Com vas perdre el braç, Balchowsky ?

Benvolguda família,

Un dels darrers llibres que ha llegit en Pep, va venir de Gandesa (Terra Alta). Es tracta del llibre "Com vas perdre el braç, Balchowsky ?" escrit pel periodista Toni Oresamz que el va presentar presencialment al celler Herència Altés el passat mes de març (18/03/2022) durant un homenatge als Brigadistes Internacionals que van participar en la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Es tracta d'un libre sorprenent que ens descobreix una història personal extraordinària. Tal com es resumeix a la contraportada del llibre: Un jove pianista de Chicago s'enrola a les Brigades Internacionals i viatja a l'Espanya de la Guerra Civil en lluita contra el feixisme, on perd el braç dret. De retorn als Estats Units, la seva serà una història de superació que el convertirà en una llegenda de la bohèmia artística de Chicago, en un storyteller prodigiós i en un pioner de la contracultura, i ens permetrà sobrevolar, com si fos un libre de cavalleries, la història nord-americana de la segona meitat del segle XX.

Edward Ross Balchowsky va néixer un 11 de febrer de l'any 1916 a Frankfort, una petita ciutat de l'Estat d'Illinois, al sud de Chicago. Descendent d'emigrants lituans arribats als Estats Units a la segona metitat del segle XIX. La seva era una família jueva i ell va créixer sent l'unic nen jueu d'aquella comunitat.

La decisió del govern dels Estats Units de participar en la Primera Guerra Mundial va marcar la seva infantesa degut a la seva condició de jueu. L'onada d'antisemitisme va afectar la vida de la família Balchowky.

Fer carrera com a pianista va ser el seu somni d'infantesa. Aïllat i sol durant la infància a Frankfort, el piano familiar va ser el seu millor amic.

Quan lluitava per obrir-se pas a Chicago en el món de la música, la crida de l'antifeixisme internacional el va empènyer a viajar a Espanya com un més dels prop de 2.600 voluntaris nord-americans que van arribar a formar part de la Brigada Lincoln.

Va participar en la Batalla de l'Ebre en qualitat de observer & scout i va resultar ferit a les proximitats de Corbera d'Ebre el mes de Setembre de 1938. Com a conseqüència de les ferides, va perdre el braç dret.

De tornada a Chicago a finales de 1938, va ser capaç de superar les dificultats que suposava tocar el piano amb una sola mà. 

En una entrevista que li van fer l'any 1973 el mateix Balchowsky explica el següent: Vaig tornar a Chicago el dia de Cap d'amy de 1939 i vaig passar moltíssim temps bevent i dibuixant amb dolor al braç. No m'havia deixat de fer mai mal. Jo era tan idiota que no havia sentit parlar mai de l'heroïna. Vaig provar l'heroïna i, en efecte, el dolor em va marxar.

A la mateixa entrevista explica el mirarle que va succeir: El 1946 vaig anar a escoltar una cantant de jazz que coneixia. Quan vaig anar al lavabo vaig veure un troç de paper al terra. El vaig agafar i era un concert de violí de Bach, adaptat per Brahms per a ser interpretat al piano amb la mà esquerra ! Va ser Déu qui va deixar aquella partitura per a Eddie Balchowsky.

Com diu l'autor del llibre, Toni Orensanz després de dos anys d'investigació, "Tot el que toca Balchowsky es converteix en una història i no hi ha res més poderos en el món que una bona història".

Eddie Balchowsky va morir el 29 de novembre de 1989 a Chicago, atropellat per un tren.

Un llibre molt ben documentat, que val molt la pena llegir i que ens descobreix aspectes de la nostra història.

 

La primera aviadora catalana > Mari Pepa Coloner

Benvolguda família,

Com sabeu, en Pep és una persona curiosa i s'apunta a les trobades que li semblen interessants. Recentment ha assistit a la 7a edició del Congrés SOM ELÈCTRICS !, que en aquesta ocasió obria un debat i espai de reflexió sobre l'energia, el seu present i el seu futur.

Entre el conjunt de documentació entregada als participants al Congrés hi havia un parell de revistes EIX, publicades pel mNACTEC (Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) amb seu a Terrassa i on es celebrava l'esmentat Congrés.

Dins d'una d'aquestes revistes (EIX 13) hi havia un Dossier que portava per títol "Catalunya aixeca el vol. Els pioners de l'aviació" Es parla de l'aventura de volar, batejos de l'aire i exhibicions, motors i els primers aviadors.

Entre els primers aviadors apareix la primera aviadora catalana: Mari Pepa Colomer.

Nascuda a Barcelona el 31 de març de 1913, la Maria Josep Colomer i Luque era filla de Josep Colomer i Girbau, de Sabadell, un fabricant de teixits, obert i lliberal i de Maria Encarnació Luque, mestra d'escola.

Va obtenir la llicència de pilot el 19 de gener de 1931, amb 18 anys, fet que li va suposar aparèixer en la portada del diari La Vanguardia del dia 22 de gener de 1931.

