Bodegas El Miradorio de Ruiloba (Cantabria)

Hola a tothom,

Us voldria parlar de la visita que va fer en Pep a la Bodega Miradorio ubicada a Ruiloba, a la costa Cantàbrica, molt a prop de Comillas.

Va ser tot un descobriment, doncs en Pep desconeixia l'existència de cap celler a Cantàbria.
Durant un dinar al Mirador de Trasvia, en Pep va demanar a la cambrera (com fa habitualment) la carta de vins per buscar un vi de la zona. Davant l'inexistència de cap vi de Cantàbria, es va demanar un albariño Castiñeira de la DO Rias Baixas de Galicia, però la noia va comentar que a Ruiloba hi havia un celler on elaboraven vi.

Arribats a l'hotel, en Pep no va tardar a identificar l'esmentat celler i va demanar si podia visitar-lo l'endemà...Es tracta de Bodegas El Miradorio de Ruiloba.

La cita es va fixar a les 12h del migdia i cap a Ruiloba hi falta gent. S'ha d'aclarir que Ruiloba no és un nucli de cases sino que és un petit municipi molt escampat i la localització del celler no va resultar fàcil, pero finalment en Pep, amb l'ajuda de la Montse, el va poder trobar.

Ens va rebre l'Ester, però desprès de fer una introducció del projecte ens va dir que no podia estar amb nosaltres ens va presentar en Manuel que ens acompanyaria durant la visita.

La visita completa consta de:
1) Trasllat a les vinyes amb un tot terreny (Land Rover Santana) fins a la finca Herbazoso, amb unes vistes privilegiades sobre el mar.

Cal comentar que el plec de condicions del Consell Regulador de la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) de la Costa de Cantabria,  exigeix que les vinyes estiguin situades a menys de 1 km del mar, orientades al nord i amb pendents superiors al 35%.

Les vistes són realment extraordinaries y del tot recomanables.

2) Desprès de passejar/escalar per les vinyes, visita guiada al celler. En Manuel ens va mostrar tot cofoi la desrrapadora, la premsa neumàtica i els dipòsits d'acer inoxidable.

3) Tast de 3 vins d'elaboració propia. Dos blancs elaborats a Ruiloba (Mar de Fondo i Tussío) i un negre de la DO Rioja que s'elabora amb raïms procedents de la finca que tenen a la Rioja Alavesa. (Oureas).

Tot i que es tracta d'un projecte jove (4 anys) el potencial que demostren els seus vins blancs és extraordinari.

Per si us pot interessar,  el cupatge dels dos vins blancs és el següent:
- Tussío > Albariño (75%) + Hondarrabi Zuri (25%)
- Mar de Fondo > Albariño + Hondarrabi Zuri (*) + Riesling + Godello

(*) varietat autóctona que s'utilitza al Pais Basc per elaborar el txakolí

Com a curiositat el nom de Mar de Fondo fa referència a una finca que està sobre el mar i que quan està picat, l'aigua arriba  a les vinyes.

El nom del Miradorio vol dir Mirador en càntabre i fa referència al mirador de l'ermita de El Remedio que està molt a prop del celler (500 m) i on està ubicada la finca que hem comentat.

Si voleu ampliar la informació, podeu consultar la web del celler: http://miradorio.com

Anem de casament...

Hola família,

El nostre nebot Lluc va decidir casar-se amb la Sandra. Viuen a Santiago de Querétaro, capital de l'Estat de Querétaro, a Mèxic i els va semblar que el millor lloc per celebrar l'enllaç seria l'església de Sant Martí de Mura (Bages).

A finals de novembre el nuvi li va demanar al Pep si podia disposar de l'escarabat groc pel casament. En Pep va quedar encantat amb la proposta i va començar a netejar-me i polir-me per a l'ocasió.

La data escollida per celebrar el casament va ser el 19 de maig de 2018.

Una bona ocasió pel lluïment de l'escarabat groc i poder fer un bon regal als nuvis.

De Terrassa a Mura per recollir la núvia i portar-la fins l'església de Sant Martí.
A l'entrada de l'església el pare de la núvia l'estava esperant...per portar-la fins l'altar.

Acabada la cerimònia religiosa, una traca valenciana va rebre els nuvis tot sortint de l'esglèsia.
Els nuvis encantats de la vida amb unes cares de felicitat irrepetibles van seure al seient de darrera de l'escarabat groc.

