diumenge, 5 de maig del 2024

Vi i Art > Terra Remota

Benvolguda família,

Un dels festivals relacionats amb el món del vi, que cada any es celebra, porta per nom VIVID. L'organització ofereix una bona oferta d'activitats per celebrar el mes de l'enoturisme a la Costa Brava. Com per exemple: tastos singulars, esmorzars a les vinyes, tallers de vins, maridatges, senderisme...

El festival ofereix durant el mes d'abril una selecció de les propostes enoturístiques més singulars que es poden viure a la Costa Brava.

Entre les propostes VIVID 2024, en Pep va triar una activitat que portava per títol "Vi i art amb les dones de Terra Remota".

La informació general de l'organització deia el següent: Descobriu l'univers de Terra Remota amb un angle diferent. Amb la presencia d'Emma, propietaria de la casa i l'Edith, enòloga de Terra Remota. Descobreix el procés d'elaboració dels nostres vins i allo que els fa tan únics amb la presentació de la nostra enóloga Edith. Coneix els detalls arquitectònics del celler, el pensament darrere del disseny de les etiquetes, les obres d'aratexposades i tots els detalls estilistics amb Emma. Posteiorment tastaràs 5 de les nostres referencies que representen la historia, la image i l'estil de Terra Remota. 2 dones del vi, 2 estils, 2 maneras de viure el vi.

Doncs aprofitant un dimecres d'abril, en Pep va anar cap a l'Alt Empordà per visitar el celler Terra Remota. 

Ubicada dins el terme de Satn Climent Sescebes, la finca està ben indicada a la carretera de Capmany.

Ens rep l'Emma, la propietària del celler. Nascuda a França, explica que amb el seu marit Marc Bournazeau, vàren decidir fer un tomb a la seva vida i començar una nova aventura.  L'any 1999 la parella va tenir l'oportunitat de comprar una finca de 30 ha que amb noves adquisicions sumen un total de 90 ha (30ha de vinya + 60ha de bosc).  

El dia és clar i lluminós, però la tramuntana bufa fort i no permet la visita a les vinyes. 

Només tenim l'oportunitat de visitar una casa nòmada procedent d'una illa grega i que van portar al bosc que rodeja el celler.

L'Emma ens presenta l'Edith, enologa del Terra Remota i també francesa.

L'Edith explica que el sol de la finca és bàsicament granític i que les varietats plantades a la vinya són: pel que fa als vins blancs (chenin, chardonnay, garnatxa blanca i xarel·lo) i pels vins negres (garnatxa negre, cabernet sauvignon, tempranillo, syrah).

La producció del celler arriba a les 150.000 ampolles amb 16 tipus de vi diferents. Majoritàriament predomina el negre (70%) respecte al blanc (30%).

El celler de Terra Remota, obra de l'arquitecte Pepe Cortés (col·laborador de Ricard Bofill i Xavier Mariscal), és un edifici de formigó molt ben integrat en el paisatge empordanès. L'edifici és molt funcional i permet la majoria d'operacions per l'elaboració dels vins per gravetat, evitant la utilització de bombes.

Durant la visita l'Edith explica el procés d'elaboració dels vins del celler i mostra les premses, els dipòsits inox, els ous de formigó i la sala de botes, on hi ha exposada una escultura de Plensa.

L'Edith explica que les botes on fan l'envelliment dels vins son de roure francès i de 500 litres de capacitat. L'objectifu és donar un toc de fusta molt subtil.

Finalitzada la visita del celler ens porten a la sala on tastarem els seus vins més representatius. El tast que ens ofereixen inclou 5 vins (2 blancs, 1 rosat i 2 negres).

La majoria dels vins tastats porten noms relacinats amb el poeta Machado: Caminante, Caminito, Camino.

Per tot el celler hi ha obres d'art (quadres, esscultures...) que demostren la sensibilitat artística dels propietaris.

En definitiva un celler molt desconegut que val la pena visitar.



 

dijous, 4 d’abril del 2024

Ribeira Sacra > Adega Vella

Benvolguda família,

El casament d'uns amics a Avilés (Astúries) va ser l'excusa perfecte per anar a Galícia i visitar la Ribeira Sacra.