El seu pare la va ajudar a aconseguir el somni de volar tot intercedint davant de Josep Canudas, director de l'Escola Catalana d'Aviació, perque l'acceptes com alumna. En pocs mesos va obtenir el títol i va iniciar una intensa carrera com a pilot i com a instructora de vol.

Amb l'esclat de la Guerra Civil,  va formar part de l'Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya amb el rang d'auxiliar de primera categoria del Servei Aeronàutic, on treballava formant nous pilots per a les Forces Aèries de la República. El seu primer vol militar el va realitzar el 2 d'agost de 1936, amb la missió de llançar fullets antifeixistes sobre Barcelona.

El 4 d'octubre de 1936 va quedar oficialment mobilitzada com a pilot però sense graduació militar, tal com consta al Butlletí Oficial de la Generalitat. 

També va dur a terme patrulles de vigilància costanera a la recerca de vaixells i avions enemics, i vols en missions d'enllaç i pagadoria a la rereguarda. Bàsicament s'encarregava de portar ferits del front d'Aragó cap a Barcelona i de transportar gent amenaçada de mort a l'altra banda dels Pirineus arribant a fer fins a tres viatges diaris en alguns moments del conflicte.

En acabar la guerra, s'exiliaria amb el seu professor d'aviació i futur marit, el pilot Josep Maria Carreras i Deixeus, primer a Tolosa de Llenguadoc i finalment a Anglaterra. 

No va tornar a pilotar mai més un avió i quan se li preguntava per què, la seva resposta sempre va ser que a Anglaterra no hi havia feina per a ella com a pilot.

El mes de març de l'any 2003, la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya li va retre un homenatge a la seva trajectòria esportiva en el món de l'aviació.

Va morir als 91 anys a Surrey (Anglaterra) el 25 de maig de 2004.

Al morir, seguint els seus desitjos, les seves cendres foren portades al cementiri de Reus, on vivien alguns familiars i amics amb qui havia mantingut el contacte durant tots els anys que va viure a l'estranger.

En Pep pensa que es tracta d'un història que cal difondre com a homenatge a les dones valentes i que mereixen ser recordades.

 

Herència Altés > Gandesa (Terra Alta)

 Benvolguda família,

Aquesta vegada en Pep va tenir l'oportunitat d'anar a la Terra Alta amb uns amics penedesencs, tot i la calor que feia a finals del mes de Juliol.

La destinació escollida va ser un celler de Gandesa anomenat Herència Altés. Aquest celler és el projecte de la Núria Altés i la seva parella, l'anglès Rafael De Hann. Junts van començar a elaborar vi l'any 2010, sota la premisa de ser fidels a la identitat de la Terra Alta.

El celler, de recent construcció, està situat dins la finca Lo Grau de L'inquisidor, al costat d'un jaciment arqueològic del segle III aC. Les vinyes ocupen una superficie de 60 ha, distribuides en tres finques.

La Mònica va rebre al Pep i companyia a les portes del mateix celler situat a les afores de Gandesa.

Després de les salutacions de rigor, la Mònica ens va acompanyar pels voltants del celler per veure la seva ubicació i les vinyes que l'envolten. Ens va explicar el projecte que van posar en marxa els propiestaris del celler i la seva implicació en la consevació i protecció del medi ambient. 

Per demostrar-ho, Herència Altés s'ha convertit en Silver Member de l'associació International Wineries for Climate Action. Es tracta d'un reconeixement al compromís mediambiental amb l'agricultura ecològica, la biodiversitat, l'autosuficiciència energètica i la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

El lema d'aquest celler és: Craft, Protect, Inspire

Dins la seva pàgina web es pot llegir: Harmonia entre el cultiu i el que la terra ens dona. Awarded by nature. Un Manifest signat per la Núria Altés diu el següent:

"Recordo de quan era petita que la remor dels tractors a l'alba marcava l'inici de la verema i que durant dies tots els carrers del poble feien olor de most. Van ser els meus pares i, sobretot els avis, els que em van transmetre els valors de ser d'un lloc així, i com una vinya vella, amb els peus arrelats a la terra, vaig anar creixent i estimant el que m'envoltava.

Quan Rafa va aparèixer a la meva vida vam voler donar-li forma de vi a aquesta terra de pedres, de secà, de vinyes velles, de gent hospitalària i xaladora, de cerç i de garbí. Mai oblidaré la sensació d'obrir les portes del nostre celler per primera vegada, en aquell moment vam iniciar un projecte que no només elogia els meus avantpassats i una manera de cultivar la terra, sinó que també és simbòlic del poble que em va veure nàixer i créixer.

Volem que els nostres vins siguin el reflex del seu terrer. Són les vinyes i la terra on aquestes reposen les protagonistes absolutes que omplen les nostres ampolles perquè quan algú, a casa nostra o a l’altra punta de món, tasti els nostres vins i tanqui els ulls senti els mateixos aromes que jo quan era petita a l'inici de la verema."

Una bassa d'aigua al costat de les vinyes, permet als animals tenir un punt per refrescar-se.

