dilluns, 17 de juny del 2019

Bodegas Ollauri (Rioja Alta)

Benvolguda familia,

Aprofitant un deslaçament al Pais Basc per participar en una trobada de corals a Orduña (Bizkaia), en Pep va seguir els consells d'una persona que fa uns anys va quedar impressionada per una visita a un celler de la Rioja.

Es tracta de Bodegas Ollauri, l'antiga Paternina, que fa uns quants anys va quedar integrada dins RUMASA i posteriorment va passar per altres mans, fins que l'any 2014 va ser adquirida pel grup Muriel Wines sota la marca Conde de los Andes.

La nova direcció encapçalada per Javier Murua, CEO de Muriel Wines, ha fet una important inversió pera aconseguir tornar a recuperar l'esperit del fundador del celler Federico Paternina.
S'ha reformat i adequat una sala per la visites i tantos i s'han contractat picapedrers per reconstruir els històrics "calados" sota terra que estàven molt malmesos.

Ollauri és un poble de la Rioja Alta amb 250 habitants i 5 cellers. Aquest poble està considerat el bressol de la vititicultura riojana.

Bodegas Ollauri és un celler amb cinc segles d'història. L'any 1895, els seus vins van ser premiats amb una medalla d'or a Bordeaux.


L'any passat van aconseguir una distinció com a "Best of Wine Tourism"


En el viatge de tornada a casa, des del Pais Basc, passem pel poble d'Ollauri i ens presentem a la porta del celler. Ens reb l'Elizabete (Eli), responsable de les visites. Ens ofereix la possibiiltat d'afegir-nos a un grup de portuguesos que ja tenen visita concertada. Acceptem i comencem una visita de dues hores de durada  en "portunyol" (una barreja de portugués i espanyol).

L'Eli ens explica la història que hi ha darrera del celler i ens convida a fer un recorregut soterrani pels anomenats "calados", un entramat soterrani de tunels excavats manualment a pic i pala, amb una longitud d'un quilomètre lineal, on envelleixen els vins...


Durant la visita, l'Eli ens fa fixar en les mostres d'arquitectura mozárab, en forma d'arc que hi ha a la part superior del túnel. També són importants els forats de ventilació al llarg de les galeries, per garantir la renovació de l'aire.


Aquesta arquitectura permet mantenir constants les condiciones de temperatura i humitat de les galeries i permet un envelliment òptim dels vins de guarda.

En una de les sales sota terra, vàrem tenir l'oportunitat de fer un tast a la llum de les espelmes. Una experiència fascinant.


Finalitzada la visita, ens ofereixen un tast dels seus vins més emblemàtics. Un negre Conde de los Andes de "cepas viejas de tempranillo" i un blanc Conde de los Andes monovarietal de viura.


En definitiva, una visita molt recomanable que val molt la pena.



dimecres, 29 de maig del 2019

Vins de foc > Lanzarote

Benvolguda familia,

En Pep ha tornat enamorat de Lanzarote.

M'ha dit que ha quedat sorprès per una terra deserta i volcànica que gràcies a l'esforç dels seus habitants i la tenacitat de Cesar Manrique (1919-1992) ha aconseguit convertir-se en una de les destinacions preferides de les illes Canàries.

El paisatge de Lanzarote és impactant i ben diferent al que estem acostumats.

Els més grans recordem els llibres de Geografia del Reino de España, on les Illes Canàries sempre apareixien dins un requadre en una de les cantonades del mapa.

Quan visualitzem la situació real de les Canàries ens adonem que estan molt avall, davant el continent africà.

De fet, Lanzarote es troba a 100 km de les costes africanes. Per aquest motiu el clima és desèrtic amb un régim de pluges molt escàs (100 litres per metre quadrat).

Per aquest motiu sembla mentida que en aquestes condicions tan extremes es pugui plantar vinya i elaborar vi. Cal retre un homenatge a la pagesia, en general i als viticultores, en particular.

Canàries és la zona de conreu de vinya més al sud de tot Europa (de fet estem a l'Africa). Es produeix la verema més matinera del continent.


