La primera quinzena d'octubre ALBAOLA confirma la data de la 'botadura' de la nao San Juan: divendres 7 de novembre de 2025. Finalment es concreta l'hora de l'esdeveniment. Serà a les 17h (aprofitant la marea alta).

Sabedor d'aquesta data, en Pep va organitzar un viatge a Pasaia per ser testimoni d'aquest aconteixement històric. No va costar gaire convèncer a una parella amiga per fer un desplaçament conjunt i passar la nit del dia abans a Ordizia.

Donada la gran quantitat de públic previst, es recomanva utilizar el transport públic per arribar a Pasaia. Una reunió de l'expedició va permetre decidir que la millor ubicació per veure la 'botadura' seria Pasai Donibane. 

L'endemà de bon matí en Pep, la Montse i els seus amics van a anar a Pasai Donibane (Pasajes de San Juan) per intentar deixar el cotxe. Afortunadament en Pep va tenir molt sort i va poder deixar el vehicle ben aparcat.

Equipats amb paraigües van agafar un bus interurbà per anar a Errenteria i passar el matí passsejant per la ciutat.

Després de dinar la colla del Pep va tornar a agafar el bus per  tornar a Pasai Donibane i agafar lloc per veure l'esperada 'botadura'.

El lloc escolit era molt a prop  d'una càmera de TV que pensava transmetre en directe tot el procés de la botadura.

Val a dir que la gent s'anava situant al llarg del camí que voreja el mar i estar davant de la drassana d'ALBAOLA on estava ubicada la nao San Juan. La nao estava sobre unes vies fora de la nau on s'ha estat construint el vaixell. Recordem que la drassana està situada a Pasajes de San Pedro, just enfront del lloc on estava en Pep i els seus amics.

A les 16h hi va haver un conjunt de discursos institucionals (a porta tancada) amb les autoritats del País Basc, representants de Canadà i els responsables d'ALBAOLA. Van intervenir cantaires acommpanyats d'instruments musicals.

Per batejar la nau Saan Juan no podia faltar una ampolla de sidra i una branca de llorer. 

A les 17h un gran remolcador es va apropar a la drassana i va començar les operacions per lligar la popa de la nao San Juan per ajudar en la seva marxa enrera. Molt lentament la nao va anar baixant pels rails de les vies on estava dipositada.

Una onada d'aplaudiments va irrompre quan la nao va flotar sobre l'aigua tot balancejant-se. Molt poc a poc el remolcador va arrossegar la nao fins que va quedar al seu costat

L'emoció de la multitud estava a flor de pell. La contemplació de la nao San Juan va deixar en Pep sense paraules. Un somni fet realitat !

Finalment el remolcador va aconseguir posar la nao al seu costat i la va remolcar fins al port de Pasaia per continuar la seva construcció (màstils i veles) sobre l'aigua.

Una vegada la nao estigui equipada amb els seus tres màstils i les veles corresponents, la següent etapa d'aquesta aventura consistirà en reclutar la tripulació (cuiner inclòs) i travessar l'Oceà Atlàntic per arribar a Red Bay a Terranova (Canadà) seguint el viatge que va fer la nao San Juan fins a la seva destinació al segle XVI.

S'estima que un parell d'anys seran necessaris per fer aquest viatge de dos mesos de navegació reproduint les mateixes condicions del Segle XVI. Això vol dir sense mòbils ni les comoditats a les que tothom està acostumat (sense dutxes, banys ni lavabos). De totes maneres sembla que la sidra estarà assegurada.

En Pep estarà atent i no descarta anar al Canadà amb la familia per rebre la nao San Juan quan arribi a Red Bay i donar-li la benvinguda.

La Revolució de l'Automòbil

Benvolguda família

En Pep segueix fascinat per les històries del motor. Aquestes setmanes el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ubicat a Terrassa, disposa d'una exposició temporal que porta  per títol: "La Revolució de l'Automòbil. Els inicis de la indústria del motor a Catalunya"

Com resumeix el plafó de l'exposició, Catalunya, pionera de la indústria de l'automòbil (1890-1936).

La invenció de l'automòbil va representar una revolució transcendental que va transformar la societat en múltiples aspectes.

