Lancia & Puccini

 Hola familia,

Com sabeu el Pep segueix amb interès el món de l'automòbil. De fet, s'hauria de dir que està més enfocat a la història de l'automòbil que als automòbils actuals.

I parlant d'històries, avui en tenim una de ben curiosa: quina relació podia tenir un compositor musical i un fabricant d'automòbils ?

Ens referim a dos italians: Giacomo Puccini i Vicenzo Lamcia

Giacomo Puccini (1858-1924)

Fou un dels més grans compositors d'òpera italians que visqueren entre el segle XIX i XX. Autor de conegudes òperes com: La Bohème (1896), Tosca (1900), Madama Butterfly (1904) i Turandot, que va deixar inacabada.

La fama li va portar una important fortuna i va poder fer realitat una de les seves aficions preferides, els cotxes. La llista d'automòbils que van passar per les seves mans és nombrosa. L'any 1901, aprofitant un viatge a Milà per supervisar la seva òpera Tosca va visitar la Fira i va quedar enamorat d'un preciós De Dion-Bouton de 5CV, una potencia notable per l'època. 

A partir d'aquell moment, la passió del músic per disposar del darrer model d'automòbil es va fer obssessiva. El 1903 va canviar el De Dion-Bouton per un Clament Bayard de uns increïbles 11CV. Dos anys desprès va ser sustituit per un Sizaire et Naudin i poc després per un Isotta Fraschini de 30CV. L'any 1910 tenia un Fiat 501....i així cotxes i més cotxes fins que va morir l'any 1924.

Sabem que quan el mestre es posava al volant li agradava la velocitat. Va ser multat en nombrosoes ocasions per conducció temeraria i va tenir alguns accidents. El 25 de febrer de 1903, Puccini va resultar ferit de gravetat durant un viatge de nit a la carretera de Lucca a Torre del Lago. El cotxe va sortir de la carretera, va caure diversos metres i va bolcar. Puccini va quedar atrapat sota el vehicle, amb una fractura greu de la cama dreta i amb una part del cotxe pressionant sobre el seu pit. Un metge que va viure de prop l'escena de l'accident, junatament amb una altre persona van salvar la vida de Puccini. La lesió no va sanar bé i Puccini va estar sota tractament durant una quants mesos. Aquest fet va provocar l'endarreriment de l'apera Madama Butterfly.

Però Puccini volta anar a tot arreu amb el seu cotxe i també el volia fer servir per anar a caçar, una de les seves passions. Per aquest motiu, l'any 1919 va demanar al seu amic Vicenzo Lancia si li podia construir un vehicle per anar per la muntanya. Lancia va aceptar el repte i es va posar a treballar i amb tres mesos va construir el que es considera el primer vehicle tot terreny familiar de la història. Lancia va redissenyar i reforçar el xassis del que seria el futur Lancia Lambda. Va instal·lar rodes més compactes i resistents i va dissenyar un sistema de tracció integral a les 4 rodes i eixos articulats.

Aquest prototipus va ser la base del futur Lancia Trikappa amb el qual, el compositor va satisfer una de les seves pasiones: els viatges en automòbil. L'agost de 1922 el compositor va iniciar una ruta en automòbil per tot Europa. La comitiva constava de dos vehicles: un era el seu Lancia Trikappa i l'altre un Fiat 501 del seu amic Angelo Magrini. L'itinierari va passar per Verona, Trento, Bolzano ,Innsbruck, Viena, Munich, Ingolstadt, Nuremberg,  Frankfurt, Bonn, Colonia, Amsterdam, La Haya, Constança i d'altres llocs abans de tornar al punt de sortida, la Toscana italiana.

Se sap que el darrer viatge que va fer amb el seu Lancia va ser fins a l'estació de tren de Pisa per anar a Brussel·les i tractar-se d'un cancer de gola. D'aquest viatge ja no va tornar viu. Va morir a la clínica de Brussel·les degut a una complicació durant el tractament, el 29 de novembre de 1924, a l'edat de 66 anys.

