Visita Château Mouton Rothschild

Durant aquesta Setmana Santa, en Pep, la Montse i una parella amiga han aprofitat per ampliar la seva "cultura del vi".

Per aquest motiu van decidir passar uns dies a Bordeaux i van poder visitar algunes vinyes i alguns cellers de la regió bordelesa. També algun museu relacionat amb el vi, com el Musée du vin et du Négoce, situat al quartier des Chartrons a Bordeaux.

Entre les zones de més prestigi del vignoble de Bordeaux es troba el Médoc amb les seves 8 appellations: Médoc, Haut-Médoc, Saint-Estèphe, Pauillac, Saint Julien, Listrac, Moulis i Margaux.

La zona anomenada Haut-Médoc es troba al marge esquerra de l'estuari de la Gironde, format per la confluència de dos rius: la Garonne i la  Dordogne. Afavorit per condicions natural excepcionals i per una tradició vitivinícola que es remonta a Lluís XIV, el Haut-Médoc és el pais dels "châteaux" i dels "grans crus" preciosament conservats dins els "chais".

Per poder visitar els châteaux s'ha de concertar data de visita per endavant a la oficina de turisme o trucar directament al celler corresponent.

La carretera D2 anomenada Route des Châteaux, és la més aconsellable per visitar els diferents châteaux.

Així doncs, sortim de Bordeaux en direcció nord-ouest per la N215 i a Eysines agafem la D2. Travessem Blanquefort i arribem a Labarde. Allà parem al Château Siran, però no ens atenen perque no hem concertat la visita previament.

Seguim per la D2 fins a Margaux. Ens aturem al Château Margaux, però ens trobem amb la mateixa negativa.

Continuem per la D2 fins al Château Lanessan. Es tracta d'una finca de 400 ha que disposa d'un Musée du Cheval amb una col·lecció de carros/carrosses arrossegats per cavalls, des de l'any 1900.
Ens quedem amb les ganes de poder contemplar-ho.

Parem al Château Pichon-Longueville i no ens deixen entrar perque no tenim cita previa

Finalment arribem a Pauillac i entrem a la Oficina de Turisme. Demanem si poden concertar alguna visita a un château. La resposta és afirmativa. Tenim rendez-vous a les 15h per visitar el Château Mouton Rothschild, un dels noms gloriosos del Médoc ! (la visita s'haurà de fer en anglès).

Ens quedem a dinar a Pauillac i anem directament al Château Mouton Rothschild.

Situat al cor de les vinyes que envolten Pauillac,  el primer baró de Rothschild va comprar aquestes terres (Domaine de Mouton), l'any 1853.

Château Mouton Rothschild, va aconseguir la classificació "premier cru" l'any 1973, segons la classificació oficial establerta l'any 1855.

La visita al Château comença amb una explicació histórica de l'empresa. A continuació, sortim a trepitjar les vinyes i entrem al celler.

Amb independència de les vinyes i el celler, es pot visitar un museu d'art on estan exposades les etiquetes que els decendents del baró de Rothschild encarregàven per les seves ampolles a artistes de prestigi.
Desprès d'una primera experiència l'any 1924, van decidir que el mercat encara no estava preparat per aquesta innovació. Acabada la II Guerra Mundial,l'any 1945, van decidir que era un bon moment per incorporar una obra d'art a les seves ampolles.
Entre d'altres, noms familiars com: Dalí, Picasso, Barceló, Tapies, Miró...han estat els encarregats de deixar la seva empremta a l'etiqueta d'aquests vins.

La visita al celler és impressionant.  De recent factura, funciona per gravetat. La seva contemplació ens va deixar sense paraules.

Finalment, la visita s'acaba amb un tast de la darrera anyada (2007) que ha sortit al mercat.

En definitiva, es tracta d'un desplaçament que justifica el viatge (vaut le voyage), com diu la Guia Michelin.

Salàs de Pallars & Castell d'Encús

Benvolguda familia,

Amb l'excusa de celebrar el seu 64è aniversari, en Pep em va portar a passejar.
Aquesta vegada anàvem tots tres: la Montse, en Pep i jo mateix

En Pep tenia una invitació per a 2 persones per visitar el celler Castell d'Encús. En aquest cas la visita estava concertada pel dissabte 5 de març a les 11 horas.

