Apadrinaunolivo.org

Hola familia,

Avui us explicaré la darrera "aventura" d'en Pep.

A finals de l'any passat, llegint el Magazine de La Vanguardia (13/12/2015), en Pep va "descobrir" una iniciativa curiosa.

Portava per títol "Salvar un olivo on line". L'article en qüestió es feia ressó d'un projecte solidari. Deia així: La web Apadrinaunolivo.org combate el abandono del campo y emplea a discapacitados intelectuales para producir un aceite 100% ecológico. La web ofrece la posibilidad de apadrinar uno de los 100.000 olivos - la mayoría cuenta entre 100 y 500 años -  del municipio de Oliete (Teruel) condenados al olvido.

De fet, el nom d'Oliete deriva del llatí "olivetum" que vol dir camp d'oliveres, oliverar.
Són oliveres de la varietat Empeltre, que fan oliva negra.

Doncs en Pep, sense rumiar-ho gaire va pensar que seria una bona idea apadrinar una olivera i així ho va fer.

L'olivera escollida va ser la número 777. El nom triat pel Pep per la seva olivera va ser MAAMM. Es tracta d'un acrònim composat per les inicials dels 5 néts d'en Pep i la Montse, per ordre cronòlogic: Manel, Aina, Aran, Martí i Mariona.

L'associació "Apadrina un olivo" va organitzar una "visita al olivar" pel cap de setmana del 16 i 17 d'abril a Oliete.

En Pep va voler anar-hi per conèixer la seva olivera i la gent que ha posat en marxa aquesta iniciativa.

El punt de trobada era el bar de la piscina de Oliete a les 9h del matí del dissabte 16 d'abril.
Allà ens vàrem trobar 25 padrins de diferents oliveres i l'organitzador principal: Alberto Alfonso. Persones procedents de: València, País Basc, Madrid, Galicia, Catalunya i Aragó.

El Programa de la jornada era el següent:
- Encuentro y desayuno con los padrinos
- Explicación del proyecto de Apadrinaunolivo.org
- Recorrido por las fincas de Apadrinaunolivo.org: La Val, La Cantalera y Sancha Abarca.
- Cata de aceite de oliva virgen extra de la variedad Empeltre (oliva negra típica de la zona)
- En el olivar se explicará el proceso de recuperación del olivo: poda, labranza, cuidados, recogida de las olivas, proceso de molturación...
- Celebración del Dia del árbol de la Comarca de Andorra-Sierra de Arcos. Este año dedicado a los olivos centenarios de Oliete.

- Conferencia sobre árboles monumentales, a cargo de Fernando Zorrilla
- Comida de alforja en la ermita de la Virgen del Cantal, junto a algunos olivos recuperados, amenizada por los Dulzaineros del Bajo Aragón.
- Recital de poesía bajo los árboles homenajeados y plantación de árboles en el entorno del calvario.
- Concierto de música sefardí en la iglesia parroquial. El dúo Zaruk, compuesto por la chelista Iris Azquinezer y el guitarrista Rainer Seiferth.
- Cena en la taberna El Ibero

Després d'esmorzar al bar de la piscina, una passejada per veure les oliveres que envolten el poble de Oliete. També es va visitar un poblat ibèric anomenat El Palomar.

Fotografia dels "padrinos"

Després de la "comida de alforja" vàrem anar a la finca Sancha Abarca, on està ubicada l'olivera 777. No va ser un treball fàcil. Va costar de trobar, però... finalment en Pep i la Montse van poder conèixer la seva olivera apadrinada.

Quina il·lusió poder abraçar la teva olivera !

De tornada a Oliete i després de l'emotiva trobada amb la nostra olivera, vàrem fer una foto de despedida...

Acabem amb un missatge de Apadrinaunolivo.org:
Tranformamos el estado de abandono del medio rural de manera sostenible
Hoy puedes decidir ser un héroe, apadrina un olivo
En la sencillez está el éxito,
recuperar es repoblar.