Les tècniques del conreu de la vinya son úniques i extraordinàries. La vinya es planta buscant la terra fèrtil que hi ha sota la cendra volcànica i es protegeix dels vents alisis amb murs de pedra volcànica.
Aquest vent del nord est és el responsable de la ventilació entre els forats de les parets de pedra seca i evita la proliferació de fongs i plagues.

La zona de les vinyes es troba al mig de la illa, a la zona coneguda com La Geria.
Es en aquesta zona que en Pep va poder visitar un parell de cellers: El Grifo i La Geria

Bodegas El Grifo
Fundat l'any 1775, és el celler més antic de les Canàries. La seva mitjana de producció està al voltant de les 500.000 ampolles/any


La major part de la producción són els vins blancs, destacant la malvasia volcànica i el Vijariego o Diego. En relació als vins negres, utiilitzen les varietats Listan Negro y Syrah.
Disposen d'un Museo del Vino molt interessant, on es resumeix la història de la viticultura a Lanzarote.

No cal dir que desprès de trepitjar les vinyes i veure els dipòsits d'acer inoxidable, la visita es va acabar amb un tast dels vins més representatius del celler.


Bodegas La Geria
Va ser fundada a finals del segle XIX. Es troba al costat de la carretera dalt un turó. D'aquesta manera disposa d'unes vistes privilegiades sobres Parque Nacional de Timanfaya.


La seva producció està al voltant de les 250.000 ampolles/any. Segons les dades de l'empresa, és el celler que reb més visitants de les Canàries (400.000 visitants/any).

La seva sala de degustació és un antic celler amb la seva premsa tradicional i el terra de pedra volcànica. La varietat estrella és la malvasia volcànica.




diumenge, 28 d’abril del 2019

Südtiroler Weinmuseum (Museo del Vino)

Benvolguda familia,

Tal com us vàrem prometre en l'entrada anterior, avui us parlarem del Museu provincial del Vi a Caldaro.

Caldaro/Kaltern és un dels pobles que forma part de la Südtiroler Weinstrasse.

Dins el centre històric d'aquest bonic poble, de visita recomendada, es troba el Südtiroler Weinmuseum (Museu del Vino). En Pep no va dubtar ni un moment a entrar-hi.


Una de les sorpreses de la visita va ser el descobriment d'un personatge anomenat "Saltner" (Saltaro).

El Saltner era un guarda jurat, encarregat oficialment de la vigilància dels camps i vinyes durant el periode de la recollida dels fruits i la verema. Documentat oficialment a partir del Segle XIV, la seva activitat es va extingir progressivament a mitjans del Segle XX.


Amb independência dels objectes relacionats amb la cultura del vi dins la regió del Südtirol, hi ha un recorregut exterior on es troben diferentes exemples de les pèrgoles utiiltzades per emparrar les vinyes en aquesta regió del Nord-Est d'Itàlia.


Les diferents opcions d'emparrar de les vinyes disposen d'exemples reals i ens ajuden a entendre millor aquest tipus de conreu.


Una visita molt recomanable per a tots aquells que s'estimen la cultura del vi.




dimecres, 24 d’abril del 2019

Südtiroler Weinstrasse (Strada del Vino dell'Alto Adige)

Benvolguda familia,

En Pep segueix amb la seva passió per la cultura del vi.

Per aquest motiu i aprofitant una escapada al Nord-Est d' Itàlia, va visitar una zona vitivinícola que sembla més alemanya que italiana.

Una ruta anomenada Südtiroler Weinstrasse (Strada del Vino dell'Alto Adige), permet conèixer aquesta part del país.

Es tracta de la zona meridional de la regió del Südtirol/Alto Adige, al voltant de Bozen/Bolzano.


Com resumeix la informació turística de que disposem:
Dati e fatti
16 Comuni
4.249 ettari (da 5.200 ha di vigneti in totale in Alto Adige)
70 Cantine
42 km (linea d'aria tra Salerno e Nalles)
150 km (lunghezza complessiva)


Les varietats autóctones de raïm d'aquesta zona són: Schiava, Lagrein i Gewürztraminer.