Ben aviat la nova indústria va originar l'aparició de negocis vinculats a la construcció d'automòbils i al sector serveis, com ara gasolineres, tallers mecànics, garatges o carrossers. El cotxe va esdevenir un nou producte de consum i un símbol d'estatus social, i va impulsar altres activitats com el turisme o l'esport.

Gràcies al seu progrés industrial previ, Catalunya va esdevenir pionera en la fabricació d'automòbils a la Península Ibérica. 

Entre finals  dels segle XIX i la dècada de 1930, la indústria catalana va desenvolupar des dels primers vehicles autopropulsats de l'estat fins als màxims exponents de la indústria del motor en l'àmbit internacional, amb marques tan emblemàtiques com Hispano-Suiza o Elizalde.

La col·lecció d'automòbils del MNACTEC inclou una mostra representativa d'aquest periode tan potent de la indústria de l'automoció catalana.

Tot i que les unitats exposades són poques, tenen un valor extraordinari. Una moto, un tricicle BONET, un ELIZALDE, un parell d'HISPANO-SUIZA...

De totes manneres la"joia de la corona" d'aquest exposició és un vehicle NACIONAL PESCARA.

NACIONAL-PESCARA:  Una marca efímera i un cotxe únic

Fundada l'any 1928 pel multimilionari argentí Raúl Pateras Pescara, marquès de Pescara, juntament amb el seu germà Enrique la Fábrica Nacional de Automóviles SA, coneguda popularment com a "Nacional Pescara".

Apassionat de la innovació tecnològica, anteriorment havia patentat aparells aeris com un dels primers helicòpters o un hidroavió amb llançatorpedes.

L'empresa comptava amb el suport econòmic de la Banca Garriga Nogués i del rei d'Espanya Alfonso XIII.

Amb un equip format per l'enginyer Edmond Moglia i nombrosos tècnics prominents d'Hispano-Suiza i Elizalde, Nacional Pescara es va enfocar a la fabricació de cotxes de luxe i automòbils de competició.

Malgrat l'embranzida inical, el taller dels Pescara tan sols va fabricar una desena d'automòbils.

Amb l'arribada de la Repùblica Espanyola, la manca de recursos economics i la situació política i social van fer que l'empresa fos venuda a la FIAT.

Dels vehicles que va fabricar, el Nacional Pescara del MNACTEC és el més destacat des del punt de vista històric, tècnic i patrimonial, i l'únic exemplar complet que es conserva d'aquesta marca catalana.

Es tracta  d'un cotxe esportiu amb un xassís curt, carrosseria d'alumini i un imponent motor de 8 cilindres en línia i compressor que arribava als 180 CV de potència. 

Un cop provat a l'autodrom de Terramar, el cotxe es va inscriure a la Pujada a la Rabassada de 1930, on pilotat per Enrique Pateras guanyà i establí un nou record en la categoria Sport. Des d'aquell moment s'inicià  una llarga etapa de domini de la marca en la modalitat de muntanya i va participar en importants curses internacionals de la mà dels pilots Juan Zanelli i Esteve Tort.

Tot i la desaparició de la marca, Nacional Pescara va continuar competitnt com a escuderia fins l'any 1936.

La Hispano-Suiza. Fábrica de Automóviles SA

Els dos vehicles Hipano-Suiza exposats eren de diferents epoques.

La  Hispano-Suiza va ser una empresa catalana creada l'any 1904 a Barcelona per un grup d'empresaris liderats per Damià Mateu (el senyor dels ferros). La direcció tècnica es va encarregar a un enginyer suís anomenat Marc Birkigt.

L'empresa fabricava automòbils, camions i motors marins i d'aviació a Barcelona.

Com a conseqüència d'una vaga, es va aprovar l'any 1911 la construcció d'una nova fàbrica a França, a prop de París.  La major disponibilitat de materies primeres, l'abundància d'indústria auxiliar, mà d'obra qualificada i millors condicions per a l'exportació van ser factors determinante que varen influir en aquesta decisió.

L'any 1915, Marc Birkigt va dissenyar i fabricar el primer motor d'aviació. Aquests motors van ser utilizats en els avions que van participar en la Primera Guerra Mundial.

