divendres, 10 d’abril del 2026

Anem de casament > recordant Miquel Simó (1906 -1977)

Hola família

Antecedents

Dins del blog de l'Escarabat Groc, el 5 de desembre de 2023, es va publicar un post amb el títol "Illa de Man TT > Recordant Miquel Simó" en el que es parlava d'un conegut pilot català que havia participat en diferents competicions motociclistes europees durant els anys 30 i que va patir un greu accident en el Tourist Trophy (TT) de l'any 1939 que el va obligar a abandonar la competició.

Un casament a Astúries > Casualitat o causalitat ? 

L'any passat, en Pep va ser convidat al casament d'un amic a Astúries. El seu amic és un català del barri de Gràcia i la núvia és asturiana de la població d'Avilés.

La cerimònia es va celebrar "por todo lo alto" a l'Ajuntament d'Avilés i el dinar al millor hotel de la vila. Amb motiu d'aquest esdeveniment en Pep va conèixer la familia del nuvi. Un dels seus germans és molt aficionat al motor. Com no podia ser d'altra manera en Pep i en Lluís (germà del nuvi) van establir una bona complicitat i aviat es va fer evident la passió pel món del motor que compartien tots dos.

Durant el sopar que va seguir a la celebració del casament, en Pep va compartir taula amb en Lluís i van parlar de temes relacionats amb la seva passió i entre d'altres aspectes, va aparèixer el Tourist Trophy que cada any es celebra a la Illa de Man des de 1907 i la figura de Miquel Simó (1906 -1977), el primer pilot català que va participar en aquesta mítica carrera de motos.

Quan en Pep va parlar d'en Miquel Simó, en Lluís no es podia creure que algu conegués aquest personatge. Va resultar que en Lluís va conèixer personalment en Miquel Simó, doncs era el seu sogre. En Lluis es va casar amb una de les filles de Miquel Simó !

La visita (27/01/2026)

Com a conseqüència d'aquesta casualitatt, en Lluís va tenir la iniciativa de parlar amb la seva cunyada Dulcis Simó que viu a Barcelona (Horta Guinardó) i organitzar una trobada per parlar de Miquel Simó.

D'aquesta manera tan curiosa, a finals de gener, en Pep va poder concertar una visita amb la Dulcis Simó a casa seva, per repassar la figura del seu pare.

La vivenda de la Dulcis té l'aparença d'un garagte i dins del local comparteix la vivenda. La Dulcis va rebre en Pep amb molta il·lussió, doncs vol preservar el llegar del seu pare, injustament oblidat.

Una de les peces que criden l'atendió dins el local/garatge és una bicicleta que en Miquel Simó va motoritzar acoblant un motor DKV sobre la roda del darrera.

La Dulcis va ensenyar al Pep un tricicle que havia construit el seu pare i amb el que havia passejat pels carrers de Barcelona, quan era una nena, amb tota la família.

També conserva el caso que va salvar la vida del seu pare durant la cursa del Tourist Trophy (TT) de 1939. Era un dia plujós i durant la cinquena volta al circuit, en Miquel va trepitjar una taca d'oli i es va estavellar contra un pal de ciment a 140 km/h


Sembla evident que el caso va salvar la vida del pilot. 

Era la quarta vegada que Miquel Simó particpava en aquesta prova com a pilot oficial de Terrot.

A causa d'aquest accident, Simó va estar durant tres mesos ingressat a l'hospital de Douglas (capital de la illa de Man).
Poc després de que el cirurgià de l'hospital el donès d'alta, es va declarar la II Guerra Mundial.

Aquest accident va acabar amb la trajectoria motociclista de Miquel Simó que va continuar relacionat amb el motor, fabricant tricicles, motocarros i altres inventa personals.

La Dulcis també va ensenyar al Pep la jaqueta que feia servir el seu pare durante les competiciones motociclistes.

La Dulcis intenta mantenir viu el llegat del seu pare i busca tot el que estigui relacionat amb el material que va dissenyar i construir.

De fet, actualment està fent restaurar una de les motos que va fabricar el seu pare. 

En un dels plafons penjat a la paret del local/garatge de la Dulcis, es pot llegir el següent:

Miquel Simó, el pioner

Miquel Simó va ser un apassionat del motociclisme. Estudiant a l'Escola Industrial de Barcelona va dissenyar un motor de 148 cc que acabaria convertint-se en la marca de motocicletes Simó, la primera de tot el país registrada al Ministeri d'Industria. 

Com a pilot, va ser el primer espanyol que va participar oficialment  a Grans Premis Europeus, aconseguint diverses victòries i gran reconeixement internacional. Un greu accident el va retirar de la competició, però va seguir fabricant vehicles de dues i tres rodes fins el 1960.

Tot i que el Museu de la Moto de Bassella (Lleida) té una moto Simó entre els vehicles exposats, la Dulcis té l'esperança de muntar el seu propi museu dedicat a la figura del seu pare.

La Dulcis Simó es mereix que el seu somni es faci realitat...Segur que ho aconseguirà !






 

divendres, 6 de març del 2026

Un Hispano-Suiza a Indianàpolis (1928)

 Benvolguda familia

Com ja sabeu en Pep segueix amb curiositat els temes relacionats amb els automòbils. Passejant per la Biblioteca Central de Terrassa, en Pep va trobar un llibre de Francesc Cabana que portava per títol "Deu èxits de l'economia catalana". 

