Benvolguda familia,
Una exposició de fotografia organitzada pel Museu del Suro de Catalunya, ubicat a Palafrugell, va ser el motiu que va moure al Pep per deixar la butaca de casa seva un dissabte a la tarda i anar a l'Empordà.
Tot i que l'exposició "Sentir la Sureda" estava oberta al públic des del 11 de maig, el Museu va programar una visita guiada, dissabte 15 de juny a les 18:20h, per la fotògrafa nord-amerciana Michele Curel, autora de les fotografies de l'exposició.
El mateix Museu parla de l'exposicó "Sentir la Sureda" amb els següents termes:
“Sentir la Sureda”, presenta un conjunt coherent d'imatges amb l'objectiu de mostrar els protagonistes de la pela del suro a les comarques del nord-est català, entre les províncies de Girona, Barcelona i també al Rosselló. El to de la narració és descriptiu i sensible a l’hora, destacant la implicació de l’autora amb la temàtica tractada i el seu caràcter humanista, empàtic tant amb els treballadors com amb els arbres i l’entorn natural. No es tracta d’una exposició merament documental, en el sentit de presentar didàcticament els processos de la pela del suro i els entorns naturals, sinó mostra també les emocions de l’autora cap un tema que entén com a universal, més enllà de la localització a la qual treballa, sobre la Vida, la Natura i els éssers humans que hi viuen en contacte.Les fotografies són una selecció feta expressament per a aquesta exposició, d’un treball més ampli que l’autora està portant a terme des de les peles del suro de l’estiu de l’any 2018 i que va continuar durant les temporades dels anys 2019 i l’estiu de 2020. La continuïtat del projecte en altres països es va veure afectada a causa de la pandèmia, per la qual cosa no ha pogut avançar, posposant-la al 2021.
La mostra inclou, també, el testimoni d’alguns peladors del suro en plena activitat. A través d’un vídeo de 15 minuts -amb guió, edició i disseny sonor de José Bautista / Kansei Sounds-, el públic és trasllada a l’interior del bosc, descobreix l’activitat de la pela del suro i pot sentir la sureda i la seva gent.
Aquest projecte te la missió de donar visibilitat als peladors del suro que, amb el seu esforç per guanyar-se la vida, també estan contribuint a una gestió forestal sostenible. Ells són els primers d’una llarga cadena d’homes i dones que treballen amb aquesta matèria primera natural.
Amb la presència de 12 persones va començar aquesta visita. La Michele estava acompanyada per un pelador de suro amb molts anys d'experiència en aquesta feina.
La Michele va explicar que aquesta exposició era un resum de les fotos realitzades duran 3 estius, en que va acompanyar als peladors del suro de diferents finques, per donar a conèxier aquesta feina tan desconeguda i tant exigent.
L'inici de l'exposició comença amb una foto feta de bon matí en una pista forestal de les Gavarres, que porta fins la sureda on els pedadors de suro fan la seva feina. Es veuen imatges cotidianes com: l'esmolar de les destrals, l'esmorzar de la colla, el tall vertical i la corona que es fa a l'alzina surera per arrencar la seva escorça.
Es va parlar del dialeg que s'estableix entre el pelador de suro i l'arbre. Cal saber escoltar-lo per fer una bona feina. De vegades l'escorça queda enganxada a l'arbre i no es deixa arrencar. Cal tenir paciència.
Segons van dir, l'arbre (alzina surera) necessita 80 anys per poder fer la primera pela. La pana (escorça) resultant no serveix per fer taps i s'ha de triturar. Passats 15 anys més es podrà fer la segona pela. Aquest suro comença a ser millor. Però caldrà esperar 15 anys més per poder fer la tercera pela i tenir un suro de prou qualitat per poder fer taps.
L'exposiciò es completa amb un video de 15 minuts on testimonis de diferents peladors ens expliquen la seva feina.
Com a conclusió, una exposició que intenta concienciar d'una activitat poc coneguda i menys reconeguda. Un homenatge a la feina dels peladors de suro. Aquesta exposició fotogràfica estarà oberta al public fins el 28 de juliol del 2024.
I per acabar, en Pep voldria aprrofitar l'ocasió per recordar unes paraules que l'escriptor Josep Pla va incloure dins el seu llibre "El mes país", sobre la vila de Palafrugell: "Una vila així, una vila que tenia una anella per a fermar l'ase gairebé a cada casa es troba de cop i volta amb una immensa sort; amb la instauració de l'artesanat dels taps com a conseqüència del descobriment de Dom Perignon a Champagne, o sia el descobriment, fet per aquest monjo bénédictin, que per a mantenir el vi escumós posar en una ampolla, el que dona un resultat excel·lent, únic, és el tap de suro. Aquest és el fet inicial"
.png)