En Pep i els seus amics vàren visitar alguns dels pobles que composen la Strada del Vino des de Bozen/Bolzano.


Els pobles i cellers visitats, els següents:
- Nalles > Cantina Nals Margreid
- Terlano (Asparagi e vino formano la simbiosi perfetta per un'esperienza culinaria)
- Appiano
- Caldaro > Tenuta Peter Sölva + Museo del Vino (*)
- Termeno (bressol del Gewürztraminer) > Tenuta J. Hofstätter
- Cortina > Tenuta Teutsch

La carretera va travessant pobles, vinyes i pasisatges que semblen sortir d'una postal.


Un desplaçament que interessarà a tots aquells que estimen la cultura del vi i a qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat.

(*) Museo del Vino en propera edició



dijous, 22 de novembre del 2018

Enoturisme Extrem > Nova Zelanda

Benvolguda família,

Aquesta vegada la passió pels vins ha portat en Pep a viatjar a les antípodes. Un país de l'anomenat "nou món" que porta per nom Nova Zelanda.

Donat que Nova Zelanda està a l'hemisferi Sud de la terra, la nostra tardor coincideix amb la seva primavera. 
Pels neozelandesos l'anomenat Spring és el període de l'any que va des de 1 Sept fins a 30 Nov.
El paisatge que trobem és molt diferent del que estem acostumats.
Per aquelles terres, la verema acostuma a dur-se a terme els mesos de març i abril.


Entre les diferents zones vitivinícoles de les dues illes, destaquem: Hawke's Bay a la illa Nord i Marlborough i Cantral Otago a la illa Sud.

Illa Nord/North Island/Te Ika a Maui

La capital de Hawke's Bay és Napier, ciutat que va quedar totalment destruida per un terratrèmol l'any 1931. Quan es va reconstruir és va decidir mantenir els seus edificis "Art Déco" més representatius.


Les principals vinyes de Hawke's Bay es troben al voltant de Napier. Es van visitar tres cellers:
1) Mission Estate Winery. Taradale. Hawke's Bay
2) Church Road Winery. Taradable. Napier. Hawke's Bay
3) Black Barn Vineyards. Havelock North. Hawke's Bay

La Mission Estate Winery es reconeix com el "birthplace of New Zealand wine...since 1851". Fundat per uns missioners maristes francesos es considera el celler més antic de NZ. Evidentment estan molt orgullosos del seu "French heritage" i de la història en fan la seva bandera.


En el cas de Church Road Winery es tracta d'un dels cellers més antics de NZ amb més de 120 anys d'experiència en l'elaboració de vins. Va ser fundat l'any 1897.
Entre els vins tastats (sparkling wine, chardonnay, sauvignon blanc,pinot gris, merlot, syrah), una varietat anomenada Marzemino que no coneixíem.



Finalment en el cas de Black Barn Vineyards, una visita per les vinyes i un magnífic dinar en un restaurant del mateix celler amb vistes sobre les vinyes. La finca sembla un jardí.


Parlant amb la responsable del celler ens va comentar que una setmana abans havien hagut de llogar un helicòpter per mitigar els efectes de la glaçada a les vinyes !



Illa Sud/South Island/Te Wai Pounamu

De totes maneres, la majoria de vinyes de Nova Zelanda es troben a la part de dalt de la illa Sud, a la regió de Marlborough, capital Blenheim. Conduir per la "Wine Trail" és una satisfacció pels sentits. La visió de les vinyes arrenglerades i cuidades com a jardins és un plaer.

A l'entrada de l'aeroport de Blenheim hi ha una estàtua que vol retre un homenatge als pioners de la viticultura de Marlborough. Una placa al peu de la figura diu: "Pioneer David Herd established Marlborough's first winery at Auntsfield in the hills to the south during the 1870's. He made highly regarded wine for many years. Those first vines bore fine fruit and today Marlborough is New Zealand's greatest wine region"


 La majoria dels cellers estan molt ben preparats per l'enoturisme i una bona part ofereix, com a complement dels tastos dels vins propis, la possibilitat de dinar en un marc incomparable: entre vinyes.


