dimecres, 26 de gener del 2022

Somins de vi > Telum

Benvolguda família,

De vegades els somnis es fan realitat. Aquest és el cas del Pep i per això està tan content. No només ha participat en l'elaboració d'un vi sinó que també ha pogut presentar-lo a la Fira de Vins Rebels, celebrada a Vilafranca del Penedès els dies 11, 12 i 13 de desembre de 2021.

Cal deixar ben clar que aquesta aventura no hagués estat possible sense la complicittat i generositat del Pep Mulet i la seva família, viticultors i elaboradors de vins a La Torreta dels Bous, dins el terme de Vilafranca.


La relació amb la familia Mulet comença l'any 2011, quan en Pep es va inscriure en un Curs de Tast de Vins al Palau Robert de BCN, gestionat pel president de l'Associació de Sommeliers de Catalunya. Aquest curs va durar tres dies i al final del curs, es van demanar voluntaris per participar en l'elaboració d'un vi que es faria conjuntament amb un viticultor del Penedès anomenat Pep Mulet. En Pep va ser un dels voluntaris que es va oferir per fer aquell vi...

Trobades posteriors a la finca de la Torreta dels Bous, unes classes de poda, uns quants dinars compartits, passejades per la vinya, van anar construint una bona relació amb en Pep i la seva família.

La coneixença amb en Pep Mulet va resultar molt enriquidora i va permetre en Pep bastir una relació d'amistad amb ell. La sintonia entre els Pep's es va enfortir encara més a partir de la coincidència dels cognoms Mulet tot i que no hi ha cap relació familiar.

També hi va ajudar una activisat compartida a l'estiu amb l'Anna Artís, la parella del Pep Mulet. Es tracta dels cursos que cada mes de juliol organitza el VINSEUM sota el patrocini de la Universitat de Barcelona i que es coneix amb el nom de "Els Juliols de la UB". La temàtica d'aquests cursos d'estiu sempre gira al voltant del vi: Geografies del vi (2012), Del vi, el patrimoni i els sentits (2013), L'art d'un bon vi (2014), Els sentits del vi (2015), Terres de vins, noves generacions, nous projectes i nous hàbits de consum (2017), Vins que estimen la terra (2018), Erotisme i hedonisme del vi (2019), Persuasió i seducció en la comunicació del vi (2021).

La relació entre els Pep's es va anar enfortint i fins hi tot a finals de març de 2018, en Pep va organizar una sortida a França per conèixer un dels referents dels anomenats vins naturals o de mínima intervenció, com és el cas de Pierre Overnoy a Pupillin, a la regió francesa del Jura.

En Pierre Overnoy és un dels personages que apareixen dins el libre "Rera les vinyes: un viatge a l'ànima dels vins" de Josep Roca i Imma Puig (2016).

El Projecte TELUM

L'any 2019, durant una de les trobades amb motiu d'un seminari sobre vins a Manresa,  en Pep va propasar al seu amic la possibilitat de fer un nou vi conjuntament. Ja tinc el nom del vi, va dir en Pep: Es dirà TELUM (Mulet al revès).

La idea no va caure en l'oblit i en Pep Mulet va acceptar el repte. El projecte, batejat amb el nom de Telum, va madurant a finals del 2019 i l'aventura comença a l'inici de l'any 2020.

Temporada 2020

Farem un nou vi, però quin tips de vi ? Serà un vi escumós o un vi tranquil ? Serà blanc o negre ? Les reflexions dels Pep's van arribar a una conclusió final. Farem un vi negre, elaborat amb la tècnica de la maceració carbònica. Un repte interesssant perquè a Mulet Viticultors no ho havien fet mai.

S'havia d'escollir amb quina varietat de raïm faríem aquest vi: Es va decidir l'ull de llebre (tempranillo), varietat tradicional utilitzada a la Rioja per fer les elaboracions típiques de la  zona.

En Pep Mulet reserva una parcel·la del millor ull de llebre de la finca. Si és veritat que un bon vi neix d'un bon raïm, aquest serà un bon començament.


Decidida la varietat de raïm  i amb una parcel·la excepcional, només quedava la creació d'un bon equip de treball. La famila Mulet al completo (Pep, Anna, Ferran i Foix), el sommelier Pep i la Mònica.

