El Porsche Automuseum de Gmünd (Austria)

Hola a tothom,

Avui us explicaré la sortida més atrevida que he fet amb el Pep i la Montse. Era l'estiu de l'any 2003 !

Com ja us he explicat alguna vegada en Pep és un apassionat pels automòbils...

Us faig una confidencia: La raó per la qual, en Pep va estudiar la carrera d'Enginyeria Industrial, (especialitat Mecànica) va ser perque dins el darrer curs de la carrera hi havia una assignatura quatrimestral, que portava per títol "Automóviles".
Per arrodonir-ho, entre altres assignatures també hi havia la de "Motors tèrmics".
Com apunt final, el projecte de final de carrera d'en Pep va ser el disseny d'un motor rotatiu.

Doncs com a bon aficionat al motor, en Pep va llegir que els primers cotxes esportius Porsche no es van fabricar a Alemanya sino en un petit poblet d'Austria que porta per nom Gmünd.

Aquesta va ser l'excusa per organizar un viatge a Austria amb l'escarabat groc. Era una bona manera de posar-me a prova i comprovar la fiabilitat dels VW.

El 12 d'agost de 2003 a les 21h, embarcàvem (2 adults + 1 veicolo) dins un vaixell que sortia del port de Barcelona en direcció a Genova.

Desprès de dinar desembarquem a Genova i agafem l'autostrada en direcció a Trento. Per poder dormir, plantem la tenda al campeggio lido lilla de Terlago, aprop de Trento.

Desprès de visitar Trento, parem a dinar a Brunico (Italia) i atravessem la frontera amb Austria. Ens van fer posar una pegatina al parabrises per poder viatjar durant 10 dies (10 Tage) per les carreteres/autopistes austríaques.

Per variar, canviem el camping per un Gasthof. Estem a Spittal/Drau, on la familia Peter Winkler gestiona el Edlingerwirt, un petit hotel molt acollidor.

L'endemà arribem a Gmünd (Kärnten). En aquest poblet, un museu privat que porta per nom Porsche Automuseum Helmut Pfeifhofer, guarda com a tresor la maqueta original de fusta que es va fer servir per fer la carrosseria del primer Porsche de la història: el Porsche 356. Un vehicle de dues places descapotable (carrosseria d'alumini) sobre la base de l'escarabat de VW.

Decidim acampar aprop de Gmünd, en el camping d'un poblet anomenat Malta. Visitem al parc natural de Hoche Tauern a Maltatal i el Maltaberg.

Aconseguit l'objectiu del viatge (visita museu Porsche), jo pensava que ja era l'hora de tornar, però en Pep va decidir entrar a Eslovènia per conèixer la seva capital Ljubljana.

Satisfeta la curiositat viatjera del meu amo, ens dirigim a Klagenfurt i Zell am See per arribar al Tirol.

Acampem dins un camping de Weer, aprop de Innsbruck, que coneixem d'altres vegades. Es tracta del Alpen Camping Mark. Es el nostre camping preferit del Tirol.

De tornada a casa, entrem a Alemanya i pasem per München per fer una cervesa a la Hof Brau Haus. Acampem no gaire lluny de l'autobahn dins el camping Winkelbachtal a Gruibingen.

L'endemà visitem Stuttgart i recordem els vells temps (estiu de 1973). Ens endinsem a la Seva Negra (Schwarzwald) i anem a passejar per Baden-Baden. Acabem l'etapa dins un camping de Bühl-Oberbruch.

El viatge s'acaba i tornem a entrar a França per Strasbourg on visitem la "petite France". Seguim per l'autoroute fins a Lyon i aprofitem per visitar "le vieux Lyon", la part antiga de la ciutat.
Ben dinat, tornem a l'autoroute direcció Valence. Però a Vienne, l'escarabat groc s'atura en plena autopista.  Moments de sorpresa. Que no cunda el pánico !. Apareix un camió plataforma "Dépannage" que carrega el cotxe i ens porta al taller més proper.

Afortunadament el RACC s'encarrega de la repatriació. Es divendres a la tarda del 22 d'agost de 2003 i l'escarabat ha dit prou !

Amb un cotxe de lloguer arribem a l'aeroport de Perpignan i un taxi de Figueres ens ve a recollir i ens porta fins a Terrassa, a casa. Home sweet home !

El cotxe arribarà uns dies després al Taller Robert de Terrassa per a ser reparat.
La diagnosi de l'avaria és clara: avaria elèctrica. Una peça de baquelita (resina sintètica emprada com a aïllant elèctric) que tenia una petita esquerda.  Una reparació ben senzilla i econòmica (substitució peça recanvi). La referència de la peça (1234332082) segueix dins el catàleg Bosch. Guardo la peça a casa amb molt de carinyo.