Unes quantes llaunes lligades al paracops posterior de l'escabarat groc van acompanyar els nuvis fins al Mas, on es va servir l'aperitiu i el dinar...El xofer Pep va intentar no perdre gaires llaunes pel camí i sembla que ho va aconseguir.

Arribats al Mas, comença la festa...

No resisteixo la temptació de copiar el text que van distribuir els nuvis a tots els convidats:

Nuestro deseo es tener una tarde memorable
y que llene nuestras almas de recuerdos
inolvidables en el corazón.

Para tener una fiesta especial te queremos
pedir algo muy simple:

Usa tus cinco sentidos:
Observa la belleza del lugar, este pueblo
tiene un encanto medieval.
Respiera el aire puro, estamos dentro del
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.
Escucha la magia creada por los músicos
que nos acompañan.
Abraza fraternalmente a todos los invitados, 
como símbolo de amistad.
Degusta la comida que la familia de Cal Carter
cocina desde el corazón para alimentar 
el alma.

¡ Baila y sonríe !
Nosotros nos conocimos bailando y así
queremos celebrar nuestra unión.

Y por favor;
Si te encuentras a un mexicano perdido
guíalo y enseñarle palabras en catalán, seguro
que te lo agradecerá.
Si te encuentras a un catalán que no baile
muy bien muéstrale tus mejores pasos de 
cumbia y algunas frases típicas mexicanas.

La fàbrica FIAT de Lingotto (Torino)

Benvolguda familia,

Com sabeu, en Pep és un gran enamorat dels vins, però sempre li han agradat els cotxes.

En aquesta ocasió i aprofitant una escapada a Torino va voler anar a visitar l'antiga fàbrica FIAT.
Va ser el 1er de juliol de 1899 quan es va constituir la Fabrica Italiana Automobili Torino més coneguda per les seves sigles F.I.A.T.
Com a responsable de la nova societat, Giovanni Agnelli, un oficial de cavalleria amb 33 anys.

L'any 1920, acabada la primera guerra mundial, s'encarrega a l'enginyer Giacomo Matté Trucco el disseny de l'edifici. El conjunt industrial és de tipus vertical amb 5 plantes i una pista de proves que serveix de teulada de l'edifici. Una rampa permet l'accès de vehicles fins a la pista.

Aquest edifici industrial va ser inaugurat oficialment l'any 1923 i va ser la fàbrica de cotxes més gran del món. Va estar en funcionament fins l'any 1982.
Dins aquest edifici es van produir models icònics de FIAT com el Balilla o el 500 Topolino. El Lancia Delta va ser el darrer model de cotxe que va sortir de seva línia de producció.

L'edifici està ubicat a Lingotto, un dels barris perifèrics de Torino. Actualment una moderna línia de metro sense conductor, apropa aquest barri amb el centre de la ciutat.

Actualment, les antigues insta·lacions de la fàbrica de Lingotto s'han reconvertit en centre comercial, galeria d'art, auditoris, hotels, universitats...

Les dimensions de l''edifici són desmesurades. En el moment de la seva inauguració era l'edifici industrial més gran del món.

Curiosament l'accès a la pista de proves, només és possible si visites la Pinacoteca Giovanni e Marella Agnelli.

En un espai concebut per l'arquitecte Renzo Piano i dins una estructura suspensa sobre la teulada del complexe industrial de Lingotto, la Pinacoteca Agnelli disposa d'una extraordinaria col·lecció d'obres d'art de pintors com: Tiepolo, Canaletto, Bellotto, Canova, Manet, Renoir, Matisse, Picasso...

Una vegada comprada l'entrada i visitada la Pinacoteca, es pot accedir a la pista de proves.

L'amplada de la pista és de 24 metres amb dues rectes paral·leles de 433 metres cada una connectades per dues curves peraltades.

La funció d'aquesta pista era provar els cotxes que sortien de la cadena de producció...a través d'una rampa que connectava les diferents plantes de la fàbrica. Actualment una tanca no permet l'accès a la pista de proves utilizant la rampa

Acabada la visita a la pista de proves, ens apropem al Museo Nazionale dell'Automobile di Torino, ubicat al mateix barri i aprop del riu Po. El museu disposa d'una col·lecció de 200 vehicles originals de 80 diferents marques. 