Segurament hi ha camins més curts, però l'afició que té en Pep per la cultura del vi és capaç de moure muntanyes.

Així doncs el protagonista d'aquesta història va sortir de Terrassa i després de dinar a Burgos i fer nit a León va arribar a Monforte de Lemos, capital de la Ribeira Sacra. El nom de Ribeira Sacra té el seu origen en la quantitat de monestirs que es van edificar per aquestes terres.

La recepcionista de l'hotel Cardenal de Monforte va proposar una excursió en vaixell pel riu Sil per veure l' orografia i entendre millor el concepte de "viticultura heroica". També va ser ella (Lidia) que va recomanar la visita d'un celler de la zona per fer un tast i comprar vins.

Com sabeu la zona de la Ribeira Sacra és la més jove de les Denominacions d'Origen de Galicia. El seu territori pertany a Lugo i Ourense i està creuada per dos rius principals: Miño i Sil.

No gaire lluny del Embarcadeiro hi ha el poble d'Abeleda que dona el seu nom al punt d'on surt i i arriba el vaixell Brandan II. Aquest poble pertany a Texeira (Ourense).

Als afores d'aquest llogarret i al costat del seu cementiri es troba Adega Vella. És un dels cellers inclosos dins la "Ruta do Viño da Ribeira Sacra"

La ubicació d'aquest celler no deixa indiferent a ningú. Tenen una taula i dues cadres a l'exterior que anomenen "el rincón da morte"

La persona del celler que ens dona la benvinguda és en Ruben. Hi ha varies opcions per tastar els vins del celler. Ens decidim per la "Cata Heroica". Es tracta de  tastar 7 vins (2 blancs  + 5 negres).

El nom dels vins té una certa relació amb la ubicació del celler: Initium, In Memoriam, Aleluia, Pobre Diablo, A Equivocación, Mater Granite...

Es tracta d'un celler relativament petit que gestiona 13 Ha. i te una pouducció de 150.000 ampolles.

No volen créixer i aposten per la qualitat i no per la quantitat. Han decidir no vendre a les gran superfícies (Mercadona) i tot i que la Mencía es la varietat predominant, també elaboren vins amb varietats autòctones (Garnatxa tintorera, Souson, Brancellao, Merenzao...)

Envelleixen en botes de roure francés i americà de diferents volums (225, 300 i 500 litres). També estan innovant amb la utilizació d'un ou de granet.

L'entusiasme d'en Ruben i la quantitat de tast ingerit ens dona ales i energia positiva.

L'entorn és preciós i el sol encara ho remarca més i millor.

Ha estat un encert la visita a aquest celler familiar que lluita per obrir-se camí en un mercat tan competitiu com és el dels vins.

Una visita molt recomanable...

 

dimarts, 5 de desembre del 2023

Illa de Man TT > Recordant Miquel Simó

Benvolguda familia,

Aquest estiu, la Illa de Man va tornar a ser noticia per l'accident fatal d'un pilot català.

Un breu comunicat de l'organtizació confirmava la notícia: It is with great sadness that the Isle of Man TT can confirm de loss of Raul Torras Martinez following an incident on the final lay off today's Supertwin Race (June 6, 2023)

En Raül no era un pilot novell, sino un experimentat corredor que havia participat en nombrases curses i des de l'any 2017 participava regularment en el TT. En l'edició d'enguany, era l'únic pilot català i espanyol que hi participava. Corrica amb llicència andorrana. 

Des de la mort de Santiago Herrero amb Ossa l'any 1970, la Federación Española de Motociclismo no concedeix cap llicència per participar en aquesta perillosa carrera.

La Illa de Man és una petita illa del mar d'Irlanda que pertany al Regne Unit. La seva capital és Douglas. A l'arribar al seu port hi ha un cartell que diu: "Si no t'agraden les nostres regles, surt un vaixell cada mitja hora"


De fet, l'anomenat Tourist Trophy (TT) de la Illa de Man es celebra des de 1907 i està considerada  una de les competicions del motor més perilloses de tot el món i acumula més de 260 persones que han perdut la vida en aquest circuit.