Vicenzo Lancia (1891-1937)

Durant els primers anys del segle XX, una de les marques importants en les competicions era la FIAT.  El jove Vicenzo Lancia prova els cotxes i aviat s'incorpora a l'equip de carreres, perque és un pilot innat, compren per instint el cotxe i el circuit. Es guanya el sobrenom de l'home més ràpid del món. 

La primera competició americana de Vincenzo Lancia és la Copa Vanderbilt (Octubre 1904) i tot i que arriba en segon lloc és el guanyador moral de la prova. Quan anava primer, un rival s'estavella contra el seu cotxe i a de parar a boxes 45 min. Torna a la pista i acaba segon.

Són conegudes les seves participacions al Gran Premi de França a Le Mans (1900) i a la Targa Florio de Sicilia (1908) amb Fiat.

Pero Vicnezo Lancia aspira no només a pilotar cotxes sino que vol construir els seus propis automòbils. El seu primer vehicle va ser el Lancia Alfa, presentat al  Saló de l'Automòbil de Torino l'any 1908.

Vicenzo Lancia va morir el 15 de febrer de 1937, als 55 anys d'un infart de miocardi, just abans de la producció en masa del model Aprilia, un dels models més exitosos de la casa Lancia.

Bertha Benz (1849-1944)

 Hola familia,

En Pep ha decidit seguir recordant algunes dones que han fet història. En aquesta ocasió parlem de la història de l'automòbil.

Es tracta de Bertha Ringer, casada l'any 1872 amb en Karl Benz, reconegut com a inventor del primer automòbil que va patentar a Manheim (Alemania) el 1886.

La Bertha va néixer a Pforzheim (Baden - Württemberg) l'any 1849. El seu promès Karl Benz tenia un taller i gràcies a l'ajuda econòmica de Bertha va poder desenvolupar la  primera patent d'automòbil.

El primer viatge en automòbil (1888)

El 5 d'agost de 1888, sense dir-ho a ningú i sense demanar permís al seu marit, va agafar un dels prototipus del Benz Motorwagen i va conduir dunant 108 km. D'aquesta manera es va convertir en la primera conductora de la història de l'automòbil.

En aquest viatge l'acompanyaven dos dels seus fills  de 13 i 15 anys,

Bertha va sortir de Manheim a trenc d'alba i va arribar a casa de la seva mare a Pforzheim al vespre, on va notificar al seu marit l'èxit de seu viatge per telegrama. L'endemà va fer el viatge de tornada amb els seus fills.

Pero el viatge no va ser fàcil i va haver de superar nombroses dificultats. El combustible que utilitzava l'automòbil era la ligroïna (èter de petroli) que només estava disponible a l'apotecari, pel que es va aturar a Wiesloch per comprar el combustible a la farmacia (*) de la ciutat. Un ferrer va haver d'ajudar-la a reparar una cadena que s'havia trencat. Els frens també van haver de ser reparats, i en fer-ho la Bertha va inventar la guarnició de fre. També va haver d'utilizar una agulla llarga per netejar el tub de combustible, que s'havia bloquejat i aïllar un cable amb una lligacama.

En el camí diverses persones es van espantar per l'automòbil (carro sense cavalls) i el viatge va conseguir molt de ressó, que era un dels objectius de Bertha.

El viatge es va convertir en un esdeveniment clau en el desenvolupament tècnic de l'automòbil. La parella pionera va introduir diverses millores després d'aquesta primera experiència. Bertha va informar de tot el que havia succeït pel camí i va fer suggeriments importants, com ara la introducció d'una marxa addicional per pujar els turons i la guarnició de fre per millorar la potència de frenada.

De fet, tot i que el propòsit declarat del viatge era una visita a la seva mare, Bertha Benz tenia altres motius. El seu marit no havia tingui en compte la comercialització del seu invent de manera adequada i Bertha volia donar-li la confiança que les seves màquines tenien potencial i demostrar que l'automòbil, en el que tots dos havien invertit fortament, esdevindria un èxit financer quan s'haguès demostrat la seva utilitat al públic.