Acabada la passejada per les vinyes, entrem al celler per protegir-nos de la calor que fa i veure les botes i àmfores que s'utilitzen per envellir els vins.

Finalizada la visita a la sala de botes, la Mònica ens porta fins la sala de tast per poder conèixer millor els vins del celler.

La Mònica ens permet tastar els vins més representatius del celler, elaborats a partir de les varietats autóctonos, la Garnatxa i la Carinyena. Es important destacar especialment la Garnatxa Blanca, bandera i insignia de la Terra Alta.

Tastem uns quants vins del celler, blancs, rosats i negres: Trementinaire, Llunari, Celestrina, Benufet, La Serra Negre, L'Estel, La Pilosa...

En definitiva i gràcies a la Mònica, en Pep i acompanyants van poder gaudir dels excel·lents productes d'aquest celler que mereix ser més conegut i reconegut.

Una vegada més, mil gràcies a la Mònica per fer-ho possible.

 

Vinyes d'alçada a la Cerdanya

Benvolguda família,

Aquest estiu en Pep no para d'ampliar els seus coneixements sobre les vinyes i el vi. Quan va saber que, dins la programació de la Universitat d'estiu Ramon Llull a Puigcerdà, s'organitzaven les "VIII Jornades de desenvolupament rural: Vinya d'alçada, una oportunitat al Pirineu", es va apuntar de seguida.

La Jornada tècnica es va realitzar a la Sala d'actes de l'Institut Pere Borrell al centre de Puigcerdà dimecres 13 de juliol de 2022.

El Programa de la Jornada era el següent: Un conjunt de ponències durant el matí i una visita guiada a unes vinyes d'alçada dins el terme de Riu de Cerdanya, després de dinar.

- Biodiversitat i patrimoni vitícola en territorio de muntanya > Carme Domingo (INCAVI)

- Viticultura regenerativa: la relació entre les cobertes vegetales i la microbiologia del sòl. Beneficis per la  vinya  > Ester Pérez (Agroassessor)

- Implantació del cultiu de la vinya en alta muntanya. El projecte de Cal Mandrat > Silvia Gaminde (Vinyes i Vins de Cerdanya) i Albert Puignau (VINIC Consulting)

- Viticultura d'alçada. El projecte Costes de Cerdanya > Jaume Gramona (GRAMONA)

- Els reptes i oportunitats de la vinya de muntanya des de la perspectiva dels cellers > Eloi Montcada (INNOVI)

A la tarda  es va organitzar una visita guiada a les plantaciones de Riu de Cerdanya visitant diferents parcel·les. El projecte inicial es va engegar l'any 2015 per part de Freixenet. Es van visitar les Feixes d'en Deleric, el Camí Ramader, Els del Vinalet de l'Andreuet, Costers de les Vinyes, Costes d'en Guillamet, Costes del Joan Feliu, Costers d'en Miseri, on hi ha plantades vinyes de Pinot Noir, Parellada, Moscatell Frontignac.

Posteriorment el projecte va passar a mans de GRAMONA i en Jaume Gramona va explicar que estan en procés de reconversió des de fa uns tres anys. Sembla que la varietat amb més potencial és la Pinot Noir. Per aquest motiu estan empeltant els ceps d'altres varietats per augmentar el nombre de ceps de Pinot Noir.

En Jaume Gramona va parlar de les dificultats del conreu d'aquestes vinyes s'alçada. L'orografia del terreny, els fenòmens meteorològics, les pedregades i els atacs de senglars i cabirols fan molt complicada aquest tipus de viticultura.

Finalment un tast de vi comentat a peu de vinya per Jaume Gramona va posar el punt i final a aquesta Jornada tan interessant.

Es van tastar dos vins blancs: Petit Costes (muscat) i Costes del Misteri (montònec)

Tastar aquests vins a peu de vinya davant de les mutanyes va resultar tot un privilegi pel Pep i els participants que va justificar el desplaçament a la Cerdanya.

Can Calopa de Dalt > Vinyes de Barcelona

Benvolguda família,

Com cada any, quan arriba el mes de juliol en Pep participa en els cursos d'estiu de la Universitat de Barcelona. És el que es coneix amb el sobrenom de Els Juliols de la UB. Aquest cursos s'acostumen a fer a Vilafranca del Penedès dins la capella del VINSEUM (Museu de les Cultures del Vi)

Enguany, el curs portava per títol "El vi, agent transformador. Solidaritat, sostenibilitat i ecologia".

Durant tota una setmana, de dilluns a divendres, es barregen classes teòriques amb tastos de vins i algunes visites a cellers.

En aquesta ocasió es van fer dues visites: una a Familia TORRES (Pacs del Penedès) i l'altre a la Masia de Can Calopa de Dalt a Collserola (Barcelona).

Avui parlarem de les actiivitats d'aquesta Masia, propietat de l'Ajuntament de Barcelona i gestionat per la Cooperativa l'Olivera i on s'elabora el vi Vinyes de Barcelona.

Els participants al Curs van ser convocats a l'Estació de Sants, on els esperava un autocar que els portaria a la masia de Can Calopa de Dalt.