Miquel Simó i Sanchez (1906-1977)

Investigant sobre aquesta carrera, en Pep va conèixer la particpaació d'un altre pilot català que també havia competit en aquesta carrera durant els anys 30. Es tracta d'en Miquel Simó i Sanchez (1906-1977). 


Miquel Simó i Sànchez for un pilot de motociclisme català molt popular entre els anys 20 i els 30, a banda d'un reputat inventor i fabricant de motocicletes, haven estat el creador, abano de la guerra civil espanyola, de la primera marca registrada per a motocicletes a l'estar espanyol: Motocicletas Simó.

Exits en competició

En Miquel s'inicià en el món de la competició ben aviat, pilotant una moto de fabricació propia (1921). Fins i tot guanyà diversess curses a l'Autòdrom Terramar de Sitges, la Pujada a l'Arrabassada i el Tour de Catalunya a finales dels anys vint.

Durant el període de 1935 a 1939  va ser pilot oficial de la marca Terrot

L'accident al Tourist Trophy

Simó va córrer quatre vegades al Thourist Thophy, la cursa motociclista per excel·lència en aquella època. El 1935, esdevingué el primer català a aconseguir una Rèplica TT, premi atorgat als pilots que entren amb un temps no superior al 10% del marcat pel guanyador. De les seves quatre participacions, dues se saldaren amb caiguda, la darrera de les quals, el 1939, posà fi a la seva carrera.

Aquell plujós 12 de juny, Simó estava completant la seva cinquena volta al circuit quan el pilot anglès que el precedia relliscà a l'entrada d'un revolt, trencant-se-li els dipòsits d'oli i de benzina en la caiguda. Simó, que entrà molt ràpid al viratge, va patinar amb el toll d'oli i benzina que s'hi havia format i va caure anant a 140 km/h, anant a estampar-se de cap contra un pal de ciment. 

Segons explicà el català força anys més tard, «La meva inseparable Terrot funcionava bé aquell dia i vaig pensar que faria un bon temps, així que vaig parar uns segons a desinflar un pèl els pneumàtics a causa de la pluja. El pilot de davant meu va caure i, malauradament, jo hi vaig anar darrere. Després vaig saber que la caiguda d'aquell pilot va deixar restes d'oli a la pista que amb l'aigua de la pluja no vaig poder veure i em va fer estampar contra el pal de ciment. El casc em va salvar la vida».

A causa del seriós accident, Simó hagué de romandre tres mesos a l'hospital (poc després que el cirurgià de l'hospital de l'Illa de Man li donés l'alta, es va declarar la II Guerra Mundial). 

Un cop tornat a Catalunya, va viure pràcticament en l'oblit del públic.

Darrers temps

Dotat d'un gran enginy, fabricà també altres tipps de vehicles, com ara tricicles motorizas i fins i tot algun petit automòbil.

Un cop acabada la guerra civil espanyola, reprengué la fabricació de vehicles, dins el seu taller del carrer Enric Granados de Barcelona, en aquest cas produint motocarros, tricicles amb motor Hispano Villiers .

Com que el seu taller era de mecànica i no tenia planxisteria, conjuntament amb Carrosseries Marrugat va desenvolupar un reeixit microcotxe tipus ou, amb carrosseria de fibra de vidre, equipat amb el conegut motor Hispano Villiers de 197 cc. 

Aquest vehicle fou presentat a la Fira de Mostres de Barcelona de 1957, però no consta que fos portat a la producció en sèrie (sembla que es van fabricar dues unitats)



Cap al final de la seva etapa laboral, a la década de 1970
, Simó es va dedicar a reparar cotxes antics, especialitzant-se en components diversos com ara magnetos, rodes, fars, botzines, etc. 

També era un preuat restaurador de motors antics.

A la pregunta de quants vehicles va fabricar el Sr Simó, la seva filla Dulcis Simó, asegura que van ser  600 vehicles fabricats, entre motos i motocarros, una xifra molt respectable per l'época.

dimarts, 31 d’octubre del 2023

Seat 1200/1430 Sport > by Inducar

Benvolguda família,

Tots sabeu que en Pep és un gran aficionat als món del motor. El que postser desconeixeu és que va treballar un parell d'anys (1986-1987) dins una cooperativa a Terrassa que portava per nom INDUCAR (Industrial de Carrocerias S.Coop).

