Ribeira Sacra > Via Romana

Benvolguda familia,

Aprofitant un viatge a Galicia amb l'IMSERSO, en Pep va decidir visitar una de les zones vitivinícoles més interessants de la península ibérica: La Ribeira Sacra.

La Denominación de Orixe (DO) Ribeira Sacra va néixer l'any 1996 entre les provincies de Lugo i Ourense. Són 2.500 hectàrees de terrenys amb molta pendent que voregen els rius Miño, Sil i els seus afluents. Aquesta superficie suposa el 5% del total de la superficie dedicada a la vinya a Galicia. El seu àmbit geogràfic inclou les parròquies i llogarrets de 18 municipis situats al llarg de la ribera del Miño i el Sil, al sur de la provincia de Lugo i nord d'Ourense.

La DO Ribeira Sacra està composada per 5 subzones: Amandi, Chantada, Quiroga-Bibei, Ribeiras de Miño i Ribeira do Sil.

Les vinyes estan ubicades en terrenys amb forta pendent que fa impossible qualsevol tipus de mecanització. De vegades veiem unes vies/carrils que suposem s'utilitzen per facilitar la recollida del raïm durant la verema.

En aquestes terres podrem entendre el significat del concepte "viticultura heroica".

Un dels cellers de la subzona de Chantada és Adegas e Viñedos Via Romana, creat l'any 1997.
Ubicada en el terme de Belesar, el celler ocupa una casa del segle XVI, al costat d'una via romana que unia Astorga amb Braga i quina finalilitat era el transport dels vins de la zona.

La frase que defineix aquest celler és "Via Romana, el vino que no entiende de prisas". La persona que ens acompaña es diu Martin, és de nacionalitat argentina i està casat amb una gallega.

Ens explica que disposen de 16 hectàrees de vinya propia, de la varietat mencía (majoritariament) i que compren a diferents viticultors de la zona. La producció del celler és de 200.000 ampolles/any.

Degut a la pluja no podem anar a trepitjar les vinyes però fem una visita molt detallada al celler i podem tastar un pareli de vins negres, monovarietals de mencia (joven + roble).

Una de les curiositats que ens explica en Martin és que la novel·la "Todo esto te daré" de l'escriptora Dolores Redondo, descriu una història ambientada a la Ribeira Sacra amb algun personatge del celler. Fins i tot, l'autora va estar en aquest celler per fer la presentació de la novel·la.

En definitiva si us considereu uns "wine lovers", en Pep us recomana un desplaçament a Galicia per conèixer aquesta zona. Només són 1.000 km (entre Terrassa i Lugo) per autopista/autovia que es poden fer còmodament i sense presses.

Tast de vins > Mas d'en Gil

Benvolguda familia,

En Pep ha tingut el privilegi de poder tastar els vins d'un dels cellers més emblemàtics del Priorat. Es tracta del celler històric Mas d'en Gil.

La finca de Mas d'en Gil està ubicada dins el terme de Bellmunt del Priorat, just a la zona sud de la Denominació d'Origen Qualificada (DOQ) Priorat.

A 350 metres sobre el mar, Mas d'en Gil ocupa una extensió de 125 hectàrees, distribuïdes en un mosaic de vegetació i cultius.

El conreu dominant és la vinya, repartida en 43 parcel·les. La major part correspon a les varietats negres: garnatxa (65%) i samsó (20%). La resta correspon a les varietats blanques autòctones: garnatxa blanca i macabeu.

L'encarregada d'organizar el tast ha estat l'enginyera industrial, Marta Rovira (quarta generació), actualment la responsable del celler familiar des del 2008.

Des de l'any 2004 s'impulsen pràctiques d'agricultura ecològica i s'evoluciona cap a la biodinàmica. La Marta destaca la importancia de transformar els fems en compost i aplicar-ho a la terra.

La Marta ens ha parlat de la història de la DOQ (Denominació d'Origen Qualificada) del Priorat i de la nova classificació aprovada recentment (maig 2019), basada en el model de la Borgonya.

Els vins es classificaran en: Vi de la DOQ Priorat > Vi de Vila > Vi de Paratge > Vinya Classificada > Gran Vinya Classificada.