Donat que aquest celler està ubicat a Talarn (Ctra Tremp a Santa Engracia, km5), ens va semblar prudent fer una estada aprop.
El poble escollit va ser Salàs de Pallars, un poble situat entre Tremp i la Pobla de Segur
L'allotjament en forma de pensió completa va ser a l'Hotel Bertran. Una bona recomanació.
Aquest poble va ser molt famòs per la celebració d'una important fira de bestiar de peu rodó.

Una de les curiositats turístiques del poble de Salàs són les seves botigues antigues: 

Una farmàcia, una botiga de tabacs, una barberia, una botiga de betes i fils, una botiga d'ultramarinos, un quiosc i un bar amb billar i futbolí amb les seves taules de marbre i tot el mobiliari corresponent.

La visita a les botigues estava concertada pel divendres, 4 de març, a les 18h.
Una guia local ens van ensenyar totes les botigues.

La primera botiga va ser la Farmàcia del poble. I aquí es va produir la "sorpresa" de la visita.
En un espai molt reduit, penjada en una paret, una orla de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (1899-1900). Revisant les fotos dels nous farmacèutics llicenciats, vàrem descobrir un familiar: Lluís Figa Oliu. Palamós (Girona). Es tractava del germà de l'avi del Pep, en Josep Figa Oliu.

Malhauradament, en Lluís va ser assessinat l'any 1936, durant els primers dies de la guerra civil.

Després d'aquesta sorpresa, vàrem disfrutar veient la resta de botigues i de les encertades explicacions de la nostra guia.

L'endemà matí una visita pels voltants fins a Rivert, abans d'agafar la pista per anar a Santa Engràcia, on es troba el celler Castell d'Encús.

La invitació per fer la visita a Castell d'Encús diu el següent: Vine a gaudir de les magnifiques vistes del Pallars tot passejant per les vinyes de Castell d'Encús. Endinsa't en un indret on al segle XII ja s'hi feia vi i descobreix les restes que ens van deixar els monjos de l'ordre dels Hospitalaris (restes del monestir, ermita i cups de pedra on fermentem els nostres vins).

En Raul Bobet  i l'Ignasi ens van descriure la filosofia  del celler i ens van deixar tastar els vins que elaboren: Taika (escumós ancestral) fet amb semillon i sauvignon blanc, Ekam, Taleia, Acusp, Thalarn, Quest...Una visita que justifica el viatge !

Acabada la visita, un dinar a Casa Lola de Talarn i tornada a casa.

Cava, on vas ?

Hola família,

Avui us explicaré la darrera aventura d'en Pep.

Un dels regals que li van portar els Reis d'Orient d'enguany va ser un parell de llibres.

Un d'aquests llibres està escrit per Josep Forns i porta per títol "Cava, on vas ? El llegat d'Agustí Torelló Mata". Edicions i Propostes Cultural Andana SL (2015)

Com us podeu imaginar, el llibre és un recull biogràfic de l'Agustí Torelló i una declaració de principis sobre les seves opinions en relació al món del cava, després de tota una vida dedicada a aquest sector. Ens proposa una reflexió profunda sobre algunes realitats preocupants: els preus baixos del cava que escanyen al viticultor i fan difícil la viabilitat del sector; la introducció de varietats que no son pròpies del territori i que ens fan perdre singularitat; la incipient tendència a abandonar la Denominació d'Origen (DO) que ampara el Cava...
Com a contrapunt, Agustí Torelló assenyala les fortaleses d'un producte que, elaborat a consciència, amb rigor, apostant de debò per la qualitat, és imbatible.

Doncs, justament el dia que en Pep va acabar de llegir aquest libre, va saber que el VINSEUM (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) organitzava un col·loqui amb motiu de l'edició del llibre en qüestió.

En Pep no s'ho va pensar dues vegades i cap a Vilafranca del Penedès, que hi falta gent...

L'esmentat col·loqui es va celebrar dijous 25 de febrer a 2/4 de 8 de la tarda, a l'Auditori del VINSEUM (Plaça Jaume I - 08720 Vilafranca del Penedès).

A continuació, us passo un resum de les notes que en Pep va escriure durant el col·loqui.

