Terrassa i el vi

Benvolgudes amigues i amics

Tal com ja us he comentat en alguna ocasió, en Pep des de que ha entrat dins la categoria de les  anomenades "classes passives", encara no ha tingut temps d'avorrir-se.

El tema del vi i la vinya el té ben atrapat. A mesura que ha anat coneixent el sector del vi i la seva història, ha descobert que la ciutat de Terrassa ha tingut un protagonisme rellevant i una història apassionant en el sector agrari i especialment en el món de la vinya i el vi.

Un conjunt de "descobriments" ha convençut al Pep de que val la pena escriure un llibre sobre aquesta història.

Tres fets van cridar l'atenció del Pep per animar-lo a investigar sobre el tema:

1) Una conferència sobre "Història vinícola i del cava a Terrassa" organitzada dins el marc de la Fira "Terrassa de Vins" (29/10/2014). En Joan Soler, director de l'Arxiu Històric, va afirmar que l'any 1850 un terrassenc (Pau Galí) va presentar a Madrid una ampolla de vi escumòs i va merèixer una medalla de bronze.

2) Un carrer de Terrassa que porta per nom Bonaventura Castellet. Aquest terrassenc va publicar l'any 1865 el llibre "Enología Española", un dels primers tractats sobre la matèria.

3) A Terrassa, l'any 1885 es va crear la primera Estació Ampelogràfica de l'Estat. Amb aquesta instal·lació es pretenia identificar els ceps més resistents per combatre la plaga de la fil·loxera.

Per aquests motius, enguany en Pep dedica una part del seu temps a visitar l'Arxiu Històric de Terrassa (AHT) i l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) amb la intenció d'aprofondir en la història de la vinya i el vi a Terrassa i donar-ho a conèixer.

També en Pep visita habitualment la Biblioteca Central de Terrassa (BCT) per consultar l'hemeroteca i altres arxius de Terrassa, com l'Arxiu Tobella.

Veurem si ens en sortirem...

Comença un nou any > Objectius 2016

Bon Any familia !

Espero que tots vosaltres hagueu passat unes bones festes.

Sempre que es comença un any, és un bon moment per plantejar-se nous objectius.

Enguany, en Pep ha decidit seguir els consells de Lluís Tolosa (socióleg i escriptor) i s'ha fixat com a objectiu 2016, visitar els cellers de l'Empordà.

Fa uns quants anys (04/05/2013) que en Pep va comprar el llibre "Guia d'Enoturisme de l'Empordà", escrit per Lluís Tolosa. En aquesta Guia, es descriuen 136 llocs per gaudir del turisme del vi i es recomanen més de 200 vins.

El llibre en qüestió és una guia pràctica amb més d'un centenar de visites per gaudir de l'enoturisme qualsevol cap de setmana. A la primavera, quan fa bon temps i la vinya treu les primeres fulles. A l'estiu quan el sol és massa fort o bufa la tramuntana. I a la tardor, quan arriba la verema i la vinya empordanesa és un festival de grocs i vermells.

Estem davant d'una de les millors zones vinícoles d'Europa. Hi trobarem cellers sorprenents, personatges entranyables i vins d'altíssima qualitat, profundament mediterranis i expressius del territori.

També trobarem més de quaranta propostes de visites culturals del vi: museus del vi, fàbriques de taps de suro, monestirs on s'elaborava el vi, jaciments arqueològics per conèixer la història del vi.

Deixem el cotxe net i polit, i anem a descobrir el paradís de l'Empordà !

Donat que la meva matrícula és de GI (Girona), en Pep pensa que serem ben rebuts per les persones del territori.

Amb independència de la qualitat dels vins de l'Empordà, el més interessant serà conèixer les
persones que ho fan possible i les seves històries.

Us ho anirem explicant...

Cercant les arrels de la familia...

Benvolguda familia,

El passat mes de novembre, el Pep i la Montse em van portar a passejar.

Gràcies a les noves tecnologies, en Pep ha fet molts "amics". L''eina que utilitza en Pep porta per nom "Facebook" i permet conèixer gent d'arreu del món. 

Fa uns mesos, en Pep va descobrir la Maria. Una noia que viu a Girona i que porta per cognom Figa. 

Per averiguar quin tipus de parentesc familiar existia, entre la Maria i el Pep es va organitzar una trobada presencial a casa els pares de la Maria. Els pares de la Maria viuen a Arenys d'Empordà, un poblet encantador de l'Alt Empordà, dins el terme de Garrigàs, no gaire lluny de Figueres.

Aprofitant el desplaçament, en Pep va decidir anar a conèixer Cassà de la Selva. 