Durant els anys 70,  aquesta empresa va dissenyar i fabricar el PRIMER model original de SEAT fora de la orbita de Fiat. Es tractava d'un model esportiu, basat en el Fiat 127 i conegut popularment com a "Bocanegra", debut a l'absència de paracops.

L'Escuderia MATHC ha tingut la brillant idea de reunir a les instal·lacions de Can Salas, el major nombre de "Bocanegres" existents en l'actualitat. 

L'esdeveniment porta per títol International Meeting SEAT 1200/1430 Sport i s'ha fixat per les dates de 27 i 28 d'octubre.

En Pep no podia deixar escapar l'oportunitat de participar en aquesta trobada.

El PROGRAMA de la trobada és el següent:

Dissabte, 28/10/2023

Concentració de SEAT 1200/1430 Sport a les instal·lacions de l'ATHC a Can Salas.

Col·loqui sobre la història d'aquest model amb la participació de:

Antoni Amat (Terrassa 1935). Enginyer Industrial. Director Tècnic d'INDUCAR i fundador de ESTAMP. Mare del Seat 1200 Sport

Luis Angel González (Avilés 1966). Tècnic de laboratori, analista clínic i professor. Autor de dos libres sobre el Seat 1200/1430 i INDUCAR.

Isidre López (Barcelona 1969. Formació Professional Superior en Automoció. Responsable de SEAT Históricos.

Juan Pérez (Barcelona 1970). Disenyador Industrial. Responsable d'arquitectura disseny exterior de SEAT-CUPRA

Arturo de Andrés (Zaragoza 1940). Provador i periodista del motor durant 60 anys d'exercici professional. Col·laborador de  revista com: Velocidad, Autopista, Automobil, Automecánica, Coche Actual, Motor Clásico i Canal Digital KM77

Presentador i moderador Joan Dalmau (Terrassa 1968). Periodista del motor. Redactor de Coches.Net

Dinar de germanor

A la tarda, caravana fins al Museu de la Ciencia i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). Visita al Museu. Documentació Tècnica i Prototipus, acompanyats per Antoni Amat.

Diumenge, 29/10/2023

Concentració dels Seat 1200/1430 Sport a la Plaça Nova de Terrassa. Caravana fins a la Zona Franca de Barcelona.

Visita de la Nau A122 per veure la Col·lecció de cotxes de SEAT Históricos (reservat als ocupants dels Seat 1200/1430 Sport) 

L'objectiu de l'organització és arribar a reunir 40 unitats d'aquest model terrasssenc. De moment s'han inscrit 39 cotxes i 160 persones.

De les 19.000 unitats que es van fabricar a INDUCAR durant 4 anys (1975-1979), s'estima que queden 400 unitats en un estat raonable de conservació.

L'aparició d'aquest model va suposar una veritable revolució en el món del motor de l'època.

Era el cotxe més car de l'oferta de Seat i només el superava el Seat 132, un cotxe molt més gran.

Resum de la trobada > by Pep

Dissabte 28/10/2023, de bon matí,  en Pep va anar a les instal·lacions de l'Athlètic Terrassa Hockey Club (ATHC) a Can Salas. 

Un bon nombre de vehicles anaven arribant i l'organització els demanava que aparquessin davant  de la seu social del Club.

Es van aplegar un total de 40 Bocanegres, un autèntic record mai assolit fins avui. Un parell de cotxes amb matrícula francesa i d'altres provinents de Zaragoza, Mallorca, Granada, Alcañiz, País Basc, Manresa, Berga, Barcelona... i Terrassa.

Per part de SEAT Históricos es van fer arribar tres vehicles: Un Seat 800 (600 de 4 portes), un 850 Especial de 4 portes i un Bocanegra.

Formalitzades les inscripciones els participants es va dirigir cap a la sala polivalent. Allá es va celebrar el col·loqui sobre la història d'aquest model fabricat a Terrassa.