Catalan Wines & Cava Tasting

Hola familia,

Fa uns dies, en Pep va rebre una trucada del seu cunyat Vicenç per organitzar una tast de vins per uns amics australians. De fet, aquests amics, són una branca australiana de la familia Tapiolas.

No recordo si ja us havia explicat que en Pep, des de l'any 2012, organitza regularment (cada mes aprox) un tast de vins per la familia. Segons en Pep, aquesta és una bona manera de conèixer les Denominacions d'Origen (DO) de les diferents zones vitivinícoles del país.

La metodologia sempre és la mateixa. Acostuma a ser una tarda de divendres. En Pep prepara una presentació en format Power Point on explica els principals trets característics de la DO en qüestió. La geografia, la climatologia, el sol, els municipis inclosos dins la DO, les varietats de raïm permeses, els rendiments per ha,,, i les principals característiques aprovades pel Consell Regulador pertinent.

S'acostumen a tastar entre quatre i cinc vins representatius de la DO analitzada. Normalment són, un parell de vins blancs, un vi rosat i un parell de vins negres.

Després del tast, s'acaba sopant: truita de patates, pa amb tomàquet i pernil i embotits...

Doncs en aquest cas, la data escollida va ser el divendres 8 d'abril. En Pep va preparar un tast de vins catalans en anglès perque els familiars australians ho poguessin entendre millor.

Així doncs, en Pep va preparar una presentació, consultant la bibliografia disponible i buscant la terminologia i el vocabulari pertinent. També va contactar amb l'amic Enric Bartra de l'INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi) que el va poder orientar sobre la organitzaciór d'un tast de vins catalans en anglès.

Com a introducció del tast es van passar un parell de videos: Un de general sobre Catalalunya (5 min) i un altra més específic sobre les diferents DO's de Catalunya (6 min).

La presentació en format Power Point: "Catalan fines & Cava tasting", on es va insistir en el fet de que, contrariament al que molta gent pensa, Rioja no és l'únic vi que s'elabora a Espanya. A Catalunya existeix una tradició vitivinícola amb molts segles d'història.

També es va incidir d'una manera específica en la importància del sector surer i la fabricació de taps. A finals del segle XIX, la indústria surera era el principal sector exportador del país.

Els vins seleccionats per a la ocasió van ser els següents:
- Cava Brut Taanug de Bodegas Pinord (Penedès)
- Blanc Abadal Picapoll (DO Pla de Bages)
- Rosat La Vinya del Metge. Celler d'en Guilla (DO Empordà)
- Quest 2013. Castell d'Encús (DO Costers del Segre)
- Pissarres. Costers del Priorat (DOQ Priorat)

Finalment, seguint la tradició un bon sopar al voltant d'una taula preparada per a la ocasió va fer les delícies dels participants.

En definitiva, una trobada familiar que va servir per donar a conèixer part de la nostra cultura i per estrènyer els llaços entre les persones malgrat les fronteres i les distàncies.

El suro i el cava

Hola familia,

En Pep no para quiet...

Segueix ampliant els seus coneixements sobre el món del vi i del cava. Quan va saber que s'organizava un "evento" sobre aquests temes a Terrassa, no va dubtar un moment a inscriure's.

Així doncs, us parlaré de la Jornada Tècnica sobre "El suro i el cava" que van organitzar a Terrassa, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), el Museu del Suro de Palafrugell i Emovins.

De fet, la Jornada Tècnica tenia dues parts, distribuïdes en dos dies:
- Dijous, 31 de març, la part teòrica, celebrada a la seu del mNACTEC, a Terrassa
- Divendres, 1 d'abril. Sortida amb autocar per conèixer el patrimoni surer del Baix Empordà i del Gironès.

L'objectiu de la Jornada era donar a conèixer l'estreta relació i vinculació amb el suro que va comportar l'arribada a Catalunya d'un nou producte vitivinícola, originari de França, com va ser la producción del xampany, a partir d'una tradició manufacturera i industrial dels surers catalans.
A la Jornada hi van participar 60 persones, entre les quals hi havia una desena de francesos.