Per conmemorar aquest fita de la història de l'automòbil, l'any 2008 va ser aprovada oficialment la "Bertha Benz Memorial Route", i es va convertir en una ruta del patrimoni industrial de la humanitat. La ruta segueix el camí de Bertha Benz (de Manheim a Pforzheim) durant el primer viatge de llarga distancia del món en automòbil el 1888.

(*) la farmacia de Wiesloch està considerada com a la primera estació de servei del món

Somnis de fusta

Benvolguda familia,

En Pep és constant i no deixa de perseguir els seus somnis. Aquesta vegada es tracta de somnis de fusta.

Com recordareu, aviat farà un any (desembre 2020) en aquest mateix blog es va publicar un post que portava per títol: "Visita a l'oculista > Sorpresa a la sala d'espera".

En aquella ocasió s'explicava la història del descobriment d'un vaixell ballener basc, enfonsat en aigües de Terranova (Canadà) a finals del segle XVI. Es tractava de la Nao San Juan i estava en un estat de conservació espectacular a pocs metres de profunditat. Aquest descobriment va ser portada de la revista National Geographic (July 1985) i protagonista d'un reportatge dins la mateixa revista (Agost 2018).

Actualment l'associació ALBAOLA està intentant reconstruir aquest vaixell utilitzant les mateixes tècniques de construcció del segle XVI. La fidelitat al model original suposa retrocedir en el temps i buscar les matèries primeres que es feien servir antigament.

Cal  recordar que durant el segle XVI la majoria de la fusta que es necessitava per a la construcció naval sortia dels boscos de Navarra. En especial de la Vall de Sakana i de la Vall de Salazar.

Vall de Sakana

La majoria de peces de l'estructura del vaixell són de roure. La major part de la fusta per a la construcció del San Juan procedeix de les rouredes de la zona navarra de Sakana.

Dins el terme municipal d'Alsasua, hi ha un roureda anomenada Dantzaleku, on es pot seguir un sender interpretat per Albaola i l'Ajuntament d'Alsasua. En els punts interpretatius s'inclou informació relacionada amb el bosc i la construcció naval.

Els fusters d'Albaola han buscat dins els boscos municipals d'Alsasua amb plantilles de les peces de la nao, escollint els troncs de roure que coincidien amb la forma de les peces.

Aquesta cultura del bosc ha servit per revelar la relació històrica de les terres de Navarra amb la indústria marítima.

Vall de Salazar (Irati)

Situada al nord de Navarra, la Selva de Irati s'endinsa en territori francés. És un espai forestal notable principalment per l'extensió i conservació de la seva fageda.

En el passat el bosc d'Irati va ser una important font de recursos forestals per a usos industrials. Els seus troncs es van utilitzar tant per a la fabricació de màstils com de rems per a la indústria naval. El sender interpretatiu Errekaidorra ens explica aquest usos.

La ruta comença a l'aparcament de les Casas de Irati, punt final d'una carretera que surt d'Ochagavia.

Caminant pel mig del bosc s'arriba a la Cascada del Cubo, de visita obligada, i seguint riu amunt hi ha una zona interpretativa que ens explica l'us que es donava als troncs de faig per a la fabricació de rems.

Un panell explicatiu ens diu el següent: Durante varios siglos el destino más apreciado de las hayas de Irati era para la fabricación de los remos. Ya hace 400 años venían desde las atarazanas de Barcelona para fabricar material para  los largos remos de galera, de más de 12 m, y tan pesados que eran necesarios tres o cuatro remeros para moverlos. En el monte los artesanos remeros solían fabricar una "preforma" del remo. Así reducían el peso que tenían que tranportar, primero a lomos de mulo hasta los pueblos próximos, y desde allí en carro  hasta los puertos, en donde estaban las fábricas que les daban el acabado final.