Aquesta nova classificació posa en valor "la singularitat d'un territori, destacan 459 paratges, a més de les vinyes singulars i velles".

Per dur a terme la catalogació, el Consell Regulador de la DOQ Priorat ha identificat totes les parcel·les vinícoles del Priorat. L'objectiu ha estat garantir l'origen del raïm procedent de cada vinya y de cada vi segons la classificació atorgada. Actualment, la DOQ Priorat compta amb poc més de 2.000 hectàrees de vinyes, cultivades per 532 viticultors i 109 cellers.

La Marta també ens ha parlat dels vents dominants a la comarca: el Garbí i el Cerç

Hem recordat els dos pobles més històrics del Priorat: Bellmunt i Porrera.
Bellmunt del Priorat conegut per la garnatxa, la seva varietat de raïm caracterísitca, i Porrera on domina la carinyena.

Hem parlat del terroir, la famosa llicorella, que atorga als vins del Priorat unes característiques singulars.

Tast de vins

La Marta ens proposa un tast innovador. Tastarem 5 vins de Mas d'en Gil, començant pels negres, passant pels blancs i acabant amb un vi dolç.

Coma Vella 2014 > La benvinguda al Priorat. Fruita i mineralitat. Classificat com a Vi de Paratge "Vall de la Coma". Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Syrah (10%).

Clos Fontà 2014 > El Terroir de Mas d'en Gil. Vinyes velles de l'any 1931. Vinya Classificada. Garnatxa (60%) i Carinyena (40%).

Coma Alta 2016 > La mineralitat de la garnatxa blanca.  Classificat com a Vi de Paratge "Vall de la coma". Monovarietal de Garnatxa Blanca 100%

Coma Blanca  2016 > La joia de Mas d'en Gil, "La Grande Dame", un blanc per tastar després dels negres. Elaborat a partir de dues vinyes de garnatxa blanca i dues altres de macabeu, plantades abans de 1945. Vinyes Classificades. Garnatxa Blanca (40%) i Makaber (60%).

Nus 2014 > Vi dolç de canyissos. Elaborat amb Garnatxa negra (80%), Syrah (15%) i Viognier (5%).

Bodegas MUGA. Haro. La Rioja

Benvolguda familia,

Aquesta vegada hem anat  fins a Haro, una de les zones vitivinicoles més importants de La Rioja, per visitar Bodegas Muga, una empresa familiar.

Com la majoria de cellers més emblemàtics de Haro, Bodegas Muga està situada dins l'anomenat "Barrio de la Estación".

El dia és plujós, de manera que la visita es indoor i no podem anar a trepitjar les vinyes perque el terreny no està en condicions.

Gestionen 350 Ha de vinya que veremen manualment.

Tal com diu la documentació que ens han entregat a l'hora de comprar les entrades:

Desde 1932, orgullosos de dar nombre a un gran vino.
En 1932, Isaac Muga Martínez fundó Bodegas Muga. Desde entonces seguimos conservando la autenticidad del pasado, sumando nuevos valores matices cada día.
La bodega se ubica en el histórico Barrio de la Estación de Haro. En un incomparable caserón riojano nacen nuestros grandes vinos, rodeados de inigualables viñedos donde cultivamos, principalmente, la variedad tempranillo.
Vinos que nacen de la inspiración y la autenticidad.
En Muga, utilizamos siempre los materiales más nobles y abrimos nuestras puertas a nuevas técnicas que aporten una mejora a la calidad sin perder la autenticidad. Para elaborar cada uno de nuestros vinos, seguimos apostando por los procedimientos tradicionales:
- Mediante el proceso natural de clarificación, eliminamos las partículas en suspensión que aparecen en el vino.
- Realizamos la trasiega por el método tradicional de la gravedad.
- Somos la única bodega de España con un maestro cubero y tres toneleros propios. Elaboramos nuestras barricas con el mejor roble, dándoles el tostado interior adecuado para conseguir vinos de carácter único.

Durant la visita no veiem cap diposit d'acer inoxidable. Tots els diposits son de fusta de roure, tant els de major capacitat (tinos) com els més petits, bótes de 225 litres (barricas).