L'inici de la Jornada va estar protagonitzat per: Sol Roig (Emovins), Guillem Genover (regidor de l'Ajuntament de Palafrugell), Jaume Perarnau (director del mNACTEC), Amadeu Aguado (tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Terrassa) i Josep Espadalé (director del Museu del Suro de Palafrugell).

La Jornada estava estructurada en quatre blocs temàtics, una taula rodona i un tast de vins escumosos.
1) El mercat francès del suro català. El cas del xampany
2) Importar tecnologies: el xampany a Catalunya
3) De que parlem ? Terminologies i tecnologies
4) L'impacte d'una activitat industrial

Bloc 1
- La relació catalanofrancesa en el món surer. El cas de Reims > by Gràcia Dorel-Ferrer, presidenta de l'Association pour le Patrimoine Industriel de la Champagne-Ardenne (APIC)
- Martí Camà, la trajectòria exemplar d'un català del suro a la Champagne > by Denis Mc Kee, historiador i membre d'APIC.
- Història de l'evolució en la fabricació dels taps de xampany i cava > by Josep Espadalé, director del Museu del Suro de Palafrugell.

Bloc 2
- Pau Galí i l'elaboració del primer escumós a Terrassa > by Joan Soler, director de l'Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.
- De la Champagne al Penedès > by Jordi Melendo, Ambassadeur du Champagne.

Bloc 3
- Mètode ancestral, mètode tradicional i mètode Granvàs, tres tecnologies i molts productes diferents > by Angel Petit, enòleg.
- Les noves tecnologies en la fabricació dels taps de cava > by Joan Puig,  director general de Francisco Oller SA

Bloc 4
- Les families del cava. El cas de Recaredo > by Ton Mata, enòleg i director de Caves Recaredo de Sant Sadurní d'Anoia.
- Quan en deiem xampany > by Rafel Nadal, periodista i escriptor.

Taula rodona: El llegat del suro > El sentit d'un patrimoni específic
Participants: Rafel Nadal, Gràcia Dorel-Ferré, Joan Soler i Josep Espadalé.
Moderador: Jaume Perarnau (director del mNACTEC)

Després de la taula rodona, el director del mNACTEC, en Jaume Perarnau, ens va fer una visita guiada pel museu...

Tast de caves, escumosos i xampany
Històries i anècdotes del xampany, el cava i l'escumós
Tast dirigit per Jordi Melendo

Els vins tastats:
- AOP Gaillac Blanc  de Blancs. Escumós ancestral (100% mauzac)
- Taika 2012. Castell d'Encús. Escumós mètode ancestral (sauvignon blanc i semillon)
- Strada di Guia. Foss Marai. Prosecco superiore. DOCG estra dry valdobbidiane (100% glera)
- Champagne Gran Cru Barnaut (Bouzy) RM (Recolteur Manipulant)
- Recaredo Terrers. Brut Nature Gran Reserva 2009 (Aged by Cork)

L'endemà, divendres 1 d'Abril, sortida amb autocar des de Terrassa (mNACTEC) cap a l'Empordà.
El divendres, plou i la circulació està molt complicada...paciència i prudència.

Desprès d'una parada a Llagostera per esmorzar vàrem anar a Cassà de la Selva per visitar la fàbrica de taps Francisco Oller SA, especialitzada en taps de suro per vins escumosos (cava i champagne). Sota dues marques pròpies: Oller + Sibel

1892 fundació de Francisco Oller a Epernay
1985 fundació de Francisco Oller Gmbh a Alemanya
1998 trasllat de la fàbrica del centre de Cassà al polígon industrial El Trust
Fabriquen 1.200.000 de taps al dia
Són proveïdors de les principals cases de champagne, com: Veuve-Clicquot, Mumm, Pommery...
Actualment, tenen una quota del mercat mundial del 10% i disposen de tres empreses: Francisco Oller (Cassà de la Selva), Surodis (Extremadura) i Oller & Cie (Reims).