Entre els paneles explicatius que es troben a l'entrada de l'aparcament porta per titol 'Avatars de la historia' i diu el següent: En 1784 el Valle de Salazar cedió a la Mariana española de Carlos III el aprovechamiento de serrerías y un sinfín de operarios: leñadores, carpinteros y todo tipo  de oficios de apoyo. Trabajaban los troncos de abetos y hayas que habían de servir para fabricar mástiles, remos y tablones con los que construir los navíos de la Armada Real. El lugar se dio en llamar "Casas del Rey". Para defender estas instalaciones se erigió en 1776 el fuerte de Irati, cuyas ruinas descansan tras las Casas. Fue atacado por el ejército francés de la Convención en 1794, y en 1808 fuer tomada por los ejércitos napoleónicos, que lo ocuparon hasta 1813.

Una curiosa història que no coneixíem. Amb independència d'aquestes històries, el que és molt recomanable, és una visita a aquests boscos durant la tardor. L'espectacle de la 'Otoñada' és impressionant i justifica el viatge a Navarra.

La Vinya a Rubí

Hola familia,

Durant una de les sessions del Curs d'Estiu "Els Juliols de la UB" a les Caves Llopart, en Pep va conèixer en Jordi Gatell representant de l'agència de publicitat Cordegat.

En Jordi va desenvolupar el tema de l'espot publicitari i el món del vi. Durant la xerrada ens va parlar d'unes vinyes ubicades a Rubí i ens va passar un documental sobre les vinyes de l'Oscar Puig i de Cal Patilles.

Despres de la sessió en Pep va parlar amb en Jordi i li va demanar si podia anar a veure aquestes vinyes de Rubí.

Resulta que temps enrera (Gener 2016), en Pep va comprar un llibre amb el títol "La Vinya a Rubí. Un passeig per la història", escrit per la Núria Julià Fosas. Dins les pàgines d'aquest llibre es parla de la Vinya de l'Oscar Puig i de la Vinya de Cal Patilles, entre d'altres.

Alguna de les fotos de l'Oscar Puig amb l'ase 'Perico' està feta per en Jordi Gatell (2014).

La trobada presencial del Pep amb el Jordi no es va fer esperar i va ser el 14 de Juliol a Rubí.

En Jordi va portar al Pep dalt d'un turó de Can Xercavins, als voltants de Rubí. Sembla mentida que dins el Vallès Occidental encara puguin existir llocs com aquest. Les vistes de Rubí des de la vinya de l'Oscar Puig són espectaculars.

En Jordi va caçar en Pep fent alguna de les fotos del reportatge...

En un dels extrems de la parcel·la hi ha un lletrero que vol resumir la història d'aquista vinya.

Després de visitar la Vinya de l'Oscar, en Jordi va acompañar en Pep a veure la vinya de Can Patilles.

Aquestes dues vinyes son un testimoni del que va ser un passat esplendorós de la vinya a Rubí,

Moltes gràcies Jordi per descobrir-nos aquest racó de la comarca del Vallès Occidental.

 

Els Juliols de la UB (2021)

Hola familia,

En Pep ha tornat a la Universitat. No ha desaprofitat l'ocasió per matricular-se a la XIV edició del Curs d'estiu que organitza la UB a Vilafranca del Penedès.

Des de l'any 2012, en Pep ha participat en totes les edicions d'aquest Curs  que es celebra cada any al VINSEUM durant la primera quinzena del mes de Juliol.

Amb una participació de 24 persones, les característiques del curs d'enguany han estat les següents:

Títol: "Persuasió i seducció en la comunicació del vi"

Data: del 5 al 9 de Juliol de 2021

Horari: de 16 a 20:30 hores

Coordinador: Dr Joan buscó i Clarassó. Departament d'Història de l'Art UB. Conservador Centre documentació VINSEUM

El temari desenvolpat i el professorat corresponent es detalla a continuació:

1) La imatge del vi > per Blai Carda (Obal Estudi)

2) Comunicació i seducció a través de les etiquetes del vi > per Xavier Bas (dissenyador)