La Mònica, que va compartir els estudis de sommelier amb el Pep, també va estudiar Viticultura a Espiells i el treball final de carrera va ser un vi blanc elaborat amb el sistema de maceració carbònica. D'aquesta manera va quedar constituir el Telum Team amb sis membres.

Els primers dies de març del 2020, es va podar la vinya en qüestió i ningú podia imaginar el que vindria a continuació. Divendres 13/03/2020 es tanquen les escoles. La declaració de l'estar d'alarma per part del Gobierno i el confinamient de la població com a conseqüència del que es va batejar com a Covid-19.

Van ser temps amb molta incertesa i sense saber què fer. Tota la població confinada sense poder sortir de casa. Les  families amb nens petits i especialment les residències de gent gran ho van passar molt malament.

Però al camp, la natura no s'atura i les famílies pageses i ramaderes van intentar seguir el ritme que els imposa la rutina diària.

Confinat a casa seva com la resta de la població, en Pep aprofita per llegir alguns llibres relacionats amb el món del vi: 

- La vinificación por maceración carbónica > by Claude & Michel Flanzy

- El vino del Cielo a la Tierra > by Nicolas Joly

Però la primavera avança i les generoses pluges fan que els estralls provocats pel mildiu malmetin els ceps, tot i els esforços dels viticultors que practiquen l'agricultura ecològica. Amb independèncja de la Covid-19, l'ays 2020 haurà estat un any negre pels viticultors que practiquen l'ecologia i la biodinàmica. En el cas de Mulet Viticultors les pèrdues arribaran al 80%. Un annus horrribilis. La verema és testimonial i només es poden collir alguns raïms de merlot i xarel·lo, amb el que es farà l'Ancestral.

Tal com resumeix Albet i Noya (Sant Pau d'Ordal) parlant de l'anyada 2020, una collita que serà recordada no només pel Coronavirus sino també per la terrible plaga de mildiu que ha devorat les vinyes del Penedès fins a uns extrems mai vistos.

Temporada 2021

Costarà d'oblidar la verema 2020, però la natura segueix el seu camí i começa una nova temporada. Arriba el moment de podar i les feines habituals del camp. La roda de les estacions segueix el seu ritme. Si l'any 2020 va ser un any molt plujós, l'any 2021 serà tot el contrari. La poca pluja i l'augment de les temperatures també fan patir la vinya de valent. Supuso que com qualsevol professional de l'agricultura, el viticultor sempre ha d'estar pendent del temps atmosfèric (pluja, temperaura, boira, gelada, pedra...). Ser pagès no és una feina, és una forma de vida.

El 31/05/2021 es va poder celebrar la primera reunió presencial del Telum Team. En aquesta reunió es va parlar dels problemes que s'haurien de resoldre per fer front a la maceració carbònica. Un dels punts tractats va ser la necessitat de dipsosar d'un dipòsit inox especialment preparat per aquest tipus d'elaboració.

Aquesta primavera es especialment seca. Fa falta molta aigua. A finals de juliol cauen unes pluges que són molt benvingudes, tot i que hi ha hagut llocs on l'aigua ha caigut amb molta força, acompanayada de pedra.

El 05/08/2021 va tenir lloc una reunió important. Un equip creatiu (Mariona i Anisa) va visitar la finca i va poder conèixer la familia Mulet i el projecte Telum. Es tractava de conèixer el projecte, l'entorn, el celler i les persones que estan al darrera.

D'aquesta manera a l'hora de dissenyar l'etiqueta del nou vi, resulta més fàcil poder transmetre els valors de la marca i aplicar-ho als seus productes.

El 10/08/2021 es fan les primers analítiques del raïm de la parcel·la d'on sortirà el nou vi. Durant el mes d'agost les temperatures extremes i la sequera fan que els grans de raïm siguin molt esquifits.

El 18/08/2021 arriba el dipòsit inoxidable de 1.000 l modificat per l'empresa InVia seguint les indicacions d'en Pep Mulet per poder gestionar millor la maceració carbònica.

A finals del mes d'agost (28/08/2021) es fa un Peu de Cub (PdC) amb raïm ull de llebre per saturar la tina inox de dioxid de carboni (CO2) i poder fer la maceració carbònica com cal.