L'exemplar del MNACTEC presenta l'emblemàtica cigonya (sobre el tap del radiador) característica de la marca, adoptada a partir de 1919 com a homenatge al pilot d'aviació francès Georges Guyenemer, membre de l'"esquadró de les cigonyes", durant de Primera Guerra Mundial.

Amb l'arribada de la República Espanyola la insignia de la marca amb la bandera monàrquica es va substituir  per la bandera tricolor.

La Hispano-Suiza va finalitzar la seva activitat l'any 1946 i els seus actius es van transferir a la nova ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones SA) creada per l'INI (Instituto Nacional de Industria).

Fábrica Española de Automóviles Elizalde SA

També es por contemplar un bonic exemplar de ELIZALDE utilitzat com a vehicle de transport.

Elizalde fou una marca catalana d'automòbils i motors d'aviació, fabricats a Barcelona per l'empresari Arturo Elizalde Rouvier i els seus descendents, entre 1914 i 1951.

Fundada el 1910 com a Biada Elizalde y Cia, l'empresa canvià de raó social el 1915 i esdevingué Fábrica Española de Automóviles Elizalde SA el 1927.

L'empresa tenia la fàbrica al Passeig de Sant Joan a Barcelona i destacà pels seus automòbils de luxe i esportius.

En Pep va quedar fascinat i més que satisfet amb aquesta visita.

Visita a l'interior de la nao San Juan

 Benvolguda família

Com sabeu en Pep segueix de ben a prop el projecte de la nao San Juan. Des de fa uns anys ALBAOLA (*)  està construint en una drassana de Pasaia (Gipuzkoa) una rèplica de la nao balenera San Juan, enfonsada en aigües de Terranova (Canadà) l'any 1565.

Gràcies als seus contactes a Donostia en Pep va saber a començaments d'agost que: "La nao San Juan muestra sus entrañas. Los visitantes de la factoría ALBAOLA pueden conocer ya y hasta el 21 de septiembre el interior de la réplica del navío del siglo XVI que se construye en Pasaia".

Doncs aprofitant aquesta possibilitat única, en Pep va decidir comprar un parell d'entrades a ALBAOLA  per fer una escapada fins a Pasaia per veure aquesta meravella.

Es tractava de la quarta visita que en Pep feia a  Pasaia per veure aquesta nao. En aquesta ocasió en Pep va decidir deixar el cotxe a Pasai Donibane i agafar una barca per creuar la ria i arribar a l'altra banda on està ubicada la drassana d'ALBAOLA.

La visita estava programada a les 18h del dimarts 16/09/2025. Les ganes d'anar-hi van fer que en Pep arribés a la drassana un parell d'hores abans de la cita programada.

No cal dir que en Pep va aprofitar el temps per tornar a veure les instal·lacions d'ALBAOLA i visitar el  Museu on s'explica l'història de la nao 'San Juan', trobada l'any 1978 sota les aigües a Red Bay a Terranova (Canadà).

Cal recordar que aquest balener va tenir una vida molt curta (2 anys). Es va construir a Pasaia l'any 1563 i es va enfonsar en aigues canadenques l'any 1565.

Era la pimera vegada que ALBAOLA permetia la possibilitat de veure l'interior de la nao San Juan durant el procés de construcció del vaixell.

Segons paraules de Xabier Agote, responsable d'ALBAOLA, es tracta d'una oportunitat única per veure l'interior de la nao 'San Juan' abans de ser posada a l'aigua.

Una vegada a l'aigua es posaran els 3 màstils i les veles.

La visita estava programada per grups reduits (màx 10 persones) amb una guia que explicava tota la història de la construcció del vaixell i la pesca de la balena durant el serle XVI.

La guia també va explicar el significat de la paraula ALBAOLA. Es tracta d'una paraula que no té traducció i és refereix a una peça de fusta del vaixell.

La part més resistent de l'estructura del vaixell està feta de roure de la zona de Sakana (Altsasu/Navarra) i la fusta dels màstils ve dels pins de la Selva d'Irati (Navarra).

Aquestes darreres setmanes s'està calafatejant la part del vaixell que estarà en contacte amb l'aigua per segellar les unions de les fustes.

Per a la construcció del vaixell s'estan utilitzant les tècniques que es feien servir durant el segle XVI. El quitrà s'obtè a partir de la resina dels boscos de pins de Quintanar de la Sierra (Burgos).