Ens trobem dins un recinte, on la fusta és la protagonista indiscutible.

Tant la fermentació alcohólica com la malolàctica, en el cas dels vins negres, es fan fins aquests dipòsits de fusta (tinos).

Els vins no es filtren i per a la clarificació natural del vi, utilitzen 520 ous (clares) per cada dipòsit.

El cor del celler, la sala de les bótes, impresiona al visitant amb les seves 14.000 barricas, la maioria noves. Es respira una forta olor de fusta per tot el celler.

El plat fort del recorregut és la visita a la tonelería. En aquest recinte es on es fabriquen les bótes del celler a partir de les làmines de fusta de roure (duelas/dogues).

La guia ens explica que cada any,  en Jesús, el maestro cubero es desplaça a França amb el propietari del celler per comprar el roure in-situ (Allier, Tronçais o Jupilles).

Quan arriba la partida de fusta de roure al celler, s'ha de passar 3 anys a la intemperie per estabilitzar-la i poder-la utilitzar per a la fabricació de la barrica.

Ens expliquen que els boscos de roure són de titularitat pública  i que l'Estat francés s'encarrega de subhastar els arbres i de la gestió forestal sostenible.
Un roure de 300 anys només permet la fabricació de 15 botes !

Una vegada acabada la fabricació de la barrica arriba l'hora del torrat. En funció del tipus de vi que es vol obtenir, el torrat serà més o menys intens.

La missió de la bóta no és cap altra que envellir els bons vins.

Acabada la visita, arriba el moment del tast.
Tastem dos vins de la casa:
Muga Blanco (90% viura, 10% Malvasia y Garnacha Blanca)
Muga (70% Tempranillo, 20% Garnacha, 10% Mazuelo y Graciano)

Una visita molt recomanable de la que guardarem un bon record.

Barn Find > Alfetta GTV

Hola familia,

Com a introducció us haig d'aclarir el significat del terme "Barn Find". La Wikipedia diu el següent:
A classic car or motorcycle that has been discovered, often in derelict condition. The term comes from their tendency to be found in places such as barns and outbuildings where they have been stored for many years. The term usually applies to vehicles that are rare and valuable, and which are consequently of great interest to car collectors and enthusiasts despite their poor condition.

Es el somni dels romàntics enamorats dels cotxes antics...és el cas del Pep.

Tot va començar durant la tardor de 2016. Passejant pels carrers de Gandesa, capital de la Terra Alta, en Pep va passar per davant d'un taller mecànic.

El taller estava tancat, però darrera el vidre, el nostre protagonista va visualitzar la silueta d'un cotxe que semblava ser un Alfa Romeo. La veritat és que no estava gaire segur de la identitat del vehicle.

De tornada a casa, en Per va parlar amb un amic de la troballa. Es va plantejar la possibilitat d'intentar comprar-lo per restaurar-lo.

Gràcies a una noia de Gandesa, en Pep va poder conèixer el nom del propietari del taller i el seu número de telèfon. Una trucada posterior va confirmar que el cotxe es trobava en venda.

Una visita concertada va permetre afirmar que es tractava d'un Alfa Romeo Alfetta GTV 2.0, fabricat l'any 1980.  Una de les últimes unitats amb els paracops cromats.

El cotxe havia passsat la ITV l'any 2004 per darrera vegada, i des de llavors havia quedat arreconat dins el taller amb el motor desmuntat.

Un dels motius que van influir per tirar endavant l'operació era que la carrosseria es trobava en molt bon estat  i els baixos del cotxe semblaven lliures de rovell.

Durant el mes de Març de 2017, es va realitzar la operació de compra-venda i el trasllat del vehicle, del motor i un conjunt de peces des de Gandesa a Terrassa. El cotxe es va carregar sobre una plataforma i el motor i les peces de recanvi dins una furgoneta.

Durant dos anys (Març 2017 - Març 2019) en Pep i el seu amic han estat treballant per retornar el "ferro" al seu estat original.

Una de les primeres feines va ser la neteja integral del cotxe per descobrir alguns detalls amagats per la mateixa bruticia.