Finalitzada la visita, passejada per una sureda del terme de Romanyà de la Selva, acompanyats per Eloi Madrià, pelador de suro i editor de la revista Gavarres, que ens va explicar tot el procés de la pela del suro.

Acabada la passejada per la sureda, anem a dinar al Centre Fraternal de Palafrugell...

Després de dinar, visitem la biblioteca del Centre Fraternal i anem al Museu del Suro, on el seu director, Josep Espadalé ens va fer una visita guiada molt interessant.

Tornada a casa sense incidents.
Una jornada excel·lent i molt profitosa !
Felicitats als organitzadors i especialment a Sol Roig.

CONCLUSIONS

- La  figura de Pau Galí (1803-1863). Confirmat. En Joan Soler (director de l'Arxiu de Terrassa) ens va explicar que l'inventor del "vi escumós" va ser un terrassenc. En Pau Galí  i Galí, va presentar un vi escumós a una exposició a Madrid l'any 1850 que va merèixer una medalla de bronze.
- Amadeu Aguado ens recorda un passat agrícola molt important i desconegut a Terrassa.
- Durant els anys 20, el sector del suro va adquirir una important dimensió internacional. Va arribar a ser el primer sector exportador del país.
- Segons Guillem Genover, més del 60% de la producción mundial de taps de puro es fabrica a Palafrugell, Cassà de la Selva i Sant Feliu de Guixols.
- Des bouchoniers catalans en Champagne: Antoni Prats (1815-1893), Martí Camà (1846-1914), Francisco Oller (1869-1941)...
- 1739 el primer taper català Grau Esteve (Tossa de Mar)
- El 63% del champagne produit a França es consumeix a França !
"Si volem fer vins capaços de representar un paisatge, tapem-los amb paisatge" > by Josep Roca

Visita Château Mouton Rothschild

Durant aquesta Setmana Santa, en Pep, la Montse i una parella amiga han aprofitat per ampliar la seva "cultura del vi".

Per aquest motiu van decidir passar uns dies a Bordeaux i van poder visitar algunes vinyes i alguns cellers de la regió bordelesa. També algun museu relacionat amb el vi, com el Musée du vin et du Négoce, situat al quartier des Chartrons a Bordeaux.

Entre les zones de més prestigi del vignoble de Bordeaux es troba el Médoc amb les seves 8 appellations: Médoc, Haut-Médoc, Saint-Estèphe, Pauillac, Saint Julien, Listrac, Moulis i Margaux.

La zona anomenada Haut-Médoc es troba al marge esquerra de l'estuari de la Gironde, format per la confluència de dos rius: la Garonne i la  Dordogne. Afavorit per condicions natural excepcionals i per una tradició vitivinícola que es remonta a Lluís XIV, el Haut-Médoc és el pais dels "châteaux" i dels "grans crus" preciosament conservats dins els "chais".

Per poder visitar els châteaux s'ha de concertar data de visita per endavant a la oficina de turisme o trucar directament al celler corresponent.

La carretera D2 anomenada Route des Châteaux, és la més aconsellable per visitar els diferents châteaux.

Així doncs, sortim de Bordeaux en direcció nord-ouest per la N215 i a Eysines agafem la D2. Travessem Blanquefort i arribem a Labarde. Allà parem al Château Siran, però no ens atenen perque no hem concertat la visita previament.

Seguim per la D2 fins a Margaux. Ens aturem al Château Margaux, però ens trobem amb la mateixa negativa.

Continuem per la D2 fins al Château Lanessan. Es tracta d'una finca de 400 ha que disposa d'un Musée du Cheval amb una col·lecció de carros/carrosses arrossegats per cavalls, des de l'any 1900.
Ens quedem amb les ganes de poder contemplar-ho.

Parem al Château Pichon-Longueville i no ens deixen entrar perque no tenim cita previa

Finalment arribem a Pauillac i entrem a la Oficina de Turisme. Demanem si poden concertar alguna visita a un château. La resposta és afirmativa. Tenim rendez-vous a les 15h per visitar el Château Mouton Rothschild, un dels noms gloriosos del Médoc ! (la visita s'haurà de fer en anglès).