En Francesc Castro, responsable de comunicació de la Cooperativa l'Olivera dona la benvinguda als participants i explica el naixement de la Cooperativa a Vallbona de les Monges (Lleida) l'any 1974, curiosament el mateix any que es va crear La Fageda Cooperativa a Santa Pau (Girona).

L'Olivera és la història d'un somni, que té com a objectiu la inclusió socio-laboral de persones amb capacitats diferents.

El Vinyes de Barcelona és l'únic vi que es produeix a la ciutat de Barcelona. Neix a la masia Can Calopa de Dalt, a la cara nord de la serra de Collserola. En aquesta finca es correa la vinya i es produeix vi en un petit celler rehabilitat. Es tracta d'un projecte impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i liderat per l'alcalde Joan Clos l'any 2001. 

A partir de 2010 es signa un conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i la Cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges per gestionar aquest projecte, amb una proposta d'agricultura social que combina qualitat dels productes amb inclusió social i respecte pel medi ambient.

Acabada la presentació del projecte, en Francesc es ofereix la possibilitat de tastar un parell de vins elaborats per l'Olivera. 

Un vi blanc elaborat a Vallbona de les Monges, Macabeu 100% que porta per nom AGALIU (esperança, confiança de poder satisfer un desig). Va ser el primer monovarietal de Macabeu de la DO Costers del Segre, Subzona Valls del Corb. Es presenta en ampolla de vidre de color blau, una referència a la ceràmica que elaboraren les monges del monestir de Vallbona.

El Vinyes de Barcelona és el resultat d'una aposta col.lectiva per l'agricultura periurbana, que planteja una mirada contemporània a la recuperació de l'activitat agrícola a les grans ciutats. Honest i desacomplexat aquest vi és fidel a aquest paisatge agrícola i humà. Elaborat amb Garnatxa i Syrah, manté l'agilitat i l'acidesa d'un vi jove però amb la complexitat d'un any d'envelliment en bota de roure.

Acabada la visita els participants van tenir la possibilitat d'aquirir algunes ampolles a la botiga de Can Calopa.

Una visita molt interessant per conèixer un projecte de vinyes urbanes amb finalitats socials.  La masia de Can Calopa de Dalt està submergida dins el Parc de Collserola i tot i que és a tocar de Barcelona, els visitants tenen la sensació d'estar molt lluny d'una ciutat molt congestionada.

 

ALBAOLA > Itsas Kultur Faktoria

Benvolguda família,

En Pep segueix tenint curiositat per les coses que admira. Una d'aquestes coses és la feina de reconstrucció que porta a terme ALBAOLA Factoria Marítima a Pasaia.

Tot va començar amb el post "Una visita a l'oculista" (07/12/2020), on tot llegint un exemplar del National Geographic, en Pep va descobrir la increïble història de la Nao San Juan, un balener basc enfonsat sota les fredes aigües de Red Bay, Labrador, l'any 1565. Aquest vaixell va ser recuperat l'any 1978 en perfecte estat de conservació gràcies a la feina i l'obstinació de la historiadora anglesa Selma Huxley (1927-2002) i l'aportació econòmica de Parks of Canada.

Posteriorment, en un post titolat "Somnis de fusta" (18/11/2021) s'explicava la visita d'en Pep als boscos de Navarra on s'extreien les fustes per construir aquests tipus de vaixells durant el segle XVI.

En aquesta ocasió i aprofitant el Festival Marítim 2022 (Pasaia Itsas Festibala) que organitava ALBAOLA a finals de maig (del 26 al 29), en Pep va volver comprovar l'estat dels treballs de construcció de la rèplica de la Nao San Juan a les draçanes de Pasaia.

Curiosament la Nao San Juan va ser construïda en unes draçanes de Pasaia l'any 1561.

En principi la intenció dels promotors d'aquest projecte era posar la Nao al mar aprofitant aquest esdeveniment. La maleïda pandèmia i el tall del camí a la draçana per una esllavissada han ajornat la posada a l'aigua del vaixell.

Amb la visita a peu d'obra, en Pep va poder constatar l'avançat estat del vaixell. L'estructura del balener basc gairebé toca el sostre de la nau.

Els visitants queden impressionats per les dimensions del vaixell. Sense ser cap expert, sembla que el vaixell aviat haurà tocat sostre i es podrà posar a l'aigua per poder muntar màstils i veles.

Una colla de ferrers, a l'exterior de l'edifici estaven donant cops de mall a un ferro roent. Segons ens van explicar estaven donant forma al que seria l'àncora de la Nao San Juan.

Sembla que encara falta temps per poder veure la Nao San Juan acabada i preparada per navegar.

Aprofitant aquest mateix viatge en Pep es va desplaçar fins Altsasua (Navarra) per ensenyar als seus amics el bosc de Sakana, d'on s'extreien les fustes de roure necessàries per les diferents part del vaixell.

Un recorregut interpretatiu, lamentablement força deixat, explica visualment l'activitat que es portava a terme en aquests boscos durant el segle XVI.