Una part important de la feina va ser la recuperació del motor i la seva instal·lació dins el cotxe.
Es va substituir la bomba d'aigua, el radiador, el termostat, els manguitos, l'alternador, la bomba de benzina, la bateria...i algunes coses més.

Sense entrar en massa detalls tècnics, una de les feines que va portar més temps va ser la neteja dels carburadors dobles Dell'Orto i posterior posta a punt.

També el sistema de frens va donar molts mals de cap. Es van canviar els bombins, els flexibles, les juntes i es va tornejar un dels discs de frens de darrera.

Es van posar neumátics nous, llums davanters, raquetes parabrises i altres elements.

El Centro Documentazione Alfa Romeo va confirmar que aquesta unitat es va fabricar el 6 de febrer de 1980 i que va sortir d'Italia amb destinació Barcelona el 14 de febrer.
També es va confirmar que el color original del vehicle era el Rosso Alfa i l'interior de Velluto grigio lava. El motor que equipa l'Alfetta és l'original (matching number)

Una vegada acabat tot el procès, es va passar la ITV "sense problemes" i es va fer un rodatge d'uns 800 km per les carreteres del Vallès per descobrir possibles avaries i solucionar-les.

Es van desmontar els seients per arreglar algun descosit i tapar algun forat a la banqueta posterior produit per alguna cigarreta.

Una de les últimes operacions va ser portar el cotxe al pintor per deixar-lo en estat de revista.

El que es va fer va ser una restauració integral.
Finalment el resultat de la feina feta no deixa indiferent a les persones que valoren els clàssics.

La prova de foc va ser la participació d'aquest vehicle en el Clàssic Ral·li de la 14 Volta a Osona celebrada el passat 19 d'octubre, en la categoria RS (Regularitat Sport).

Com a cloenda dir que el vehicle va arribar al final del Rally sense inicidències. Una demostració de la bona feina feta. L'enhorabona als preparadors de la màquina i a tot l'equip de pilot/copilot.

Una nova etapa ha començat. Llarga vida a l'Alfetta !

British Columbia Wines > South Vancouver Island

Benvolguda familia,

En Pep segueix atrapat per les vinyes i el vi. Per aquest motiu li agrada voltar pel món visitant vinyes i cellers.

Aquesta vegada es va presentar l'oportunitat de viatjar a Canadà i poder trepitjar vinyes i tastar vins canadencs.

Així doncs, en Pep va agafar un avió de Lufthansa des de BCN a Munich i des d'allà a Vancouver, a tocar de les costes del Pacífic. Un trajecte de 10 hores sense escales sobrevolant Groenlàndia.

En principi, Canadà podria semblar un país massa fred per la vinya. De totes maneres, a partir de la signatura del Tractat de Lliure Comerç amb els EEUU, a finals de la dècada de 1980, es va produir una veritable revolució que va provocar la substitució de les varietats americanes de vinya per les varietats europees de Vitis Vinífera per tal de poder exportar els seus vins.

A Canadà les condicions climàtiques pel conreu de la vinya no són les millors. Dins el programa de formació per arribar a ser sommelier s'estudien les zones del planeta on és factible plantar vinya.

Segons expliquen els llibres, les zones del món en que pot créixer la vinya estan situades entre els paral·les 30 i 50 tant a l'hemisferi nord (N) com a l'hemisferi sud (S)

En el cas de l'hemisferi sud, les vinyes més allunyades de l'Equador es troben a la Illa Sud de Nova Zelanda (Central Otago).

Pel que fa a l'hemisferi Nord, el Canadà es troba en el límit superior de la zona esmentada.

Tot i que l'especialitat de Canadà son els vins de gel, elaborats en condicions extremes des de 1973, també s'elaboren altres tipus de vins de varietats internacionals com: riesling, chardonnay, sauvignon blanc, pinot noir, cabernet sauvignon, cabernet franc i merlot .

Els estats productors de vi dins el Canadà són: Quebec, Nova Escòcia, Ontario i Columbia Britànica.