La travessa de l'Atlàntic nord durava un parell de mesos. L'estada a Terranova s'allargava  6 mesos caçant balenes i treient el seu greix. La tornada era obligada per l'arribada del fred i la gelada del mar per poder tornar a casa (1 mes).

L'avarament del vaixell està prevista abans d'acabar aquest any 2025. En Pep està decidt  a presenciar aquest esdeveniment. 

Despres del bateig del vaixell es faran unes proves de navegació per veure el comportament de la nao 'San Juan'. La idea és creuar  l'Oceà Atlantic per intentar arribar a Terranova en les mateixes condicions del segle XVI, reproduint els viatges dels pescadors de balenes del País Basc.

ULTIMAS NOTICIAS

ALBAOLA anuncia que la botadura de la nao San Juan se celebrará el viernes, 7 de noviembre de 2025

______________________________________

(*) ALBAOLA és una associació sense afany de lucre amb l'objectiu de recuperar, posar en valor, transmetre i difondre el patrimoni marítim i cultural. Aquesta associació va ser la promotora de la drassana-museu Albaola Itsas Kultur Faktoria ubicada a Pasaia 

Un circuit oblidat > Vilafranca del Penedès

Benvolguda família,

Gràcies a la generositat de la família Mulet, en Pep va poder disfrutar d'un llibre molt interesant: "Circuit de Vilafranca del Penedès. Cent anys d'oblit" (2021).

L'autor del libre, en Lluís Hill Plans en fa un crònica a partir dels documents de l'època.

En Pep va descobrir amb sorpresa que als anys 20 es celebressin en aquest circuit curses internacionals que van tenir un gran ressò.

De fet es tractava de carreteres generals obertes al públic als voltants de Vilafranca.

El circuit en questió tenia forma de triangle i mesurava uns 14 km per unes carreteres sense asfaltar que unien Vilafranca amb la Múnia i els Monjos.

La setmana passada, la familia Mulet va convidar en Pep i família a dinar i aprofitant l'avinentesa donar una volta al Circuit.

Han passat més de 100 anys i les carreteres segueixen obertes al públic. Tot i les rotondes i els obstacles per reduir la velocitat en Pep va poder "disfrutar" del Circuit.

És impactant pensar que per aquestes carreteres alguns dels participants al seu pas pels Monjos van assolir els 150 km/h (100 km/h de mitjana)

Una mica d'història...

Doncs resulta que durant TRES anys (1921, 1922 i1923) es van organitzar en aquest Circuit les primeres carreres internacionals de cotxes de l'estat espanyol.

Es pot considerar que el Circuit de Vilafranca del Penedès va ser el bressol de la Formula 1 a Espanya.

Aquestes carreres van ser organitzades per una entitat privada anomenada Penya Rhin.

Com a recordatori els principals circuits a Europa als anys 20:

• Circuit de VILAFRANCA DEL PENEDÈS, a Catalunya, de l’any 1921.
• Circuit de MONZA, a Itàlia, de l’any 1922.          
• Circuit de LE MANS, a França, de l’any 1923.
• Circuit de LASARTE, al País Basc, de l’any 1924.
• Circuit de SPA-FRACORCHAMPS, a Bèlgica, de l’any 1925.
• Circuit de NÜRBURGRING, a Alemanya, de l’any 1927.
• Circuit de MONTECARLO, a Mònaco, de l’any 1929.

Com a curiositat, de tots ells, els únics que no tenen activitat actualment són els de l'estat espanyol.

Penya Rhin (1916-1954)

Aquestes carreres van ser organitzades per la Penya Rhin, un grup d'amics en que hi havien notables industrials, membres de la burguesia, empresaris, polítics, enginyers...tots ells amants dels cotxes i la velocitat i van saber canalitzar aquesta demanda social organitzant, sense cap suport oficial, unes curses que van ser referents a tot Europa.

Es reunien a la cafeteria Rhin, avui desapareguda, de Plaça Catalunya, d'aquí els va venir el seu nom. Van constituir-se en societat l'any 1916 (en plena I Guerra Mundial) primer fent carreres entre ells, la cosa va anar a més fins que l'any 1921 es van organitzar premis internacionals, de la mà de Joaquim Molins Figueras.