L'organització va tenir el detall de reservar unes quantes cadires per a la Família INDUCAR. Es a dir, aquelles persones que havien treballat a Inducar i els seus familiars.

Amb independència de les aportacions dels diferents ponents, va resultar una trobada molt emotiva per la gent d'Inducar, perquè hi havia gent que feia molt temps que no es veia.

Els organitzadors d'aquesta trobada van voler fer un homenatge al personal d'Inducar que ho va fer possible, especialment al seu director tènic, n'Antoni Amat, que amb els seus 88 anys va demostrar una memòria extraordinària recordant la gestació d'aquest cotxe que ja forma part de la història de l'automòbil del nostre país. El mateix Antoni Amat es considera la "mare" del cotxe perque va ser un part molt dificil.

Finalitzat el col·loqui, hi va haver un dinar per 140 persones que van compartir taules i records. Acabats el dinar,  tota la comitiva es va desplaçar fins a Terrassa per vistar el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).

Dins de la seva biblioteca es guarden els plànols originals que INDUCAR va fer servir per fabricar la carrosseria d'aquest model de cotxe. Un dels projectistes de la cooperativa, Isidre Roig, va explicar i mostrar als assistens els plànols (sense acotar) a escala natural del vehicle.

Dins el Museu s'exposa la maqueta original (model patró) que es va fer servir per fabricar les matrius i els utillatges que van fer possible la construcció de la carrosseria.


Al costat de la maqueta original hi ha una de les unitats del Bocanegra cedida al Museu per Antoni Amat


L'endemà al matí a la Plaça Nova, es van reunir tots els Bocanegres (40) presents en aquesta trobada.

Dins el capítol d'agraïments, en Pep voldria felicitar a l'Escuderia MATHC per l'èxit de la convocatòria i la iniciativa que han tingut. Bravo MATHC.

De totes maneres, el gran mèrit d'aquest història són les persones que van fer possible aquest somni. Sota la direcció tècnica d'Antoni Amat, un petit grup de gent que va creure que era possible l'impossible.

Pels terrassencs és motiu d'orgull i satisfacció que el cotxe es fabriqués a Terrassa dins una cooperativa, una opció que en temps del franquisme, no era gens habitual i es veia com una organizació d'esquerres, però aquesta és una altra història...

dilluns, 16 d’octubre del 2023

Blanquette de Limoux

Benvolguda família,

Diuen els entesos que Dom Pérignon (1638-1715), un monjo benedictí, responsable del celler de l'Abadia de Saint Pierre d'Hautvillers a la Chamapagne, va ser el que va inventar el vi escumós.

Diuen, diuen, diuen...

El que no va explicar Dom Pérignon és on havia après la tècnica per elaborar vins escumosos.

En Pep va voler conèixer millor aquesta història...

Resulta que al Sud de França, a la regió de l'Aude, hi ha un poble al costat de Carcassone que es diu Limoux.

No gaire lluny de Limoux  es troba l'Abadia benedictina de Saint-Hilaire. En els documents que distribueixen amb l'entrada es destaca "Berceau de la Blanquette de Limoux". Segons defensen els habitants de la regió es tracta del bressol del vi escumós de la zona: la Blanquette.

Segons expliquen els plafons informatius de l'abadia: 

"La Blanquette método ancestral es el primer vino espumoso del mundo. 

En 1931, en el momento de una conferencia en Paris a propósito de los vinos, el ingeniero agrónomo Sémichon declara que en 1531 los monjes benedictinos de San Hilario producen un vino espumoso, llamado Blanquette. Cuenta que estos frailes habían importado plantones de uva Mauzac nacidos en Moissac (Tarn-et-Garonne). Desde un punto de vista histórico, solo existen textos de 1544 y de 1585. Revelan las cuentas del Duque de Joyeuses comprando Blanquette de Limoux. 

Este vino azucarado y con gusto a fruta contiene poco alcohol, 6º. El nombre de la Blanquette viene del vello blanco que cubre la hoja del Mauzac"

En un altre plafó de l'abadia es pot llegir el següent:

"En 1531, les moines découvrent dans leur cave la "Blanquette", premier vin pétillant au monde."

