divendres, 29 de maig del 2026

Sorpresa a Manresa > trobada amb Miquel Liso

Benvolguda famiília,

En Pep segueix cultivant les seves aficions. En aquesta ocasió va de cotxes de carreres... com els monoplaces de Fórmula 1.

Un matí del mes de maig 2024 va tenir el privilegi de compartir amb uns amics, una matinal amb en Miquel Liso a Manresa.

En Miquel Liso és un fotògraf professional reconegut per les seves fotos en el món del motor. Durant un grapat d'anys ha seguit el circ de la Fórmula 1, el mundial de rallys, les competicions de motociclisme i altres esdeveniments relacionats amb l'esport del motor.

Una de les seves aficions ha estat coleccionar objetes relacionats amb el pilots i els seus vehicles. Al llarg de la seva carrera professional, en Miquel Liso ha anat intercanviant les seves fotos amb guants, cascos, roba i d'altres objetes dels protagonistes de les seves fotos.

D'aquesta manera, en Miquel Liso disposa a Manresa d'una casa/museu on exposa les peces que ha acumulat durant anys. Allà es pot contemplar les peces de roba (monos) que havien portat Ayrton Senna, Lewis Hamilton, Fernando Alonso... un casc de Michael Schumacher, uns guants de Niki Lauda i un conjunt d'articles del que es coneix com "automobilia". Totes les peces d'aquest museu estan perfectament documentades amb fotos i retalls de diari i revistes de cada època.

Una vegada realitzada la visita a la casa-museo on s'exposen tots aquests articles, en Miquel Liso va acompanyar en Pep i els seus amics a la antiga fàbrica de pneumàtics Pirelli als afores de Manresa.

Després del tancament de la fàbrica Pirelli l'any 2009, actualment el complex industrial de Pirelli, s'ha convertit en un parc logístic que ofereix un espai d'emmagatzematge a tercers.

Dins una de les naus que té llogada en Miquel Liso, es guarda una bona sorpresa en forma de monoplaça de Fórmula 1. Es tracta d'un dels vehicles de l'Escuderia Hesketh Racing que havia conduit James Hunt, guanyador del campionat del món de F1 l'any 1976 !

Hesketh Racing (1973-1975)

Fundada per Lord Alexander Hesketh l'any 1973 amb els seus diners per divertir-se. Els membres de l'escuderia arribaven a les curses amb Rolls Royce, celebraven les seves actuacions amb champagne i s'allotjaven en hotels de  cinc estrelles, creant un current de glamour dins la F1. No tenien patrocinadors.

El seu lema era "The Biggest Little Racing Team in the World" 

Van debutar en el Campionat de la Fórmula 1 en la sisena cursa, el GP de Mónaco de 1973 de la mà del pilot James Hunt al volant d'un March 731 desenvolupat per Harvey Postlethwaite. A partir d'aquesta base es va dissenyar el Hesketh 308.

Era un equip desenfadat i divertit. El mono de James Hunt d'aquel any portava un rètol en el que es podia llegir "Sex, breakfast of champions".

L'escuderia va participar en 69 curses de la F1, aconseguint una victoria (GP  dels Països Baixos de 1975) i assolint un 4t lloc com a millor classificació pel campionat del món de constructors (1975).

La falta de finançament va obligar a Lord Hesketh a retirar l'equip de cara a la temporada següent i donar per acabada la seva aventura.

James Hunt (1947-1993)

Pilot de curses automobilístiques britànic. Aviat va  va ser reconegut com a un pilot ràpid i espectacular, però propens a patir aparatosos accidents, valent-li el sobrenom de "Hubt the Shunt" (Shunt és el terme britànic  que significa accident).

Va començar en carreres de Formula 3 i Formula 2. L'entrada a la F1 va ser possible per l'oferta que li va proposar Lord Hesketh. 

Acabat el seu contracte amb Hesketh Racing per falta de finançament, va rebre una oferta de l'escuderia McLaren F1 per occupar la baixa d'Emerson Fittipaldi.

La temporada de 1976 serà la més exitosa de James Hunt, guanyant el títol del Campionat de Fórmula 1, guanyant  sis de les curses de la temporada.

El títol es va decidir en la darrera cursa celebrada al Japó sota una pluja torrencial. En aquesta carrera, Niki Lauda va decidir no participar per l'excessiu risc que comportava la cursa.

James Hunt va arribar a ser campió del món de la Fórmula 1 l'any 1976 amb l'equip Mc Laren per tan sols un punt de diferència amb Niki Lauda !

La temporada de Fórmnula 1 de 1976 i la gran rivalitat entre els pilots James Hunt i Niki Lauda va quedar reflectida en la pel·lícula "Rush" (2013). Molt recomanable pels aficionats al motor.