Per aconseguir-ho van adoptar la reglamentació francesa a la prova, fet que va significar que aquestes curses quedessin incloses al Calendari Oficial del Bureau Internacional.

Buscant l'enclavament ideal per situar el Circuit, el soci Enric Rafols Martí els va portar al Penedès, escollint el triangle de carreteres que unix Vilafranca-Monjos-La Múnia. Sent on es va córrer la primera carrera internacional de cotxes de l'estat espanyol, que va ser la segona d'Europa després de la de París del mateix any 1921.

Les Curses (1921-1922-1923)

En aquestes curses es van incorporar noves normatives, algunes vigents avui en dia, com el fet que cada marca de cotxes s’identifiqui amb un color específic, la cilindrada i pes dels vehicles, la limitació de temps per acabar la cursa, o bé que la sortida de tots els vehicles es fes de manera conjunta, com es va produir per primer cop l’any 1923.

Per tal de poder arranjar degudament el lloc per on transcorrerien les curses, van treballar-hi els millors enginyers i tècnics del moment, així van modificar l’amplada, van peraltar les corbes, van millorar amb la tècnica “MACADAM” el terra dels camins i carreteres, ..., tot amb pressupostos extraordinaris i amb resultats molt satisfactoris.

Es van projectar unes tribunes desmuntables que tenien una llargada de 135 metres, on hi cabien més de 6.000 persones. Vilafranca tenia 7.958 habitants. Tenien un apartat per acollir els corresponsals de premsa arribats a més de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Anglaterra, Àustria, Bèlgica, Alemanya i l’any 1922 dels EE.UU. On s’havia instal·lat telèfon i telègraf per poder enviar les cròniques quasi en temps real. 

A la cursa de 1923, es va instal·lar per primer cop, a l’estat espanyol, altaveus perquè el públic pogués estar en tot moment informat de com evolucionava la carrera.

Van ser curses molt populars on cada any van venir, per un sol dia més de 50.000 persones, a més de 2.000 cotxes. Són xifres de fa 100 anys. 

Aquest va ser un projecte estratègic que va situar el Penedès en el centre mundial de l’automobilisme, que va atreure persones de tot el món, però que, malauradament, ha quedat oblidat. Tot i que es va parlar de fer-lo permanent amb un pressupost de 1.300.000 pessetes

La cursa de l’any 1921 en van fer 30 voltes amb un total de 443’700 quilòmetres i els anys 1922 i 1923 es van fer 35 voltes amb un total de 517’650 quilòmetres.

Per poder competir, els pilots arribaven de tot Europa conduint els seus cotxes. 

Fou també en aquest circuit on el guanyador de la cursa Albert Divo (Talbot Darracq) demostrà la rapidesa d'aquells cotxes de litre i mig, en fer la volta ràpida en 7'33" a 116,3 km)h de mitjana, durant la celebració del III Gran Premi (1923).

Va ser en aquest circuit que Tazio Nuvolari (*) va debutar a Espanya, fet que recordaria tota la seva vida (va quedar el cinquè)

El nom de “VOITURETTE”, que significa “COTXE PETIT”, era a causa que el reglament s’especificava que la cilindrada dels cotxes participants no podien superar els 1.500 centímetres cúbics, ni podien tenir més de quatre cilindres. En aquells temps els cubicatges eren molt superiors. Això va convertir el CIRCUIT DE VILAFRANCA pioner en aquesta modalitat a l’estat espanyol i dels primers en aplicar-se en les competicions a Europa.

L'Autodrom Terramar de Sitges, inaugurat l'any 1923, arraconà definitivament els circuits de carretera.

CONCLUSIO

En Pep va disfrutar amb la passejada al Circuit i va lamentar la manca de senyalització que permeti visibilitzar una fita important de la història automobilística del nostre país.

Com diu l'autor del libre, Lluís Hill Plans:

Mai hauríem d'oblidar,

ja que l'oblit és desaprofitar l'esforç

la il·lusió, el talent, el treball

i el temps dels qui ens han precedit

Moltes gràcies a la familia Mulet per compartir aquest descobriment !