Ens quedem a dinar a Pauillac i anem directament al Château Mouton Rothschild.

Situat al cor de les vinyes que envolten Pauillac,  el primer baró de Rothschild va comprar aquestes terres (Domaine de Mouton), l'any 1853.

Château Mouton Rothschild, va aconseguir la classificació "premier cru" l'any 1973, segons la classificació oficial establerta l'any 1855.

La visita al Château comença amb una explicació histórica de l'empresa. A continuació, sortim a trepitjar les vinyes i entrem al celler.

Amb independència de les vinyes i el celler, es pot visitar un museu d'art on estan exposades les etiquetes que els decendents del baró de Rothschild encarregàven per les seves ampolles a artistes de prestigi.
Desprès d'una primera experiència l'any 1924, van decidir que el mercat encara no estava preparat per aquesta innovació. Acabada la II Guerra Mundial,l'any 1945, van decidir que era un bon moment per incorporar una obra d'art a les seves ampolles.
Entre d'altres, noms familiars com: Dalí, Picasso, Barceló, Tapies, Miró...han estat els encarregats de deixar la seva empremta a l'etiqueta d'aquests vins.

La visita al celler és impressionant.  De recent factura, funciona per gravetat. La seva contemplació ens va deixar sense paraules.

Finalment, la visita s'acaba amb un tast de la darrera anyada (2007) que ha sortit al mercat.

En definitiva, es tracta d'un desplaçament que justifica el viatge (vaut le voyage), com diu la Guia Michelin.

Salàs de Pallars & Castell d'Encús

Benvolguda familia,

Amb l'excusa de celebrar el seu 64è aniversari, en Pep em va portar a passejar.
Aquesta vegada anàvem tots tres: la Montse, en Pep i jo mateix

En Pep tenia una invitació per a 2 persones per visitar el celler Castell d'Encús. En aquest cas la visita estava concertada pel dissabte 5 de març a les 11 horas.

Donat que aquest celler està ubicat a Talarn (Ctra Tremp a Santa Engracia, km5), ens va semblar prudent fer una estada aprop.
El poble escollit va ser Salàs de Pallars, un poble situat entre Tremp i la Pobla de Segur
L'allotjament en forma de pensió completa va ser a l'Hotel Bertran. Una bona recomanació.
Aquest poble va ser molt famòs per la celebració d'una important fira de bestiar de peu rodó.

Una de les curiositats turístiques del poble de Salàs són les seves botigues antigues: 

Una farmàcia, una botiga de tabacs, una barberia, una botiga de betes i fils, una botiga d'ultramarinos, un quiosc i un bar amb billar i futbolí amb les seves taules de marbre i tot el mobiliari corresponent.

La visita a les botigues estava concertada pel divendres, 4 de març, a les 18h.
Una guia local ens van ensenyar totes les botigues.

La primera botiga va ser la Farmàcia del poble. I aquí es va produir la "sorpresa" de la visita.
En un espai molt reduit, penjada en una paret, una orla de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (1899-1900). Revisant les fotos dels nous farmacèutics llicenciats, vàrem descobrir un familiar: Lluís Figa Oliu. Palamós (Girona). Es tractava del germà de l'avi del Pep, en Josep Figa Oliu.

Malhauradament, en Lluís va ser assessinat l'any 1936, durant els primers dies de la guerra civil.

Després d'aquesta sorpresa, vàrem disfrutar veient la resta de botigues i de les encertades explicacions de la nostra guia.

L'endemà matí una visita pels voltants fins a Rivert, abans d'agafar la pista per anar a Santa Engràcia, on es troba el celler Castell d'Encús.

La invitació per fer la visita a Castell d'Encús diu el següent: Vine a gaudir de les magnifiques vistes del Pallars tot passejant per les vinyes de Castell d'Encús. Endinsa't en un indret on al segle XII ja s'hi feia vi i descobreix les restes que ens van deixar els monjos de l'ordre dels Hospitalaris (restes del monestir, ermita i cups de pedra on fermentem els nostres vins).