Si ens fixem en l'estat de British Columbia (BC), les regions productores, per ordre d'importància són: Okanagan Valley, Similkameen Valley, Vancouver Island, Fraser Valley, Gulf Islands i Energing Regions (Kamloops, Kootenays, Lillooet, Northern BC, Shuswap, Thompson Valley).

Les vinyes que va visitar en Pep estan situades a la part sud de la illa de Vancouver, entre Victoria i Nanaimo.

Es van visitar dos cellers situats dins el Cowichan Valley aprop de la ciutat de Duncan: Zanatta Winery y Averill CreekVineyard.

Zanatta Winery and Vineyards (www.zanatta.ca)

Zanatta Winery és el celler més antic de la regió. Va ser fundat l'any 1992 per una familia italiana, originaria de Treviso.

La seva propaganda parla de "Fine sparkling and Still Wines".

S'enorgulleixen de que tenen vinyes pròpies que vinifiquen dins la propiedad (100% Estate Grown & Vinified in Glenora of the Cowichan Valley).

Tenen raïm sobrer que venen a altres elaboradors de la regió.

En aquest celler vàrem tastar tres vins: un blanc (Damasco), un escumòs rosat (Allegria rosé) i un negre (Pinot nero)

Averill Creek Vineyard (www.averillcreek.ca)

Després de dinar a Duncan, en Pep i els seus amics van visitar un altre celler de la mateixa zona. En aquest cas les vinyes estaven cobertes per una malla de protecció

 i es trobaven en plena verema...

En aquesta ocasió es va tastar una mostra dels vins més representatius del celler.

Un total de 5 vins per a la ocasió: 2 Blancs (Joue i Pinot Gris), 2 negres (Pinot Noir i Foch Cab) i un Tawny (similar al Porto).

Dues curiositats. En el cas del blanc Joue, hi ha una varietat de raïm anomenada Ortega, nova per nosaltres.

En el cas del Foch Cab, dues varietats desconegudes per nosaltres: Marechal Foch i Cabernet Foch.

Sense ser uns vins extraordinaris, son vins més que correctes i ben elaborats. Son uns vins que poden representar el Nou Món amb dignitat.

Tornem a confirmar el tracte exquisit amb els visitants del celler per part del personal responsable i la possibilitat de fer una degustació de formatges i embotits en el jardí del celler, acompanyats pels vins del mateix celler.

Unes visites molt interessants per seguir ampliant coneixements...

Celler Brugarol. Finca Bell-Lloc. Palamós

Benvolguda familia,

Avui us parlaré d'un celler que és més conegut per la seva arquitectura que pels seus vins.
Es tracta del Celler Brugarol, ubicat a la Finca Bell-Lloc de Palamós.

Una estatua de Jaume Plensa ens dona la benvinguda...

Al limit entre la vinya i el bosc es troba enterrat el celler. Per minimitzar l'impacte visual, el celler està construit sota terra, per l'estudi RCR Arquitectes, d'Olot.

Aquesta obra va merèixer l'any 2017 el prestigiós premi d'arquitectura Pritzker.

Es tracta d'un edfici, estructurat a partir de planxes d'acer inclinades i paral·leles que permeten el pas de la llum exerior a l'interior del celler, creant un joc d'ombres molt subtils.
Les planxes d'acer provenen del reciclatge d'un vaixell de càrrega desballestat a BanglaDesh

A través de les escletxes  que queden entre les planxes, la llum dibuixa espais, creant un camí de subtils brillantors.

Es parla de l'estructura de les ombres, un espai màgic que s'anomena "lights & shadows"

Està dissenyat i construit, de manera  que la mayor part de l'edificació queda enterrada aconseguint una adaptació a l'entorn immillorable.

Els arquitectes del projecte ho van concebre com una especie de "passeig al món subterrani del vi".

Per acabar la visita, s'ofereix un tast de tres vins: un vi escumòs de qualitat rosat de monastrell, un blanc de malvasia i un negre 2015 de cabernet franc.

També es tasten 3 tipus d'oli (arbequina, manzanilla i picual) i s'acompanya amb embotits i formatges.

Una visita molt recomanable pels wine-lovers i pels amants de l'arquitectura.