(*) Tazio Nuvolari va ser un pilot de curses italià d'automobilisme i motociclisme. Va ser Campió d'Europa de Pilots i  va guanyar entre altres, les Mille Miglia (1930 i 1933) i les 24 Hores de Le Mans (1933)

Universitat Catalana d'Estiu (UCE) > Viticultura d'alçada

 Benvolguda familia,

En Pep segueix amb interes els temes relacionats amb la vitivinicultura. Gràcies a un bon amic va saber que l' Institut Català d'Estudis Agraris (ICEA) organitzava una Jornada  sobre "Viticultura d'Alçada" a Prada de Conflent, en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu (56a edició) durant l'estiu de 2024.

De fet, la Jornada portava per títol "Vitivinicultura d'alçada i Canvi Climatic als Països Catalans". Les dates escollides per l'esdeveniment va ser el 19 i 20 d'agost a Prada  i Rodes (Conflent).

El PROGRAMA  que es proposava era el següent:

Dilluns 19 d'agost al Liceu Renouvier a Prada de Conflent

17:00h Inauguració i presentació de la Jornada

17:20h Conferència "La situació actual del canvi climàtic a les regiones vitícolas als Països Catalans" per Robert Saverios (IRTA/ICEA)

18:00h Projecció de la pel·lícula "Rupi del Vino" per Jordi Ribas (VINSEUM)

19:00h Cloenda

Dimarts 20 d'agost, a Rodès (Rosselló)

10:00h Benvinguda per Marc Bianchin (alcalde de Rodès) i Jordi Sala (president ICEA)

10:20h Presentació de la Jornada per Salvador Puig * (coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia ICEA)

10:30h "Canvi climàtic a les zones vitícoles d'alçada catalanes" per Robert Savé (IRTA/ICEA)

11:00h "Panomàmica de la viticultura d'alçada als diferents territoris dels Passos Catalans" per Jaume Pallàs

11:30h Pausa café

12:00h "Viticultura d'alçada: reptes i oportunitats"per Martí Magrinyà (enoleg)

12:30h "Recuperació de varietats autóctones: una oportunitat per la viticultura d'alçada" per Carme Domingo (INCAVI)

13:00h "L'equilibri producio/qualitat en la viticultura d'alçada en un context de canvi climàtic. La meteorologia i l'orografia: exemple del Pallars" per Raül Bobet (Castell d'Encús)

13:45h Taula rodona i col·loqui

14:30h dinar 

15:30h "Viticultura d'alçada a la Catalunya Nord" per Fabrice Rieu

17:00h Visita a les vinyes de Maison Albera i tast de vins a peu de vinya

19:00h Final de la Jornada

La prensa local "L'Independant" ho resumia amb el títol: "Une conférence sur l'impact du réchauffement climatique sur la viticulture"(22/08/2024)

Amb independèncja del contingut teòric de la Jornada, el que més va agradar en Pep va ser la possibilitat de trepitjar les vinyes de Maison Albera de la mà del seu propietari, Fabrice Rieu

Maison Albera: Una història familiar

Des del Segle XIX, la nostra familia, originaria d'Espolla, a l'Empordà,  es va instalar a Argelès-sur-Mer per cultivar vinyes i oliveres, al peu del masses de l'Albera, l'extrem oriental dels Pirineus, que s'enfonsa a la Mediterrània.

L'any 2001 , després d'experiències professionals a Barcelona i París, van optar per tornar al Rosselló i retornar-nos amb la tradició vitivinícola familiar, ajustas per un amic de molt de temps, Laurent de Besombes Singla, amb qui vam desensolupar la nostra passió  pels millorss terroirs del Rosselló i les seves varietats autòctones.

El descobriment d'un terroir oblidat e a les muntanyes

L'any 2008, preocupats pel canvi climàtic i guiats per l'objectu de produir vins més frescos, varen cercar terrers d'altitud. Es aixií que varem descobrir un vinyer antic preservat,  amb una col·lecció de  més de 25 varietats. Amagat de la vista de les carreteres principals, ubicat prop del boble de Tarerach, l'altiplà de Ropidera es troba de fet a la vora de la comarca muntanyosa del Conflent.