Intentarem seguir l'apassionant història d'aquesta reconstrucció naval...Com diuen els anglesos"to be continued"

Alvaro Palacios. Gratallops (Priorat)

Benvolguda família,

Com sabeu, en Pep segueix essent un apassionat per la cultura de vi i no podia desaprofitar l'oportunitat de visitar un dels cellers més importants del Priorat.

A finals de maig en Pep va rebre una invitació per fer una visita al celler Alvaro Palacios, ubicat a Gratallops, al cor del Priorat.

L'Alvaro Palacios va ser un dels protagonistes que va aconseguir posar els vins del Priorat a una alçada que pocs podien imaginar.

Alvaro Palacios és el més jove dels cinc magnífics i l'últim d'ells en aterrar al Priorat. Va arribar amb 24 anys, quan ja hi eren René Barbier,  Carles Pastrana, Josep Lluís Pérez i Daphne Glorian. Arribava per l'amistat amb René Barbier, que als anys setenta havia treballat a Herencia Remondo, el celler de la família Palacios a La Rioja.

Actualment l'Alvaro Palacios elabora vins en tres regions històriques de profunda tradició vitivinícola: Rioja Oriental, Priorat i Bierzo. Els seus cellers son: Palacios Remondo (Alfaro), Alvaro Palacios (Gratallops) i Descendientes de J. Palacios (Corullón).

L'Ermita, postre el seu vi més icònic, s'ha convertit en el símbol internacional dels grans vins del Priorat. Rep el nom de l'ermita de la Mare de Deu de la Consolació, patrona de la vila de Gratallops.

L'edifici del celler i l'espai on envelleixen els vins, simbolitzant una bota, és espectacular.

La visita va començar per una passejada amb vehicle 4x4 per les principals vinyes del celler. Circulem per camins de terra entre les vinyes fins la Finca Dofí, d'on surt el vi del mateix nom.

Tornem al punt de sortida i travessant el poble de Gratallops ens enfilem fins l'ermita de la Consolació. Es en aquestes vinyes tant costerudes d'on surt el vi L'Ermita.

El visitant queda impressionat per la pendent d'aquestes vinyes i les dificultats per conrear-les.

De tornada al celler, es passa a la sala de tast per assaborir alguns dels vins del celler...

Alguns dels vins que en Pep i els seus amics van tenir el privilegi de tastar vab ser: Finca Dofí Gratallops 2020, Vi de Vila Gratallops 2020 i La Baixada Gratallops 2020 

En definitiva, una oportunitat única i difícilment repetible que en Pep recordarà com un regal molt preuat.

 

Bodegas R. López de Heredia Viña Tondonia SA

 Benvolguda família,

En Pep segueix fascinat per la cultura del vi i no desaprofita qualsevol ocasió per visitar cellers i vinyes.

A principis del mes de maig i acompanyat per uns amics del Penedès, va aconseguir visitar un dels cellers més emblemàtics de La Rioja. Es tracta de Bodegas R. López de Heredia Viña Tondonia SA ubicada al Barrio de la Estación de Haro des de finals del segle XIX. 

Segons va explicar la persona responsable de la visita es tracta del celler més antic de Haro (1879).

El seu fundador Don Rafael López de Heredia y Landeta va néixer a Santiago de Chile l'any 1857 i va morir a Madrid el 1938. Amb 16 anys va emigrar a Espanya i va fer estudis de comerç a Orduña (Vizcaya). Va participar a les Guerres Carlines i va haver de marxar a França. Va treballar a Nantes i Bayona. A Bayona fèia de comptable per uns negociants de vi. Quan va arribar la fil·loxera a França aquests negociants es van traslladar a Haro per comprar raïm i/o vi. Don Rafael López de Heredia s'estableix a Haro l'any 1877 i decideix fundar un celler. Aquest és el començament d'aquesta història...

Es visita el celler, els calados (galeries on s'envelleix el vi), el taller de reparació i manteniment de bótes de roure i la resta d'instal·lacions. 

Una de les parts més interessants de la visita segons el Pep és la boteria. Es dels pocs cellers que disposen d'un taller propi per fer les seves bótes, reparar-les i mantenir-les.

Acabada la visita ens ofereixen un tast dels vins més representatius del celler: Viña Cubillo (2011), Viña Bosconia (2013) i Viña Tondonia (2010)

Una de les característiques d'aquest celler és el llarg temps d'envelliment dels seus vins. Per exemple, en el cas de Viña Bosconia són "5 años en barrica" i en el cas de Viña Tondonia són "6 años en barrica".

A la mateixa sala de tast crida l'atenció un plànol topogràfic/geogràfic on es mostra la localizació de les diferents vinyes del celler.

Finalitzada la visita, la guia ens parla de la possibilitat d'anar a veure les vinyes. Ens dona el contacte de l'empresa OJASPORT especialitzada en aquest tipus de visites. Parlem amb el responsable de l'empresa i quedem per visitar Viña Tondonia i altres vinyes dels voltants d' Haro.