El 07/09/2021 és la data escollida per fer la verema. Es fa una selecció directament a la vinya i s'escolleixen els millors gotims, posant-los en caixes de 10 kg.

Finalment amb 43 caixes de raïm s'omple completament el dipòsit inox i es tapa.

Cal recordar que la higiene dins el celler és molt important i que cal netejar-ho tot amb molta cura. Sosa caústica, àcid cítric i aigua a pressió són fonamentals per aconseguir-ho. Es neteja escrupulosament tant la premsa on posarem el raïm com el dipòsit inox on posarem el most. 

El 21/09/2021 es decideix treure el raïm del dipòsit i premsar-lo. La bona olor, el bon aspecte del raïm i el tast ens confirma que el moment de premsar ha arribat. Amb el raïm que hi ha dins el dipòsit cal fer dues premsades.

Es decideix ajuntar el most obtingut per sagnat i el most que surt de la premsa. Tot plegat es posa dins un dipòsit inox de 500 l.

A partir d'ara caldrà veure com evoluciona la densitat del most per decidir el moment del descubat i l'embotellat.

També són importants altres paràmetres, resultat de l'anàlisi d'una mostra del most/via en un laboratori acreditat. El 12/10/2021 ja tenim els primers resultats de l'anàlisi: Grau alcoholic, pH, àcid tartàric, àcid, màlic, àcid làctic, àcid acètic, sulfurós lliure, sulfurós total...

Ja sabem que s'ha realizat la fermentació malolàctica, però els nivells de volàtil són preocupants...Tan és així que es decideix afegeir una mínima quantitat de sulfits (molt per sota dels límits permesos pel vi ecòlogic).

D'altra banda, Mariona, la dissenyadora ens presenta tres propostes d'etiqueta per les ampolles Telum

Es fan un parell de reunions de tot l'equip per tastar el vi i veure la seva evolució. S'agafen mostres de la part superior del dipòsit, del mig i de la part inferior. 

La reunió del 16/11/2021 serveix per confirmar que val la pena embotellar el vi. Desprès de diversos intents, per fi arriba la data en que podem embotellar les 460 ampolles de Telum. Diposem de taps i ampolles tot i que encara no tenim les etiquetes definitives. Es el 07/12/2021.

Sembla que finalment el somni s'ha fet realitat. Finalment arriben les etiquetes definitives i es podrà presentar el vi en societat a la Fira de Vins Rebels que es celebra al Parc Final de Vilafranca del Penedès els dies 11, 12 i 13 de desembre de 2021. 


El Pep està molt agraït a tot l'equip que ho ha fet possible: el Telum Team (Pep, Anna, Ferran, Foix i Mònica)


Esperem que aquesta aventura tingui la continuitat que es mereix. Aquesta primera vegada ens ha ensanyat moltes coses i segur que l'experiència adquirida ens ajudarà a millorar la següent anyada.








 










divendres, 24 de desembre del 2021

Lancia & Puccini

 Hola familia,

Com sabeu el Pep segueix amb interès el món de l'automòbil. De fet, s'hauria de dir que està més enfocat a la història de l'automòbil que als automòbils actuals.

I parlant d'històries, avui en tenim una de ben curiosa: quina relació podia tenir un compositor musical i un fabricant d'automòbils ?

Ens referim a dos italians: Giacomo Puccini i Vicenzo Lamcia

Giacomo Puccini (1858-1924)

Fou un dels més grans compositors d'òpera italians que visqueren entre el segle XIX i XX. Autor de conegudes òperes com: La Bohème (1896), Tosca (1900), Madama Butterfly (1904) i Turandot, que va deixar inacabada.

La fama li va portar una important fortuna i va poder fer realitat una de les seves aficions preferides, els cotxes. La llista d'automòbils que van passar per les seves mans és nombrosa. L'any 1901, aprofitant un viatge a Milà per supervisar la seva òpera Tosca va visitar la Fira i va quedar enamorat d'un preciós De Dion-Bouton de 5CV, una potencia notable per l'època. 