Fa un parell d'anys en Pep va llegir un llibre que el va deixar impressionat. "Quan en deixem xampany", escrit per Rafel Nadal, on l'autor descriu la història de Francisco Oller Martinell (1869-1941) un dels seus avantpassats.

A setze anys, orfe de pare i mare, Francisco Oller abandona Cassà de la Selva, viatja al nord en busca de futur i acaba creant una potent indústria de taps de suro a Reims, al cor de la Xampanya francesa. Allà cria quatre fills de personalitats fortíssimes: l'Angèle, la valenta, l'Hélène, la rebel, en Louis, l'insatisfet i la misteriosa Yvonne. A través d'ells, Rafel Nadal construeix una saga familiar que transita pels cent anys més convulsos de la història d'Europa: la Primera Guerra Mundial, el crac del 29, la persecució nazi als jueus, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement europeu de la postguerra. Amb una prosa rica i evocadora, aquesta és una història de tenacitat, sacrificis, amors, odis, traïcions, èxits i fracassos, que transcorre a cavall del xampany i el suro, entre Reims i Catalunya, i ens acosta a noms tan glamurosos com Veuve Clicquot, Roederer, Heidsieck o Taittinger.

L'antiga casa familiar "Can Nadal", construida a principis del segle XX per Joaquim Nadal i Angèle Oller, acull avui les oficines de l'Ajuntament de Cassà.

Després de fer una visita turística a la vila, en Pep va voler anar al cementir de Cassà per retre homenatge a Francisco Oller, enterrat al mateix poble que el va veure néixer.

Després de passejar per Cassà de la Selva i visitar la tomba de Francisco Oller, tornem a l'autopista  A-7 direcció Figueres i agafem la sortida 5. Direcció Vilaür fins a Arenys d'Empordà (Garrigàs).

Els pares de la Maria ens rebem amb alegria i tots estem molt contents d'haver organitzat aquesta trobada/dinar de germanor que ens ha permès conèixer-nos personalment. 

Després de l'excel·lent dinar que ens ofereix la familia Figa, intercanviem informació sobre les nostres respectives families per esbrinar les arrels del cognom FIGA i detectar els punts de conexió entre les diferents branques. 

Caldrà aprofondir en la investigació de l'arbre genealògic per tenir una fotografia més detallada de la familia.

Anem a donar una volta pel poble i visitem l'esglèsia de Sant Sadurní del segle XI.

En Pep està molt content d'haver conegut aquesta branca gironina de la familia Figa que desconeixia. Tractarem de mantenir el contacte i seguir investigant.

Abans de la despedida, en Pep i la Maria es fan una foto per documentar la trobada.

 

Moltes gràcies per la vostra acollida, familia  FIGA ! Continuarà...

AT Roca > Vi de Terrer

El passat 23 d'octubre de 2015, en Pep va participar en un tast de vins AT Roca organitzat per Casa Evaristo de Terrassa.

En Pep va quedar impressionat per la persona que dirigia el tast l'Agustí Torelló i pels vins tastats.

En principi, el tast estava pensat per a 5 vins (dos escumosos i tres vins tranquils)

L'Agustí Torelló va néixer dins el celler de la familia i ha participat en les aventures vitivinícoles de  la familia Torelló (Torelló i Agustí Torelló Mata).

La crisi dels 50 anys el va obligar a repensar la seva vida...Un dels seus fills, Agustí Torello Roca va estudiar enologia a la nova Facultat d'Enologia de Tarragona.

Amb el suport de la seva familia posa en marxa un nou projecte per recuperar els vins emocionals i elaborar vins de terrer. I d'acord amb el seu fill decideix posar-li el nom d'AT Roca.

L'Agustí ens va parlar de que els vins han de tenir personalitat i també han de ser elegants. Han de reflectir el territori i el paisatge on creixen els raïms. En definitiva han de tenir ànima. Els vins han d'emocionar...

Un aspecte important que no podem oblidar: el vi és per compartir !
L'Agustí es confessa un enamorat del Macabeu i afirma que el Penedès és terra de vins blancs.
Per elaborar ele seus vins negres, tenen un celler a Falset.

Resumint, els vins AT Roca tastats van ser els següents:

Brut Reserva 2013 Clàssic Penedès (52% Macabeu + 27% Xarel·lo + 21 Parellada)
Rosat Reserva 2013 Clàssic Penedès (50% Macabeu + 50% Monastrell)
Floral 2014 DO Penedès (65% Macabeu + 35% Malvasia de Sitges)
Xarel·lo 2013 DO Penedès (100% Xarel·lo)
Sileo 2014 DO Montsant (80% Garnatxa + 20% Samsó)

Finalment l'Agustí ens va permetre tastar el "Cop de Cor", un vi solidari que es presenta com l'encís que et colpeja...Sense paraules !