Va obtenir 10 victòries, 23 podis i 14 pole position al llarg de les 93 curses que va disputar entre 1973 i 1979. També va ser comentarista televisiu.

L'accident de Niki Lauda (Nürburgring 1976)

El Hesketh 308, que avui està a Manresa, es va veure involucrat en l'accidetnt i posterior incendi que va patir el Ferrari de Niki Lauda al circuit de Nürburgring el primer dia d'agost de 1976 i que va estar a punt d'acabar amb la vida de Lauda.


L'accident de Niki Lauda va passar durant la segona volta del Gran Premi d'Alemanya. Es diu que la causa de l'accident va ser un fallo en la suspensió del seu Ferrari 312T que va fer que el cotxe sortís de la pista impactant contra el guardarail i tornés a la pista embolicat en flames.

El Ferrari de Lauda va quedar aturat enmig de la pista i va ser colpejat posteriorment pels monoplaces de Brett Lunger (Surtees) i Harald Ertl (Hesketh). Lauda va quedar atrapat dins el seu cotxe en flames durant gairebé un minut. Quatre pilots (Arturo Merzario, Guy Edwards, Bret Lunger i Harald Ertl) es van aturar per rescatar-lo de l'incendi. Arturo Merzario va ser qui va conseguir desbordar el cinturón de seguretat i treure'l del cockpit.

Davant la sorpresa de tothom, Lauda va tornar a competir 42 dies després (dues curses més tard) al Gran Premi de Monza, on va acabar en quarta posició.

El Hesketh 308 de James Hunt a Manresa

Un article publicat al diari El Pais el 3 de juny de 2023 i escrit per Oriol Puigdemont deia el següent:

El surrealista viaje del Hesketh de James Hunt. Un fotógrafo catalán se hace con el bólido británico, desaparecido durante años e involucrado en el accidente y posterior incendio del coche de Niki Lauda en Nürburgring....

L'article inclou un video amb un resum de la història d'aquest vehicle

Un fotógrafo catalán compra el coche con el que Hunt y otros pilotos corrieron en los setenta. El Fórmula 1 se estrelló contra el de Lauda en el accidente que desfiguró la cara del austríaco. Ramon Sala, un apasionado de la Fórmula 1, compró el coche en una subasta y años después lo restauró. El chasis estaba abandonado en un karting alemán y fue puesto a la venta por 9.000 Euros. Después, Miguel Liso le pagó 125.000 Euros por el coche y lo ha expuesto en una nave de Manresa. Su intención, además de enseñarlo al público es colocarle un motor y poder dar una vuelta con él. El modelo es el Hesketh 308, que se usó por última vez en la carrera de Fuji (Japón) en el año 1976

Doncs en Pep i els seus amics van ser els convidats per Miquel Liso per comtemplar el vehicle en qüestió. A falta del motor (Ford Cosworth DFV V8), el cotxe està en perfectes condicions.  Em Miquel va explicar la curiosa història de la localizació i adquisició del vehicle, la verificació de la seva autenticitat així com tot el procés de reconstrucció i restauració.  

No cal que us digui que en Pep va disfrutar molt amb aquesta visita i es va considerar un privilegiat per haver estat convidat a veure aquest vehicle i compartir un matí amb en Miquel Liso a Manresa.

Esperem que aviat es pugui posar el motor corresponent i pugui rodar com es mereix.









divendres, 10 d’abril del 2026

Anem de casament > recordant Miquel Simó (1906 -1977)

Hola família

Antecedents

Dins del blog de l'Escarabat Groc, el 5 de desembre de 2023, es va publicar un post amb el títol "Illa de Man TT > Recordant Miquel Simó" en el que es parlava d'un conegut pilot català que havia participat en diferents competicions motociclistes europees durant els anys 30 i que va patir un greu accident en el Tourist Trophy (TT) de l'any 1939 que el va obligar a abandonar la competició.

Un casament a Astúries > Casualitat o causalitat ? 

L'any passat, en Pep va ser convidat al casament d'un amic a Astúries. El seu amic és un català del barri de Gràcia i la núvia és asturiana de la població d'Avilés.

La cerimònia es va celebrar "por todo lo alto" a l'Ajuntament d'Avilés i el dinar al millor hotel de la vila. Amb motiu d'aquest esdeveniment en Pep va conèixer la familia del nuvi. Un dels seus germans és molt aficionat al motor. Com no podia ser d'altra manera en Pep i en Lluís (germà del nuvi) van establir una bona complicitat i aviat es va fer evident la passió pel món del motor que compartien tots dos.