En acuestes vinyes treballades pels millors vinayaters del pais, neixen vins d'una frescor incomparable, llegues,  amb uns graus naturalment  moderats , així com  amb una  dolça mineralitat poada  en el caracter salí dels terrers de granit i quartz que fan sortir gustos autènctics ! Així van nèixer la "Maison Albera"

Tot i que aquesta Jornada es va celebrar l'estiu passat (2024) en Pep encara guarda un bon record d'aquesta experiència que va permetre conèixer-la millor la viticultura de la Catalunya Nord.

________________________

* Salvador Puig va informar de la mort de la seva mare i va abandonar la sala per tornar a casa seva

Vins i Tints > Teixim Relats

Benvolguda familia,

En Pep ha participat en una nova trobada relacionada amb el món del vi. 

Es tractava de "Vins i Tints", activitat organitzada a Terrassa dins un espai amb àmima anomenat MERAKI al carrer Sant Gaietà 55.

Sota el paraigües de "Teixim Relats", es presenta com un primer passeig entre el tèxtl i el vi. Un relat dirigirt per David Yzaguirre, educador i  divulgador de la cultura del vi

La presntació va anar a càrrec de Sol Roig, ànima del projecte. Amb les places exhuiides (37 persones) va començar el relat, acompanyat per un tast de quatre vins.

El relat d'en David va defensar que cal posar en valor la història i va descriure les connexions entre el tèxtil i el vi. Es va  recordar l'exportació d'aiguardent als Països Baixos i la imporació de teixits.

1) El tast va començar per un aiguardent que va sorprendre als assistents: una copa de Torres 10, un brandy elaborat amb base parellada. A partir del Decret de Nova Planta (1778) s'allibera el comerç i Cadis deixa de tenir el monopoli de l'exportació. Per aquest motiu Catalunya comença a exportar els seus productes a les Amèriques.

2) El segons vi que es va tastar va ser una Malvasia de Sitges. Aquesta varietat va estar a punt de desapareixer del nostre territori. Actualment  hi ha 90 hectareees. Diu la llegenda que els primers sarments de malvasia van arribar a Sitges provinents de Grécia de la mà dels almogàvers. Conscient que la malvasia acabaria desapareixent, el diplomátic, advocat i sitgetà Manuel Llopis (1885-1935) va voler evitar-ho llegant a l'Hospital de Sant Joan Baptitsta les seves finques rústiques així com el negoci de la Malvasia de Sitges del Celler Llopis i els últims ceps d'aquesta varietat. 

3) El tercer vi va ser un escumos de proximidad elaborar a Ullastrell per Can Morral del Molí. En David va explicar el neixement dels vins escumosos. El seu origen es considera el monestir benecdití de St Hilaire aprop de Limoux i la coneguda Blanquete. Es destaca la figura del terrassaenc Pau Galí i Galí, que l'any 1850 va presentar el primer vi escumós a l'Exposició de Madrid. Segons sembla, la cosina de Pau Galí vivía a Limoux i coneixia la Blanquette. Un fet important va ser la constitució l'any 1887 de l'Estació Ampelogràfica Catalana a Terrassa, la primera de tot l'Estat. Resulta que la primera empresa fabricant de morrions per retener els taps de suro de les ampolles dels escamosos era de Terrassa.

4) Finalment el darrer vi que es va tastar era La Volada d'Albet i Noya Es tracta d'un vi innovador elaborat amb varietats experimentals (Sauvignon blanc i Muscat) resistents a les plagues (mildiu i oïdi). D'aquesta manera els ceps han sofert molts menys tractaments a la vinya. Aixó permet uns vins vins més nets i sans per les persones i més respectuosos amb el medi ambient.

En definitiva, un tast original i diferent que barreja vins i tèxtil seguint un relat historic que permet posar en valor el nostre passat.

Seguim teixint relats...gràcies a la Sol Roig

 

Carlota la francesa > Bodega Almaroja

 Benvolguda família,

Introducció

En Pep segueix fascinat pel món del vi. Aquesta vegada va voler conèixer una zona de la península Ibèrica, entre Espanya i Portugal.

Es tracta del Parc Natural de los Arribes del Duero, situat a les províncies de Zamora i Salamanca, on el riu Duero fa de frontera amb Portugal durant 120 km.

En aquesta zona, on des de fa molt temps es conrea vinya,  existeix una petita DO anomenada Arribes.