Marlborough produeix les 3/4 parts de tot el vi de Nova Zelanda. La varietat més representativa és la Sauvignon Blanc.


Allà és on s'elabora el conegut Sauvignon Blanc que ver fer trontollar els vins francesos de la mateixa varietat els anys 80's. Diferents experts del món del vi consideren que els Sauvignon Blancs de NZ són tan bons o millors que els prestigiosos Sancerre o Pouilly-Fumé de la Vall del Loira.

Les vinyes estan escampades pels voltants de Blenheim com si fossin un jardí.
El començament de la primavera és una explosió de llum i colors.

Una bona part dels cellers de la zona disposa de restaurant (vineyard kitchen) al costat de les vinyes. El nivell gastronòmic de la majoria d'aquests restaurants és important i és una bona opció per tastar els vins del celler i fer maridatges amb l'oferta culinaria.

Els cellers visitats van ser quatre:
1) Saint Clair Family Estate. Selmes Road. Blenheim
2) Cloudy Bay Vineyards. Jackson Road. Blenheim
3) Hans Hergoz Estate. Jeffries Road. Blenheim
4) Allan Scott Family Winemakers. Jackson Road. Blenheim

De fet les visites van consistir en un tast dels vins més representatius de cada celler. En el cas de Hans Hergoz i Allan Scott també hi vàrem dinar. En el cas de Saint Clair Family Estate es tracta d'un celler familiar fundat l'any 1975. Degut a la pluja no vàrem poder trepitjar la vinya, però vàrem dinar estupendament en el Vineyard Kitchen enmig de les vinyes...sota cobert.


En el cas de Cloudy Bay, potser és un dels cellers de NZ més conegut internacionalment. El seu Sauvignon Blanc està considerat entre els millors del món.
Fundat l'any 1985, Cloudy Bay va ser un dels primers cellers establerts a Marlborough. Porta el nom de la badia (Cloudy Bay) que va explorar el Capità James Cook durant el seu vitage l'any 1770.


Van establir un acord amb la companyia francesa Veuve Clicquot Ponsardin per millorar l'elaboració de vins escumosos. Actualment pertanyen al holding Louis Vuitton.

En el cas de Hanz Hergoz Estate, la visita va consistir en un menú desgustació maridat amb els seus vins.
Les vinyes es van plantar l'any 1994 i la primera elaboració de vins va ser el 1998. Però samb independencia dels seus vins el seu restaurant mereix una visita. Segons la seva web: The iconic gourmet restaurant was the first restaurant to be awarded 5 stars by Cuisine Magazine and with the stylish Bistro and Cellar Door it has become a must visit destination.

Nomes podem dir que tant el dinar com els vins estava tot boníssim. Entre els vins que van acompanyar el dinar un vi dolç de verema tardana (Botrytis Riealing), apart d'altres com: Viognier, Sauvignon Blanc "barrel fermented, sur lie" i un sorprenent Tempranillo.


Per acabar amb la zona de Marlborough, la visita a Allan Scott Family Winemakers. Es tracta d'un finca que està davant de Cloudy Bay a l'altra banda de la carretera (Jackson Road). Es troba en el cor de Marlborough dins l'anomenada "golden mile", entre Rapaura i Old Renwick


Allan Scott va ser un dels primers elaboradors independents que es va establir a Marlborough l'any 1990.

En Pep va poder tastar un vi escumòs Cecilia Rosé, Sauvignon Blanc, Gewürztraminer, Chardonnay, i un Pinot Noir 2017 de Central Otago (*)
Acabada la degustació de vins, un dinar a l'aire lliure al restaurant Twelve Trees va acabar d'arrodonir la visita.

(*) Central Otago és la zona vitivinícola més meridional del món, on es fan grans vins de la varietat Pinot Noir

A diferència de la resta de Noza Zelanda, Central Otago té un clima obertament continental, no marítim, amb estius assoleiats i secs, però breus. Aixó fa que la varietat Pinot Noir arribi a la seva màxima expressió.


En relació a Central Otago, també vàrem tenir l'oportunitat de visitar Gibbston Valley, una de les subregions més importants de la zona, entre Queenstown i Cromwell.