A partir d'aquell moment, la passió del músic per disposar del darrer model d'automòbil es va fer obssessiva. El 1903 va canviar el De Dion-Bouton per un Clament Bayard de uns increïbles 11CV. Dos anys desprès va ser sustituit per un Sizaire et Naudin i poc després per un Isotta Fraschini de 30CV. L'any 1910 tenia un Fiat 501....i així cotxes i més cotxes fins que va morir l'any 1924.

Sabem que quan el mestre es posava al volant li agradava la velocitat. Va ser multat en nombrosoes ocasions per conducció temeraria i va tenir alguns accidents. El 25 de febrer de 1903, Puccini va resultar ferit de gravetat durant un viatge de nit a la carretera de Lucca a Torre del Lago. El cotxe va sortir de la carretera, va caure diversos metres i va bolcar. Puccini va quedar atrapat sota el vehicle, amb una fractura greu de la cama dreta i amb una part del cotxe pressionant sobre el seu pit. Un metge que va viure de prop l'escena de l'accident, junatament amb una altre persona van salvar la vida de Puccini. La lesió no va sanar bé i Puccini va estar sota tractament durant una quants mesos. Aquest fet va provocar l'endarreriment de l'apera Madama Butterfly.

Però Puccini volta anar a tot arreu amb el seu cotxe i també el volia fer servir per anar a caçar, una de les seves passions. Per aquest motiu, l'any 1919 va demanar al seu amic Vicenzo Lancia si li podia construir un vehicle per anar per la muntanya. Lancia va aceptar el repte i es va posar a treballar i amb tres mesos va construir el que es considera el primer vehicle tot terreny familiar de la història. Lancia va redissenyar i reforçar el xassis del que seria el futur Lancia Lambda. Va instal·lar rodes més compactes i resistents i va dissenyar un sistema de tracció integral a les 4 rodes i eixos articulats.


Aquest prototipus va ser la base del futur Lancia Trikappa amb el qual, el compositor va satisfer una de les seves pasiones: els viatges en automòbil. L'agost de 1922 el compositor va iniciar una ruta en automòbil per tot Europa. La comitiva constava de dos vehicles: un era el seu Lancia Trikappa i l'altre un Fiat 501 del seu amic Angelo Magrini. L'itinierari va passar per Verona, Trento, Bolzano ,Innsbruck, Viena, Munich, Ingolstadt, Nuremberg,  Frankfurt, Bonn, Colonia, Amsterdam, La Haya, Constança i d'altres llocs abans de tornar al punt de sortida, la Toscana italiana.

Se sap que el darrer viatge que va fer amb el seu Lancia va ser fins a l'estació de tren de Pisa per anar a Brussel·les i tractar-se d'un cancer de gola. D'aquest viatge ja no va tornar viu. Va morir a la clínica de Brussel·les degut a una complicació durant el tractament, el 29 de novembre de 1924, a l'edat de 66 anys.

Vicenzo Lancia (1891-1937)

Durant els primers anys del segle XX, una de les marques importants en les competicions era la FIAT.  El jove Vicenzo Lancia prova els cotxes i aviat s'incorpora a l'equip de carreres, perque és un pilot innat, compren per instint el cotxe i el circuit. Es guanya el sobrenom de l'home més ràpid del món. 

La primera competició americana de Vincenzo Lancia és la Copa Vanderbilt (Octubre 1904) i tot i que arriba en segon lloc és el guanyador moral de la prova. Quan anava primer, un rival s'estavella contra el seu cotxe i a de parar a boxes 45 min. Torna a la pista i acaba segon.

Són conegudes les seves participacions al Gran Premi de França a Le Mans (1900) i a la Targa Florio de Sicilia (1908) amb Fiat.

Pero Vicnezo Lancia aspira no només a pilotar cotxes sino que vol construir els seus propis automòbils. El seu primer vehicle va ser el Lancia Alfa, presentat al  Saló de l'Automòbil de Torino l'any 1908.

Vicenzo Lancia va morir el 15 de febrer de 1937, als 55 anys d'un infart de miocardi, just abans de la producció en masa del model Aprilia, un dels models més exitosos de la casa Lancia.



dijous, 2 de desembre del 2021

Bertha Benz (1849-1944)

 Hola familia,

En Pep ha decidit seguir recordant algunes dones que han fet història. En aquesta ocasió parlem de la història de l'automòbil.