2bis) Conservació i catalogació de les etiquetes del vi > per Jordana Escala (VINSEUM)

3) Divulgació i difusió dels vins > per Eva Vicens (directora VADEVI)

4) Comunicar el vi. El cas del Celler Carol Vallès > per Guillem Carol

5) Rioja en la actualidad (sesssó virtual) > per Iñigo Tapaidor (Director Marqueting DOC Rioja)

6) Com es crea una image de territori ? > projecció documental "British Columbia Wine Region: A territory Exploring its Identity" (Auditori VINSEUM) > per Joan Asens (ORTOVINS. DO Montsant)

7) ¿Cómo llegar a los jóvenes? > per Javier Santafé (gerent DO Navarra)

8) De la viña a la sociedad (sessió virtual) > per Sergio (Director Creativo VINTAE) en sustitució de Ricardo Arambarri

9) L'espot publicitari i el món del vi > per Jordi Gatell (Cordegat)

10) La Vinyeta i la seva experiència > per Josep Serra (propietari Celler la Vinyeta)

Tot i que la majoria de les sessions van ser presencials i teòriques també hi han haver dues soritdes a celler.

Dimarts, 6 de Juliol els alumnes es van desplaçar en bus al Celler Carol Vallès per participar en les sessions 3 i 4. En aquest cas hi va haver una visita a les vinyes i al celler. També es va fer un tast a cegues utilitzant les fitxes de degustació de la OIV (Organizació Internacional del Vi) per valorar el vi en qüestió.

Divendres, 9 de Juliol les sessions 9 i10 es van celebrar dins l'edifici de les Caves Llopart. Entre les dues sessions els responsables de Llopart van obsequiar als alumnes amb un tast de caves i un assortit de formatges.

Una vegada més, en Pep va sortir satisfet i amb ganes de tornar a repetir l'any vinent.

James Dean & Jean Leon

 Benvolguda familia,

Avui en Pep ens parlarà de la relació entre dos personatges: James Dean i Jean Leon

James Dean (1931-1955)

Amb els papers protagonistes a tres pel·lícules (Al Este del Eden, Rebelde Sin Causa, Gigante), en James Dean es va convertir en la icone d'una generació, que després de la Segona Guerra Mundial, volia passar-ho bé. La mort en accident al volant del seu Porsche el va convertir en un mite. Tenia 24 anys. 

El testimoni més proper de com van ser els darrers moments de la seva vida ens ho resumeix el seu amic Jean Leon:"El tenía un contrato con la Warner por el que no podía hacer carreras de coches mientras no terminara la pelicula. Pero él ya había finalizado sus escenas en el rodaje y estaba muy contento de poder participar  en una carrera de automóviles que se disputaba ese domingo en Salinas. Estaba ilusionado de ir con su flamante Porsche Syder de carreras.El suyo y el de otro muchacho, que se llamaba Leo Baker, eran los únicos Porsche que había en California entonces. el viernes por la noche, anterior al domingo de la carrera, había dejado recado de que me iba a ver en el Villa Capri".

Els fets van succeir en la carretera de Los Angeles a Salinas el 30 de setembre de 1955, quan en James Dean es dirigia a Salinas per participar en una carrera. Ell gaudia amb la velocitat. Per això acabava d'estrenar un nou Porsche Spyder, un cotxe de carreres amb el que pretenia assaborir la passió per les competicions.

Jean Leon (1928-1996)

L'altre protagonista de la nostra historia és en Jean Leon, nascut Ceferino Carrión a Santander. Amb poc més de 20 anys marxa d'Espanya cap a França per buscar nous aires. Després d'intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar en un vaixell que surt del port de Le Havre amb destinació als EEUU, per fer realitat el seu somni.

Amb una nova identitat i després de fer de taxista a Nova York, s'estableix a Los Angeles, on treballa de camarer en dos dels restaurants més mítics de Hollywood: el Villa Nova i el Villa Capri, aquest ultim propietat de Frank Sinatra, que va fer d'en Jean Leon el seu home de confiança. Dins aquest restaurant va conèixer a molts actors que freqüentaven el local i es convertieix en el seu amic i confident. Un d'aquests actors era en James Dean.