Durant el sopar que va seguir a la celebració del casament, en Pep va compartir taula amb en Lluís i van parlar de temes relacionats amb la seva passió i entre d'altres aspectes, va aparèixer el Tourist Trophy que cada any es celebra a la Illa de Man des de 1907 i la figura de Miquel Simó (1906 -1977), el primer pilot català que va participar en aquesta mítica carrera de motos.

Quan en Pep va parlar d'en Miquel Simó, en Lluís no es podia creure que algu conegués aquest personatge. Va resultar que en Lluís va conèixer personalment en Miquel Simó, doncs era el seu sogre. En Lluis es va casar amb una de les filles de Miquel Simó !

La visita (27/01/2026)

Com a conseqüència d'aquesta casualitatt, en Lluís va tenir la iniciativa de parlar amb la seva cunyada Dulcis Simó que viu a Barcelona (Horta Guinardó) i organitzar una trobada per parlar de Miquel Simó.

D'aquesta manera tan curiosa, a finals de gener, en Pep va poder concertar una visita amb la Dulcis Simó a casa seva, per repassar la figura del seu pare.

La vivenda de la Dulcis té l'aparença d'un garagte i dins del local comparteix la vivenda. La Dulcis va rebre en Pep amb molta il·lussió, doncs vol preservar el llegar del seu pare, injustament oblidat.

Una de les peces que criden l'atendió dins el local/garatge és una bicicleta que en Miquel Simó va motoritzar acoblant un motor DKV sobre la roda del darrera.

La Dulcis va ensenyar al Pep un tricicle que havia construit el seu pare i amb el que havia passejat pels carrers de Barcelona, quan era una nena, amb tota la família.

També conserva el caso que va salvar la vida del seu pare durant la cursa del Tourist Trophy (TT) de 1939. Era un dia plujós i durant la cinquena volta al circuit, en Miquel va trepitjar una taca d'oli i es va estavellar contra un pal de ciment a 140 km/h


Sembla evident que el caso va salvar la vida del pilot. 

Era la quarta vegada que Miquel Simó particpava en aquesta prova com a pilot oficial de Terrot.

A causa d'aquest accident, Simó va estar durant tres mesos ingressat a l'hospital de Douglas (capital de la illa de Man).
Poc després de que el cirurgià de l'hospital el donès d'alta, es va declarar la II Guerra Mundial.

Aquest accident va acabar amb la trajectoria motociclista de Miquel Simó que va continuar relacionat amb el motor, fabricant tricicles, motocarros i altres inventa personals.

La Dulcis també va ensenyar al Pep la jaqueta que feia servir el seu pare durante les competiciones motociclistes.

La Dulcis intenta mantenir viu el llegat del seu pare i busca tot el que estigui relacionat amb el material que va dissenyar i construir.

De fet, actualment està fent restaurar una de les motos que va fabricar el seu pare. 

En un dels plafons penjat a la paret del local/garatge de la Dulcis, es pot llegir el següent:

Miquel Simó, el pioner

Miquel Simó va ser un apassionat del motociclisme. Estudiant a l'Escola Industrial de Barcelona va dissenyar un motor de 148 cc que acabaria convertint-se en la marca de motocicletes Simó, la primera de tot el país registrada al Ministeri d'Industria. 

Com a pilot, va ser el primer espanyol que va participar oficialment  a Grans Premis Europeus, aconseguint diverses victòries i gran reconeixement internacional. Un greu accident el va retirar de la competició, però va seguir fabricant vehicles de dues i tres rodes fins el 1960.

Tot i que el Museu de la Moto de Bassella (Lleida) té una moto Simó entre els vehicles exposats, la Dulcis té l'esperança de muntar el seu propi museu dedicat a la figura del seu pare.

La Dulcis Simó es mereix que el seu somni es faci realitat...Segur que ho aconseguirà !






 

divendres, 6 de març del 2026

Un Hispano-Suiza a Indianàpolis (1928)

 Benvolguda familia

Com ja sabeu en Pep segueix amb curiositat els temes relacionats amb els automòbils. Passejant per la Biblioteca Central de Terrassa, en Pep va trobar un llibre de Francesc Cabana que portava per títol "Deu èxits de l'economia catalana". 

Publicat per Pòrtic l'any 2016 aquest libre recull 10 històries d'empreses catalanes que malgrat les dificultats i l'absència de recursos naturales han aconseguit tirar endavant.

Entre aquestes històries d'exit es troba el cas de l'empresa Hispano-Suiza.

La Hispano Suiza Fábrica de Automóviles SA

Creada a Barcelona l'any 1904,  tenia com a objectiu "la fabricación, reparación y venta de automóviles". El Consell d'Administració estava format per Damià Mateu com a president i Mark Birkigt com a director tècnic.Els taller eran al carrer Floridablanca de Barcelona. A l'hora d'imprimir les accions de la Societat Anònima, els gestors van encargar al pintor Ramon Casas una il·lustració adequada. 