Es tracta de Bertha Ringer, casada l'any 1872 amb en Karl Benz, reconegut com a inventor del primer automòbil que va patentar a Manheim (Alemania) el 1886.

La Bertha va néixer a Pforzheim (Baden - Württemberg) l'any 1849. El seu promès Karl Benz tenia un taller i gràcies a l'ajuda econòmica de Bertha va poder desenvolupar la  primera patent d'automòbil.

El primer viatge en automòbil (1888)

El 5 d'agost de 1888, sense dir-ho a ningú i sense demanar permís al seu marit, va agafar un dels prototipus del Benz Motorwagen i va conduir dunant 108 km. D'aquesta manera es va convertir en la primera conductora de la història de l'automòbil.

En aquest viatge l'acompanyaven dos dels seus fills  de 13 i 15 anys,

Bertha va sortir de Manheim a trenc d'alba i va arribar a casa de la seva mare a Pforzheim al vespre, on va notificar al seu marit l'èxit de seu viatge per telegrama. L'endemà va fer el viatge de tornada amb els seus fills.

Pero el viatge no va ser fàcil i va haver de superar nombroses dificultats. El combustible que utilitzava l'automòbil era la ligroïna (èter de petroli) que només estava disponible a l'apotecari, pel que es va aturar a Wiesloch per comprar el combustible a la farmacia (*) de la ciutat. Un ferrer va haver d'ajudar-la a reparar una cadena que s'havia trencat. Els frens també van haver de ser reparats, i en fer-ho la Bertha va inventar la guarnició de fre. També va haver d'utilizar una agulla llarga per netejar el tub de combustible, que s'havia bloquejat i aïllar un cable amb una lligacama.

En el camí diverses persones es van espantar per l'automòbil (carro sense cavalls) i el viatge va conseguir molt de ressó, que era un dels objectius de Bertha.

El viatge es va convertir en un esdeveniment clau en el desenvolupament tècnic de l'automòbil. La parella pionera va introduir diverses millores després d'aquesta primera experiència. Bertha va informar de tot el que havia succeït pel camí i va fer suggeriments importants, com ara la introducció d'una marxa addicional per pujar els turons i la guarnició de fre per millorar la potència de frenada.

De fet, tot i que el propòsit declarat del viatge era una visita a la seva mare, Bertha Benz tenia altres motius. El seu marit no havia tingui en compte la comercialització del seu invent de manera adequada i Bertha volia donar-li la confiança que les seves màquines tenien potencial i demostrar que l'automòbil, en el que tots dos havien invertit fortament, esdevindria un èxit financer quan s'haguès demostrat la seva utilitat al públic.


Per conmemorar aquest fita de la història de l'automòbil, l'any 2008 va ser aprovada oficialment la "Bertha Benz Memorial Route", i es va convertir en una ruta del patrimoni industrial de la humanitat. La ruta segueix el camí de Bertha Benz (de Manheim a Pforzheim) durant el primer viatge de llarga distancia del món en automòbil el 1888.

(*) la farmacia de Wiesloch està considerada com a la primera estació de servei del món






dijous, 18 de novembre del 2021

Somnis de fusta

Benvolguda familia,

En Pep és constant i no deixa de perseguir els seus somnis. Aquesta vegada es tracta de somnis de fusta.

Com recordareu, aviat farà un any (desembre 2020) en aquest mateix blog es va publicar un post que portava per títol: "Visita a l'oculista > Sorpresa a la sala d'espera".

En aquella ocasió s'explicava la història del descobriment d'un vaixell ballener basc, enfonsat en aigües de Terranova (Canadà) a finals del segle XVI. Es tractava de la Nao San Juan i estava en un estat de conservació espectacular a pocs metres de profunditat. Aquest descobriment va ser portada de la revista National Geographic (July 1985) i protagonista d'un reportatge dins la mateixa revista (Agost 2018).

Actualment l'associació ALBAOLA està intentant reconstruir aquest vaixell utilitzant les mateixes tècniques de construcció del segle XVI. La fidelitat al model original suposa retrocedir en el temps i buscar les matèries primeres que es feien servir antigament.

Cal  recordar que durant el segle XVI la majoria de la fusta que es necessitava per a la construcció naval sortia dels boscos de Navarra. En especial de la Vall de Sakana i de la Vall de Salazar.