Quina relació hi havia entre aquestes persones ?

Tal com hem dit, El Villa Capri de Frank Sinatra era el restaurant de moda entre els actors i actrius de Hollywood d'aquells temps. Em Jean Leon hi trreballava de cambrer, però aspirava a tenir el seu propi restaurant. L'amistat anb James Dean va permetre fer realitat el seu somni. En Jean Leon havia localitzat un local que semblava ideal pel seu projecte. Hi van anar junts a veure'l. En James Dean va dir: "Si crees que está bien, arreglarlo tu todo". Era setembre de 1955.

La nit del 29 de setembre Jean Leon va servir el sopar a James Dean i va estar parlant sobre el seu projecte. En Jean Leon va recordar a James Dean que el proper dilluns a les 10 del matí tenien hora al banc per firmar els papers de la compra del local per poder fer el restaurant...

L'endemà James Dean va tenir l'accident que el va convertir en una llegenda.

De totes maneres, la mort sobtada del seu amic Jymmy Dean no va aturar els plans d'obertura del restaurant que havien projectat. En Jean Leon no es va arronsar i va trobar el finançament necessari per obrir La Scala, un establiment que es va convertir en el referent del Hollywood dels anys  50 i 60, amb estrelles habituals com Rock Hudson, Paul Newman, Ronald Reagan, Warren Beauty, Marrilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy.

Preocupat per oferir el millor als seus clients i amics, en Jean Leon compra uns terrenys a Torrelavt al Penedès per elaborar els seu propi vi. L'any 1962 va decidir plantar a la seva finca les varietats franceses més conegudes: Chardonnay, Cabernet Sauvignon i Pinot Noir.

Els vins de Jean Leon van ser elegits per Ronald Reagan en la carta de les festes d'investidura, quan va ser nomenat nou president dels EEUU l'any 1981.

La seva darrera obsessió va ser que la seva obra, el vi que porta el seu nom, seguis existint després de la seva mort. Per aquest motiu el va vendre a la Famila TORRES, amb la condició de respectar la marca "Jean Leon" i l'estil que havia marcat el celler des del principi.

Vins del Vallès > 5 Quarteres

Hola familia,

Temps de confinaments. Portem un any convivint amb la maleïda pandèmia. Estem molt cansats i necessitem respirar. Per això en Pep ha decidit explorar alguns racons del Valles Occidental, aprofitant els avantatges del confinament comarcal a que estem sotmesos.

Tastar un vi sempre és una bona excusa per practicar allò que en diuen "enoturisme". La descripció de l'activitat proposada és prou engrescadora:  Visita a les vinyes i tast dels 5 Quarteres - Passejarem entre les vinyes del Parc Natural tot explicant el projecte de recuperació de l'antic cultiu de la vinya, observant els vestigis d'aquell temps, en forma de barraques de Pedra Seca. Explicarem la vinculació de la Vall d'Horta amb el poeta Pere Quart tot fent diversos tastos dels vins als racons més bonics de la Vall. Tast dels vins 5 Quarteres amb mos per acompanyar i tast final de mistela casolana.

Aquesta vegada anem a conèixer un celler on elaboren Vins del Vallès. Es tracta de la Masia la Muntada, ubicada dins la Vall d'Horta en el terme de Sant Llorenç Savall. La finca es troba dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i està gestionada per la Diputació de Barcelona.

El punt de trobada és l'aparcament del Marquet de les Roques. Allà ens rep l'Angela i l'Adrià, responsables del projecte 5 Quarteres, que elaboren a la Masia La Muntada.

L'espectacle que ens ofereix l'edifici en aquest paratge és impressionant.