Els participants en aquest col·loqui, van ser:
Agustí Torelló Mata, protagonista del llibre (Sant Sadurní d'Anoia, 1935)
Josep Forns, periodista i psicòleg, autor del libre
Teresa Costa-Gramunt, escriptora i crítica literaria
Manuel Cuyàs, periodista i escriptor
Manuel Raventós, president i enòleg de Raventòs i Blanc
Gabriel Giró, ex-secretari general del Consell Regulador del Cava, viticultor i elaborador de Giró del Gorner
Montse Bueno, periodista i escoltadora

Después de fer les preceptives presentacions dels protagonistes, la Montse Bueno va deixar anar algunes preguntes als ponents.

1) Com veieu aquest llibre ?
El primer ponent que es va atrevir a intervenir va ser en Manuel Cuyàs. Va reconèixer la seva ignorància sobre el tema del cava i va comentar que no veia diferències entre xampany, cava o vi escumós.
Parlant del llibre, va dir que l'havia llegit amb molt d'interès i que l'havia trobat fascinant. Es descriuen unes històries dignes d'un serial de TV. Molt millor que "Nissaga de Poder", una sèrie de TV3 que va tenir una molt bona acollida entre l'audiència.
Manuel Raventós va reconèixer que no podia parlar com a representant del sector del cava, doncs havia abandonat la DO Cava per desavinences amb la seva política.
Teresa Costa-Gramunt es va referir als aspectes més literaris de l'obra. Va explicar que es tracta d'una obra necessària, ben estructurada i molt ben escrita.
L'Agustí Torelló va ser molt clar en el seu discurs i va dir que desprès de dedicar tota la seva vida al cava va admetre que s'havien comès molts errors.
No s'han defensat amb prou fermesa les varietats autòctones per a l'elaboració del cava (macabeu, xarel·lo i parellada) i s'han permès varietats forànies com el chardonnay i el pinot noir.
La pròpia definició de la DO Cava és un gran pecat original. Quina semblança por tenir el cava que s'elabora a Requena (València) o a Almendralejo (Extremadura) amb el cava del Penedès ?
Josep Forns, tot i que està escrivint una biografia de Josep Maria Raventós (Codorniu), no va poder desatendre la proposta que li va fer n'Agustí Torelló Mata per escriure aquestes memòries.

2) Cava, on vas ?
Aquest llibre té dos protagonistres: un de principal, que és el cava, omnipresent a totes les pàgines del llibre, i l'altre el cavista Agustí Torelló Mata, que a la vegada exerceix de narrador i a qui el lector acompanya mentre rememora la seva apassionant biografia.
On som i on volem anar ?
Estem dins un sector de grans volums i preus ajustats.
En el seu moment, el sector del cava no va ser capaç de posar-se d'acord sobre la definició de la "regió del cava".
Dins el Consell Regulador del Cava, no es vol ni parlar del tema de les sub-zones
Raventós i Blanc va decidir abandonar la DO Cava perque desprès de quatre anys dins el Consell Regulador no va ser capaç d'aconseguir res (no es va arribar a discutir)
El sector és molt individualista.
Potser el cava necessita una sacsejada per despertar. Dos exemples concrets: L'abandonament d'empreses emblemàtiques de la DO Cava, com Raventós i Blanc. L'aparició d'iniciatives com el Clàssic Penedès dins la DO Penedès per nomenar els vins escumosos.
Es necessari un esforç d'harmonització dins el sector.
Existeix un problema de cultura.
El sector del cava l'hem fabricat entre nosaltres mateixos.
Dos grups molt grans (Freixenet i Codorniu) controlen el ramat i han aplicat el rodet. S'ha potenciat la quantitat per sobre la qualitat i s'ha apostat pels preus baixos.
Sembla que aquest no és el camí...si volem sobreviure.
El cava ens ha marxat de les mans.

3) Parlem molt del passat, però quin és el futur ?
Entres les coses que es van dir, es pot destacar que s'ha de pujar el preu del cava. Si el cava vol ser un producte de prestigi no pot tenir preus tan baixos.
Estem en una cruïlla i cal aprofitar la crisi per tirar endavant...
Cal recordar que estem on estem per culpa nostra.

El tema és complicat però ara és el moment.
La baixa assistència i l'absència de molts cavistes a l'acte, va ser motiu d'alguns dels comentaris dels ponents.