Publicat per Pòrtic l'any 2016 aquest libre recull 10 històries d'empreses catalanes que malgrat les dificultats i l'absència de recursos naturales han aconseguit tirar endavant.

Entre aquestes històries d'exit es troba el cas de l'empresa Hispano-Suiza.

La Hispano Suiza Fábrica de Automóviles SA

Creada a Barcelona l'any 1904,  tenia com a objectiu "la fabricación, reparación y venta de automóviles". El Consell d'Administració estava format per Damià Mateu com a president i Mark Birkigt com a director tècnic.Els taller eran al carrer Floridablanca de Barcelona. A l'hora d'imprimir les accions de la Societat Anònima, els gestors van encargar al pintor Ramon Casas una il·lustració adequada. 

Amb el pas del temps els vehicles Hispano-Suiza van adquirir un gran prestigi com a cotxes de luxe,  rivalizant amb marques com Rolls-Royce i similars.

La conflictvitat laboral i el pensament de fer alguna cosa a França va portar la direcció de l'empresa a crear una filial al nord-oest de París el juny del 1911.

Durant la Primera Guerra Mundial, l'empresa es va dedicar a la fabricació de motor d'aviació. Es van construir 50.000 motors Birkigt que van ser instal·lats en els aviones biplans de l'época.

L'any 1922, la filial francesa de la Hispano-Suiza esdevingué oficialment independent  de l'espanyola. Passa a denominar-se Societé  Française Hispano-Suiza SA, filial de l'empresa catalana.

Els protagonistes

Una trobada en el Saló de l'Automòbil de Londres de 1927, durant un dinar uns companys de club van fer una aposta. Els personatges de la nostra història eren Charles Weymann i Frederick Moskowich. El primer - Weymann-  era un ciutadà americà, que havia fet fortuna com a dissenyador i constructor de xassissos per a cotxes, especialment europeus. Tenia la fàbrica a París des de 1921 i el seu produte s'havia incorporat  a models de marques com Voisin, Panhard, Hotchkiss o Delage... però no aconseguia entrar en el mercat americà.

Stutz

Stutz Motors era la marca d'automòbils més coneguda als Estats Units com a fabricant de cotxes de luxe. Va ser fundada l'any 1911 per Harry Stutz i tenia la seu a Indianapolis (Indiana), al costat del famos circuit de curses. L'empresa va passar una crisi financera l'any 1922, Stutz es va veure obligat a vendre-la i nous inversors entraren a la societat. El 1923 els nous proprietaris van contractar Frederick Moskowich, que venia de la Daimler-Benz alemana. El nou gerent deixà al marge el caràcter de cotxes de luxe que tenia Stutz per definir-se com a fabricant de safety-cars (cotxes segurs).

Per un problema de prestigi, Stutz també tenia un model per a les curses. El 1927 un Stutz Black Hawk Speester va batre el récord mundial de velocitat en córrer durant 24 hores  a una mitjana de 110 km/h.

El model de 1928 tenia un motor de 5 litres que suministraven 125 CV. Era un vehicle esportiu preparat per competir.

L'aposta

Tal com s'ha comentat anteriorment, durant un dinar en el Saló  de l'Automòbil de Londres de 1927, es va fer una aposta.

Moskovich, gerent de Stutz, va afirmar sense dubtar-ho que els seus Black Hawk eren imbatibles. Weymann, que tenia un Hispano Suiza, va contestar que no hi estava d'acord i que caldria comprovar-ho. La discussió va continuar amb algunes preguntes com: Que ens hi juguem ? Quina distância ? On ?

Es van aclarir els dubtes: 25.000 Dòlars de l'epoca. 24 hores. Autòdrom d'Indianapolis.

La cursa

Un any després (1928), Weymann embarca el seu Hispano H6B i acompanyat per un pilot i un mecànic amb 10 neumàtics i alguns recanvis travessen l'Atlàntic i arriben a Indianapolis. 

El model Hispano Suiza H6 tenia un motor de 6 cilindres en línia, una cilindrada de  6,6 litres  i una potència de 135 CV. La velocistat màxima podia arribar als 150 km/h.

Els dos cotxes surten al mateix temps i comencen a donar voltes al circuit d'indianàpolis. Al final de la primera volta el H6 portava un avantatge de 9 segons respecte al Black Hawk.  A la sèptima volta  el Hispano Suiza dobla el Stutz.

El conductor de Moskoovich va apretar l'acelerador per intentar reduir el desavantatge i va trencar les vàlvules del motor, obligant al cotxe a parar per solucionar el problema. Una vegada en pista una biela va trencar el carter del motor del Black Hack.  Dues hores després el Stutz va tornar a la pista però a les tres hores es va haver de retirar definitivament.

En aquel moment el Hispano Suiza portava 1.000 km d'avantatge.

En definitiva Hispano Suiza va guanyar l'aposta a Stutz !

__________________________________________________________________________

Referències bibliogràfiques;

- Deu exists de l'economia catalana > Francesc Cabana

- La Hispano-Suiza. Esplendor y ruina de una empresa legendaria > Jordi Nadal

- Historia de la Hispano-Suiza. Los orígenes de una leyenda (1899-1915)  > Emilio Polo