Una jornada intensa dedicada a una de les aficions principals del Pep: la història de l'automobilisme.

Vi de la Terra de Mallorca > 4 kilos vinícola

Aprofitant el seu primer viatge amb l'IMSERSO, en Pep va visitar el celler 4Kilos Vinícola a les afores de Felanitx, al costat de la carretera que porta a Manacor.

El nom del celler fa referència a la inversió inicial de 4 milions de pessetes que va ser necessària per posar en marxa el projecte.

En Pep va descobrir aquest celler durant la lectura del llibre de Joan Gómez Pallarès "Vinos Naturales en España", editat per RBA l'octubre de 2013.

Com diu en Joan Gómez Pallarès en el seu llibre, un "vino natural" procede de la reducción máxima pero reflexionada ("no al tuntún") de la intervención humana en el proceso de su elaboración. O dicho con otras palabras, hacer vino tiene que basarse en los principios de máxima sencillez y de menor intervención posible.

La visita
La data de la visita es va acordar unes setmanes abans. El celler no és fàcil de trobar perque no hi ha cap indicació per arribar-hi. Només quan estàs davant la porta principal de l'edifici es pot llegir una placa amb el nom de 4 kilos vinícola.

Ens reb en Xesc Grimalt, un del dos socis del celler. Som quatre persones. L'altre parella és propietària d'un restaurant a Palamós i han vingut per veure si poden incloure aquests vins dins la seva oferta. En Xesc ens diu que no té cap intenció de posar una indicació per arribar millor al seu celler. No vol curiosos ni turistes passavolants...Només vol rebre gent que estimi i valori el seu producte.

En Xesc ens porta a una parcel·la de vinya que hi ha davant de la casa. Ens transmet amb passió la seva filosofia i la seva manera de  treballar. No llaura la terra. Deixa coberta vegetal i algunes plantes aromàtiques (lavanda) separen les fileres de ceps. També s'observa que entre les vinyes hi ha arbres fruiters i els limits de la parcel·la hi ha oliveres. D'aquesta manera ens confirma que aconsegueix crear una atmòsfera on viu una fauna que evita la necessitat d'utilitzar productes químics.

La vegetació natural juga un paper clau com a bioindicador.

Les diferents varietats de raïm estan barrejades dins el camp, com es feia abans. Defensa les varietats autòctones de la illa com el callet, el fogoneu i el manto negro. No podem entrar al camp perque ha plogut molt i està molt enfangat.

Anem al celler i ens mostra les àmfores, el dipòsit de ciment, el dipòsits inox, el foudres...
En Xesc en ofereix tastar els seus vins directament dels diferents dipòsits. Tot un privilegi !

Per resumir-ho, aprofito uns comentaris de Joan Gómez Pallarès dins el seu llibre quan descriu la seva experiència: el impresionante y fragante callet Grimalt Caballero 2010, la dimensión más borgoñona y delicada del vino mediterráneo y su Gallina & Focas, con manto negro y syrah, el vino con mayor contenido humano que he conocido en mis años de dedicación al mundo del vino.

Pierre Overnoy > Vigneron à Pupillin (Jura)

Un dels personatges que analitza el llibre de Josep Roca & Imma Puig, "Rere les vinyes: Un viatge a l'ànima dels vins" és en Pierre Overnoy.

Aquest vigneron està considerat, pel aficionats al món del vi, un dels pioners dels anomenats vins naturals. En Pierre Overnoy va néixer l'any 1937 a Pupillin, un petit poble del cantó del Jura, on segueix vivint.

Pierre Overnoy és un vigneron atípic. L'any 1964 va veure arribar els herbicides i va intuir el paper negatiu sobre el sol i els llevats naturals a llarg termini. Conscient del potencial dels seus terroirs, posa en pràctica sistemes per extraure el millor dels seus raïms, tot cercant els vins purs i vius donant l'expressió més autèntica.

Pierre Overnoy està considerat un mite.  Overnoy vinifica en foudre i una part de la seva producció en inox. Des de 1984 elabora vins sense sofre afegit.

Emmanuel Houillon,  en "Manu", el seu fill adoptiu, segueix els seus passos de manera escrupulosa. Els seus vins són tan brillants com els ulls d'en Pierre.