Vall de Sakana

La majoria de peces de l'estructura del vaixell són de roure. La major part de la fusta per a la construcció del San Juan procedeix de les rouredes de la zona navarra de Sakana.

Dins el terme municipal d'Alsasua, hi ha un roureda anomenada Dantzaleku, on es pot seguir un sender interpretat per Albaola i l'Ajuntament d'Alsasua. En els punts interpretatius s'inclou informació relacionada amb el bosc i la construcció naval.

Els fusters d'Albaola han buscat dins els boscos municipals d'Alsasua amb plantilles de les peces de la nao, escollint els troncs de roure que coincidien amb la forma de les peces.

Aquesta cultura del bosc ha servit per revelar la relació històrica de les terres de Navarra amb la indústria marítima.

Vall de Salazar (Irati)

Situada al nord de Navarra, la Selva de Irati s'endinsa en territori francés. És un espai forestal notable principalment per l'extensió i conservació de la seva fageda.

En el passat el bosc d'Irati va ser una important font de recursos forestals per a usos industrials. Els seus troncs es van utilitzar tant per a la fabricació de màstils com de rems per a la indústria naval. El sender interpretatiu Errekaidorra ens explica aquest usos.


La ruta comença a l'aparcament de les Casas de Irati, punt final d'una carretera que surt d'Ochagavia.

Caminant pel mig del bosc s'arriba a la Cascada del Cubo, de visita obligada, i seguint riu amunt hi ha una zona interpretativa que ens explica l'us que es donava als troncs de faig per a la fabricació de rems.

Un panell explicatiu ens diu el següent: Durante varios siglos el destino más apreciado de las hayas de Irati era para la fabricación de los remos. Ya hace 400 años venían desde las atarazanas de Barcelona para fabricar material para  los largos remos de galera, de más de 12 m, y tan pesados que eran necesarios tres o cuatro remeros para moverlos. En el monte los artesanos remeros solían fabricar una "preforma" del remo. Así reducían el peso que tenían que tranportar, primero a lomos de mulo hasta los pueblos próximos, y desde allí en carro  hasta los puertos, en donde estaban las fábricas que les daban el acabado final.


Entre els paneles explicatius que es troben a l'entrada de l'aparcament porta per titol 'Avatars de la historia' i diu el següent: En 1784 el Valle de Salazar cedió a la Mariana española de Carlos III el aprovechamiento de serrerías y un sinfín de operarios: leñadores, carpinteros y todo tipo  de oficios de apoyo. Trabajaban los troncos de abetos y hayas que habían de servir para fabricar mástiles, remos y tablones con los que construir los navíos de la Armada Real. El lugar se dio en llamar "Casas del Rey". Para defender estas instalaciones se erigió en 1776 el fuerte de Irati, cuyas ruinas descansan tras las Casas. Fue atacado por el ejército francés de la Convención en 1794, y en 1808 fuer tomada por los ejércitos napoleónicos, que lo ocuparon hasta 1813.

Una curiosa història que no coneixíem. Amb independència d'aquestes històries, el que és molt recomanable, és una visita a aquests boscos durant la tardor. L'espectacle de la 'Otoñada' és impressionant i justifica el viatge a Navarra.






dimarts, 27 de juliol del 2021

La Vinya a Rubí

Hola familia,

Durant una de les sessions del Curs d'Estiu "Els Juliols de la UB" a les Caves Llopart, en Pep va conèixer en Jordi Gatell representant de l'agència de publicitat Cordegat.

En Jordi va desenvolupar el tema de l'espot publicitari i el món del vi. Durant la xerrada ens va parlar d'unes vinyes ubicades a Rubí i ens va passar un documental sobre les vinyes de l'Oscar Puig i de Cal Patilles.

Despres de la sessió en Pep va parlar amb en Jordi i li va demanar si podia anar a veure aquestes vinyes de Rubí.

Resulta que temps enrera (Gener 2016), en Pep va comprar un llibre amb el títol "La Vinya a Rubí. Un passeig per la història", escrit per la Núria Julià Fosas. Dins les pàgines d'aquest llibre es parla de la Vinya de l'Oscar Puig i de la Vinya de Cal Patilles, entre d'altres.