I aqui s'acaba la història. Tot i el final imprevist, convservem un excel·lent record d'aquest viatge i no perdem l'esperança de fer-ne algun altre semblant...

Si us animeu a fer aquest viatge, aqui teniu la ruta d'aquesta experiència:

Quina nevada !

Era el mes de desembre de l'any 2001. Em van despertar de bon matí i em van dir que durant la nit havia nevat força i que els carrers de la ciutat estaven coberts per una capa de neu.

En Pep i la Montse van decidir portar-me a donar una volta per disfrutar de l'espectacle de la neu.

La veritat es que ja feia tants anys que vaig sortir d'Austria que no recordava la sensació de rodar sobre la neu. Però aviat vaig recordar els "vells temps". Quina il·usió !

Com que lluia un sol esplèndid, la neu es va fondre ràpidament, però encara vàrem ser capaços de trobar algun racó que no havia trepitjat ningú.

Vàrem enfilar la carretera de Terrassa a Talamanca per anar fins a Matadepera.

I allà vàrem gaudir d'allò més. Va ser tota una experiència que no oblidarem mai i de la que guardarem molt bon record...

Llástima que l'espectacle de la neu no sigui més freqüent per aquestes contrades.

Small Wonder (Pequeña Maravilla)

Avui us volia parlar dels meus origens...

La història del meu naixement està molt ben explicada dins d'un llibre que la Mònica va regalar al Pep amb motiu del seu 50è aniversari (04/02/2002).

El llibre en qüestió porta per títol "Pequeña Maravilla" i explica "la asombrosa historia del Volkswagen".

Es un llibre que en Pep guarda a casa com si fos un tresor molt valuós...

El llibre, que porta per títol original "Small Wonder", es va editar l'any 1967 a Londres per Hutchinson & Co (Publishers). El seu autor, Walter Henry Nelson.

L'any 1974, Ediciones Grijalbo el va editar en castellà, amb el nom de "Pequeña Maravilla". La traducció de la 1a edición anglesa,  a càrrec de R. Hernández Sol.

Em perdonareu, però no he pogut resistir la temptació de copiar el que diu la contraportada del llibre i que resumeix molt bé el seu contingut.

PEQUEÑA MARAVILLA, es la sorprendente historia del nacimiento, el desarrollo, los problemas, los éxitos, las bromas, el culto y el atractivo del Volkswagen, así como el no menos fascinante relato de los hombres de todo el mundo que han actuado como sus "misioneros" y "convierten" cada año a más de un millón y medio de clientes. 
Walter Henri Nelson ha escrito uno de los libros más amenos del año, una obra no patrocinada por los fabricantes y sin embargo francamente entusiasta, sobre ese producto de serie que conserva niveles casi antediluvianos de perfección y habilidad artesana.

La historia del Volkswagen - esa divertida "cucaracha" o "escarabajo", el automóvil que más se vende en el mundo - es la historia de uno de los éxitos más asombrosos de la era moderna. PEQUEÑA MARAVILLA nos ofrece por vez primera el relato completo de este auténtico fenómeno técnico y comercial. 
Walter Henri Nelson ha revisado por completo, ampliándola considerablemente y poniéndola al día, su historia del Volkswagen, cuya primera edición fascinó a miles de lectores tanto en América como en Europa. 
En esta nueva versión, el autor ha incluido la historia, hasta ahora inédita, del Volkswagen en Inglaterra, Australia, Sudáfrica y otros países, y nos cuenta de manera anecdótica, amena y objetiva cómo surgieron las decisiones que condujeron al éxito, quienes fueron los hombres que tomaron tales decisiones y también los errores de quienes "perdieron el tren".
La historia de Ferdinand Porsche, el genio del automovilismo que creó el concepto Volkswagen, es una historia de esperanzas y sueños frustados antes del triunfo final. Bajo el patrocinio de Hitler los primeros prototipos de coches diseñados por Porsche fueron sometidos a prueba, y se construyó una fábrica en Wolfsburg.  Durante la II Guerra Mundial, los bombardeos aéreos de los aliados parecieron poner fin a esta increíble empresa, pero un puñado de alemanes abnegados, alentados por unos oficiales del ejército británico, lograron hacer resucitar el proyecto de entre las cenizas y reanudar la producción. 
Bajo la dirección de Heinz Nordhoff, un ingeniero procedente de la General Motors (GM), la Volkswagen creció hasta convertirse actualmente en la mayor compañía europea de fabricación de automóviles, con una producción de VW - iniciales de las palabras alemanas Volk (pueblo) y Wagen (coche) popular - cada ocho segundos.