La ubicació de Viña Tondonia és espectacular. Dalt d'un turó i rodejada per un ampli meandre del riu Ebre amb el poble de Brías com a a teló de fons.

Segons anuncia la mateixa web: Viña Tondonia es un hermoso viñedo de más de 100 hectáreas, situado a la margen derecha del río Ebro, donde se cultivan las viníferas más típicamente riojanas. López de Heredia posee además otros tres viñedos enclavados igualmente en la zona alta de la Rioja, denominados "Viña Cubillo", "Viña Bosconia" y "Viña Zaconia". 

Un gravat de l'època ilustra de manera visual la topografia d'aquesta vinya tan emblemàtica.

L'any 1914 don Rafael Lopez de Heredia va ordenar la construcció d'un edifici/castell similar als châteaux francesos de Burdeos, però la mort d'un dels seus fills i el començament de la Gran Guerra van obligar a aturar el projecte.

Encara es poden apreciar una part dels fonaments i de l'edifici

Segons sembla, existeix el projecte, per part de la familia, de poder finalitzar algun dia el projecte inicial del fundador. Un somni que hi ha sobre la taula seria poder inaugurar-lo l'any 2029 amb motiu del 150è aniversari de la marca.

Tot un privilegi de visita, tenint en compte que la mateixa web en l'apartar de "Visitas a la Bodega", declara que la Bodega estará abierta exclusivamente para profesionales, siempre con cita.

Segurament el titol de sommelier d'en Pep i la insistència dels amics viticultors del Penedès va ajudar a fer realitat aquesta visita.

Visita al Musée du Vin de París

 Benvolguda familia,

Aprofitant un deslaçament a París en Pep va voler visitar el museu del vi d'aquesta ciutat. Aquest museu es troba a l'antiga Villle de Passy, aprop del Trocadero i no gaire lluny de la torre Eiffel. Es va inaugurar l'any 1984.

El Musée du Vin és un recinte cultural del 16è arrondissement de Paris situat a la Plaça de Charles Dickens al costat del Trocadero i la Torre Eiffel. L'estació de metro més propera és Passy.

El Museu del Vi està ubicat dins unes antigues galeries de l'Edat Mitjana que els monjos havien fet servir de celler durant el segle XV. Els frares del convent dels Minims (Passy) produïen un vi molt ben valorat pel rei Lluis XIII, a partir de les seves vinyes a les ribes del Sena. 

El museu està ubicat en unes galeries sota terra que es feien servir com a celler pels monjos de l'Ordre dels Minims que conreaven les seves vinyes al turó del Trocadero, aprop del Sena, durant el segle XV.

A partir del segle XVII la Rue des Eaux permet als visitants accedir al museu. El nom d'aquest carrer evoca els manantials d'agües minerals existents en aquest zona i que es van posar de moda fins a finals del segle XVIII.

En l'actualitat el Museu és la seu del Conseil des Echansons de France, una Confraria que reuneix els amants de vi i que té per objectiu la defensa i promoció dels vins francesos d'Appellation d'Origine Controlée (AOC).

Actualment aquestes galeries acullen una nombrosa col·lecció d'objetes relacionats amb el món del vi.

Amb independència de la gran quantitat d'eines, estris i plafons explicatius exposats sobre les vinyes i l'elaroació del vi, el que més impressiona al visitant son les galeries subterrànies excavades al costat del Sena. Es traca d'un conjunt de 6 km de galeries sota terra.

Per intentar recrear l'ambient hi han algunes figures de cera a tamany natural de Napoleó, Pasteur i Balzac entre d'altres. La figura del monjo cellerer també ens ajuda a entendre millor el relat.

A diferència de les vinyes de Motmartre al costat del Sacré Coeur, exposades als vents del nord, aquestes vinyes del Trocadero estaven més ben orientades i produïen millors caldos.

La Revolució de 1789 va suprimir les ordres religioses i va fer tancar l'abadia de Passy provocant la seva desaparició.

Somins de vi > Telum

Benvolguda família,

De vegades els somnis es fan realitat. Aquest és el cas del Pep i per això està tan content. No només ha participat en l'elaboració d'un vi sinó que també ha pogut presentar-lo a la Fira de Vins Rebels, celebrada a Vilafranca del Penedès els dies 11, 12 i 13 de desembre de 2021.

Cal deixar ben clar que aquesta aventura no hagués estat possible sense la complicittat i generositat del Pep Mulet i la seva família, viticultors i elaboradors de vins a La Torreta dels Bous, dins el terme de Vilafranca.

La relació amb la familia Mulet comença l'any 2011, quan en Pep es va inscriure en un Curs de Tast de Vins al Palau Robert de BCN, gestionat pel president de l'Associació de Sommeliers de Catalunya. Aquest curs va durar tres dies i al final del curs, es van demanar voluntaris per participar en l'elaboració d'un vi que es faria conjuntament amb un viticultor del Penedès anomenat Pep Mulet. En Pep va ser un dels voluntaris que es va oferir per fer aquell vi...

Trobades posteriors a la finca de la Torreta dels Bous, unes classes de poda, uns quants dinars compartits, passejades per la vinya, van anar construint una bona relació amb en Pep i la seva família.