Alguna de les fotos de l'Oscar Puig amb l'ase 'Perico' està feta per en Jordi Gatell (2014).

La trobada presencial del Pep amb el Jordi no es va fer esperar i va ser el 14 de Juliol a Rubí.

En Jordi va portar al Pep dalt d'un turó de Can Xercavins, als voltants de Rubí. Sembla mentida que dins el Vallès Occidental encara puguin existir llocs com aquest. Les vistes de Rubí des de la vinya de l'Oscar Puig són espectaculars.

En Jordi va caçar en Pep fent alguna de les fotos del reportatge...

En un dels extrems de la parcel·la hi ha un lletrero que vol resumir la història d'aquista vinya.

Després de visitar la Vinya de l'Oscar, en Jordi va acompañar en Pep a veure la vinya de Can Patilles.

Aquestes dues vinyes son un testimoni del que va ser un passat esplendorós de la vinya a Rubí,

Moltes gràcies Jordi per descobrir-nos aquest racó de la comarca del Vallès Occidental.

 

dilluns, 19 de juliol del 2021

Els Juliols de la UB (2021)

Hola familia,

En Pep ha tornat a la Universitat. No ha desaprofitat l'ocasió per matricular-se a la XIV edició del Curs d'estiu que organitza la UB a Vilafranca del Penedès.

Des de l'any 2012, en Pep ha participat en totes les edicions d'aquest Curs  que es celebra cada any al VINSEUM durant la primera quinzena del mes de Juliol.


Amb una participació de 24 persones, les característiques del curs d'enguany han estat les següents:

Títol: "Persuasió i seducció en la comunicació del vi"

Data: del 5 al 9 de Juliol de 2021

Horari: de 16 a 20:30 hores

Coordinador: Dr Joan buscó i Clarassó. Departament d'Història de l'Art UB. Conservador Centre documentació VINSEUM

El temari desenvolpat i el professorat corresponent es detalla a continuació:

1) La imatge del vi > per Blai Carda (Obal Estudi)

2) Comunicació i seducció a través de les etiquetes del vi > per Xavier Bas (dissenyador)

2bis) Conservació i catalogació de les etiquetes del vi > per Jordana Escala (VINSEUM)

3) Divulgació i difusió dels vins > per Eva Vicens (directora VADEVI)

4) Comunicar el vi. El cas del Celler Carol Vallès > per Guillem Carol

5) Rioja en la actualidad (sesssó virtual) > per Iñigo Tapaidor (Director Marqueting DOC Rioja)

6) Com es crea una image de territori ? > projecció documental "British Columbia Wine Region: A territory Exploring its Identity" (Auditori VINSEUM) > per Joan Asens (ORTOVINS. DO Montsant)

7) ¿Cómo llegar a los jóvenes? > per Javier Santafé (gerent DO Navarra)

8) De la viña a la sociedad (sessió virtual) > per Sergio (Director Creativo VINTAE) en sustitució de Ricardo Arambarri

9) L'espot publicitari i el món del vi > per Jordi Gatell (Cordegat)

10) La Vinyeta i la seva experiència > per Josep Serra (propietari Celler la Vinyeta)

Tot i que la majoria de les sessions van ser presencials i teòriques també hi han haver dues soritdes a celler.

Dimarts, 6 de Juliol els alumnes es van desplaçar en bus al Celler Carol Vallès per participar en les sessions 3 i 4. En aquest cas hi va haver una visita a les vinyes i al celler. També es va fer un tast a cegues utilitzant les fitxes de degustació de la OIV (Organizació Internacional del Vi) per valorar el vi en qüestió.

Divendres, 9 de Juliol les sessions 9 i10 es van celebrar dins l'edifici de les Caves Llopart. Entre les dues sessions els responsables de Llopart van obsequiar als alumnes amb un tast de caves i un assortit de formatges.

Una vegada més, en Pep va sortir satisfet i amb ganes de tornar a repetir l'any vinent.





dimecres, 12 de maig del 2021

James Dean & Jean Leon

 Benvolguda familia,

Avui en Pep ens parlarà de la relació entre dos personatges: James Dean i Jean Leon

James Dean (1931-1955)

Amb els papers protagonistes a tres pel·lícules (Al Este del Eden, Rebelde Sin Causa, Gigante), en James Dean es va convertir en la icone d'una generació, que després de la Segona Guerra Mundial, volia passar-ho bé. La mort en accident al volant del seu Porsche el va convertir en un mite. Tenia 24 anys. 