L'Autòdrom de Terramar

Com us vaig explicar, el mes de març de l'any 2000 va ser el començament d'una nova etapa de la meva vida.

Tenia ganes de fer quilòmetres i veure coses noves. Potser convindrà que recordi als més joves que abans, quan en un cotxe es canviava el motor o es feia el motor nou, calia fer uns km de rodatge. Aixó volia dir que no es podia apretar gaire el motor si no es volia fer-lo malbé. En l'actualitat això no és necessari perque els motors ja venen rodats de fàbrica.

L'estiu de l'any 2000 va ser un bon moment per fer els primer recorreguts al voltant de Terrassa.

Una de les primeres destinacions escollides va ser Sitges i els seus voltants.

En Pep i el seu mecànic (en Jordi i la seva parella Marta) em van portar a rodar pel circuit/autòdrom de Terramar dins el terme de Sant Pere de Ribes. Era el matí del 19 d'Agost de l'any 2000.

Va ser una experiència molt emocionant de la que guardo molt bon record.

Pels que no ho sapiguen, l'Autòdrom de Terramar o Autódromo Nacional va ser el primer circuit construit a Espanya per fer carreres de cotxes. Es un circuit de forma ovalada que té una longitud de 2 km i dos revolts amb una inclinació de 60 graus !

Es va construir l'any 1923. En aquells moments, a Europa hi havia dos circuits: el de Brooklands al Regne Unit i el de Monza a Italia. Als EEUU tenien el circuit d'Indianapolis.

Actualment es troba en un estat lamentable, esperant que alguna institució o particular pugui donar-li alguna utilitat.

El procés de restauració (1998 - 2000)

Tal com us vaig prometre, ja és hora de parlar del procés de restauració.

Com us havia dit, en Pep em va despertar del meu somni dins el garatge de Sant Vicenç de Montalt i em va portar al Taller ROBERT de Terrassa.

Us haig de dir que abans de formalitzar la operació de canvi de propietari, en Pep havia convidat als "seus mecànics" per valorar la viabilitat de la restauració a realitzar. Quan va tenir la llum verda, es va tancar la operació.

Estic molt orgullós de poder afirmar que, tot i el meu estat, vaig ser capaç d'anar de Sant Vicenç de Montalt a Terrassa pel meu compte (sense grua).

No us vull avorrir amb els detalls tècnics de totes les feines realitzades, però haig de confessar que la restauració va ser important i va durar un parell d'anys (des de Març de 1998 fins al mateix mes de l'any 2000).

Una bona dosi de paciència i alguna inversió van ser necessaris per dur a terme aquesta tasca tan feixuga, que ningú pensava que s'allargaria tant.

Em van treure el motor i el van actualitzar (1300cc). Paracops, parafangs, estriberes, gomes...tot el que es podia desmontar es va treure. Es va sanejar la carrosseria i es va refer la tapisseria (inclosos els seients). No cal dir que em van canviar els pneumàtics.

El planxista, el tapisser, el pintor...tots van treballar de valent per recuperar el meu estat original.

Quan va ser el moment de triar la pintura, en Pep i la Montse (la seva senyora) van decidir quedar-se un color alegre. Després de moltes discussions, el color escollit va ser el groc. Un groc anomenat Imola (color de la versió esportiva de l'Audi A3).

Finalment i després de dos anys de treballs, el somni es va fer realitat i tothom estava content. Tornava a ser un cotxe gairebé nou, 33 anys després del meu neixement !

A partir d'aquest moment (Març 2000) comença una altra història que us anirem explicant...

Els Juliols de la UB (2015)

Volia començar a explicar-vos la meva restauració, però en Pep ha preferit parlar-vos d'un tema més recent.

I és que, com cada any, la Universitat de Barcelona, organitza els seus Cursos d'estiu oberts a tothom. S'anomenen Els Juliols de la UB.

Enguany hi havia un curs que portava per títol "Els sentits del vi" i el meu amo no ha dubtat ni un moment a matricular-se, tot i que és un curs que es fa a Vilafranca del Penedès, a les instal·lacions del VINSEUM (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) durant totes les tardes d'una setmana del mes de Juliol. Del 6 al 10 de Juliol, de les 16h fins a les 20:30h.

La descripció que fa el coordinador del contingut d'aquest curs, Joan Cuscó és la següent: Elaboració, tast, promoció del territori, enoturisme... àmbits del món del vi. Però que s'hi cou en aquest món de sensacions ?