En Raul Bobet  i l'Ignasi ens van descriure la filosofia  del celler i ens van deixar tastar els vins que elaboren: Taika (escumós ancestral) fet amb semillon i sauvignon blanc, Ekam, Taleia, Acusp, Thalarn, Quest...Una visita que justifica el viatge !

Acabada la visita, un dinar a Casa Lola de Talarn i tornada a casa.

Cava, on vas ?

Hola família,

Avui us explicaré la darrera aventura d'en Pep.

Un dels regals que li van portar els Reis d'Orient d'enguany va ser un parell de llibres.

Un d'aquests llibres està escrit per Josep Forns i porta per títol "Cava, on vas ? El llegat d'Agustí Torelló Mata". Edicions i Propostes Cultural Andana SL (2015)

Com us podeu imaginar, el llibre és un recull biogràfic de l'Agustí Torelló i una declaració de principis sobre les seves opinions en relació al món del cava, després de tota una vida dedicada a aquest sector. Ens proposa una reflexió profunda sobre algunes realitats preocupants: els preus baixos del cava que escanyen al viticultor i fan difícil la viabilitat del sector; la introducció de varietats que no son pròpies del territori i que ens fan perdre singularitat; la incipient tendència a abandonar la Denominació d'Origen (DO) que ampara el Cava...
Com a contrapunt, Agustí Torelló assenyala les fortaleses d'un producte que, elaborat a consciència, amb rigor, apostant de debò per la qualitat, és imbatible.

Doncs, justament el dia que en Pep va acabar de llegir aquest libre, va saber que el VINSEUM (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) organitzava un col·loqui amb motiu de l'edició del llibre en qüestió.

En Pep no s'ho va pensar dues vegades i cap a Vilafranca del Penedès, que hi falta gent...

L'esmentat col·loqui es va celebrar dijous 25 de febrer a 2/4 de 8 de la tarda, a l'Auditori del VINSEUM (Plaça Jaume I - 08720 Vilafranca del Penedès).

A continuació, us passo un resum de les notes que en Pep va escriure durant el col·loqui.

Els participants en aquest col·loqui, van ser:
Agustí Torelló Mata, protagonista del llibre (Sant Sadurní d'Anoia, 1935)
Josep Forns, periodista i psicòleg, autor del libre
Teresa Costa-Gramunt, escriptora i crítica literaria
Manuel Cuyàs, periodista i escriptor
Manuel Raventós, president i enòleg de Raventòs i Blanc
Gabriel Giró, ex-secretari general del Consell Regulador del Cava, viticultor i elaborador de Giró del Gorner
Montse Bueno, periodista i escoltadora

Después de fer les preceptives presentacions dels protagonistes, la Montse Bueno va deixar anar algunes preguntes als ponents.

1) Com veieu aquest llibre ?
El primer ponent que es va atrevir a intervenir va ser en Manuel Cuyàs. Va reconèixer la seva ignorància sobre el tema del cava i va comentar que no veia diferències entre xampany, cava o vi escumós.
Parlant del llibre, va dir que l'havia llegit amb molt d'interès i que l'havia trobat fascinant. Es descriuen unes històries dignes d'un serial de TV. Molt millor que "Nissaga de Poder", una sèrie de TV3 que va tenir una molt bona acollida entre l'audiència.
Manuel Raventós va reconèixer que no podia parlar com a representant del sector del cava, doncs havia abandonat la DO Cava per desavinences amb la seva política.
Teresa Costa-Gramunt es va referir als aspectes més literaris de l'obra. Va explicar que es tracta d'una obra necessària, ben estructurada i molt ben escrita.
L'Agustí Torelló va ser molt clar en el seu discurs i va dir que desprès de dedicar tota la seva vida al cava va admetre que s'havien comès molts errors.
No s'han defensat amb prou fermesa les varietats autòctones per a l'elaboració del cava (macabeu, xarel·lo i parellada) i s'han permès varietats forànies com el chardonnay i el pinot noir.
La pròpia definició de la DO Cava és un gran pecat original. Quina semblança por tenir el cava que s'elabora a Requena (València) o a Almendralejo (Extremadura) amb el cava del Penedès ?
Josep Forns, tot i que està escrivint una biografia de Josep Maria Raventós (Codorniu), no va poder desatendre la proposta que li va fer n'Agustí Torelló Mata per escriure aquestes memòries.