El Gibbston Valley Winery va ser un dels primers cellers que es va establir en aquesta zona l'any 1987. Com la majoria dels cellers, practiquen la viticultura ecològica i no filtren els seus vins.
El fundador Alan Brady va plantar els primers ceps a començaments dels anys 80. A 45 graus al sud de l'equador ens trobem al límit del conreu del raïm.

En l'actualitat Central Otago es considera una de les tres millors zones del món pel Pinot Noir, juntament amb la Borgonya a França i Oregon als EEUU.

Com a conclusió del viatge i després de tastar una bona col·lecció de vins de NZ, ens hem de quedar amb dues idees clares:
- Sauvignon Blanc de Marlborough
- Pinot Noir de Central Otago.








dimecres, 3 d’octubre del 2018

El "Pájaro Amarillo" torna a Oyambre

Hola a tothom,

Avui us explicaré una de les històries que tenen fascinat en Pep. Es tracta del "Pájaro Amarillo".

Estiu 1989. Barcelona es troba en plena febre olímpica. Els membres del COOB'92 no tenen vacances. Tot haurà d'estar preparat pels Jocs Olímpics, que per primera vegada a la història esls JJOO es celebren a Barcelona.

En Pep i familia decideixen anar a Cantabria de camping amb la seva caravana. Dos són els campings escollits per passar les vacances: Cabo de Ajo i Comillas.
Santander serà visita obligada. També Peña Cabarga, Monasterio de la Bien Aparecida, Ajo, Noja, el naixement del riu Ebre a Fontibre, Comillas, la cova de El Pindal, Suances...i la platja de Oyambre (entre Comillas i San Vicente de la Barquera)

Passejant per la Platja de Oyambre en Pep es fixa en un monument sobre la sorra de la platja. Es tracta d'un monolit de pedra que recorda un fet important de la història de l'aviació. La travessa de l'Atlàntic sense escales d'un avió francès amb una tripulació francesa.


Hem de recordar que des que en Charles Lindbergh va travessar l'Atlàntic el maig de 1927 amb el seu Spirit of St Louis, els francesos tenien una espina clavada dins el seu orgull nacional.

El promotor de l'aventura de travessar l'Atlàntic va ser Armand Lotti, que va encarregar a la casa Bernard un avió del tipus Grand Raid. Es tractava d'un Bernad 191 GR propulsat per un motor Hispano Suiza V12 de 600 CV. En aquells temps, aquest motor era considerat com el millor motor del món !

El Pájaro Amarillo, batejat originalment com Oiseau Canari (degut al seu color) és el nom d'aquest avió que l'any 1929 va aconseguir travessar l'Oceà Atlàntic en un vol sense escales des de Old Orchard (Maine) a Oyambre (Cantàbria).

La destinació final del vol era l'aeroport de París, però la falta de combustible va obligar la nau a fer un aterratge d'emergència a la platja d'Oyambre.


Al costat del monument, una placa resumeix aquesta historia:

El 14 de Junio de 1929 a las 21:40 horas, la playa de Oyambre fue el improvisado campo de aterrizaje del "Oiseau Canari", el primer vuelo trasatlántico entre los Estados Unidos y España. Procedente de la playa de Old Orchard, en Maine, y a los mandos de los aviadores franceses Armand Lotti, Jean Assollant y René Lefévre, tenía como destino el aeropuerto de Le Bourget en París, pero la intromisión a bordo como polizón del norteamericano Arthur Schreiber supuso que no dispusiesen del suficiente combustible y se viesen forzados a tomar tierra en la costa cántara tras casi 30 horas de vuelo y 5.900 km recorridos, siendo el record de distancia de un vuelo sobre el Océano Atlántico y un acontecimiento de gran impacto en la prensa nacional e internacional.
Para conmemorar dicha hazaña fue levantado este monumento en agosto de 1929 en el lugar de la playa de Oyambre donde tomó tierra el "Pájaro Amarillo" pues así se denominó el avión por su llamativo color.

En el invierno de 2010 el monumento tuvo que ser retirado de su emplazamiento original ante los daños que sobre el mismo estaba causando el azote del mar y que ponían en riego su integridad.