Finalitzats els comentaris dels ponents, es va obrir el col·loqui als assistents a l'acte.
Algunes de les coses que es van dir:
En relació als aspectes tècnics del Reglament de la DO Cava, encara hi ha marge de millora.
El cava és un producte de molta qualitat i es ven massa barat. Cal prestigiar el producte.
Un dels punts fonamentals és el prestigi del producte.
A la vista dels resultats econòmics de l'exercisi anterior, actualment no hi ha rendibilitat.
S'ha de trobar la manera de concretar una solució.
Un territori tan dispers ens fa mal.
Intentar reconduir aquest tema dins el Consell Regulador de la DO Cava és una batalla perduda.
El problema és que nosaltres mateixos no ens posem d'acord.
Els que controlen el sector no tenen interès en canviar-ho.
Ara és un moment determinant pel futur del sector. Aprofitem-ho !

4F aniversari d'en Pep

Bon dia familia,

No he pogut resistir la temptació de explicar-vos que ahir, 4 de febrer, va ser l'aniversari d'en Pep.

Un dels regals que li va fer més il·lusió va ser el dibuix que li va dedicar la seva cosina Elisabeth, tot una artista.

Al dibuix no li falta cap detall: un pastís d'aniversari, una copa de cava i naturalment l'escarabat groc (o sigui, jo mateix) .

Aquí teniu el dibuix del que us parlava:

Moltes gràcies Elisabeth. Ets una artista fantàstica.

PD - No cal que us digui que a mi també m'ha fet molt il·lusió aquest regal

Terrassa i el vi

Benvolgudes amigues i amics

Tal com ja us he comentat en alguna ocasió, en Pep des de que ha entrat dins la categoria de les  anomenades "classes passives", encara no ha tingut temps d'avorrir-se.

El tema del vi i la vinya el té ben atrapat. A mesura que ha anat coneixent el sector del vi i la seva història, ha descobert que la ciutat de Terrassa ha tingut un protagonisme rellevant i una història apassionant en el sector agrari i especialment en el món de la vinya i el vi.

Un conjunt de "descobriments" ha convençut al Pep de que val la pena escriure un llibre sobre aquesta història.

Tres fets van cridar l'atenció del Pep per animar-lo a investigar sobre el tema:

1) Una conferència sobre "Història vinícola i del cava a Terrassa" organitzada dins el marc de la Fira "Terrassa de Vins" (29/10/2014). En Joan Soler, director de l'Arxiu Històric, va afirmar que l'any 1850 un terrassenc (Pau Galí) va presentar a Madrid una ampolla de vi escumòs i va merèixer una medalla de bronze.

2) Un carrer de Terrassa que porta per nom Bonaventura Castellet. Aquest terrassenc va publicar l'any 1865 el llibre "Enología Española", un dels primers tractats sobre la matèria.

3) A Terrassa, l'any 1885 es va crear la primera Estació Ampelogràfica de l'Estat. Amb aquesta instal·lació es pretenia identificar els ceps més resistents per combatre la plaga de la fil·loxera.

Per aquests motius, enguany en Pep dedica una part del seu temps a visitar l'Arxiu Històric de Terrassa (AHT) i l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) amb la intenció d'aprofondir en la història de la vinya i el vi a Terrassa i donar-ho a conèixer.

També en Pep visita habitualment la Biblioteca Central de Terrassa (BCT) per consultar l'hemeroteca i altres arxius de Terrassa, com l'Arxiu Tobella.

Veurem si ens en sortirem...

Comença un nou any > Objectius 2016

Bon Any familia !

Espero que tots vosaltres hagueu passat unes bones festes.

Sempre que es comença un any, és un bon moment per plantejar-se nous objectius.

Enguany, en Pep ha decidit seguir els consells de Lluís Tolosa (socióleg i escriptor) i s'ha fixat com a objectiu 2016, visitar els cellers de l'Empordà.

Fa uns quants anys (04/05/2013) que en Pep va comprar el llibre "Guia d'Enoturisme de l'Empordà", escrit per Lluís Tolosa. En aquesta Guia, es descriuen 136 llocs per gaudir del turisme del vi i es recomanen més de 200 vins.

El llibre en qüestió és una guia pràctica amb més d'un centenar de visites per gaudir de l'enoturisme qualsevol cap de setmana. A la primavera, quan fa bon temps i la vinya treu les primeres fulles. A l'estiu quan el sol és massa fort o bufa la tramuntana. I a la tardor, quan arriba la verema i la vinya empordanesa és un festival de grocs i vermells.