No semblaria gaire estrany imaginar que un monjo benedictí, responsable del celler de l'abadia de Saint Pierre d'Hautvillers, tingués coneixement que al sud de França es conegués una tècnica per elaborar vins encumosos dins un monestir bendectí. 

Per aquest motiu, Dom Perignon es podria haver desplaçat a l'abadia de Saint-Hilaire per conèixer de primera mà aquesta tècnica que ell va perfeccionar a la Champagne.

En Pep sembla que ha quedat més satisfet amb aquesta explicació. De totes manners, seguirem investigant...




divendres, 22 de setembre del 2023

Del vi que humanitza

Benvolguda familia,

En Pep ha torna a l'escola. Aquesta vegada s'ha matricuat al curs d'estiu Els Juliols de la UB, que organitza la Univsersitait de Barcelona en col·laboració am el VINSEUM a Vilafranca del Penedès.

Enguany el Curs portava per titoli "Del vi que humanitza". De fet en Pep ja és un dels alumnes més veterans que repeteix Curs. En Pep va començar l'any 2012 i ja en porta 10 edicions (l'any 2020 es va suspendre per la pandemia).

La presentació que fa el VINSEUM d'aquest curs diu el següent: En els darers quinze anys el món del vi ha canviat molt. Hem passat d'un panorama molt marcar per les Denominacions d'Origen i les grans marques comercials a un món ple de petits projectes i de productes singulars. Estem davant d'una moda passatgera o d'un canvi de paradigma ? Es trencaran les fronteres entre els vins "convencionals"  i els "naturals" ? Quines categories de vi beuen els jones ?. Aquests son els reptes que s'explicaran en el Curs a partir de classes teòriques, tatos i visites a cellers.

Els Juliols de la UB proposa el següent PROGRAMA

Dilluns 3 de juliol

De 16 a 18h Vins naturals ? Coneixem-los, per Jordi Luqe (periodista). Es autor del libre  "Vinos Libres"

De 18:30 a 20:30h Vins salvajes a l'abast, per Jaume Cuscó (Sommelier de L'Angelus)

Dimarts 4 de juliol

De 16 a 18h Un viatge pels vins naturals, per Roger Viusà (Sommelier)

De 18:30 a 20:30h El festival petit Microvi, per Xavier Massó (coordinador del festival Microvi)

Dimecres 5 de juliol

De 16 a 18h Raw wine i la vinya ecològica a Catalunya, per Christiane von Enzberg (fotògtafa i vitivinicultura)

De 18:30 a 20:30h Redescobir el Penedès, per Núria Renom (sommelier) i Oriol Artigas (viticultor)

Dijous 6 de juliol

De 16 a 18h. Paper i notes de vi: entendre la complexity, per Oscar Pallarès (periodista)

De 18:30 a 20:30h. Con hem d'entrndre la viticultura ? per Irene Alemana. Visita Celler Alemany i Corrió (Sant Pere Molanta)

Divendres 7 de juliol

De 16 a 18h. El viver de celleristes a la conca de Barberà, per Albert Rovira (responsable del viver de celleristes de la Conca de Barberà)

De 18:30 a 20:30h Coneixem el Festival Riudevins, per Victor Cornejo (coordinador del Festival Riudevins). Desplaçament a Sant Pere de Riudebitlles

CONCLUSIO

Com a conclusió d'aquista setmana, en Pep pensa que ha estat un dels Cursos dels Juliols UB més rodons de totes les editions celebrades fins ara. L'equilibiri entre els ponents, els temes tractats, les visites, els tsstos i l'ambient generat pels propis alumnes ha estat excel·lent. 

Serà didicil que les properes edicions superin l'experiència viscuda aquest any. Felicitats als organitzadors i espcialment al coordiandor del Curs, en Joan Cuscó del VINSEUM


dilluns, 14 d’agost del 2023

Le Mans Classic 2023

Benvolguda família,

Com sabeu en Pep, tot i la seva afició per la cultura del vi, segueix sent un enamorat dels cotxes clàssics.

L'any 2016 ja va estar a Le Mans per gaudir de l'espectacle que ofereixen els vehicles que han participat en alguna de les edicions de les 24 Hores.