Amb el pas del temps els vehicles Hispano-Suiza van adquirir un gran prestigi com a cotxes de luxe,  rivalizant amb marques com Rolls-Royce i similars.

La conflictvitat laboral i el pensament de fer alguna cosa a França va portar la direcció de l'empresa a crear una filial al nord-oest de París el juny del 1911.

Durant la Primera Guerra Mundial, l'empresa es va dedicar a la fabricació de motor d'aviació. Es van construir 50.000 motors Birkigt que van ser instal·lats en els aviones biplans de l'época.

L'any 1922, la filial francesa de la Hispano-Suiza esdevingué oficialment independent  de l'espanyola. Passa a denominar-se Societé  Française Hispano-Suiza SA, filial de l'empresa catalana.

Els protagonistes

Una trobada en el Saló de l'Automòbil de Londres de 1927, durant un dinar uns companys de club van fer una aposta. Els personatges de la nostra història eren Charles Weymann i Frederick Moskowich. El primer - Weymann-  era un ciutadà americà, que havia fet fortuna com a dissenyador i constructor de xassissos per a cotxes, especialment europeus. Tenia la fàbrica a París des de 1921 i el seu produte s'havia incorporat  a models de marques com Voisin, Panhard, Hotchkiss o Delage... però no aconseguia entrar en el mercat americà.

Stutz

Stutz Motors era la marca d'automòbils més coneguda als Estats Units com a fabricant de cotxes de luxe. Va ser fundada l'any 1911 per Harry Stutz i tenia la seu a Indianapolis (Indiana), al costat del famos circuit de curses. L'empresa va passar una crisi financera l'any 1922, Stutz es va veure obligat a vendre-la i nous inversors entraren a la societat. El 1923 els nous proprietaris van contractar Frederick Moskowich, que venia de la Daimler-Benz alemana. El nou gerent deixà al marge el caràcter de cotxes de luxe que tenia Stutz per definir-se com a fabricant de safety-cars (cotxes segurs).

Per un problema de prestigi, Stutz també tenia un model per a les curses. El 1927 un Stutz Black Hawk Speester va batre el récord mundial de velocitat en córrer durant 24 hores  a una mitjana de 110 km/h.

El model de 1928 tenia un motor de 5 litres que suministraven 125 CV. Era un vehicle esportiu preparat per competir.

L'aposta

Tal com s'ha comentat anteriorment, durant un dinar en el Saló  de l'Automòbil de Londres de 1927, es va fer una aposta.

Moskovich, gerent de Stutz, va afirmar sense dubtar-ho que els seus Black Hawk eren imbatibles. Weymann, que tenia un Hispano Suiza, va contestar que no hi estava d'acord i que caldria comprovar-ho. La discussió va continuar amb algunes preguntes com: Que ens hi juguem ? Quina distância ? On ?

Es van aclarir els dubtes: 25.000 Dòlars de l'epoca. 24 hores. Autòdrom d'Indianapolis.

La cursa

Un any després (1928), Weymann embarca el seu Hispano H6B i acompanyat per un pilot i un mecànic amb 10 neumàtics i alguns recanvis travessen l'Atlàntic i arriben a Indianapolis. 

El model Hispano Suiza H6 tenia un motor de 6 cilindres en línia, una cilindrada de  6,6 litres  i una potència de 135 CV. La velocistat màxima podia arribar als 150 km/h.

Els dos cotxes surten al mateix temps i comencen a donar voltes al circuit d'indianàpolis. Al final de la primera volta el H6 portava un avantatge de 9 segons respecte al Black Hawk.  A la sèptima volta  el Hispano Suiza dobla el Stutz.

El conductor de Moskoovich va apretar l'acelerador per intentar reduir el desavantatge i va trencar les vàlvules del motor, obligant al cotxe a parar per solucionar el problema. Una vegada en pista una biela va trencar el carter del motor del Black Hack.  Dues hores després el Stutz va tornar a la pista però a les tres hores es va haver de retirar definitivament.

En aquel moment el Hispano Suiza portava 1.000 km d'avantatge.

En definitiva Hispano Suiza va guanyar l'aposta a Stutz !

__________________________________________________________________________

Referències bibliogràfiques;

- Deu exists de l'economia catalana > Francesc Cabana

- La Hispano-Suiza. Esplendor y ruina de una empresa legendaria > Jordi Nadal

- Historia de la Hispano-Suiza. Los orígenes de una leyenda (1899-1915)  > Emilio Polo