Situada al fons de la Vall d'Horta, el Marquet de les Roques és una masia de caràcter senyorial. La masia està documentada a l'època medieval. Va ser restaurada l'any 1895 per l'avi del poeta Joan Oliver "Pere Quart". L'arquitecte responsable del projecte de remodelació va ser Juli Batllevell i Arús (deixeble de Domènech i Muntaner). En altres temps casa pairal i residència d'estiueig del poeta Joan Oliver, on aquest organizava tertúlies literàries.

«Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinat amb el maó vist. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobre tot prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques».  Joan Oliver, Temps, records

Actualment l'edifici és propietat de la Diputació de Barcelona i es stroba en procès de restauració.

L'Adrià ens explica que La Muntada és el fruit del somni familiar de viure i treballar en un projecte d'agricultura social i ecològica al bell mig del Parc Natural de San Llorenç del Munt. Va néixer l'estiu de 2007 a la masoveria del Marquet de les Roques i es va traslladar a la Masia la Muntada a finals de 2013. Es defineixen com a Aula de Natura, Refugi i Viticultura social i ecològica.

"En ma terra del Vallès tres turons fan una serra; quatre pins, un bosc espés; cinc quarteres massa terra. Com el Vallès no hi ha res". Aquests versos del poema "Corrandes d'exili" de Pere Quart, ja donen una idea del concepte que hi ha darrera d'aquests vins. Amb vinyes ubicades al Marquet de les Roques i la Muntada, s'elaboren el vins 5 Quarteres que intenten recuperar un passat vitivinicola pràcticament desaparegut. Per això s'han cultivat varietats que eren pròpies de la zona com el picapoll, l'ull de llebre, el sumoll, el samsó o la garnatxa.

Acompanyats per l'Angela i d'Adrià anem fins l'impotent edifici del Marquet de les Roques i entrem dins el recinte. Allà l'Adrià ens explica la historia de la familia Oliver de Sabadell que va fer construir l'edifici com a residència d'estiu per la familia. Aquell va ser l'entorn on va creixer el jove poeta Pere Quart.

Comencem el primer tast dels 5 Quarteres. Un vi blanc de picapoll i garnatxa i un negre d'ull de llebre i samsó. L'Adrià ens comenta que volen fer vins on es pugui apreciar els aromes de la fruita sense maquillatge.

Acabat aquest primer tast, tornem a l'aparcament on hem deixat els cotxes i anem fins la Masia la Muntada. Deixem els cotxes i anem a trepitjar les vinyes.

El primer que trobem és una de les moltes barraques de pedra seca escampades per tota la finca. En aquest cas, recentment restaurada per una colla de voluntaris, amics de la pedra seca.

Seguim caminant per les vinyes i l'Adrià ens explica les varietats que estan conreant, apostant sempre per les varietats autòctones. Ens parla del clima, del sòl i de les característiques de cada parcel·la. Donada la situació de la finca i estant rodejades les vinyes pel bosc, disposen d'una bona biodiversitat. 

Ens explica que les ovelles els ajuden a netejar el terra, menjant l'herba i adobant el camp. També ens confesa els problemes que tenen amb els senglars.

Continua la passejada entre vinyes i arribem a un emplaçament idílic, sota uns roures, on ens ofereixen un segon tast. Aquesta vegada tastem un rosat i un negre 5 Quarteres. Tots dos elaborats amb la varietat sumoll. 

L'Adrià aprofta el moment per explicar el significat de"quartera", mostrant un exemple concret. És a la vegada una mesura de volum i de superfície. Amb el gra que contenia el recipient (quartera) es podia sembrar una superficie (quartera). Veure detall foto: és el recipient que hi ha sobre la taula.

Finalment tornem a la Masia la Muntada, on viu l'Adrià amb l'Angela i els seus tres fills, on ens obsequien amb un tast de mistela casolana. Brutal !

En definitiva, una visita molt recomanable que val molt la pena, molt a prop de casa i que no et deixa indiferent. Un bon exemple de turisme de proximitat pels habitants del Vallès Occidental.

Enhorabona a tot l'equip del 5 Quarteres, especialment a l'Angela i l'Adrià.