El 16 de junio de 2018, siendo Presidente del Gobierno de Cantabria D Miguel Angel Revilla Roiz, se reubicó el monumento al Pájaro Amarillo en su nuevo emplazamiento.


Doncs durant tot aquest temps (vuit anys) en Pep ha estat preguntant pel monument que havia desaparegut misteriosament de la platja.

Segons rumors no confirmats oficialment, les negociacions entre les administracions i la propietat particular han estat el motiu d'aquest llarga desaparició.

Després d'aquests vuit anys, el monument ha tornat al seu emplaçament i en Pep ha anat fins la Platja de Oyambre per confirmar-ho personalment.


Cal aclarir que el monument no està sobre la mateixa platja sino a 50 metres del seu emplaçament original sobre un prat davant del mar.

diumenge, 30 de setembre del 2018

Bodegas El Miradorio de Ruiloba (Cantabria)

Hola a tothom,

Us voldria parlar de la visita que va fer en Pep a la Bodega Miradorio ubicada a Ruiloba, a la costa Cantàbrica, molt a prop de Comillas.

Va ser tot un descobriment, doncs en Pep desconeixia l'existència de cap celler a Cantàbria.
Durant un dinar al Mirador de Trasvia, en Pep va demanar a la cambrera (com fa habitualment) la carta de vins per buscar un vi de la zona. Davant l'inexistència de cap vi de Cantàbria, es va demanar un albariño Castiñeira de la DO Rias Baixas de Galicia, però la noia va comentar que a Ruiloba hi havia un celler on elaboraven vi.

Arribats a l'hotel, en Pep no va tardar a identificar l'esmentat celler i va demanar si podia visitar-lo l'endemà...Es tracta de Bodegas El Miradorio de Ruiloba.


La cita es va fixar a les 12h del migdia i cap a Ruiloba hi falta gent. S'ha d'aclarir que Ruiloba no és un nucli de cases sino que és un petit municipi molt escampat i la localització del celler no va resultar fàcil, pero finalment en Pep, amb l'ajuda de la Montse, el va poder trobar.

Ens va rebre l'Ester, però desprès de fer una introducció del projecte ens va dir que no podia estar amb nosaltres ens va presentar en Manuel que ens acompanyaria durant la visita.

La visita completa consta de:
1) Trasllat a les vinyes amb un tot terreny (Land Rover Santana) fins a la finca Herbazoso, amb unes vistes privilegiades sobre el mar.



Cal comentar que el plec de condicions del Consell Regulador de la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) de la Costa de Cantabria,  exigeix que les vinyes estiguin situades a menys de 1 km del mar, orientades al nord i amb pendents superiors al 35%.


Les vistes són realment extraordinaries y del tot recomanables.


2) Desprès de passejar/escalar per les vinyes, visita guiada al celler. En Manuel ens va mostrar tot cofoi la desrrapadora, la premsa neumàtica i els dipòsits d'acer inoxidable.

3) Tast de 3 vins d'elaboració propia. Dos blancs elaborats a Ruiloba (Mar de Fondo i Tussío) i un negre de la DO Rioja que s'elabora amb raïms procedents de la finca que tenen a la Rioja Alavesa. (Oureas).


Tot i que es tracta d'un projecte jove (4 anys) el potencial que demostren els seus vins blancs és extraordinari.

Per si us pot interessar,  el cupatge dels dos vins blancs és el següent:
- Tussío > Albariño (75%) + Hondarrabi Zuri (25%)
- Mar de Fondo > Albariño + Hondarrabi Zuri (*) + Riesling + Godello

(*) varietat autóctona que s'utilitza al Pais Basc per elaborar el txakolí

Com a curiositat el nom de Mar de Fondo fa referència a una finca que està sobre el mar i que quan està picat, l'aigua arriba  a les vinyes.

El nom del Miradorio vol dir Mirador en càntabre i fa referència al mirador de l'ermita de El Remedio que està molt a prop del celler (500 m) i on està ubicada la finca que hem comentat.

Si voleu ampliar la informació, podeu consultar la web del celler: http://miradorio.com