Estem davant d'una de les millors zones vinícoles d'Europa. Hi trobarem cellers sorprenents, personatges entranyables i vins d'altíssima qualitat, profundament mediterranis i expressius del territori.

També trobarem més de quaranta propostes de visites culturals del vi: museus del vi, fàbriques de taps de suro, monestirs on s'elaborava el vi, jaciments arqueològics per conèixer la història del vi.

Deixem el cotxe net i polit, i anem a descobrir el paradís de l'Empordà !

Donat que la meva matrícula és de GI (Girona), en Pep pensa que serem ben rebuts per les persones del territori.

Amb independència de la qualitat dels vins de l'Empordà, el més interessant serà conèixer les
persones que ho fan possible i les seves històries.

Us ho anirem explicant...

Cercant les arrels de la familia...

Benvolguda familia,

El passat mes de novembre, el Pep i la Montse em van portar a passejar.

Gràcies a les noves tecnologies, en Pep ha fet molts "amics". L''eina que utilitza en Pep porta per nom "Facebook" i permet conèixer gent d'arreu del món. 

Fa uns mesos, en Pep va descobrir la Maria. Una noia que viu a Girona i que porta per cognom Figa. 

Per averiguar quin tipus de parentesc familiar existia, entre la Maria i el Pep es va organitzar una trobada presencial a casa els pares de la Maria. Els pares de la Maria viuen a Arenys d'Empordà, un poblet encantador de l'Alt Empordà, dins el terme de Garrigàs, no gaire lluny de Figueres.

Aprofitant el desplaçament, en Pep va decidir anar a conèixer Cassà de la Selva. 

Fa un parell d'anys en Pep va llegir un llibre que el va deixar impressionat. "Quan en deixem xampany", escrit per Rafel Nadal, on l'autor descriu la història de Francisco Oller Martinell (1869-1941) un dels seus avantpassats.

A setze anys, orfe de pare i mare, Francisco Oller abandona Cassà de la Selva, viatja al nord en busca de futur i acaba creant una potent indústria de taps de suro a Reims, al cor de la Xampanya francesa. Allà cria quatre fills de personalitats fortíssimes: l'Angèle, la valenta, l'Hélène, la rebel, en Louis, l'insatisfet i la misteriosa Yvonne. A través d'ells, Rafel Nadal construeix una saga familiar que transita pels cent anys més convulsos de la història d'Europa: la Primera Guerra Mundial, el crac del 29, la persecució nazi als jueus, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement europeu de la postguerra. Amb una prosa rica i evocadora, aquesta és una història de tenacitat, sacrificis, amors, odis, traïcions, èxits i fracassos, que transcorre a cavall del xampany i el suro, entre Reims i Catalunya, i ens acosta a noms tan glamurosos com Veuve Clicquot, Roederer, Heidsieck o Taittinger.

L'antiga casa familiar "Can Nadal", construida a principis del segle XX per Joaquim Nadal i Angèle Oller, acull avui les oficines de l'Ajuntament de Cassà.

Després de fer una visita turística a la vila, en Pep va voler anar al cementir de Cassà per retre homenatge a Francisco Oller, enterrat al mateix poble que el va veure néixer.

Després de passejar per Cassà de la Selva i visitar la tomba de Francisco Oller, tornem a l'autopista  A-7 direcció Figueres i agafem la sortida 5. Direcció Vilaür fins a Arenys d'Empordà (Garrigàs).

Els pares de la Maria ens rebem amb alegria i tots estem molt contents d'haver organitzat aquesta trobada/dinar de germanor que ens ha permès conèixer-nos personalment. 

Després de l'excel·lent dinar que ens ofereix la familia Figa, intercanviem informació sobre les nostres respectives families per esbrinar les arrels del cognom FIGA i detectar els punts de conexió entre les diferents branques. 

Caldrà aprofondir en la investigació de l'arbre genealògic per tenir una fotografia més detallada de la familia.

Anem a donar una volta pel poble i visitem l'esglèsia de Sant Sadurní del segle XI.

En Pep està molt content d'haver conegut aquesta branca gironina de la familia Figa que desconeixia. Tractarem de mantenir el contacte i seguir investigant.

Abans de la despedida, en Pep i la Maria es fan una foto per documentar la trobada.

 

Moltes gràcies per la vostra acollida, familia  FIGA ! Continuarà...