Si voleu saber més sobre aquest vi solidari, vegeu la web: www.copdecor.com

El Porsche Automuseum de Gmünd (Austria)

Hola a tothom,

Avui us explicaré la sortida més atrevida que he fet amb el Pep i la Montse. Era l'estiu de l'any 2003 !

Com ja us he explicat alguna vegada en Pep és un apassionat pels automòbils...

Us faig una confidencia: La raó per la qual, en Pep va estudiar la carrera d'Enginyeria Industrial, (especialitat Mecànica) va ser perque dins el darrer curs de la carrera hi havia una assignatura quatrimestral, que portava per títol "Automóviles".
Per arrodonir-ho, entre altres assignatures també hi havia la de "Motors tèrmics".
Com apunt final, el projecte de final de carrera d'en Pep va ser el disseny d'un motor rotatiu.

Doncs com a bon aficionat al motor, en Pep va llegir que els primers cotxes esportius Porsche no es van fabricar a Alemanya sino en un petit poblet d'Austria que porta per nom Gmünd.

Aquesta va ser l'excusa per organizar un viatge a Austria amb l'escarabat groc. Era una bona manera de posar-me a prova i comprovar la fiabilitat dels VW.

El 12 d'agost de 2003 a les 21h, embarcàvem (2 adults + 1 veicolo) dins un vaixell que sortia del port de Barcelona en direcció a Genova.

Desprès de dinar desembarquem a Genova i agafem l'autostrada en direcció a Trento. Per poder dormir, plantem la tenda al campeggio lido lilla de Terlago, aprop de Trento.

Desprès de visitar Trento, parem a dinar a Brunico (Italia) i atravessem la frontera amb Austria. Ens van fer posar una pegatina al parabrises per poder viatjar durant 10 dies (10 Tage) per les carreteres/autopistes austríaques.

Per variar, canviem el camping per un Gasthof. Estem a Spittal/Drau, on la familia Peter Winkler gestiona el Edlingerwirt, un petit hotel molt acollidor.

L'endemà arribem a Gmünd (Kärnten). En aquest poblet, un museu privat que porta per nom Porsche Automuseum Helmut Pfeifhofer, guarda com a tresor la maqueta original de fusta que es va fer servir per fer la carrosseria del primer Porsche de la història: el Porsche 356. Un vehicle de dues places descapotable (carrosseria d'alumini) sobre la base de l'escarabat de VW.

Decidim acampar aprop de Gmünd, en el camping d'un poblet anomenat Malta. Visitem al parc natural de Hoche Tauern a Maltatal i el Maltaberg.

Aconseguit l'objectiu del viatge (visita museu Porsche), jo pensava que ja era l'hora de tornar, però en Pep va decidir entrar a Eslovènia per conèixer la seva capital Ljubljana.

Satisfeta la curiositat viatjera del meu amo, ens dirigim a Klagenfurt i Zell am See per arribar al Tirol.

Acampem dins un camping de Weer, aprop de Innsbruck, que coneixem d'altres vegades. Es tracta del Alpen Camping Mark. Es el nostre camping preferit del Tirol.

De tornada a casa, entrem a Alemanya i pasem per München per fer una cervesa a la Hof Brau Haus. Acampem no gaire lluny de l'autobahn dins el camping Winkelbachtal a Gruibingen.

L'endemà visitem Stuttgart i recordem els vells temps (estiu de 1973). Ens endinsem a la Seva Negra (Schwarzwald) i anem a passejar per Baden-Baden. Acabem l'etapa dins un camping de Bühl-Oberbruch.

El viatge s'acaba i tornem a entrar a França per Strasbourg on visitem la "petite France". Seguim per l'autoroute fins a Lyon i aprofitem per visitar "le vieux Lyon", la part antiga de la ciutat.
Ben dinat, tornem a l'autoroute direcció Valence. Però a Vienne, l'escarabat groc s'atura en plena autopista.  Moments de sorpresa. Que no cunda el pánico !. Apareix un camió plataforma "Dépannage" que carrega el cotxe i ens porta al taller més proper.

Afortunadament el RACC s'encarrega de la repatriació. Es divendres a la tarda del 22 d'agost de 2003 i l'escarabat ha dit prou !

Amb un cotxe de lloguer arribem a l'aeroport de Perpignan i un taxi de Figueres ens ve a recollir i ens porta fins a Terrassa, a casa. Home sweet home !

El cotxe arribarà uns dies després al Taller Robert de Terrassa per a ser reparat.
La diagnosi de l'avaria és clara: avaria elèctrica. Una peça de baquelita (resina sintètica emprada com a aïllant elèctric) que tenia una petita esquerda.  Una reparació ben senzilla i econòmica (substitució peça recanvi). La referència de la peça (1234332082) segueix dins el catàleg Bosch. Guardo la peça a casa amb molt de carinyo.