2) Cava, on vas ?
Aquest llibre té dos protagonistres: un de principal, que és el cava, omnipresent a totes les pàgines del llibre, i l'altre el cavista Agustí Torelló Mata, que a la vegada exerceix de narrador i a qui el lector acompanya mentre rememora la seva apassionant biografia.
On som i on volem anar ?
Estem dins un sector de grans volums i preus ajustats.
En el seu moment, el sector del cava no va ser capaç de posar-se d'acord sobre la definició de la "regió del cava".
Dins el Consell Regulador del Cava, no es vol ni parlar del tema de les sub-zones
Raventós i Blanc va decidir abandonar la DO Cava perque desprès de quatre anys dins el Consell Regulador no va ser capaç d'aconseguir res (no es va arribar a discutir)
El sector és molt individualista.
Potser el cava necessita una sacsejada per despertar. Dos exemples concrets: L'abandonament d'empreses emblemàtiques de la DO Cava, com Raventós i Blanc. L'aparició d'iniciatives com el Clàssic Penedès dins la DO Penedès per nomenar els vins escumosos.
Es necessari un esforç d'harmonització dins el sector.
Existeix un problema de cultura.
El sector del cava l'hem fabricat entre nosaltres mateixos.
Dos grups molt grans (Freixenet i Codorniu) controlen el ramat i han aplicat el rodet. S'ha potenciat la quantitat per sobre la qualitat i s'ha apostat pels preus baixos.
Sembla que aquest no és el camí...si volem sobreviure.
El cava ens ha marxat de les mans.

3) Parlem molt del passat, però quin és el futur ?
Entres les coses que es van dir, es pot destacar que s'ha de pujar el preu del cava. Si el cava vol ser un producte de prestigi no pot tenir preus tan baixos.
Estem en una cruïlla i cal aprofitar la crisi per tirar endavant...
Cal recordar que estem on estem per culpa nostra.

El tema és complicat però ara és el moment.
La baixa assistència i l'absència de molts cavistes a l'acte, va ser motiu d'alguns dels comentaris dels ponents.

Finalitzats els comentaris dels ponents, es va obrir el col·loqui als assistents a l'acte.
Algunes de les coses que es van dir:
En relació als aspectes tècnics del Reglament de la DO Cava, encara hi ha marge de millora.
El cava és un producte de molta qualitat i es ven massa barat. Cal prestigiar el producte.
Un dels punts fonamentals és el prestigi del producte.
A la vista dels resultats econòmics de l'exercisi anterior, actualment no hi ha rendibilitat.
S'ha de trobar la manera de concretar una solució.
Un territori tan dispers ens fa mal.
Intentar reconduir aquest tema dins el Consell Regulador de la DO Cava és una batalla perduda.
El problema és que nosaltres mateixos no ens posem d'acord.
Els que controlen el sector no tenen interès en canviar-ho.
Ara és un moment determinant pel futur del sector. Aprofitem-ho !

4F aniversari d'en Pep

Bon dia familia,

No he pogut resistir la temptació de explicar-vos que ahir, 4 de febrer, va ser l'aniversari d'en Pep.

Un dels regals que li va fer més il·lusió va ser el dibuix que li va dedicar la seva cosina Elisabeth, tot una artista.

Al dibuix no li falta cap detall: un pastís d'aniversari, una copa de cava i naturalment l'escarabat groc (o sigui, jo mateix) .

Aquí teniu el dibuix del que us parlava:

Moltes gràcies Elisabeth. Ets una artista fantàstica.

PD - No cal que us digui que a mi també m'ha fet molt il·lusió aquest regal