La coneixença amb en Pep Mulet va resultar molt enriquidora i va permetre en Pep bastir una relació d'amistad amb ell. La sintonia entre els Pep's es va enfortir encara més a partir de la coincidència dels cognoms Mulet tot i que no hi ha cap relació familiar.

També hi va ajudar una activisat compartida a l'estiu amb l'Anna Artís, la parella del Pep Mulet. Es tracta dels cursos que cada mes de juliol organitza el VINSEUM sota el patrocini de la Universitat de Barcelona i que es coneix amb el nom de "Els Juliols de la UB". La temàtica d'aquests cursos d'estiu sempre gira al voltant del vi: Geografies del vi (2012), Del vi, el patrimoni i els sentits (2013), L'art d'un bon vi (2014), Els sentits del vi (2015), Terres de vins, noves generacions, nous projectes i nous hàbits de consum (2017), Vins que estimen la terra (2018), Erotisme i hedonisme del vi (2019), Persuasió i seducció en la comunicació del vi (2021).

La relació entre els Pep's es va anar enfortint i fins hi tot a finals de març de 2018, en Pep va organizar una sortida a França per conèixer un dels referents dels anomenats vins naturals o de mínima intervenció, com és el cas de Pierre Overnoy a Pupillin, a la regió francesa del Jura.

En Pierre Overnoy és un dels personages que apareixen dins el libre "Rera les vinyes: un viatge a l'ànima dels vins" de Josep Roca i Imma Puig (2016).

El Projecte TELUM

L'any 2019, durant una de les trobades amb motiu d'un seminari sobre vins a Manresa,  en Pep va propasar al seu amic la possibilitat de fer un nou vi conjuntament. Ja tinc el nom del vi, va dir en Pep: Es dirà TELUM (Mulet al revès).

La idea no va caure en l'oblit i en Pep Mulet va acceptar el repte. El projecte, batejat amb el nom de Telum, va madurant a finals del 2019 i l'aventura comença a l'inici de l'any 2020.

Temporada 2020

Farem un nou vi, però quin tips de vi ? Serà un vi escumós o un vi tranquil ? Serà blanc o negre ? Les reflexions dels Pep's van arribar a una conclusió final. Farem un vi negre, elaborat amb la tècnica de la maceració carbònica. Un repte interesssant perquè a Mulet Viticultors no ho havien fet mai.

S'havia d'escollir amb quina varietat de raïm faríem aquest vi: Es va decidir l'ull de llebre (tempranillo), varietat tradicional utilitzada a la Rioja per fer les elaboracions típiques de la  zona.

En Pep Mulet reserva una parcel·la del millor ull de llebre de la finca. Si és veritat que un bon vi neix d'un bon raïm, aquest serà un bon començament.

Decidida la varietat de raïm  i amb una parcel·la excepcional, només quedava la creació d'un bon equip de treball. La famila Mulet al completo (Pep, Anna, Ferran i Foix), el sommelier Pep i la Mònica.

La Mònica, que va compartir els estudis de sommelier amb el Pep, també va estudiar Viticultura a Espiells i el treball final de carrera va ser un vi blanc elaborat amb el sistema de maceració carbònica. D'aquesta manera va quedar constituir el Telum Team amb sis membres.

Els primers dies de març del 2020, es va podar la vinya en qüestió i ningú podia imaginar el que vindria a continuació. Divendres 13/03/2020 es tanquen les escoles. La declaració de l'estar d'alarma per part del Gobierno i el confinamient de la població com a conseqüència del que es va batejar com a Covid-19.

Van ser temps amb molta incertesa i sense saber què fer. Tota la població confinada sense poder sortir de casa. Les  families amb nens petits i especialment les residències de gent gran ho van passar molt malament.

Però al camp, la natura no s'atura i les famílies pageses i ramaderes van intentar seguir el ritme que els imposa la rutina diària.

Confinat a casa seva com la resta de la població, en Pep aprofita per llegir alguns llibres relacionats amb el món del vi: 

- La vinificación por maceración carbónica > by Claude & Michel Flanzy

- El vino del Cielo a la Tierra > by Nicolas Joly

Però la primavera avança i les generoses pluges fan que els estralls provocats pel mildiu malmetin els ceps, tot i els esforços dels viticultors que practiquen l'agricultura ecològica. Amb independèncja de la Covid-19, l'ays 2020 haurà estat un any negre pels viticultors que practiquen l'ecologia i la biodinàmica. En el cas de Mulet Viticultors les pèrdues arribaran al 80%. Un annus horrribilis. La verema és testimonial i només es poden collir alguns raïms de merlot i xarel·lo, amb el que es farà l'Ancestral.

Tal com resumeix Albet i Noya (Sant Pau d'Ordal) parlant de l'anyada 2020, una collita que serà recordada no només pel Coronavirus sino també per la terrible plaga de mildiu que ha devorat les vinyes del Penedès fins a uns extrems mai vistos.