Pierre Overnoy és un purista de la vinya del cantó del Jura. Abraça la totalitat de les seves vinificacions de la manera més natural possible, allunyat de les pràctiques intervencionistes.

Visitar Pierre Overnoy a casa seva, a Pupillin, on hi ha el seu petit celler, s'ha convertit en un acte de pelegrinatge. 

Doncs en Pep, acompanyat per uns bons amics del Penedès, va aprofitar la Setmana Santa per anar fins Arbois,  capital dels vins del Jura i molt aprop de Pupillin.

La visita havia estat concertada unes setmanes abans amb l'Anne Houillon, esposa d'en Manu.

De Terrassa a Arbois, 800 km d'autopista sense problemes.

D'Arbois a Pupillin hi ha 3 km. El poble de Pupillin està ubicat dalt d'un turó. Un mirador a les afores del poble, permet veure tota la plana i les diferents parcel·les de vinya.

Arbois és la capital mundial de Ploussard, una varietat de raïm característica d'aquesta zona del Jura.

La visita

La data escollida va ser el 31/03/2018 a les 10h del matí. Es el mateix Pierre Overnoy que ens obra la porta de casa seva. Quina sorpresa !

La casa està al costat de la carretera al mig del poble.

A la casa de Pierre Overnoy s'hi respira humilitat. Després de travessar la cuina arribem a la sala menjador.  Som un grup de 18 persones al voltant d'una taula.

En Manu dirigeix el tast, sota l'atenta mirada d'en Pierre.

Tastem diferents vins naturals: Savagnin 2016, 2003 i 2011. Ploussard 2015 i 2017

Els seus vins són com ell, com la seva vida: de mirada cristal·lina, tons tènues, amb transparència, austeritat, honestetat, nuesa, discreció, sense additius, natural, sincer, delicat, autèntic, sense cos, sense volum, amb certa fragilitat. Accepta el repte del sol escàs pintant el seu vi ploussard de color taronja crepuscular.

El tast ha durat un parell d'hores i no ens cobren res !

Acabat els tast, en Pep va aprofitar per demanar en Pierre si li podia dedicar el seu llibre "La parole de Pierre", un recull d'entrevistes personals que descriuen la seva filosofia i la seva manera de treballar.

Abans d'abandonar casa seva, vàrem intentar comprar alguna ampolla dels seus vins. En Manu es contesta "je suis désolé" perque no disposa de cap ampolla per a la venda.

Decidits a tastar algun dels seus vins, anem a sopar a un restaurant d'Arbois anomenat Docks Brasserie. 

Resulta que la propietaria de la brasserie era una de les 18 persones que havia compartit el tast a casa de Pierre Overnoy i ens diu que encara hi queda alguna ampolla al celler.

Evidentment, no resistim la temptació de demanar una d'aquestes ampolles. Sense paraules !

La trobada amb Pierre Overnoy ha satisfet les nostres espectatives i el desplaçament val la pena i justifica el viatge.

A Taula... a la Rioja

Benvolguda família,

Com sabeu, en Pep ja té el nou títol de sommelier a la butxaca. Però ha de continuar ampliant coneixements sobre el món del vi si vol seguir endavant...

Un dels programes d'entreteniment que ofereix TV3 dins el canal Esport 3 es diu "A Taula". Es tracta d'un programa franco-alemany que reflecteix els costums culturals i culinaris d'una zona en particular. El seu títol original és Zu Tisch...o La Cuisine des Terroirs.

En el cas que ens ocupa el programa en qüestió portava per títol "Zu Tisch...in La Rioja" i descrivia la verema que es realitzava a La Rioja per part del cellerer Juan Carlos Sancha i la seva família.

Doncs en Pep, després de veure aquest programa de TV3 va contactar directament amb en Juan Carlos Sancha i va concertar una visita.

La visita es va fer a mitjans de febrer i la trobada va durar un parell d'hores.

Bodegas Juan Carlos Sancha SL

En Juan Carlos és el propietari de Bodegas Juan Carlos Sancha SL ubicades a Baños de Río Tobía (Rioja Alta), en una de les dones més fresques de Rioja. Disposen de 9 ha de vinya propia amb cultiu ecològic.

Aquest projecte va sortir al mercat l'any 2009. Tenen una producció de 40.000 ampolles (aprox).

Tota l'elaboració la fan en agricultura ecológica i tenen un vi natural. 