El Curs combina classes teòriques amb tastos i visites a cellers. I és que amb el vi passa com amb la música: no n'hi ha prou amb parlar-ne, cal escoltar i mirar i tastar i olorar. Cal conèixer aquells que hi treballen directament i tenir nocions teòriques per moure's adequadament en el paisatge de les cultures del vi. A partir dels sentits, veureu com se us forma i transforma la mirada, la sensibilitat i la vivència del vi i de tot el que l'envolta: el paisatge, el patrimoni, les arts... Tot plegat fent un recorregut per la Mediterrània i per les diferents maneres com, al llarg de la història, s'han emprat els sentits per conèixer i per gaudir de la realitat i dels vins. Per viure la vida amb la màxima intensitat.

El Curs es dividia en 10 sessions (dues cada tarda). Us faig breu resum del Programa:

En Bernat Flores (UIC) ens va parlar de "L'educació dels sentits i els plaers del vi en els classics".
En Lluís Tolosa ens va oferir una classe magistral sobre "L'enoturisme com a mirada i percepció dels paisatges".
La Montserrat Serra ens va descobrir el pintor del vi, "Xavier Nogués i els vins de les Galeries Laietanes".
En Josep Roca (El Celler de Can Roca) ens va actualitzar la Carta de vins que oferien les Galeries Laietanes l'any 1915 als seus clients i ens va proposar un tast sublim.
En Joan C Martin ens va parlar de "Els vins de l'Arc Mediterrani" i ens va fer tastar alguns vins.
En Manel Pla va coordinar un taller sobre "L'experiència de beure vi i la integració dels sentits".
En Joan Cuscó ens va parlar de "L'educació dels sentits i l'humorisme del Romanticisme".
L'Oriol Guevara va ser el guia d'un "Passeig sensorial per la Mediterrània".

Hem visitat un parell de cellers: Can Bas Domini Vinícola (Subirats), on ens han parlat de "Les
textures del vi" i Caves Nadal (Pla del Penedès), que ens ha ofert "Una experiència oberta als sentits".

Durant la setmana, hem tastat 26 vins diferents. Bàsicament, vins mediterranis però també de Portugal, Jerez i Austràlia.

En definitiva, hem disfrutat molt i hem ampliat els nostres horitzons...

Anem a Figueres (Alt Empordà)

Abans d'explicar-vos amb detall el procès de restauració, he pensat que potser us interessarà més la última excursió que hem fet.

Em sembla que encara no us he comentat que en Pep (el meu amo) ja s'ha jubilat. Tot i que tota la seva vida professional ha estat lligada al món de la ciència i de la tècnica (com a enginyer industrial), quan el van pre-jubilar, va decidir a fer un curs sobre "Viticultura, Enologia i Tècniques d'elaboració de Vins i Caves". Aquest curs, que es va fer a Vilafranca del Penedès, a la seu de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), durant el primer trimestre de l'any 2012, va canviar la seva vida i ha convertit el món de vi en la seva passió.

Per aquest motiu, en Pep no desaprofita les oportunitats que es presenten per apuntar-se a qualsevol "evento" relacionat amb el món del vi.

Un dels darrers, va ser una conferència que s'anunciava a la Biblioteca de Figueres, sobre la "Història de la vitivinicultura catalana a través de les fonts documentals".

Aprofitant el desplaçament, vàrem rodar per territori de l'Alt Empordà.
Vàrem conèixer Cistella i Vilaritg, dos pobles preciosos que val la pena visitar. Per cert, no gaire lluny de Vilaritg hi ha una masia que porta per nom "Cal Figa", però com diu el refrany "això són figues d'un altre paner". Espero que més endavant ho podrem aclarir...

Continuem per Terrades i dinem a Sant Llorenç de la Muga. Mentre dinàvem ens va sorprendre una tempesta espectacular.

Després de dinar seguim el curs del riu Muga fins que s'acaba la carretera asfaltada a Albanyà.
Per anar a Figueres passem per Boadella d'Empordà.

Finalment a mitja tarda, arribem a Figueres i anem directament a la Biblioteca Fages de Climent, lloc on es feia la conferència que us comentava. La conferenciant és la Jordina Escala, bibliotecària del Centre de Documentació del VINSEUM (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya) de Vilafranca del Penedès. La Jordina va estar impecable.

Com a cloenda, desprès de la conferència ens van oferir una degustació comentada dels vins  del Celler d'en Guilla (DO Empordà).

Segueix pendent el resum de la meva restauració...