Temporada 2021

Costarà d'oblidar la verema 2020, però la natura segueix el seu camí i começa una nova temporada. Arriba el moment de podar i les feines habituals del camp. La roda de les estacions segueix el seu ritme. Si l'any 2020 va ser un any molt plujós, l'any 2021 serà tot el contrari. La poca pluja i l'augment de les temperatures també fan patir la vinya de valent. Supuso que com qualsevol professional de l'agricultura, el viticultor sempre ha d'estar pendent del temps atmosfèric (pluja, temperaura, boira, gelada, pedra...). Ser pagès no és una feina, és una forma de vida.

El 31/05/2021 es va poder celebrar la primera reunió presencial del Telum Team. En aquesta reunió es va parlar dels problemes que s'haurien de resoldre per fer front a la maceració carbònica. Un dels punts tractats va ser la necessitat de dipsosar d'un dipòsit inox especialment preparat per aquest tipus d'elaboració.

Aquesta primavera es especialment seca. Fa falta molta aigua. A finals de juliol cauen unes pluges que són molt benvingudes, tot i que hi ha hagut llocs on l'aigua ha caigut amb molta força, acompanayada de pedra.

El 05/08/2021 va tenir lloc una reunió important. Un equip creatiu (Mariona i Anisa) va visitar la finca i va poder conèixer la familia Mulet i el projecte Telum. Es tractava de conèixer el projecte, l'entorn, el celler i les persones que estan al darrera.

D'aquesta manera a l'hora de dissenyar l'etiqueta del nou vi, resulta més fàcil poder transmetre els valors de la marca i aplicar-ho als seus productes.

El 10/08/2021 es fan les primers analítiques del raïm de la parcel·la d'on sortirà el nou vi. Durant el mes d'agost les temperatures extremes i la sequera fan que els grans de raïm siguin molt esquifits.

El 18/08/2021 arriba el dipòsit inoxidable de 1.000 l modificat per l'empresa InVia seguint les indicacions d'en Pep Mulet per poder gestionar millor la maceració carbònica.

A finals del mes d'agost (28/08/2021) es fa un Peu de Cub (PdC) amb raïm ull de llebre per saturar la tina inox de dioxid de carboni (CO2) i poder fer la maceració carbònica com cal.

El 07/09/2021 és la data escollida per fer la verema. Es fa una selecció directament a la vinya i s'escolleixen els millors gotims, posant-los en caixes de 10 kg.

Finalment amb 43 caixes de raïm s'omple completament el dipòsit inox i es tapa.

Cal recordar que la higiene dins el celler és molt important i que cal netejar-ho tot amb molta cura. Sosa caústica, àcid cítric i aigua a pressió són fonamentals per aconseguir-ho. Es neteja escrupulosament tant la premsa on posarem el raïm com el dipòsit inox on posarem el most. 

El 21/09/2021 es decideix treure el raïm del dipòsit i premsar-lo. La bona olor, el bon aspecte del raïm i el tast ens confirma que el moment de premsar ha arribat. Amb el raïm que hi ha dins el dipòsit cal fer dues premsades.

Es decideix ajuntar el most obtingut per sagnat i el most que surt de la premsa. Tot plegat es posa dins un dipòsit inox de 500 l.

A partir d'ara caldrà veure com evoluciona la densitat del most per decidir el moment del descubat i l'embotellat.

També són importants altres paràmetres, resultat de l'anàlisi d'una mostra del most/via en un laboratori acreditat. El 12/10/2021 ja tenim els primers resultats de l'anàlisi: Grau alcoholic, pH, àcid tartàric, àcid, màlic, àcid làctic, àcid acètic, sulfurós lliure, sulfurós total...

Ja sabem que s'ha realizat la fermentació malolàctica, però els nivells de volàtil són preocupants...Tan és així que es decideix afegeir una mínima quantitat de sulfits (molt per sota dels límits permesos pel vi ecòlogic).

D'altra banda, Mariona, la dissenyadora ens presenta tres propostes d'etiqueta per les ampolles Telum

Es fan un parell de reunions de tot l'equip per tastar el vi i veure la seva evolució. S'agafen mostres de la part superior del dipòsit, del mig i de la part inferior. 

La reunió del 16/11/2021 serveix per confirmar que val la pena embotellar el vi. Desprès de diversos intents, per fi arriba la data en que podem embotellar les 460 ampolles de Telum. Diposem de taps i ampolles tot i que encara no tenim les etiquetes definitives. Es el 07/12/2021.

Sembla que finalment el somni s'ha fet realitat. Finalment arriben les etiquetes definitives i es podrà presentar el vi en societat a la Fira de Vins Rebels que es celebra al Parc Final de Vilafranca del Penedès els dies 11, 12 i 13 de desembre de 2021. 

El Pep està molt agraït a tot l'equip que ho ha fet possible: el Telum Team (Pep, Anna, Ferran, Foix i Mònica)

Esperem que aquesta aventura tingui la continuitat que es mereix. Aquesta primera vegada ens ha ensanyat moltes coses i segur que l'experiència adquirida ens ajudarà a millorar la següent anyada.