Enguany es celebrava el Centenari (1923-2023) de les 24 Hores de Le Mans i era una ocasió molt especial per ser-hi. Les dates fixades per l'organització van ser: 29 i 30 de juny i 1 i 2 de juliol.

Els organitzadors de Le Mans Classic, aprofiten el tancament de les carreteres nacionals amb motiu de les 24 Hores de Le Mans per convocar cada dos anys els vehicles que han participat en algun de les seves edicions. Es tracta d'un recorregut de 13,5 km que uneix part d'un circuit tancat amb carreteres nacionals obertes al públic durant la resta de l'any.

Aquesta vegada es van reunir 800 cotxes repartits en diferents graelles que agrupaven els vehicles en funció de la seva data de fabricació: 1923-1939, 1949-1956, 1957-1961, 1962-1965, 1966-1971 i 1972-1981

Durant el primer cap de setmana de juliol es concentren a Le Mans, 300.000 persones de tot el món  per poder contemplar l'espectacle i viure un ambient irrepetible.

Trobar una plaça al Camping Beausejour per plantar la tenda dins el circuit i poder gaudir de l'espectacle es difícil d'explicar. 

Als campings de casa nostra, veure un cotxe clàssic al costat d'una tenda és molt improbable. A Le Mans t'acostumes a veure Porsches, Alpines, MG, Jaguars...al costat d'una tenda de campanya. 

De totes maneres cada vegada hi ha més autocaravanes i algun remolc per portar el cotxe clàssic fins al circuit.

En aquesta ocasió en Pep va sortir de Terrassa amb uns amics i es van trobar a La Jonquera amb uns coneguts que anaven a Le Mans amb un Seat Sport 1800. Es va fer el viatge amb 3 cotxes (Skoda, Mazda i Seat).

Arríbats a Le Mans es van plantar 3 tendes individuals, una tipus xalet amb dues habitacions per a quatre persones i una autocaravana amb dos ocupants. Una colla de 9 persones, que es va ampliar una vegada arribats a Le Mans.


Amb indepèndencia de la gentada que hi havia en aquesta edició del Centenari, en Pep va poder gaudir de l'espectacle. L'entrada a la Tribuna Good Year donava dret a entrar als boxes de les diferents graelles. D'aquesta manera es podia veure com treballaven els mecànics per posar a punt els vehicles que corrien pel circuit. 

També hi havia la possibilitar de parlar amb algun pilot que estava encantar de compartir l'afició pels clàssics.

Resultava espectacular les parades dels cotxes de diferente clubs que havien reunit els seus socis. Aparcaments plens de Morgans, Facel Vega, Ford GT40, Porsche, Matra... 

Durants quatre dies l'entreteniment estava assegurat. De dia i de nit cotxes que havien participar a les 24 Hores de Le Mans en diferents èpoques corrien pel aquest circuit.

Una de les activitats que no poden faltar és la visita al Museu de Le Mans on es guarden els vehicles que han guanyat les diferente edicions de les 23 Hores. Una recreació d'un taller de l'época està ocupat per un Chenard & Walker que va guayar l'any 1923, en la primera edició de les 24 Hores.

Val a dir que tots els vehicles exposats al museu estan en condicions de sortir a la pista.  En alguna ocasió el vehicle no ocupava el seu lloc perquè s'estava preparant per fer una volta al Circuit.

A les parets hi ha fotografies dels vehicles que han guanyat les diferents edicions de les 24 hores de Le Mans. En el cas de l'any 1952 (naixement del Pep) va guayar una de les "fletxes platejades", nom amb que es coneixien els Mercedes.

Es digne de ser destacat la mitjana d'edat dels partipants i del públic en general. Tot i que hi ha gent de totes les edaats, la majoria es podia classsificar dins la categoria dels "seniors"


En definitiva, un llarg cap de setmana per disfrutar del camping, del món del motor clàssic i de l'ambient de les 24 Hores de Le Mans. Es fa molt didicil explicar-ho. S'ha de veure i viure.

La propera edició està prevista d'aquí a dos anys (2025). Veurem si en Pep està disposat a repetir l'experiència.