Un dels pobles d'aquesta regió vitivinícola és Fermoselle (Zamora) dins la comunitat autònoma de Castella - Lleó. Aquest poble és conegut amb el sobrenom "el pueblo de las 1.000 bodegas". 

Actualment la població està al voltant dels 1.000 habitants.

Un dels cellers més originals que existeix a Fermoselle es la Bodega Almaroja i està ubicat en una antiga discoteca.

Aquet celler és propietat de Charlotte Allen, una anglesa que va arribar fa 18 anys (2007) a Fermoselle amb un vehicle amb matrícula francesa. Per aquest motiu la gent del poble, la coneix amb el nom de "Carlota la francesa".

La Carlota havia estudiat Enologia i Viticultura a França (Châteauneuf-du-Pape) i volia dedicar-se al món del vi. Aprofitant un viatge a Oporto (Portugal) va visitar un amic francès que té un celler a Rueda (Valladolid). L'amic Didier Belondrade va parlar amb la Carlota de los Arribes del Duero, una zona molt desconeguda i amb grans possibilitats per elaborar vi, on el riu Duero fa frontera amb Portugal.

D'aquesta manera la Carlota va arribar a Fermoselle i va quedar tan enamorada d'aquest part de la província de Zamora, que va decidir quedar-s'hi.

L'arribada d'una noia anglesa dins un cotxe amb matrícula francesa que volia muntar un celler per elaborar vi, va revolucionar el poble.

Tot i l'escepticisme de los 'viejos del lugar' la Carlota ha aconseguit fer realitat el seu somni i produeix vi seguint el seu criteri.

La trobada

En Pep havia quedat amb la Carlota al celler/discoteca a les 12h del dilluns 07/04/2025. Despres de passar nit en un hotel de Zamora, en Pep assaboreix els 60 km que separen Zamora de Fermoselle.

Com que no hi ha gaire circulació per les carreteres de la província de Zamora, en Pep i la Montse arriben amb el temps suficient per passejar pels carrers del poble.

La trobada amb la Carlota es produeix a l'hora prevista. Després de les presentacions, la Carlota ens explica la seva història personal i ens passeja pels carrers del poble. Crida l'atenció la quantitat de cellers situats als baixos de les cases.

Entrem dins un d'aquests cellers soterranis on la Carlota va començar la seva trajectòria. Un forat excavat a la roca de granet serveix per mantenir les millors condicions per a l'elaboració del vi. 

Despres de sortir de la 'cova' tornem al celler/discoteca i pugem al cotxe de la Carlota. Ens dirigim a les afores del poble i per una pista arribem a les seves vinyes, en vas.  La Carlota gestiona 20 varietats de ceps que estan barrejats: blanc i negre. Es tracta de ceps  que es van plantar entre 1910 i 1950.

El terreny és granític i de pissarra i el clima és mediterrani degut a la proximitat del riu Duero.  Les diferents parceles de vinya de la Carlota estan entre els 600 i els 800 metres d'alçada.

La Carlota defensa l'agricultura ecològica amb alguna pràctica biodinàmica.

Les seves vinyes tenen les varietats autòctones de la comarca: Juan García, Bruñal, Rufete i d'altres blanques (Doña Blanca, Malvasia, Viura, Puesta en Cruz...)

Sota una olivera i sobre una taula de pedra, la Carlota proposa un tast del seus vins. Tot i que elabora blancs i rosats, havia exhaurit les existencies. Per tant ens ofereix dos dels seus vins negres: Cielos y Besos (jove) i Pirita (criança).

Com a novetat, la Carlota ofereix un vermut molt interessant que està elaborant. El tast s'acompanya amb xoriço i formatge de la zona.

El  mateix any que la Carlota es va instalar a Fermoselle (2007) es va crear la DO Arribes del Duero.

Al seu celler, Almaroja, la DO Arribes li va asignar el número 13.

Recentment la Carlota ha decidit abandonar la DO Arribes perquè considera que no aporta valor als seus vins.

Conclusió

En Pep s'emporta una experiència que no oblidarà mai. Ha conegut una zona que desconeixia i una persona molt valenta que ha superat els entrebancs del camí i ha aconseguit el seu somni.

L'enhorabona Carlota !