El testimoni més proper de com van ser els darrers moments de la seva vida ens ho resumeix el seu amic Jean Leon:"El tenía un contrato con la Warner por el que no podía hacer carreras de coches mientras no terminara la pelicula. Pero él ya había finalizado sus escenas en el rodaje y estaba muy contento de poder participar  en una carrera de automóviles que se disputaba ese domingo en Salinas. Estaba ilusionado de ir con su flamante Porsche Syder de carreras.El suyo y el de otro muchacho, que se llamaba Leo Baker, eran los únicos Porsche que había en California entonces. el viernes por la noche, anterior al domingo de la carrera, había dejado recado de que me iba a ver en el Villa Capri".

Els fets van succeir en la carretera de Los Angeles a Salinas el 30 de setembre de 1955, quan en James Dean es dirigia a Salinas per participar en una carrera. Ell gaudia amb la velocitat. Per això acabava d'estrenar un nou Porsche Spyder, un cotxe de carreres amb el que pretenia assaborir la passió per les competicions.

Jean Leon (1928-1996)

L'altre protagonista de la nostra historia és en Jean Leon, nascut Ceferino Carrión a Santander. Amb poc més de 20 anys marxa d'Espanya cap a França per buscar nous aires. Després d'intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar en un vaixell que surt del port de Le Havre amb destinació als EEUU, per fer realitat el seu somni.


Amb una nova identitat i després de fer de taxista a Nova York, s'estableix a Los Angeles, on treballa de camarer en dos dels restaurants més mítics de Hollywood: el Villa Nova i el Villa Capri, aquest ultim propietat de Frank Sinatra, que va fer d'en Jean Leon el seu home de confiança. Dins aquest restaurant va conèixer a molts actors que freqüentaven el local i es convertieix en el seu amic i confident. Un d'aquests actors era en James Dean.

Quina relació hi havia entre aquestes persones ?

Tal com hem dit, El Villa Capri de Frank Sinatra era el restaurant de moda entre els actors i actrius de Hollywood d'aquells temps. Em Jean Leon hi trreballava de cambrer, però aspirava a tenir el seu propi restaurant. L'amistat anb James Dean va permetre fer realitat el seu somni. En Jean Leon havia localitzat un local que semblava ideal pel seu projecte. Hi van anar junts a veure'l. En James Dean va dir: "Si crees que está bien, arreglarlo tu todo". Era setembre de 1955.

La nit del 29 de setembre Jean Leon va servir el sopar a James Dean i va estar parlant sobre el seu projecte. En Jean Leon va recordar a James Dean que el proper dilluns a les 10 del matí tenien hora al banc per firmar els papers de la compra del local per poder fer el restaurant...

L'endemà James Dean va tenir l'accident que el va convertir en una llegenda.

De totes maneres, la mort sobtada del seu amic Jymmy Dean no va aturar els plans d'obertura del restaurant que havien projectat. En Jean Leon no es va arronsar i va trobar el finançament necessari per obrir La Scala, un establiment que es va convertir en el referent del Hollywood dels anys  50 i 60, amb estrelles habituals com Rock Hudson, Paul Newman, Ronald Reagan, Warren Beauty, Marrilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy.

Preocupat per oferir el millor als seus clients i amics, en Jean Leon compra uns terrenys a Torrelavt al Penedès per elaborar els seu propi vi. L'any 1962 va decidir plantar a la seva finca les varietats franceses més conegudes: Chardonnay, Cabernet Sauvignon i Pinot Noir.

Els vins de Jean Leon van ser elegits per Ronald Reagan en la carta de les festes d'investidura, quan va ser nomenat nou president dels EEUU l'any 1981.

La seva darrera obsessió va ser que la seva obra, el vi que porta el seu nom, seguis existint després de la seva mort. Per aquest motiu el va vendre a la Famila TORRES, amb la condició de respectar la marca "Jean Leon" i l'estil que havia marcat el celler des del principi.