I aqui s'acaba la història. Tot i el final imprevist, convservem un excel·lent record d'aquest viatge i no perdem l'esperança de fer-ne algun altre semblant...

Si us animeu a fer aquest viatge, aqui teniu la ruta d'aquesta experiència:

Quina nevada !

Era el mes de desembre de l'any 2001. Em van despertar de bon matí i em van dir que durant la nit havia nevat força i que els carrers de la ciutat estaven coberts per una capa de neu.

En Pep i la Montse van decidir portar-me a donar una volta per disfrutar de l'espectacle de la neu.

La veritat es que ja feia tants anys que vaig sortir d'Austria que no recordava la sensació de rodar sobre la neu. Però aviat vaig recordar els "vells temps". Quina il·usió !

Com que lluia un sol esplèndid, la neu es va fondre ràpidament, però encara vàrem ser capaços de trobar algun racó que no havia trepitjat ningú.

Vàrem enfilar la carretera de Terrassa a Talamanca per anar fins a Matadepera.

I allà vàrem gaudir d'allò més. Va ser tota una experiència que no oblidarem mai i de la que guardarem molt bon record...

Llástima que l'espectacle de la neu no sigui més freqüent per aquestes contrades.

Small Wonder (Pequeña Maravilla)

Avui us volia parlar dels meus origens...

La història del meu naixement està molt ben explicada dins d'un llibre que la Mònica va regalar al Pep amb motiu del seu 50è aniversari (04/02/2002).

El llibre en qüestió porta per títol "Pequeña Maravilla" i explica "la asombrosa historia del Volkswagen".

Es un llibre que en Pep guarda a casa com si fos un tresor molt valuós...

El llibre, que porta per títol original "Small Wonder", es va editar l'any 1967 a Londres per Hutchinson & Co (Publishers). El seu autor, Walter Henry Nelson.

L'any 1974, Ediciones Grijalbo el va editar en castellà, amb el nom de "Pequeña Maravilla". La traducció de la 1a edición anglesa,  a càrrec de R. Hernández Sol.

Em perdonareu, però no he pogut resistir la temptació de copiar el que diu la contraportada del llibre i que resumeix molt bé el seu contingut.

PEQUEÑA MARAVILLA, es la sorprendente historia del nacimiento, el desarrollo, los problemas, los éxitos, las bromas, el culto y el atractivo del Volkswagen, así como el no menos fascinante relato de los hombres de todo el mundo que han actuado como sus "misioneros" y "convierten" cada año a más de un millón y medio de clientes. 
Walter Henri Nelson ha escrito uno de los libros más amenos del año, una obra no patrocinada por los fabricantes y sin embargo francamente entusiasta, sobre ese producto de serie que conserva niveles casi antediluvianos de perfección y habilidad artesana.

La historia del Volkswagen - esa divertida "cucaracha" o "escarabajo", el automóvil que más se vende en el mundo - es la historia de uno de los éxitos más asombrosos de la era moderna. PEQUEÑA MARAVILLA nos ofrece por vez primera el relato completo de este auténtico fenómeno técnico y comercial. 
Walter Henri Nelson ha revisado por completo, ampliándola considerablemente y poniéndola al día, su historia del Volkswagen, cuya primera edición fascinó a miles de lectores tanto en América como en Europa. 
En esta nueva versión, el autor ha incluido la historia, hasta ahora inédita, del Volkswagen en Inglaterra, Australia, Sudáfrica y otros países, y nos cuenta de manera anecdótica, amena y objetiva cómo surgieron las decisiones que condujeron al éxito, quienes fueron los hombres que tomaron tales decisiones y también los errores de quienes "perdieron el tren".
La historia de Ferdinand Porsche, el genio del automovilismo que creó el concepto Volkswagen, es una historia de esperanzas y sueños frustados antes del triunfo final. Bajo el patrocinio de Hitler los primeros prototipos de coches diseñados por Porsche fueron sometidos a prueba, y se construyó una fábrica en Wolfsburg.  Durante la II Guerra Mundial, los bombardeos aéreos de los aliados parecieron poner fin a esta increíble empresa, pero un puñado de alemanes abnegados, alentados por unos oficiales del ejército británico, lograron hacer resucitar el proyecto de entre las cenizas y reanudar la producción. 
Bajo la dirección de Heinz Nordhoff, un ingeniero procedente de la General Motors (GM), la Volkswagen creció hasta convertirse actualmente en la mayor compañía europea de fabricación de automóviles, con una producción de VW - iniciales de las palabras alemanas Volk (pueblo) y Wagen (coche) popular - cada ocho segundos.