En Juan Carlos és Doctor en Viticultura y Enologia i és professor de la Facultat d'Enologia de la Universidad de la Rioja a Logroño. Des de fa 30 anys s'ha dedicat a la recuperació de varietats autòctones minoritaries.

Tenen dues línies de vins comercialitzades amb marques diferents:

1) Ad Libitum

Aquesta marca dona cobertura a 4 vins monovarietals de les següents varietats: Tempranillo blanco, Maturana blanca, Maturana tinta y Monastel de Rioja

2) Peña el Gato

Aquesta marca dona cobertura a 7 vins varietals de garnatxa de vinyes centenàries.

La visita

Finalitzades les presentacions, en Juan Carlos ens va portar al magatzem i ens va passar un PowerPoint del proyecte, explicant la seva filosofia i el seu enfocament.

En el cas dels vins negres (Maturana tinta i Garnatx Peña El Gato) ens explica que una vegada desrapat el raïm, els grans es posen directamente dins botes noves de roure de 500 l. Aquestes botes van sobre unes rodes que permeten el gir. Cada dia es giren 16 vegades en els dos sentits per aconseguir una maceració òptima.

Com a conseqüència de les darreres nevades els camins estaven molt enfangats. Per aquest motiu, ens va portar amb el seu Hummer per poder arribar a la finca "Peña El Gato" que dona nom a una gamma dels seus vins. Es tracta d'una parcel·la de 0,5 ha amb garnatxes centenàries amb bones vistes sobre el poble.

Estan fent un treball de recuperació de vinyes abandonades impressionant...

De tornada al celler, va ser el moment de tastar els seus vins. Les dues marques: els monovarietals Ad Libitum i les garnatxes centenàries Peña El Gato. També vàrem poder tastar el seu Peña El Gato Natural 2016 (11 mesos de barrica nueva de roble francés Tronçais).

Tots els vins tastats, excel·lents i el vi natural no sembla natural.

En resum, una experiència més que satisfactòria que mereix un desplaçament. 

Route des Vins d'Alsace

Hola familia,

La Route des Vins d'Alsace, où le vin devient voyage ! és el lema de la carretera del vi que travessa Alsàcia al nord de França (Route-des-Vins-Alsace.com).

Un itinerari extraordinari que en Pep com a bon "wine lover" no es volia perdre i una bona excusa per fer-ho va ser el viatge de tornada.

Les muntanyes dels Vosgues frenen les precipitacions que venen de l'Atlàntic. Per aquest motiu l'Alsace té una de les pluviometries més baixes de França. Les vinyes es troben situades entre 200 i 400 metres d'altitud i gaudeixen d d'un clima semi-continental, assoleiat, càlid i sec.

Des de Marlenheim a Thann, 170 km, 119 municipis vitícoles, 4200 viticultors, 15600 hectàrees de vinya, 900 cellers...i unes condicions geològiques i climàtiques excepcionals.

Sortim de bon matí de Wissembourg en direcció Sud i després de travessar Marlenheim vàrem parar a WANGEN.

Seguim conduint per carreteres secundàries fins a OBERNAI per dinar, seguint les indicacions de la Route des Vins.

Després de dinar i sempre en direcció Sud arribem a RIQUEWIHR, ¨la perle du vignoble¨. La ciutat ha estat classificada com un dels "Plus Beaux Villages de France". A la mateixa Oficina de Turisme ens ajuden a trobar allotjament.

Passejar pels seus carrers és com un viatge a l'Edat Mitjana. El centre de la ciutat està dins unes muralles aixecades a finals del segle XIII.

El poble està rodejat de vinyes i es pot passejar per camins entre les vinyes (sentier viticole des Grands Crus).

L'endemà al matí seguim per la Route des Vins i parem a KAYSERBERG.

Continuem fins a TURKHEIM.

Passem per WETTOLSHEIM  i parem dinar a EGUISHEIM.

Després de dinar enfilem cap a Thann i decidim arribar fins a Belfort (final d'etapa) per descansar.

Ha estat un dels paisatges de vinya més impressionants que hem vist mai. Es fa difícil parar de fer fotos i escollir-ne una. No trobem paraules per descriure tanta bellesa. Una visita molt recomanable. Com diu la Guide de Tourisme Michelin "vaut le voyage".

Drink Alsace !